QC Setembre 2016: Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua

Quadre de Comandament Setembre 2016

5 – Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua

Meteorologia

El canvi climàtic inexorablement ens va donant males noticies. En concret el mes de juny a nivell planetari ha estat el més càlid des que es tenen registres i tot apunta a que aquest any serà el més càlid del planeta des que es disposa de registres, és també el que està registrant les temperatures més altes del mar i conseqüentment s’han assolit els nivells més baixos de gel a l’Oceà Àrtic. Precisament el New York Times es feia ressò d’una notícia alertant que la inundació de les terres costeres no era un tema d’aquí a cent anys sinó que ja era un tema actual. En sentit positiu els fets estan imposant el sentit comú i al moment de tancar aquestes línies (379/2016) Xina i Estats Units, que suposen el 40 % de les emissions de CO2 del planeta,  han ratificat els acords de Paris sobre el canvi climàtic

A Catalunya juny, juliol i agost han estat més calents que la mitjana, de fet ha estat un estiu de rècords de temperatura. Cal remarcar, però, uns valors significativament més alts al Pirineu i Prepirineu durant el mes d’agost, degut a la manca de núvols.

temperaturaFigura 5.1 – Diferencial de temperatures

El que comença a ser més preocupant és la manca de pluges. D’acord amb el Servei Meteorològic de Catalunya al mes de juliol “la distribució de la precipitació ha estat irregular, si bé a gran part del territori ha estat sec o molt sec. En canvi, ha estat plujós a punts del Prepirineu, del Litoral i Prelitoral, i molt plujós a punts del sud del Bages, de l’altiplà Central i a la conca del Francolí” i el mes d’agost “ha estat un dels més secs dels darrers anys al conjunt de Catalunya. Només en àrees del quadrant nord-est i punts molt concrets del Pirineu oriental i del Pla d’Urgell es pot qualificar de normal o plujós, a causa d’episodis tempestuosos puntuals”.

Tal com mostra la següent figura portem quatre mesos amb pluges escasses i un més d’agost que ha batut records de manca de pluges. Hem entrat en un episodi de sequera severa que de no resoldre’s aviat tindrà fortes repercussions en la producció dels conreus de la vinya, olivera i fruita seca de secà

pluviometria

Figura 5.2 – Diferencial de pluviometria

L’altre damnificat en poden ser els boscos. Hi havia hagut bones pluges a l’abril, els boscos havien acumulat reserves i no veníem d’una sequera prolongada i vàrem predir a primers de juliol, amb encert, que no seria any de grans incendis, degut a que els que segur es produiran no tindrien la capacitat per desbordar les capacitats per extingir-los. Així va ser, en un sol dia de juliol es van declarar 86 incendis i es van apagar tots. Però la manca quasi absoluta de pluges des de llavors en diferents comarques i malgrat que la insolació ja ha disminuït força a final d’estiu posa en seriós risc els nostres boscos, fins i tot, de perllongar-se la sequera, provocant el debilitament i la mort dels arbres.

Els nostres boscos són un pulmó mediambiental de primera magnitud, un component essencial del nostre paisatge –en un país que té en el turisme el primer sector econòmic- i no hi podem jugar. Cal que ens avancem al possible deteriorament que el canvi climàtic pot propiciar i en aquest sentit cal reorientar les polítiques. Cal disposar d’uns bons medis d’extinció però en condicions excepcionals els incendis seran imparables. Per aquesta raó cal actuar dins del bosc, bàsicament en tres direccions:

  • Crear ruptures agrícoles, recuperant velles explotacions
  • Esponjar els boscos. Avui tenim molts boscos nascuts després d’incendis que més que un bosc semblen camps de blat
  • Incorporar la ramaderia dins del bosc

boscFigura 5.3 – Exemple de bosc extremadament dens i homogeni a Sant Mateu de Bages

Les tres mesures, tanmateix, no son rendibles des d’un punt de vista productiu però té tot el sentit destinar-hi recursos com  a preu del servei mediambiental que prestarien i de l’estalvi dels costos vinculats a l’incendi. Es hora d’actuar, abans que lamentar.

Reserves d’aigua

Malgrat la sequera, entre les reserves acumulades i les pluges en el Pirineu Occidental fa que a data 1 de setembre  els embassaments catalans del Ebre estan a una situació similar a l’any passat, al 75,17 % de la seva capacitat enguany contra 75,47 % l’any anterior. Però on si s’han produït descensos significatius és en les conques internes que se situen al 59,90 % de la seva capacitat quant fa un any per les mateixes dates es trobaven al 71,88 % de la seva capacitat. Aquesta dada de les conques internes es inferior, entre un 18 i un 15 % respectivament, a la mitjana de 5 anys i de 10 anys per les mateixes dates, tot i que la dada encara no és crítica, trobant-nos a final d’estiu, caldrà seguir-la amb atenció i esperar que arribin les pluges

Altres capítols del Quadre de Comandament

Notes generals i d’entorn (2016/09)

Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs (2016/09)

Mercats agrícoles i ramaders (2016/09)

Comerç exterior (2016/09)

 

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s