QC Setembre 2016: Mercats agrícoles i ramaders

Quadre de Comandament Setembre 2016

3 – Mercats agrícoles i ramaders

Preus i mercats agrícoles a Catalunya

Les següents dues taules 3.1 i 3.2 recullen els preus agrícoles i ramaders més significatius a partir de la informació facilitada pel DARP. Tot seguit assenyalem el més rellevant

2-preus-agricoles-setembre-16Taula 3.1 – Preus agrícoles. (Valor 0 = final d’agost 2016)

Els mercats agraris tenen, per les seves pròpies característiques, una demanda fortament inelàstica, sotmesa a fluctuacions freqüents en l’oferta derivada de factors climàtics o sanitaris i amb una producció perible que afegeix tensió a la dinàmica dels mercats, al si d’una cadena de valor altament asimètrica. Tot plegat configura un sector amb una molt alta volatilitat i sotmès a freqüents crisis de difícil gestió.

El passat 18 de juliol la Comissió Europea va aprovar un paquet amb set noves mesures per a fer front als sectors en crisi:

  1. Ajuda financera per promoure la reducció voluntària de la producció de llet.
  2. Ajuda d’adaptació de sectors ramaders condicionades al compromís de no augmentar la producció, establir organitzacions de productors, compromisos mediambientals, etc.
  3. Flexibilitat en els pagaments associats
  4. Pròrroga en la intervenció de la llet desnatada en pols
  5. Pròrroga en l’emmagatzematge privat de llet desnatada en pols
  6. Avançament de les bestretes sobre els ajuts
  7. Fruites i hortalisses

Al mateix temps que s’aprovaven aquestes mesures el Comissari d’Agricultura Phil Hogan es preguntava si tenia sentit que la Unió Europea estigués responent a les crisis ordinàries pròpies de les dinàmiques dels mercats amb mesures de caire extraordinari (critica que també  feia Manel Simon en entrevista per Obealimentaria). Davant d’això Phil Hogan proposa estudiar la creació d’una eina d’estabilització de rendes.

Alhora és motiu d’extraordinària preocupació la sequera, a més, acompanyada d’altes temperatures. Els conreus de secà poden sofrir severes pèrdues de les que parlem al tractar cada subsector i de retruc les pastures i l’alimentació animal en poden ser igualment afectats. Tot i que al setembre es recuperessin les pluges bona part del mal ja és irrecuperable. Una situació tan aguda de sequera referma l’interès de disposar de bones infraestructures de regadiu eficient per donar resposta a aquest tipus de fenòmens climàtics que probablement seran cada cop més freqüents

Conreus extensius

La bona collita de cereals que en general s’ha obtingut, amb excepcions significatives en comarques centrals, coincideix amb uns preus molt baixos. Tots els preus dels conreus extensius han sofert baixades el darrer període i tots ells, excepte la soja es troben destacadament per sota dels preus de l’any anterior (taula 3.1). De l’anàlisi realitzat en el capítol anterior es dedueix que els mercats de futurs consideren desajustats els preus dels cereals i aposten per increments progressius, increments, però que avui no tenen cap símptoma clar que els indiqui.

El sector de l’arròs, que té sempre una dinàmica pròpia, espera una collita favorable en els tres aspectes: quantitat, qualitat i preu (taula 3.1 i figura 3.1). En quantitat s’espera produir com una campanya mitjana (120/125.000 tones) amb uns preus de l’arròs closca que poden superar els 300 €/tona i, d’acord amb les estimacions dels productors, amb una qualitat òptima.

Quant a l’afectació del cargol poma sembla que serà moderada. Finalment s’ha estabilitzat la dinàmica de lluita contra el cargol poma, l’aplicació de saponines després de la collita permet començar la nova campanya amb el camp net, tot i que això afegeix costos a la producció.

arros

Figura 3.1 – Evolució del preu del arròs closca. Font MAGRANA

Com a informació afegida, la Comissió Europea ha autoritzat tres noves varietats de soja transgèniques per a ús en alimentació animal i humana. L’autorització es per deu anys i tots els productes derivats d’aquestes varietats OGM estaran sotmeses a estrictes normes d’etiquetat i traçabilitat.

