QC Octubre 2016 – Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua

Meteorologia

El Servei Meteorològic de Catalunya resumeix el mes de setembre d’aquesta manera:

El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a bona part de Catalunya, especialment a l’extrem nord-est, però amb excepcions a sectors de l’altiplà Central, Prepirineu i Pirineu, on ha estat normal.

El mes ha estat sec al conjunt de Catalunya i molt sec a àrees de l’altiplà Central i la conca de l’Ebre. En canvi, en àrees del quadrant nord-est i punts del Prepirineu, delta del Llobregat, la Noguera i el Segrià es pot qualificar plujós, a causa d’episodis tempestuosos.

En resum, al marge d’excepcions en algunes àrees el mes ha estat més calorós que la mitjana i molt més sec que la mitjana. Ara bé, sortint del detall mensual, la situació esdevé de pre-alerta. Portem cinc mesos d’extremada sequera amb unes temperatures anormalment altes. Algunes pluges de setembre han moderat una mica els riscos però la situació esdevé preocupant. Les figures 6.1 i 6.2 en donen fe de manera impactant.

temperatura

Figura 6.1 – Diferencial de temperatures

pluja

Figura 6.2 – Diferencial de pluviometria

Hi ha hagut pèrdues en les collites però fins i tot hi ha el risc que, de perllongar-se més la sequera, siguin els arbres (ametllers, oliveres…) que acabin emmalaltint o morint. Al tancar aquest ObeAlimentària s’observen signes vers la normalització i resolució de l’episodi de sequera. Cal seguir-ho.

Tal com ja comentàvem a l’anterior ObeAlimentària, l’altre damnificat son els boscos. Hi havia hagut bones pluges a l’abril, els boscos havien acumulat reserves i no veníem d’una sequera prolongada. Llavors vàrem predir a primers de juliol, amb encert, que no seria any de grans incendis, degut a que els que –segur- es produiran no tindrien la capacitat per desbordar les capacitats per extingir-los. Així va ser, en un sol dia de juliol es van declarar 86 incendis i es van apagar tots. Però la manca quasi absoluta de pluges des de llavors en diferents comarques i malgrat que la insolació ja ha disminuït força a final d’estiu posa en seriós risc els nostres boscos, fins i tot, de perllongar-se la sequera, provocant el debilitament i la mort dels arbres.

Els nostres boscos són un pulmó mediambiental de primera magnitud, un component essencial del nostre paisatge –en un país que té en el turisme el primer sector econòmic- i no hi podem jugar. Cal que ens avancem al possible deteriorament que el canvi climàtic pot propiciar i en aquest sentit cal reorientar les polítiques. Cal disposar d’uns bons medis d’extinció però en condicions excepcionals els incendis seran imparables.

Cal tenir en compte, però, que molts dels nostres boscos són relativament recents, nascuts per l’abandonament de les terres agrícoles. Són boscos que han crescut sense cap gestió formant una catifa densa de vegetació, que pot dificultar severament les tasques d’extinció en cas d’incendi. D’altra banda la densificació i extensió de les masses forestals juguen un paper important en la reducció dels cabals dels rius.

Per aquesta raó cal actuar dins del bosc, abans que avanci el deteriorament, bàsicament en tres direccions:

  • Crear ruptures agrícoles, recuperant velles explotacions.
  • Esponjar els boscos.
  • Incorporar la ramaderia dins del bosc.

Les tres mesures, tanmateix, no són rendibles des d’un punt de vista productiu però té tot el sentit destinar-hi recursos com  a preu del servei mediambiental que prestarien i estarien perfectament compensats per l’estalvi dels costos vinculats a l’incendi. És hora d’actuar, abans que lamentar.

Reserves d’aigua

A data 2 d’octubre els embassaments catalans de les conques internes se situen al 54,35 % de la seva capacitat quant fa un any per les mateixes dates es trobaven al 69,22 % de la mateixa. No són dades alarmants quant a reserves però es una dada que cal seguir amb deteniment. Pel que fa als embassaments catalans de la conca de l’Ebre no disposem de dades complertes. Oferim, si més no, un detall de les dades publicades, les quals també reflecteixen una situació de reserves en descens però sense motius d’alarma. Cal tenir en compte que les àrees del Pirineu i Prepirineu han rebut pluges el mes de setembre, encara que no abundants.

qc-taula-61

Taula 6.1 – Estat dels embassaments catalans a la conca de l’Ebre

Per continuar llegint el Quadre de Comandament

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s