L’agroalimentació un sector clau invisible

L’agroalimentació un sector clau invisible

1.- Un sector invisible?

Per Francesc Reguant

Per als que destinem la nostra activitat professional al món de l’agroalimentació ens sorprèn el distanciament cultural de la nostra societat (bàsicament urbana) del món agro. Observem la permanència d’estereotips, que si alguna vegada foren certs avui no es corresponen amb cap realitat i ens estranya que no hi hagi suficient consciència de la importància d’aquest sector, tant des d’un punt de vista present o actual com des d’un punt de vista estratègic. Tot i que s’està modificant en positiu la relació dels mitjans de comunicació en relació a l’agroalimentació, encara predomina la imatge d’un sector menor, endarrerit, depenent i sovint menyspreat, amb una imatge desvalorada dels pagesos.

Diferents han estat les raons que poden haver allunyat l’agroalimentació dels centres d’interès i de preocupació de l’opinió pública, però dos d’ells en poden ser els més importants. D’una banda l’estabilitat del proveïment o síndrome de la nevera plena en el món accidental. Gràcies a les polítiques agràries, al llarg dels darrers cinquanta anys els països desenvolupats no han tingut problemes de proveïment alimentari i en general, fins a l’any 2007, s’ha viscut una relativa estabilitat de preus. D’altra banda l’increment exponencial de la productivitat agrària  ha reduït dràsticament el nombre d’agricultors, fins al punt que aquests han passat a ser una minoria, una minoria a efectes electorals i una minoria com a imatge associada a la importància del sector.

Tanmateix darrerament diversos nous factors han desvetllat la consciència sobre la importància clau del sector agroalimentari. En primer lloc, a l’any 2007 com a resposta especulativa a l’emergència dels agrocarburants –entre altres raons, els preus es disparen multiplicant quasi per tres el preu dels aliments bàsics (cereals i soja). Tot seguit es disparen les alarmes de la seguretat alimentària mundial i l’agroalimentació ocupa un espai rellevant a les agendes dels organismes econòmics mundials i del propi G20 i G8. Dues noves crisis de preus a 2010 i 2012 en resposta especulativa a fenòmens meteorològics aguts a Rússia  i Estats Units respectivament certifiquen l’entrada a una nova etapa més tensa sobre els recursos alimentaris, marcada per la volatilitat de preus, que evidencien el caire crític de la seva producció. En segon lloc la crisi econòmica palesa el caire anticíclic del sector agroalimentari alhora que es manifesta la seva resiliència en front als impactes de la globalització. En tercer lloc els desafiaments del segle XXI (escassedat progressiva dels recursos, seguretat alimentària, medi ambient i canvi climàtic…) han fet observar el paper decisiu de l’agroalimentació en la via de les solucions. En quart lloc, la creixent valoració de l’alimentació com a vector de salut humana, fet que impulsa unes majors exigències vers la qualitat. Finalment, el món de la producció agroalimentària -en sentit ampli- està cridat a jugar un paper destacat en la incipient revolució biotecnològica, la qual ha d’esdevenir un dels més importants vectors de transformació i desenvolupament tecnològic.

En resum, el sector agroalimentari, en el sentit més ampli que inclou el sector forestal, és un sector clau i estratègic per múltiples raons:

  1. Es un sector econòmicament important, ja que es tracta del primer sector manufacturer de Catalunya.
  2. Compta, així mateix, amb una alta capacitat per induir noves dinàmiques econòmiques més enllà del propi sector
  3. Es el proveïdor d’un producte bàsic i imprescindible, tal com l’aliment. Com a proveïdor d’aliments juga un rol essencial i emergent com a vector de salut humana
  4. La importància crítica del seu proveïment li atorga una alta capacitat desestabilitzadora davant desajustos oferta-demanda. D’aquí que la seva estabilitat esdevé un objectiu prioritari de les polítiques econòmiques i socials
  5. Es tracta d’un sector anticíclic que ha jugat un paper decisiu per sostenir l’economia durant la crisi econòmica
  6. Aquest rol mitigador de la crisi econòmica s’ha vist reforçat pel fet de tractar-se d’un sector més intensiu en recursos humans, fet que d’alguna manera el va convertir en refugi d’ocupació durant la crisi.
  7. Davant els impactes de la globalització el sector agroalimentari ofereix major resistència a la deslocalització
  8. Es el principal gestor d’actius biològics i, en aquest sentit, a més d’aliments, és el principal proveïdor de productes renovables al si de l’anomenada bioeconomia (biomassa, fusta, agrocarburants, etc.).
  9. Es el principal gestor del territori i del paisatge, fet que l’implica de manera decisiva en les actuacions de planificació territorial.
  10. Davant dels reptes mediambientals i del canvi climàtic el sector agroalimentari disposa d’enormes potencials pel proveïment de bens públics de caire mediambiental i esdevé una eina essencial per a la mitigació del canvi climàtic

Del conjunt d’aspectes destacats tot seguit es realitza un apropament al seu pes en l’economia catalana i s’analitza el rol anticíclic que ha jugat durant la crisi econòmica

 

Seguir llegint:

Un sector econòmicament decisiu. Sobre el PIB i més enllà del PIB Estudis i documents

Un sector anticíclic. Anàlisi del comportament de la producció i de l’ocupació.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s