Notes de conjuntura juny 2016

Notes generals i d’entorn

Estem vivint una conjuntura política i econòmica plena d’incerteses. Incertesa a Europa, amb el front obert dels refugiats, resultant de les tensions bèl·liques al Nord d’Àfrica i Pròxim Orient, tensió davant de l’amenaça del terrorisme, preocupació quant el Regne Unit és a punt de fer un referèndum de sortida de la UE i, com a condiment, amb l’emergència de les dretes més autoritàries a Europa. Incertesa política a Espanya amb la repetició al juny d’unes eleccions amb un resultat probablement complex i una situació a Catalunya políticament paralitzada amb totes les sortides obertes.

En termes econòmics els pitjors presagis no s’han complert, Europa gràcies a la política expansiva del Banc Central Europeu està creixent una mica més del previst. Espanya ha tingut un primer trimestre amb un creixement sensible (0,8 %). Tot, malgrat les incerteses. Es confirma que la Xina i el Sudest asiàtic està moderant el creixement. D’altra banda els preus baixos del petroli, que malgrat tot els darrers mesos ja han sofert una significativa recuperació, està incorporant vectors perversos a les dinàmiques econòmiques mundials. La bona noticia de preus baixos que està donant ales als països importadors, entre ells Espanya de manera especial, contrasta amb greus efectes econòmics en importants països productors, amb una incidència severa en les seves finances públiques i amb efectes depressius sobre la seva demanda externa, amb el conseqüent efecte rebot sobre la resta d’economies.

Alhora, a Espanya plana com a amenaça un deute que ha superat el valor del PIB. Front a aquesta realitat solament s’estan proposant polítiques a curt termini que ajornen les opcions estratègiques necessàries o, encara pitjor, que per mor de dinàmiques electoralistes es deterioren encara més les bases estructurals i sistèmiques que podrien afavorir les sortides vers una sòlida recuperació. D’alta banda, se segueix castigant els motors de l’economia espanyola, amb Catalunya al capdavant, fet que està limitant i entorpint el desenvolupament possible.

A l’àmbit internacional pel que fa a l’agroalimentació existeix una raonable preocupació pels possibles resultats de la negociació del tractat TTIP amb Estats Units. Precisament en aquest Observatori hi ha un article de Jordi Rosell i Oriol Forcada

Indicadors bàsics

grafic1

Els principals indicadors de conjuntura donen fe d’una situació de contenció. D’una banda amb la inflació amb signe negatiu en termes interanuals, tot i que modifica la tendència en el darrer període. Mentrestant l’euro segueix anotant signes de debilitat front al dolar.

En un altre sentit tant els preus del petroli com els dels aliments han realitzat una certa recuperació els darrers tres mesos, tot i que encara força per sota dels valors assolits fa un any. Sobre aquest tema cal observar que, des que els productes agrícoles (cereals, sucre, oleaginoses) són utilitzats com a carburants els preus del petroli tenen una molt alta correlació amb els preus dels aliments. Finalment els nòlits sense altres estímuls de demanda es mouen en uns nivells relativament baixos.

L’índex de producció industrial (IPI) pel que fa a la industria alimentària, des d’una anàlisi interanual no aprecia variacions significatives, al marge d’una normal estacionalitat al llarg dels mesos de l’any.

Preus agricoles i ramaders

Les següents dues taules recullen –a partir de la informació facilitada pel Full de Conjuntura Setmanal del DARP– els preus agrícoles i ramaders més significatius. Tot seguit assenyalem el més rellevant (Valor 0 = final de maig 2016)

grafic2

La soja ha tingut una molt sobtada pujada de preus, en un mes s’ha incrementat un 25 %. Tal com informa l’AMIS (Agricultural Market Information System) la causa prové pels severs danys a les plantacions d’Argentina deguts a les excessives pluges. En sentit contrari, l’increment del blat de moro, encara que moderat, guarda relació, segons AMIS, amb la previsió de mala collita al Brasil degut a la sequera.

