QC Setembre 2016: Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs

Quadre de Comandament Setembre 2016

2 – Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs

Segons “OECD-FAO Agricultural Outlook 2016-2025Els preus dels principals cultius, bestiar i productes pesquers, sense excepció, van baixar el 2015; això indica que és molt probable que l’era dels preus alts hagi acabat per a tots els subsectors.”

Es tracta d’una afirmació molt contundent que l’informe justifica així: “Al llarg del període de deu anys que cobreix aquesta obra, s’espera que el creixement de la demanda disminueixi progressivament. El creixement de la població mundial, el principal impulsor dels augments de la demanda, està disminuint; mentre el creixement de l’ingrés en les economies emergents es preveu que sigui més feble. Alhora, els consumidors, sobretot en les economies emergents molt poblades, mostren cada vegada menys predisposició a gastar els increments dels seus ingressos en el consum d’aliments més bàsics. La demanda de carn, productes pesquers i lactis augmentarà en forma relativament forta, el que provocarà una major demanda de farratge, especialment de cereals secundaris i farines proteiques. Es preveu que la demanda de productes bàsics agrícoles per a la producció de biocombustible s’estanqui pels preus més baixos de l’energia i les polítiques de biocombustibles més conservadores en diversos països”.

Certament tots els factors que indica la OCDE-FAO són tendències que s’estan expressant avui, a més d’apuntar alguna tendència (població) que ja suposaria una certa inflexió en l’escenari a llarg termini del segle XXI. Però les incògnites sobre el factor energia (petroli, agrocarburants) estan molt obertes i el clima, ajudat d’uns mercats de futurs que encara es mouen sense una efectiva bona regulació, poden donar encara molts ensurts. Cal dir que l’informe de perspectiva de l’OCDE-FAO que s’edita cada any ha tingut una obstinada costum a proposar tendències planes perllongant les realitats presents, així no va preveure l’explosió de preus del 2007, ni l’enfonsament del 2009-2010, ni la nova explosió del 2010-2011. En fi, caldrà seguir-ho.

cereals i soja previsionsTaula 2.1 – Producció i utilització de cereals i soja. Font FAO-AMIS

Cenyint-nos al curt termini AMIS (taula 2.1) presenta un resum de les previsions de producció dels cereals i soja. Cal destacar-ne algunes conclusions:

  • Hi ha hagut molt bones collites de blat i d’altres cereals d’hivern a nivell mundial i fins i tot les darreres previsions han incrementat aquestes produccions. Això acompanyat d’una bona situació dels estocs ha provocat una baixada sensible dels preus.
  • El blat de moro espera pèrdues en les collites de Brasil, fet que ha comportat la baixada de previsions amb una disminució sensible dels estocs. Malgrat això els preus no han reaccionat i s’han mantingut baixos
  • Per contra la soja ha sofert danys als conreus d’Argentina, això, afegit als baixos estocs que es disposen i l’increment de la demanda xinesa, ha comportat un important increment de preus des de l’abril (que partia de preus sensiblement més baixos de la mitjana), aquest increment s’ha moderat a juliol i agost fins a situar-se al nivell de preus de l’any passat.

Imagen estocs produccio i consum

Figura 2.1 – Producció, utilització i existències de cereals al món. Font FAO

Quines son, doncs, les previsions de preus a curt i mig termini?. Ja hem vist que la FAO-OCDE aposten per preus baixos a llarg termini però el conjunt dels cereals (figura 2.1) està en un punt d’inflexió entre producció i utilització, amb estocs en nivells de seguretat, hi ha una soja amb forta demanda i uns preus del petroli, malgrat les incerteses, orientats a l’alça fet que està afavorint uns millors marges a la producció d’etanol (figura 2.2). En aquest context qualsevol incidència pot modificar les expectatives de preus. I una d’elles pot ser la pressió que exerciran les evidencies de canvi climàtic amb costos ja de certa importància, evidències que potenciaran les fonts d’energia renovables de les que els agrocarburants en són una de les alternatives.

Precisament els preus del sucre segueixen pujant (veure el dashboard de la UE sobre el sucre) i cal recordar que tant el sucre com el blat de moro son els productes preferits per a la producció d’etanol. Cal seguir-ho, però no és descabellat pensar que la demanda d’agrocarburants s’incrementarà afectant als mercats alimentaris.

marges etanol

Figura 2.2 – Marge en la producció d’etanol. Font USDA

I així ho veuen als mercats de futurs (figura 2.3) que estan comprant el blat a un any un 23,90 % més car que al preu actual i el blat de moro un 13,59 % més car també. Es tracta de diferencials molt elevats que es poden correlacionar amb una alta probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra la soja, que ja ha tingut uns increments molt importants, els mercats de futurs n’esperen una disminució d’un 2,62 % d’aquí a un any o, dit en altres paraules, no esperen modificacions de preus destacables.

2-futurs-setembreFigura 2.3 – Comparació de preus futurs al Mercat de Xicago en diferents venciments

 

Altres capítols del Quadre de Comandament

Notes generals i d’entorn (2016/09)

Mercats agrícoles i ramaders (2016/09)

Comerç exterior (2016/09)

Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua (2016/09)

 

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s