Comerç exterior agroalimentari de Catalunya i d’Espanya

El Ministeri d’Agricultura (MAGRAMA) acaba de publicar l’ Informe Anual de Comercio Exterior Agroalimentario y Pesquero 2015 d’Espanya. En aquest comerç Catalunya hi aporta el 21.86 % de les exportacions i el 30,24 % de les importacions (Taula 1)

Des de OBEALIMENTÀRIA s’ha efectuat una anàlisi detallada d’aquest comerç exterior en el que correspon a Catalunya.

Catalunya en relació a Espanya

La taula 1 indica el volum d’exportacions i importacions agroalimentàries de Catalunya i Espanya durant 2015, assenyalant la corresponent taxa de cobertura

comerç ext espanya -cata

Taula 1 .- Comerç exterior agroalimentari comparat Catalunya – Espanya. Font.- Obealimentària amb dades DATA COMEX

De la informació s’observa que el conjunt d’Espanya té una balança comercial agroalimentària excedentària (taxa de cobertura 2015 de 130,58%), mentre que Catalunya està propera a l’equilibri comercial però amb un saldo lleugerament importador, amb una taxa de cobertura de l’exercici 2015 del 94,39 %. Cal tenir en compte que Catalunya és un gran consumidor i disposa d’una base productiva, expressada en sòl agrari i productivitat natural, limitada per raó de la seva complicada orografia i certs graus d’aridesa en múltiples comarques. Malgrat això Catalunya ha sabut trobar estratègies per a construir un sòlid clúster agroalimentari.

Què compra i què ven Catalunya?

El comerç exterior agroalimentari català reflecteix les característiques singulars del model productiu agroalimentari català. La manca de sòl agrícola i les carències d’aigua, acompanyades però d’una forta demanda interna pròpia d’un país densament poblat, han orientat vers estratègies que optimitzessin els recursos propis o bé vers produccions tangents a les dificultats naturals. En resum, el model agroalimentari català es basa en:

  • Impuls de la ramaderia intensiva alimentada amb cereals i oleaginoses produïdes en bona part a tercers països que disposen en abundància de sòl i aigua, recursos dels que a Catalunya hi ha escassedat.
  • Optimització dels potencials de regadiu vers l’agricultura mediterrània (fruita fresca sobretot i proveïment d’aliments per al bestiar).
  • Impuls d’un sector vitivinícola de qualitat, sector amb una dilatada tradició exportadora al llarg dels cinc últims segles.
  • Valoració de la qualitat dels productes obtinguts en àrees en dificultat (producció ecològica, oli d’oliva, etc)
  • Importància de la transformació industrial de la producció, especialment la derivada de la ramaderia.

Aquest model comporta un comerç exterior molt especialitzat. Es a dir, es compren uns determinats productes i se’n venen uns altres, havent-hi relativament poc intercanvi competitiu dels mateixos productes. Així el gràfic 1 explica aquestes especificitats:

  • El gran producte de importació està format per cereals i oleaginoses destinats a alimentar la ramaderia intensiva.
  • Altres productes de importació significatius responen a demandes alimentàries amb una oferta local insuficient tals com productes lactis, peix, determinats tipus de begudes alcohòliques, etc.
  • En signe contrari el gran producte exportador és la carn i transformats carnis, provinent d’un important complex carni-ramader altament competitiu.
  • Però alhora tenen molta importància les exportacions de fruita fresca, els vins i els caves.
  • També, te importància l’exportació d’olis, bàsicament d’oli d’oliva. En el cas dels olis, des de la industria alimentària catalana es juga un paper comercialitzador, fet que comporta que aquesta mateixa partida figuri com a importadora.
  • Finalment, cal destacar la partida de preparats alimentaris, que inclou productes molt diversos transformats, amb un pes important a la balança comercial tant de signe importador com exportador. Cal indicar, però, el pes creixent de l’exportació dels productes alimentaris de segona transformació, signe d’una industria diversificada cada cop més moderna i competitiva.

grafic comerçc 2015

Gràfic 1 Exportacions versus importacions 2015. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

Evolució del comerç exterior agroalimentari

L’apertura comercial del sector agraolimentari de Catalunya ha estat extraordinari al llarg dels darrers vint anys (gràfic 2) i, fins i tot, amb una acceleració des de 2007, és a dir, des de l’inici de la crisi econòmica. La taxa de cobertura ha passat del  44,59 % a  l’any 1995 al 94,39 % el 2015. Es a dir en vint anys s’ha incrementat quasi 50 p.p.