Fruita fresca

La fruita de pinyol ha tingut una temporada moguda. Després d’una climatologia estranya que va afectar la fruita primerenca (cirera) per excés de pluges, va continuar amb una sèrie de pedregades que van danyar seriosament el préssec. La campanya es va normalitzar, però  el sector ha mostrat signes d’esgotament. Les conseqüències del vet rus es van traduir amb un any econòmicament catastròfic el 2014 i un 2015 que no va permetre refer balanços tot i que es va progressar molt en la  penetració en nous mercats. En positiu, la campanya actual no està sent desfavorable en termes comparatius de preus respecte als dos anys anteriors (figura 3.2).

Sobre el tema del vet rus la cooperativa Fruits de Ponent ha interposat una demanda contra la Comissió Europea pel fet de no haver donat resposta adequada a la situació que va viure el sector el 2014, sense capacitat de reacció i per un problema que li era absolutament aliè com a sector. L’interès d’aquest fet  va suggerir que fos aquest tema que inaugurés la secció “5 minuts amb…” que podeu visualitzar al següent enllaç

pressec

Figura 3.2 – Evolució del preu del préssec al llarg de les setmanes de comercialització. Font MAGRANA

Quant a la fruita de pinyol (poma i pera) les previsions d’AFRUCAT assenyalaven un increment de l’11 % de poma i un descens del 8 % en pera. Posteriorment a aquesta previsió el Pla d’Urgell ha sofert una forta pedregada que podria afectar sensiblement a aquesta estimació. Aquest fet suggereix un cop més l’interès de protegir els conreus amb xarxa antipedra, no es tracta tan de protegir les rendes, que un bon sistema d’assegurances pot cobrir, com de garantir la producció davant dels clients i consumidors.

La campanya de comercialització de poma i pera s’inicia amb cert optimisme basat en les previsions de collites lleugerament més reduïdes a nivell de competidors europeus i la consolidació de nous mercats d’exportació.

Vinya

vinyaÉs temps de verema. La vinya és un conreu especialment adaptat al clima mediterrani i fins i tot podríem dir que és enemic de massa aigua, però les condicions de sequera actuals estan desfent les expectatives d’una collita que s’albirava excel·lent. Tot i així hi ha diferents realitats, en primer lloc les vinyes regades, fins i tot amb dotacions de suport, no s’estan veient afectades per la sequera, altrament àrees de la Conca de Barberà i Tarragonès varen comptar -com a excepció- amb pluges abundants al Juliol. Quant a la qualitat, la sequera ha evitat infestacions de míldiu fet que fa pensar en una bona qualitat de fruit,  tot i que algunes vinyes en varen tenir al principi de primavera degut a les pluges d’abril

Fruita seca

En fruita seca l’avellana manté els preus del període anterior però sensiblement per sota dels preus alts que havia tingut l’any anterior. L’ametlla, aguanta, amb una lleugera disminució, uns preus molt més alts de les mitjanes històriques, fruit de les dificultats de les plantacions californianes, on, tanmateix, finalment enguany han tornat les pluges, però els costarà recuperar els nivells de producció precedents.

En relació a la fruita seca, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveia un increment del 30,8 % de la collita d’ametlla en relació amb la campanya anterior, però les previsions probablement s’hauran de modificar severament. La sequera en alguns llocs fins i tot esta posant en risc els propis arbres d’ametller. En aquest apartat també les diferències seran radicals entre les terres que disposen de regadiu i les de secà. El regadiu abasta la pràctica totalitat del conreu d’avellaner i una quota creixent de la producció d’ametlla.

Olivera

L’oli d’oliva està recuperant preus però encara força per sota dels de l’any anterior. Quant a la collita, aquesta es preveia excel·lent amb una gran abundància de fruits, fet que també queda en entredit a l’espera de l’afectació de la sequera. En olivera també cal tenir en compte les diferencies radicals entre secà i regadiu. Si es normalitzés la pluviometria, en el cas de l’olivera encara se seria a temps de millorar les perspectives de producció, tot i que alguns danys ja s’han produït.

