El sector català de vaquí de llet front al mercat global

Per Francesc Reguant

vaques a productors de llet

Taula 1. Principals  paisos  productors. Font : FAO 2012, EUROSTAD 2013

La llet, en valor econòmic, és el primer aliment de la humanitat. La Unió Europea n’és la principal productora, seguida per Estats Units. A efectes de comerç internacional, a més de la UE i EEUU, Nova Zelanda juga un rol significatiu, al contrari de grans països productors com India i Xina que son alhora grans consumidors

Catalunya produeix  667.653 milers de litres  de llet a l’any (MAGRAMA 2014). Aquesta producció representa el 10,14 % dels 6.582.284 milers de litres que produeix Espanya. Galicia es la CCAA amb major producció amb un 39,12 % del total, Catalunya és la tercera amb major producció després de Galicia i Castilla  y Leon

Les arrels de la crisi actual

La llet és un producte essencial i molt perible i, per tant, amb una demanda fortament inelàstica. La ràpida caducitat de la llet crua ofereix a les industries làcties un poder negociador extraordinari, si no es corregeix.

La UE des dels seus orígens va considerar aquest aliment com d’alt valor estratègic, però el sistema d’ajuts establert va provocar uns grans excedents.  Per corregir-ho la UE va establir al 1984 les quotes com a mesura de control de l’oferta. Avui l’escenari és ben diferent, els ramaders s’enfronten a una doble pressió: un marc global molt més liberalitzat i més competència en el si de la UE.

Tanmateix les dificultats del sector lacti tenen també altres arrels vinculades a les pròpies característiques del producte i a l’especial asimetria en l’estructura de la cadena de valor, amb un sector productor dispers davant d’una transformació industrial molt concentrada i una distribució igualment concentrada al si d’una ferotge competència..

A Catalunya el sistema de producció de vaques de llet és altament intensiu amb una important dependència de primeres matèries importades. De fet les condicions naturals de Catalunya no propicien una ramaderia extensiva de vaquí de llet. Es a dir Catalunya té desavantatja climàtica per a la producció de llet.

Aquesta feblesa ha comportat una progressiva pèrdua d’explotacions petites atès que solament amb grans economies d’escala  es pot assolir la competitivitat que exigeix el mercat.

Per això que la reestructuració del sector  a Catalunya ve de lluny. La taula 2 i la figura 1 són especialment il·lustratius sobre la reducció aguda del nombre d’explotacions , el pes creixent de les explotacions grans i , malgrat tot, el manteniment de la producció.  Tot i així  l’estructura productiva s’havia estabilitzat bastant els darrers sis anys, però l’impacte de l’eliminació de les quotes està posant en risc explotacions considerades fins ara competitives.

b dimensio explotacionsTaula 2.-  Evolució  de la quota de llet per trams de dimensió  de les explotacions Font DARP

c nombre explotacionsFigura 1.- Evolució de la quota de llet i nombre d’explotacions  a Catalunya. Font DARP

L’impacte de l’eliminació de les quotes làcties

Fa poc més d’un any (1 d’abril de 2015) es van eliminar les quotes làcties. El desmantellament progressiu o soft landing -al llarg de diversos anys- de les quotes ja ens estava explicant què passaria. Avui, simplement constatem el que totes les previsions independents deien. Es tracta, doncs, d’una crisi anunciada (Reguant 2015).  Es a dir, l’aixecament de les quotes provoca un increment de la producció, amb la conseqüent caiguda de preus i el tancament de les granges menys competitives donant una nova volta de torca al procés de concentració. Ara bé, en aquest cas el procés va acompanyat d’una reubicació geogràfica de la producció vers el nord d’Europa, més competitiu al comptar amb avantatge climàtica. De fet han estat els països del Nord els impulsors de L’eliminació de les quotes conscients de la seva avantatja competitiva

D’acord amb Eurostad, comparant les dades d’abril 2014 a abril 2015, en relació al mateix període de l’any següent (2015-2016), la producció de llet a la UE 28 després de l’eliminació de les quotes s’ha incrementat un 4,39 %, però aquest increment no ha estat homogeni, a Espanya s’ha incrementat un 3.9 %, mentre que a Irlanda, Holanda i Bèlgica els increments han sigut del 17,5 %, 11,4 % i 12,4 % respectivament. Pel que fa als preus, les pors a l’enfonsament que hi havia a l’iniciar-se el procés de desmantellament de les quotes (incrementant-les progressivament fins a la seva eliminació) no es van produir degut a l’empenta de la nova demanda de la xina i altres països d’Asia, però més endavant els preus han caigut fins a registres desconeguts en els darrers cinc anys.