En resum:

  • Extraordinari progrés vers l’equilibri de la balança comercial agroalimentària, amb una millora espectacular de la taxa de cobertura.
  • Apertura creixent de l’economia agroalimentària catalana, tal com reflecteix el fet que tant les exportacions com les importacions hagin tingut increments extraordinaris al llarg dels darrers vint anys.
  • El desenvolupament del comerç exterior és el millor indicador de la competitivitat del sector agroalimentari català

evolucio comerçc ext

Gràfic 2 Evolució del comerç exterior agroalimentari a Catalunya. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

Destí de les exportacions

L’estructura de les exportacions catalanes ha sofert canvis molt importants els darrers anys (taula 2). El més significatiu n’ha estat la diversificació i la introducció en nous mercats. Tot i així el destí exportador dominant segueix sent de manera aclaparant la Unió Europea, el qual encara que ha vist reduir la seva quota sobre el total segeuix representant el 67 % de les exportacions (fa deu anys representava quasi el 80 %). Tanmateix, es pot ben dir que s’ha après a exportar. S’ha entrat amb força als mercats de Xina, Japó i Sudest Assiàtic, s’ha ampliat el mercat d’Amèrica Llatina i també el d’Africa. Oceania resta encara com a assignatura pendent, tot i que té amb àmplies possibilitats, fins i tot sinèrgies per la complementarietat dels cicles productius. Finalment, observar la migradesa de les exportacions a Rússia, limitades pel vet a molts productes agroalimentaris, tema del que es parla en aquest mateix OBEALIMNETÀRIA.

export cat 05-15

Taula 2 Regions de destí de les exportacions agroalimentàries catalanes. Comparació 2005 – 2015. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

El Top 30 de països destí de les exportacions està encapçalat per França, només aquest país es el destí d’una quinta part de les exportacions agroalimentàries catalanes. Segueixen Itàlia, Alemanya, Portugal, Regne Unit i Països Baixos. Però ja destaca en el setè lloc Japó, seguida de Xina i Estats Units. Es a dir, el factor mercat únic i proximitat és decisiu. Tanmateix ja es té la porta oberta als grans països compradors.

Caldrà parar atenció a l’evolució del mercat del Regne Unit (5,52 % sobre el  total) després del BREXIT. Sobre aquest tema hi ha una informació més detallada en aquest mateix OBEALIMENTARIA

top export

Taula 3.- TOP 30 de destins exportadors el 2015. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

Origen de les importacions

Quant a les importacions (taula 4) l’origen de la Unió Europea no és tan rellevant com en el cas de les exportacions però tot i així el 57,69 % de les importacions durant 2015 provenien de la UE. Pel contrari té un pes molt destacat l’America Llatina (18,06 %) amb un comerç diversificat però amb un pes especial en la compra de soja i derivats per a l’alimentació animal. Així com també el mercat de Nord Amèrica.

import 05-15

Taula 4 Regions d’origen de les importacions agroalimentàries catalanes. Comparació 2005 – 2015. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

El Top 30 de països origen de les importacions el segueix encapçalant França amb un 19,20 % del total de les importacions a 2015, seguit d’Alemanya (10,46 %) però en tercer lloc ja se situa Brasil (8,60 %), seguit d’Estats Units (5,97 %). Argentina també ocupa una posició avançada, en concret la setena posició.

top import

Taula 5.- TOP 30 d’orígens importadors al 2015. Font: Obealimentària amb dades DATACOMEX

 

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s