Preus i mercats ramaders a Catalunya

2-preus-ramaders-setembre-16Taula 3.2 – Preus ramaders (Valor 0 = final d’agost 2016)

Porcí

El sector porcí porta tres mesos amb bons preus i marges positius que li han permès quasi absorbir el dilatat període de pèrdues del que procedia, tal com ens explica el gràfic elaborat per SIP Consultors.  (Figura 3.3).

marge-sip

Figura 3.3 Marges de les explotacions porcines. Font SIP Consultors

El sector porcí està orientant la seva estratègia en guanyar dimensió, obrir mercats exteriors i apostar per una gestió de qualitat. Tanmateix, el sector ha d’estar vigilant i resoldre les problemàtiques mediambientals (Reguant 2016). En aquest sentit el DARP ha anunciat que està preparant una nova normativa per a la gestió de purins.

En aquest mateix Obealimentària es pot consultar la conferencia (en vídeo o power point) de Pep Font de SIP Consultors, extraordinàriament clarificadora de les potencialitats i de les febleses o amenaces del sector.

Com a noticies a remarcar, pel que fa als mercats exteriors, el juliol passat es va autoritzar l’exportació de carn de porcí a Mèxic i, en un altra sentit, com a dada significativa, BDPorc, que és el programa liderat per l’IRTA en el que competeixen les granges porcines de tot Espanya per la qualitat en la gestió, ha informat que en 15 anys s’ha triplicat la dimensió de les explotacions adherides.

Boví de llet i de carn

El Boví de llet continua immers en la crisi previsible posterior a l’eliminació de les quotes, els preus segueixen baixos i com a únic factor d’optimisme és que la producció realment comença a disminuir. La posició de la Unió Europea no ha pogut ser més contradictòria aixecant les quotes primer i sortint després a apagar els focs que ella mateixa havia provocat demanant que es reduís la producció. El paquet de set mesures de la Comissió Europea d’aquest estiu han tingut en bona part la llet com a destinatari: ajuda financera per promoure la reducció voluntària de la producció de llet; ajuda d’adaptació de sectors ramaders condicionades a compromís de no augmentar la producció, establir organitzacions de productors, compromisos mediambientals, etc; flexibilitat en els pagaments associats; pròrroga en la intervenció de la llet desnatada en pols; pròrroga en l’emmagatzematge privat de llet desnatada en pols.

Pel contrari el boví de carn es troba en una situació de relativa estabilitat amb una demanda consistent, malgrat les fluctuacions.

Aquest juliol també ha portat una bona noticia del comerç exterior ja que Aràbia Saudíta ha autoritzat la importació de carns de boví, oví i cabrum

Oví

Sector igualment beneficiari de l’autorització de importació d’Aràbia Saudíta que poden donar un lleuger marge de recuperació en un sector que manté els preus lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys però un 17 % per sota dels preus de l’any precedent.

Conills

La cuniculicultura ha sofert una molt severa crisi de preus (Figura 3.4). Aquesta situació ha creat fortes tensions al si de la cadena de valor. La COAG (Coordinadora de Agricultores y Ganaderos) ha presentat el mes de juliol un seguit de propostes al Ministeri d’Agricultura tals com: articulació d’ajuts directes a la cuniculicultura, autorització de sacrifici en explotació i en escorxadors de petita capacitat, obligació dels escorxadors a informar sobre estocs i elaboració per part del MAGRAMA un índex de referència de preus que contempli diferents paràmetres que influeixen en el mercat dels conills.

Tanmateix des de juliol, potser en part motivat per la pressió del sector que hagi pogut obligar a un re-ajust de marges a la cadena, els preus han tingut una significativa remuntada que els acosta a la mitjana dels darrers cinc anys.

conillsFigura 3.4 – Preus del Conill. Font DARP amb dades Moncun

Avicultura

El sector de l’avicultura ha sofert una severa caiguda de preus durant l’estiu, situant-se molt per sota de la mitjana de preus dels darrers cinc anys, tot i que al mateix nivell que l’any anterior. Pel que fa als ous, ens trobem davant d’una caiguda de preus aguda i sostinguda.

Altres capítols del Quadre de Comandament

Notes generals i d’entorn (2016/09)

Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs (2016/09)

Comerç exterior (2016/09)

Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua (2016/09)

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s