El Pla Hidrològic de l’Ebre a debat, la visió des de Catalunya

El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre ha generat fortes controvèrsies, dins i fora de Catalunya, amb missatges des de diferents fonts no sempre coincidents. Amb la voluntat d’aportar objectivitat i claredat sobre les opcions que s’estan prenent des de Catalunya, el Col·legi d’Economistes, a través de la Comissió d’Economia Agroalimentària, el passat dia 31 de març va realitzar un debat a partir de les informacions de contingut jurídic i tècnic que van aportar els Srs. Carles Gabernet i Diego Moxó i el coneixement de la posició de la Generalitat que va exposar el Sr. Oriol Anson, director General de Desenvolupament Rural.

L’acte fou presidit pel Sr. Joan Casas,  Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i moderat pel Sr. Francesc Reguant, Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, va destacar que el “Pla Hidrològic de l’Ebre enfronta el col·lectiu dels conservacionistes i el dels pagesos que cultiven i que reguen pels seus interessos confrontats”. En aquest sentit va subratllar la necessitat de “sortir del debat dels interessos dels col·lectius per intentar projectar un concepte i un càlcul de cabal ecològic objectiu i acceptat per tothom” i va afegir que “des de l’Administració estem a favor dels regants però també del Delta”. Anson va explicar que l’aposta de la Generalitat passa per “la modernització i consolidació dels regadius existents com és el cas del canal Segarra-Garrigues que faci més eficient la gestió de l’aigua i dels costos del sector”, mentre que va comentar que la Generalitat també es planteja establir “una moratòria a nous regadius fins que s’aclareixi la gestió dels cabals disponibles”. Finalment va apuntar que el Pla actual és “irrealitzable en els terminis que estableix” i planteja anar treballant noves idees de cara a la propera revisió.

El debat també va comptar amb la participació de Diego Moxó, director de l’Àrea de Gestió del Medi de l’Agència Catalana de l’Aigua, el qual va subratllar “el retard en l’elaboració dels plans de planificació en els dos cicles d’aprovació del Pla Hidrològic de l’Ebre” i va explicar que les diverses al·legacions que ha presentat la Generalitat de Catalunya van en la línia de denunciar que “els plans no segueixen les instruccions marcades per la mateixa normativa espanyola de l’aigua en relació als cabals ambientals, pervertint també la directiva marc de l’aigua a nivell europeu”. Moxó va criticar que “en la última revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre els cabals ecològics del tram final de l’Ebre són els mateixos que en el Pla aprovat l’any 2014” i va afegir que “l’única novetat és l’establiment de cabals ecològics per al Segre a Lleida”. En aquest sentit va destacar que “es mantenen uns cabals de continuïtat indicatius però no normatius, iguals als de l’anterior Pla”, mentre que les reserves de recursos es mantenen en la revisió del Pla Hidrològic per al període 2016-2021”. En aquest sentit va denunciar que dels 3.000 hm³ de reserva d’aigua per regadiu, uns 2.300 són per a Aragó. Finalment va qualificar “de poc realista” el fet de calcular el cabal ecològic en base a la diferència entre el cabal existent al tram baix del riu, la demanda d’aigua actual i la nova demanda agrària.

Per la seva banda, Carles Gabernet, cap de la Unitat Jurídica de Regadius d’Infraestructures.cat, va centrat la seva intervenció en detallar el contingut normatiu del Pla Hidrològic de l’Ebre. D’entrada va recordar que “l’aigua és un bé de domini públic que té adscrita la seva gestió a l’Administració hidràulica, que planifica aquest recurs i atorga concessions”. També va explicar que “la directiva marc de l’aigua a nivell europeu de l’any 2000 estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües amb l’objectiu de millorar i obtenir una qualitat acceptable de les aigües a Europa” i va afegir que fa anys que a Europa domina el concepte de “qui usa i contamina, paga”. D’altra banda va detallar el marc normatiu del Pla Hidrològic de l’Ebre que va entrar en vigor el 20 de gener de 2016 per al període 2016-2021 i que està sotmès a fins a 14 normatives i tractats diferents. Gabernet va concloure destacant que el fet que el Pla afecti a 9 comunitats autònomes diferents fa que la seva gestió presenti una “gran complexitat” i va demanar “defugir plantejaments extrems” i “posar en valor el sector agroalimentari i el regadiu”.

Anuncis

Un pensament sobre “El Pla Hidrològic de l’Ebre a debat, la visió des de Catalunya

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s