En fruita seca l’avellana ha moderat de manera severa els preus alts que havia tingut l’any passat, mentre que l’ametlla, aguanta i incrementa uns preus molt més alts de les mitjanes històriques, fruit de les dificultats de les plantacions Californianes, on, tanmateix, finalment enguany han tornat les pluges, tot i que costarà recuperar els nivells de producció precedents.

grafic3

En ramaderia, el més destacat n’és la recuperació del porcí que torna a beneficis després de vuit mesos en números rojos. Un cop més el sector porcí demostra la seva capacitat de resistència a partir de la seva competitivitat. Però, al marge de la conjuntura el sector ha d’estar vigilant i resoldre les problemàtiques mediambientals (Reguant 2016).

Cal remarcar l’aguda crisi del sector de la cuniculicultura amb un molt dilatat període de preus molt baixos que està portant a una severa reestructuració.

En relació a la carn està previst que el proper mes de juliol inicií la seva activitat l’Observatori del Mercat de la Carn de la Unió Europea

Alhora la llet -que és tema del mes en aquest observatori- està immersa en la crisi previsible posterior a l’eliminació de les quotes. La sorprenent crida de la Unió Europea a la reducció voluntària de la producció és, lògicament, contestada pels països del nord, amb Irlanda al capdavant, que esperen sortir enfortits d’aquesta crisi, contra precisament els productors de l’àrea mediterrània.

Mercats de futurs com a indicador

1 futurs

Font. Elaboració pròpia amb dades CME

La informació dels mercat de futurs, al marge de les seves funcions comercials o especulatives  és una excel·lent eina de previsió. Efectivament els preus de les operacions futures ens indiquen  l’opinió dels operadors sobre les dinàmiques del mercat.

En el moment present, els preus dels mercats de futurs al CME pel blat i blat de moro assenyalen una tendència alcista, corregint en part la dilatada trajectòria de preus baixos. En concret, els preus futurs del blat i blat de moro tenen preus futurs valors significativament més alts a terminis avançats (+ 13,61 % a un any en blat i + 4,15 % en blat de moro). Per contra la soja té una perspectiva moderadament negativa amb preus un 4,73% més baixos a venciment un any. Aquest fet guarda la seva lògica com a correcció a l’important salt dels preus de la soja que s’ha produït en les darreres setmanes.

Oferta i demanda de cereals al món

El IGC (International Grains Council) ha previst la segona millor collita històrica de blat de moro i unes bones collites de cereals en general amb uns estocs que es mantenen.

Aquesta informació és confirmada per la FAO tal com mostren les tres següents taules i gràfic.

2 cereals

3 blat

4 - blat de moro

5 - stocks

Tanmateix aquesta informació contrasta amb una tendència a l’alça de preus tal com s’observa als mercats de futurs. A la recerca d’una explicació cal tenir en compte, en primer lloc, que es tracte d’una realitat molt dinàmica que pot variar per factors fins aquí no previstos. En segon lloc, els arguments exposats anteriorment en relació a la collita de soja poden formar part de l’explicació, atesos els processos de substitució directa o indirecta que es puguin produir amb els cereals. Tanmateix un factor a tenir molt en compte es el de la relativa recuperació del preu de l’energia que pot derivar en una major utilització de blat de moro com a agrocarburant. En aquest sentit el Departament d’Agricultura d’Estats Units (USDA) fa un seguiment dels marges de la producció d’etanol a partir de blat de moro, tal com mostra la imatge següent, on es pot apreciar com al mes de maig d’enguany s’ha recuperat la rendibilitat d’aquesta producció després d’un dilatat període de pèrdues.

6 - agrocarburants

Previsions de collites a Catalunya

Les pluges d’abril han fet miracles en els conreus extensius, després d’haver passat un hivern estrany amb altes temperatures que feien presagiar el pitjor. Però el miracle s’ha produït i s’està recol·lectant els cereals i altres extensius amb uns rendiments excel·lents.

Per contra aquest any meteorològicament atípic s’ha traduït en una floració llarga i desigual de la fruita fresca que fa preveure, segons Afrucat, una caiguda d’un 12 % de la producció de préssec i nectarina.

