Anuari de la PIME catalana 2016. Detall sobre l’Agroalimentació. Anàlisi

Per M. Angels Farreras

Anàlisi econòmica –financera de les microempreses de la industria alimentària.

Les inversions més importants en els dos períodes estudiats es concentren en l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries que representant el voltant del 40% de l’estructura  econòmica de l’empresa a llarg termini. Respecte el curt termini les inversions lligades al cicle d’explotació (deutors i existències) també són les majoritàries, arribant a suposar un 30 % de les inversions a curt termini. Cal fer constar que els volums d’efectiu són elevats respecte el que ens podem trobar en la major part de les empreses en aquest període de recessió econòmica.

Respecte el finançament es dibuixa una situació d’estabilitat financera tant  pel volum d’aportacions dels socis, com per la capitalització de beneficis que s’ha fet. L’endeutament  representa el voltant del 55% de tots els fons de l’empresa, hi ha també una distribució equilibrada d’aquest recursos entre el llarg i curt termini. Amb uns fons de maniobra positius que ens donen una garantia respecte el venciment dels deutes.

Si analitzem el compte de pèrdues i guanys veiem que els ingressos venen bàsicament de l’activitat principal de l’empresa, els consums són molt elevats el que ens dona uns marges bruts d’explotació ajustats, oscil·lant d’un 4,6% de l’import net de la xifra de negocis per l’exercici 2013 a un 5,8 el 2014. Els altres marges tenen poc pes relatiu i cal destacar que els recursos generats són positius degut a l’amortització econòmica no el benefici final de l’exercici.

En quan a les ràtios que es presenten per l’exercici 2014, tant el de rendibilitat financera com econòmica tenen valors baixos, com no podia ser d’altra forma si la suma de les despeses bàsiques d’explotació ( Consum de materials, altres despeses d’explotació i despeses de personals) arriben el 97,5 % de l’import de les vendes.

Per tant, com a conclusió podem indicar una situació d’estabilitat financera però amb una viabilitat econòmica  reduïda.

Anàlisi econòmica –financera de les Petites empreses de la industria alimentària

La petita empresa té una mida 3,9 vegades superior a les microempreses en els dos períodes estudiats, l’estructura econòmica presenta lleugeres variacions predominant les inversions a curt termini (entre un 56% i un 58%) del total de l’actiu i una reducció de les inversions en immobilitzat material. No obstant, presenten un volum de tresoreria també elevat respecte el volum de les inversions.

Centrant-nos en el finançament  ens trobem també amb un sector amb solvència a llarg termini on el recursos permanents representen un 66% del patrimoni net i passiu, desglossat amb un predomini d’autofinançament d’un 32% en tots dos períodes.

L’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ens mostra una estructura similar de distribució d’ingressos i despeses respecte a les microempreses, amb marges també molt reduïts, encara que cal esmentar un increment d’un punt percentual del resultat econòmic net de l’explotació, provocat bàsicament per la reducció de la partida “altres despeses” i també de personal. En concret aquest incrementa un 1,8 % i un 1,3% el 2014, en tots dos casos a favor de la petita empresa. No hi ha tampoc grans diferències entre els marges econòmics de l’exercici 2013 comparant-los amb el 2014.

Estudiant les ràtios per l’exercici 2014 veiem que la rendibilitat financera, econòmica, palanquejament i productivitat de l’immobilitzat  milloren de forma ostensible comparant-les amb les microempreses. Degut a la millor gestió dels actius com de les despeses d’explotació.

Anàlisi econòmica –financera de les empreses mitjanes de la indústria alimentària

L’estructura econòmica de la mitjana empresa és aproximadament 6 vegades superior a la petita empresa, per tant veiem que hi ha salts quantitatius en la dimensió dels tres grups d’empreses estudiats. Respecte a la composició de l’actiu tornen a ser dominants les inversions en immobilitzat i inversions immobiliàries (al voltant del 35% en els dos períodes estudiats),  amb un repartiment força similar entre les inversions en actiu no corrent i corrent. En aquest últim les inversions en existències i deutors representen la part majoritària de les inversions a curt termini (aproximadament un 56%).

Fent el càlcul del fons de maniobra pels dos períodes, podem observar que no hi ha d’haver problemes per fer front els venciments a curt si el cobrament de clients és manté a un ritme regular.

Respecte a l’estructura de finançament veiem que l’endeutament té un pes majoritari, representant el voltant d’un 56% dels recursos en tots els períodes. L’autofinançament és l’altra partida important en el finançament de les empreses d’aquesta dimensió.

Els marges econòmics milloren al llarg del període estudiat de forma considerable. En concret el resultat brut incrementa un 30,3% i el resultat de l’explotació un 75,3%. El que permet a aquest tipus d’empreses obtenir un resultats després d’impostos positius, que d’un exercici a l’altre incrementen en un 250,5 %. Millorant les ràtios de rendibilitat financera i econòmica respecte a les microempreses i petites empreses.

 

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s