A partir de les dades del Panel de Consum Alimentari del MAGRAMA s’analitza a continuació el consum d’aliments de les llars catalanes i la seva evolució entre 2005 i 2015.
Índex
1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2015
2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2015 en pes-volum
3.- El cas específic de la carn
4.- El cas específic de les begudes
5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2015 en valor
6.- Variacions en els preus 2005 versus 2015
1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2015
El consum alimentari actual a Catalunya (dades de 2015) ha continuat destinant un pes important de la dieta als que podríem denominar productes mediterranis. Per exemple, segons la classificació del MAGRAMA en pes o volum (kg/l) el primer aliment consumit és la fruita fresca (110,78 kg), seguida de les hortalisses fresques (76,85 kg) . Tanmateix analitzant la llet i els derivats lactis com a un sol producte aquests ocuparien el segon lloc (103,78 kg/l). La carn, excloses les begudes, estaria en quarta posició amb 54,04 kg. Un detall complert ens el mostra la Figura 1.
Figura 1.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2015 en pes-volum (kl/l). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
Lògicament aquesta classificació per volum no es correspon amb la classificació en funció de la despesa per càpita. En relació, doncs, a la despesa el primer producte del consum alimentari per càpita a Catalunya és la carn (380,40 €), seguida dels productes de la pesca (235,13 €), la llet i derivats lactis (198.61 €), despesa de la qual els derivats lactis representen el 74 %, en quart lloc hi ha la fruita fresca (159,11 €) i les hortalisses fresques (140,80 €) seguidament. La Figura 2 informa del detall complert de l’estructura de despesa alimentària per càpita a les llars catalanes, el consum anual de les quals, per càpita, és de 1.766,34 €.
Figura 2.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2015 en valor (€). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2015 en pes-volum
Les figures 1 i 2 ens han informat del consum alimentari actual, tanmateix els hàbits alimentaris estan canviant i factors de caire econòmic, tals com la severa crisi econòmica, ben segur que han influït en la cistella de la compra d’aliments. Amb la finalitat d’observar aquests possibles canvis es compara el consum alimentari del 2015 amb el de deu anys enrere, és a dir del 2005. La taula 1 i la figura 3 ens aporten aquesta informació pel que fa al volum del consum alimentari.
Les dades més destacades d’aquesta comparació són:
- El volum global de consum (kg/l) es manté estable, els canvis es produeixen en la composició de la cistella alimentària. Tot i així s’observa que l’estructura de la dieta alimentària no ha sofert canvis molt importants, més enllà dels que seguidament s’observa.
- Es manté estable el consum de carn i peix, tot i així val a dir que aquest consum ha tingut variacions al llarg del periode que no reflecteix aquesta comparació.
- S’ha deixat de consumir quasi 14 litres de llet líquida i, per contra, s’ha incrementat en més de 5 kg el consum de derivats lactis.
- El pa és l’altre producte bàsic del que es redueix significativament el seu consum (9,52 kg menys), que és compensat en part amb un major consum de productes de pastisseria (+1,37 kg).
- L’arròs, amb un consum més reduït (5,2 kg el 2005) també veu reduït el seu consum en un 13,68 %.
- Pel contrari s’incrementa un 10 % el consum de pasta.
- Però el gran increment de consum se l’emporten les patates. Es passa a consumir 6,84 kg més per càpita a l’any (+ 26,43 %).
- Alhora els plats preparats entren amb força a la dieta amb un consum de 17,95 kg el 2015, el que representa un 28,85 % més.
- El consum de sucre segueix disminuint (-15,24 %) però ni la crisi ha pogut amb la xocolata (+24.72 %).
- En begudes hi ha canvis destacats, el consum de vi es redueix en 2,12 litres, alhora que la cervesa incrementa el seu consum en 5,75 l, dada que representa el 47,11 % d’increment.