El clima també, per excés de pluges a l’abril, ha estat decisiu en l’esquinçat de la cirera primerenca que ha resultat molt malmesa. I, finalment han estat les calamarsades de maig i primers de juny que han provocat importants danys en el préssec primerenc que haurà d’anar en bona part a la industria.

Un cop més es fa evident la importància de protegir contra la pedra aquests fruits. Tot i així, l’assegurança de collites està cada cop més generalitzada, tal com constata l’Entitat Estatal d’Assegurances Agraries indicant que 2015 ha les assegurances han assolit el màxim històric de contrctacions.

En l’aspecte comercial de préssec s’espera un menor solapament amb altres regions productores i, per tant, les expectatives de preus no són dolentes.

En relació a la fruita seca, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveu un increment del 30,8 % de la collita d’ametlla en relació amb la campanya anterior. Aquesta informació acompanyada dels alts preus de l’ametlla és una excelent noticia per aquest sector.

 Distribució i consum

Un informe elaborat per Nielsen, on s’ha enquestat a 30.000 consumidors de 61 països diferents, destaca que el 75 % dels consumidors afirmen que un dels principals criteris de compra vers una marca n’és el seu país d’origen.

També en referència a l’origen, per segon any consecutiu el conjunt de DOs catalanes de vi han liderat les vendes a Catalunya respecte a altres denominacions, amb una quota de mercat del 32,51 % l’any 2015

Comerç exterior

En comerç exterior (Font DATACOMEX) els tres primers mesos de l’any no assenyalen gaires sorpreses en relació als mateixos mesos de l’any anterior. Tant les exportacions com les importacions han crescut prop d’un 2% i han mantingut, per tant la taxa de cobertura d’aquest període trimestrals en el 93 %, molt proper a 94,39 % en que va acabar 2015. Es tracta d’una diferència gens significativa, apart dels múltiples factors estacionals que van lligats a les dinàmiques comercials agroalimentàries

7 - comerç ext

Font. Elaboració pròpia amb dades DATACOMEX

Malgrat tot en el comerç internacional segueix pesant com una llosa el veto rus a productes agraris europeus, tot i que els fets demostren que s’ha pogut cercar alternatives en altres mercats.

Meteorologia

Pel que fa a les temperatures el mes de maig ha estat normal i fins i tot moderadament més fred que la mitjana climàtica. Quant a la pluviometria ha presentat una situació molt diferenciada entre unes zones i altres, el butlletí meteorològic ens diu: ”el mes de maig ha estat normal o sec a gran part del territori, especialment al sector central del Litoral i Prelitoral i a la plana de Vic. Ha estat plujós al Pirineu central i oriental, punts de la depressió Central i Prepirineu, i àmplies àrees de l’extrem nord-oriental del país”.

Per contra el mes d’abril, tal com mostren els gràfics del butlleti mensual del meteocat, ha estat un mes plujós i amb temperatures molt similars a les mitjanes climàtiques. Així, tal com diu la dita: “a l’abril cada gota val per mil”, s’esperen unes excel·lents collites de cereals.

En canvi, l’excés de pluja a esquinçat les cireres primerenques i les calamarsades de maig i primers de juny han fet malbé el préssec primerenc que haurà de tenir com a destí la industria.

8 -meteocatReserves d’aigua

Les reserves d’aigua es troben en una situació òptima. A data 5 de juny les conques internes estaven al 76,30 % quan fa un any es trobaven a, 57,21 % de la seva capacitat i els embassaments catalans del Ebre estan al 85,59 % de la seva capacitat, quan fa un any se situaven per sota de la meitat (40,09 %). A més, encara queda neu a les muntanyes i segueix plovent.

Sobre l’aigua la Federacion Nacional de Regantes (FENACORE) ha publicat (font INE) les dades del consum d’aigua per a reg on s’observa una reducció del 14 % del consum, en bona part fruit de les millores vers regadius més eficients. Una bona noticia per acabar.

Anuncis

Un pensament sobre “Notes de conjuntura juny 2016

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s