Un sector econòmicament destacat. Sobre el PIB i més enllà del PIB

L’agroalimentació un sector clau invisible

2.- Un sector econòmicament destacat. Sobre el PIB i més enllà del PIB

Per Francesc Reguant

Catalunya té el 16,1 % de la població espanyola (IDESCAT 2016), dada que pot servir de referència per valorar el grau d’especialització de l’agroalimentació catalana que destaca per les següents dades i indicadors:

1er sector manufacturer de Catalunya: 19,77 % de la indústria catalana (INE/IDESCAT 2014)
1ª indústria alimentària d’Espanya: 23,7 % de la xifra de negoci de la indústria alimentària d’Espanya (INE/IDESCAT 2014)
2on clúster agroalimentari d’Europa (Observatori de Clústers d’Europa amb seu a Estocolm)
3er exportador de Catalunya. Exporta el 14,4 % (IDESCAT 2015) del valor total d’exportacions catalanes al exterior. Al llarg dels darrers vint anys el comerç exterior ha viscut un desenvolupament extraordinari. Avui la taxa de cobertura del comerç exterior és del 94,39 % (30 pp més que 2007). Veure informe Obealimentària de comerç exterior
Fira ALIMENTÀRIA, la 3a fira alimentària mundial.
MERCABARNA, primer mercat de fruites i hortalisses d’Europa
Empreses catalanes del ram alimentari han esdevingut multinacionals: Borges, Freixenet, Torres, Codorniu, Nutrexpa (Adam Foods i Idilia Foods), Agrolimen, etc.
Compta amb altres grans empreses: Grup Guissona, Vall Companys, Tarradelles, etc
Es la seu a Espanya de grans multinacionals alimentàries globals: Nestlé, Danone, etc.
Compta amb Centres R+D reconeguts (IRTA, Universitats) Veure conferencia de Josep M Monfort, director general de IRTA
La cuina catalana és reconeguda internacionalment.
Es l’origen de l’oli més reconegut al món per la seva qualitat: l’arbequina.
Destaca per la qualitat dels seus vins i el cava
En relació al conjunt d’Espanya, Catalunya té una major especialització en els següents productes (MAGRAMA 2014):
- 18,6 % arròs
- 47,7 % fruita fresca,
- 95,1 % avellanes,
- 43,6 % carn de porci;
- 24,5 % carn d’aus
- 28 % carn de conill

Al marge d’aquesta expressió de potencial econòmic cal referir-se als grans indicadors macroeconòmics i en aquest cas cal referir-se al PIB.

La següent taula 2.1 mostra les dades del PIB de Catalunya per sectors econòmics. Les darreres dades publicades desglossades són de 2013, però el detall de la indústria manufacturera i la partida de comerç, transport i hostaleria solament es desglossen fins a 2011. Ateses les diferències que s’han produït en alguns sectors entre 2011 i 2013 s’ha cregut oportú extrapolar proporcionalment (en verd) les dades d’aquests sectors, aquesta aproximació desfavoreix a la indústria alimentària que ha tingut una evolució més favorable que altres sectors però es considera que es un millor apropament que limitar les dades a 2011

Taula 2.1 PIB per sectors de Catalunya. Font INE amb ajustos propis indicats

Si ens referim al conjunt del sector agroalimentari i cenyint-nos en els sectors manufacturers obtenim les següents comparacions en relació al VAB i al PIB:

Taula 2.2 Estructura VAB i PIB sectors manufacturers. Font INE amb ajustos propis esmentats

En conclusió, el sector agroalimentari és el primer sector manufacturer malgrat aportar solament el 4,14 % del VAB de l’economia catalana. Aquesta, tanmateix, és una lectura insuficient que tot seguit es mirarà d’ampliar i clarificar.

Una primera dada ens pot il·lustrar: segons dades IDESCAT_INE el volum de negoci 2015 de la indústria alimentària va ser de 25.167 M€, mentre que el valor afegit corresponent fou de 4.582 M€. Es a dir que el valor afegit de la indústria alimentària és un 18,21 % del seu volum de negoci. Pel camí fins arribar al volum de negoci hi ha un conjunt divers de consums intermitjos de inputs i serveis necessaris per obtenir el producte final. És a dir, hi ha un conjunt de proveïdors de productes i serveis diferents la qual activitat, total o parcialment, depèn de la demanda de la indústria alimentària.

Si féssim una extrapolació simplista (a efectes explicatius) del percentatge del VAB de la indústria alimentària considerant que tots els inputs procedeixin de Catalunya acabaríem concloent que el 15,65 % del VAB depèn directament de la indústria alimentària. Lògicament no tots els inputs (productes o serveis) provenen de Catalunya, però és cert que la indústria alimentària catalana està especialment vinculada a la producció agrària pròpia i a l’estructura empresarial local. Cal fer notar que no s’ha incorporat el sector agrari en els càlculs atès que en una part important forma part dels inputs de la pròpia indústria alimentària, però també compta amb una part a tenir en compte que va directament al consumidor per diferents vies de distribució.

Des d’un altra punt de vista la informació sobre el consum alimentari ens aporta també un apropament interessant. Segons dades del INE en relació a l’estructura del IPC el 21,1% de la cistella de la compra són aliments consumits a la llar i el 10,3 % són aliments consumits a bars i restaurants. En total el 31,4 % de la cistella de la compra són aliments. És a dir, que pràcticament una tercera part de la demanda està vinculada a l’alimentació. Per suposat que els aliments poden ser comprats a l’estranger, sempre i quan fóssim capaços de produir algun altra producte o servei capaç de ser intercanviat en el seu valor pels aliments que importaríem, però aquesta no es una proposta realista ni estratègicament aconsellable.

En resum, tal como mostra la figura 2.1, un conjunt de industries i empreses de serveis depenen directament de la dinàmica del sector agroalimentari formant part també en bona part del clúster agroalimentari, tot plegat per un valor, difícil d’establir exactament però molt superior al 4,14 % del VAB del sector agroalimentari sobre el global de l’economia catalana.

Més enllà d’aquest clúster productiu hi ha la distribució majorista i minorista i la restauració fins arribar al 31,4 % del consum, el qual inclou des del pagès al cuiner i al cambrer.

Figura 2.1 Cadena de valor de la producció al consumidor. Font: Elaboració pròpia