De forma sorprenent, per no dir incoherent, avui la Unió Europea davant de l’evolució crítica del sector lacti a Europa demana la reducció de la oferta, amb la oposició lògica dels països més competitius, els paisos del nord d’Europa.

Preus i costos

Les estadístiques ens confirmen l’increment important de l’oferta (figura 2) amb una aguda caiguda  de preus (taula 3 i figura 3)  que està portant a una reestructuració del sector  amb un desplaçament d’aquesta vers els països “verds” del nord d’Europa.

Els preus baixos de la llet han coincidit amb una conjuntura de baixos  costos  de les  primeres matèries  per a  l’alimentació animal , fet que ha moderat –que no evitat- l’impacte en els marges

Sobre la crisi de preus  recomanem la lectura del reconegut expert  Antoni Segui en un recent article (Antoni Segui 2016)

d recollida de llet

Figura 2.- Evolució de la llet recollida a la Unió Europea. Font EUROSTAD

e preus

Taula 3.- Preus dels productes lactis a Europa. Font European Milk Market Observatory

 f evolucio preus

Figura 3 Evolució dels preus de la llet a Espanya i Europa. Font Elaboració pròpia amb dades EUROSTAD

 Comerç i consum

En relació al comerç exterior Catalunya és un important importador de productes làctics, sobretot formatges i amb menor valor també iogurts i altres. Per contra les exportacions  tenen un valor econòmic molt més reduït si bé creixent (figura 4)

g comerc extFigura 4.- Comerç exterior de Catalunya de productes lactis. Font Elaboració pròpia amb dades DATACOMEX

Quant al consum, en els darrers deu anys  el consum de llet  s’ha reduït significativament  (un 22,8 %). En sentit contrari , si be de manera moderada, s’ha incrementat el consum de derivats làctics (figura 5)

h consumFigura 5.- Evolució del consum a Catalunya de productes lactis. Font. Elaboració pròpia amb dades MAGRAMA

 Cercant alternatives

  1. El paquet lacti

Per donar resposta a les disfuncions detectades la Unió Europea va impulsar l’anomenat “paquet lacti” que intenta, d’una banda, moderar la volatilitat i desactivar la possibilitat d’abús a partir de l’alta peribilitat del producte, i, d’altra banda, equilibrar la capacitat de negociació de les parts.

Els instruments escollits són:

  • Contractes obligatoris dilatats en el temps,
  • Possibilitat que els contractes estiguin indexats a indicadors objectius acordats.
  • Possibilitar que el sector productor pugui negociar col·lectivament els preus, com a excepció a les normes de competència.

En una primera valoració, tot i que les forces del mercat son tossudes i la complexitat del sector genera infinites casuístiques difícils d’encabir en formulacions simplistes, el “paquet lacti” ha estat un pas que cal considerar positivament

  1. Acord per a l’estabilitat i sostenibilitat de la cadena de valor del sector de vaquí de llet”

Per donar resposta a les disfuncions al si de la cadena de valor de la llet el Ministeri d’Agricultura ha promogut aquest acord  que es va signar el 23 de setembre de 2015 per part dels diferents operadors del sector lacti. L’acord es proposa:

  • Mesures per a valorar la llet i derivats,
  • Mesures per evitar que sigui utilitzat com a producte reclam.
  • Es promou la compra de llet fresca,
  • Es promou la identificació de l’origen de la llet.
  • S’acorda facilitar al Ministeri les dades dels preus nets de venda de llet per part de totes les industries, fet que busca millorar la transparència a partir d’un tractament estadístic de les dades, per més que es preservi la confidencialitat.
  • Es promou el paper de les cooperatives i se’n incentiva la seva fusió.

Totes aquestes mesures estan tenint un seguiment trimestral

  1. Què cal millorar al sector lacti català ?
  • La dimensió, malgrat tot
  • La base farratgera de les explotacions
  • Els excessos burocràtics de l’Administrració Pública, sobretot els gestionables des de Catalunya
  • El rol i la competitivitat de les cooperatives
  • La complicitat tècnica i econòmica productor – central lletera. La necessària qualitat de la llet solament pot obtenir-se a partir d’una relació tècnica de col.laboració entre productor i transformador.
  • L’ús efectiu del Codi de Bones Pràctiques
  • Els valors de la llet vinculats al granger que la produeix
  1. On son les oportunitats?
  • Reforçant les organitzacions profesionals
  • Productes transformats (amb major valor afegit) oberts al mercat local i al mercat global. Cal remarcar la dependència externa de productes com el formatge.
  • Proximitat al gran mercat consumidor
  • Potencialitats difusores del turisme
  • Valoració del producte fresc
  • Valoració del producte d’origen propi. S’està potenciant arreu la identificació de l’origen, cal però que aquest origen sigui valorat pels consumidors.
  • Nous vectors de demanda per valors dietètics o de salut
Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s