Taula 1.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en volum (kg/l). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
Figura 3.- Comparació del consum per càpita d’aliments a les llars catalanes 2005-2015 en volum (kg/l). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
3.- El cas específic de la carn
La carn no pot ser analitzada com un sol producte i així ho percep i manifesta el consumidor, ja sigui per trobar-nos en un moment de crisi o bé atenent a orientacions dietètiques.
De la figura 4 se’n poden extreure les següents conclusions:
- La carn d’oví i la carn de boví, és a dir els remugants, son els grans damnificats dels canvis dietètics (pèrdua del 41 % i el 17 % del consum respectivament)
- La carn de conill també perd una pèrdua del 15 % del consum
- Els beneficiaris d’aquests canvis son en primer lloc el porc amb un increment del 19 % i la carn de pollastre amb un increment del 5,4 %.
- Les carns transformades també tenen un lleuger increment del 4,6 %
Figura 4.- Comparació del consum de carn en kg entre 2005 i 2015. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
4.- El cas específic de les begudes
Pel que fa a les begudes i tal com assenyala la figura 5:
- S’ha mantingut el mateix consum d’aigua embotellada
- S’ha incrementat un 9,9 % el consum de begudes refrescants
- Però el salt més important s’ha produït en la cervesa que incrementat un 47,1 % el seu consum.
- En part, en detriment del vi que perd un 12,7 % del consum de 2005
- Així mateix es redueix un 6,3 % el consum de sucs
Figura 5 Comparació del consum de carn en kg entre 2005 i 2015. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2015 en valor
Pel que fa a la despesa alimentària per càpita (taula 4 i figura 2) les dades més destacades són:
- S’incrementa globalment la despesa alimentària per càpita en un 15,91 %.
- La despesa en carn i peix manté uns increments de despesa propers a la mitjana.
- La llet líquida redueix un 6,17 % la seva despesa, mentre que els derivats lactis l’incrementen en un 25,87 %.
- La despesa en pa disminueix, així mateix, un 10,85 %.
- En termes percentuals la major disminució de despesa correspon al sucre (- 51,08 %).
- S’incrementa significativament la despesa en plats preparats com a signe de canvis socials més que dietètics.
- També destaquen els increments de despesa en pasta, patates i hortalisses fresques.
- En begudes es dispara la despesa en cervesa (increment del 80,56 %).
Taula 2.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
Figura 6.- Comparació del consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
6.- Variacions en els preus
La taula 3 i la figura 7 comparen els preus recollits al Panel de Consum Alimentari del MAGRAMA entre els dos anys 2005 i 2015. Tanmateix val la pena exposar algunes prevencions metodològiques. D’una banda els preus alimentaris tenen una molt alta volatilitat, per a comprendre la seva evolució caldria analitzar la sèrie complerta. D’altra banda, tot i que el preu és una de les variables de l’estadística del MAGRAMA, les dinàmiques dels preus són estudiades amb major precisió i especificitat per altres treballs estadístics.
En qualsevol cas el Panel del MAGRAMA ens aporta un seguit de dades remarcables:
- El preu mig ha tingut durant el període considerat de deu anys un increment del 16,50 %.
- En general els aliments més consumits (carn, llet i derivats lactis, hortalisses, fruita fresca) han tingut increments positius però per sota de l’increment mitjà.
- En són excepció, sobretot, els ous i el peix i també els fruits secs. En el cas dels fruits secs hi juga com a causa la perllongada i severa sequera de Califòrnia que ha disparat els preus de l’ametlla els darrers anys.
- En canvi en l’apartat de begudes els increments per sobre de la mitjana es produeixen en totes les categories (vins i caves, cerveses, sucs, begudes refrescants, etc.).
- Com a dada singular la caiguda del preu del sucre (-42,28 %) entre els dos anys considerats.
Taula 3.- Preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2015 (€ per kg/l). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
Figura 7.- Gràfic comparatiu dels preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2015 (€ per kg/l). Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades MAGRAMA
OBEALIMENTÀRIA 