QC Octubre 2016 –  Mercats agrícoles i ramaders

Preus i mercats agricoles a Catalunya

Les següents dues taules 3.1 i 3.2 recullen els preus agrícoles i ramaders més significatius a partir de la informació facilitada pel DARP. Tot seguit assenyalem el més rellevant.

qc-fig-31

Taula 3.1 – Preus agrícoles. (Valor 0 = final de setembre de 2016)

Els mercats agraris tenen, per les seves pròpies característiques, una demanda fortament inelàstica, sotmesa a fluctuacions freqüents en l’oferta derivada de factors climàtics o sanitaris i amb una producció perible que afegeix tensió a la dinàmica dels mercats, al si d’una cadena de valor altament asimètrica. Tot plegat configura un sector amb una molt alta volatilitat i sotmès a freqüents crisis de difícil gestió. En el moment actual diversos sectors se situen en una dinàmica de dificultat tal com s’exposarà.

Per a fer front als sectors en crisi, però molt particularment el de la llet, tal com ja avançàvem a l’ObeAlimentària de setembre, la Comissió Europea va aprovar un paquet amb set noves mesures:

  1. Ajuda financera per promoure la reducció voluntària de la producció de llet.
  2. Ajuda d’adaptació de sectors ramaders condicionades al compromís de no augmentar la producció, establir organitzacions de productors, compromisos mediambiental, etc.
  3. Flexibilitat en els pagaments associats.
  4. Pròrroga en la intervenció de la llet desnatada en pols.
  5. Pròrroga en l’emmagatzematge privat de llet desnatada en pols.
  6. Avançament de les bestretes sobre els ajuts.
  7. Fruites i hortalisses.

Al mateix temps que s’aprovaven aquestes mesures el Comissari d’Agricultura Phil Hogan es preguntava si tenia sentit que la Unió Europea estigués responent a les crisis ordinàries pròpies de les dinàmiques dels mercats amb mesures de caire extraordinari. Davant d’això Phil Hogan proposa estudiar la creació d’una eina d’estabilització de rendes.

A més de les dificultats en el marc de la dinàmica dels mercats a Catalunya s’hi ha d’afegir la sequera acompanyada d’altes temperatures. Aquesta situació divideix la nostra agricultura en dos grans grups: secà i regadiu. Els conreus de regadiu no s’han vist afectats per la sequera atès que hi havia reserves d’aigua suficients, reserves que tanmateix estan disminuint ràpidament. I els conreus de secà estan sofrint reduccions de producció importants en ametlla i vinya, mentre que l’olivera es mou encara en la incertesa i a l’espera de les desitjades pluges. Val a dir que malgrat tot les pluges abundants d’abril han permès evitar una situació catastròfica, fet que parla de l’alt grau d’adaptació dels nostres conreus a les irregularitats mediterrànies. Una situació tan aguda de sequera referma l’interès de disposar de bones infraestructures de regadiu eficient per donar resposta a aquest tipus de fenòmens climàtics que probablement seran cada cop més freqüents

Conreus extensius

La bona collita de cereals que en general s’ha obtingut, amb excepcions significatives en les comarques centrals, coincideix amb uns preus que segueixen molt baixos. Tots els preus dels conreus extensius han sofert baixades o s’han mantingut el darrer període i tots ells, excepte l’arròs, es troben destacadament per sota dels preus de l’any anterior (taula 3.1). De l’anàlisi realitzat en el capítol anterior es dedueix que els mercats de futurs consideren desajustats els preus dels cereals i aposten per increments progressius, increments, però que avui no tenen cap símptoma clar que els indiqui.

El sector de l’arròs, que té sempre una dinàmica pròpia, espera una collita favorable en els tres aspectes: quantitat, qualitat i preu (taula 3.1 i figura 3.1). En quantitat s’espera produir com una campanya mitjana (120/125.000 tones), que s’ha iniciat amb uns preus per sobre dels 300 €/t per a l’arròs closca.

Quant a l’afectació del cargol poma sembla que serà moderada. Finalment s’ha estabilitzat la dinàmica de lluita contra el cargol poma, l’aplicació de saponines després de la collita permet començar la nova campanya amb el camp net, tot i que això afegeix costos a la producció.

preus-arros

Figura 3.1 – Evolució del preu del arròs closca. Font MAGRAMA

Fruita fresca

La fruita de pinyol ha tingut una temporada moguda. Després d’una climatologia estranya que va afectar la fruita primerenca (cirera) per excés de pluges, va continuar amb una sèrie de pedregades que van danyar seriosament el préssec. La campanya es va normalitzar, però  el sector ha mostrat signes d’esgotament. Les conseqüències del vet rus es van traduir amb un any 2014 econòmicament catastròfic i un 2015 que no va permetre refer balanços tot i que es va progressar molt en la  penetració en nous mercats. En positiu, la campanya actual ha tingut uns preus més favorables en termes comparatius de preus respecte als dos anys anteriors (figura 3.2).

La producció d’enguany s’ha estimat un 12% menys que la mitjana i el sector exterior ja ha notat una moderada reducció d’exportacions tal com s’indica al capítol de comerç exterior d’aquest quadre de comandament.

Sobre el tema del vet rus la cooperativa Fruits de Ponent ha interposat una demanda contra la Comissió Europea pel fet de no haver donat resposta adequada a la situació que va viure el sector el 2014, sense capacitat de reacció i per un problema que li era absolutament aliè com a sector. L’interès d’aquest fet  va suggerir que fos aquest tema que inaugurés la secció “5 minuts amb…” el passat més de juliol, el qual podeu visualitzar al següent enllaç

preus-pressec

Figura 3.2 – Evolució del preu del préssec al llarg de les setmanes de comercialització. Font MAGRAMA

Quant a la fruita de llavor (poma i pera) les previsions d’AFRUCAT assenyalaven un increment de l’11 % de poma i un descens del 8 % en pera. Posteriorment a aquesta previsió, el Pla d’Urgell ha sofert una forta pedregada que podria afectar sensiblement a aquesta estimació. Aquest fet suggereix un cop mes l’interès de protegir els conreus amb xarxa antipedra; no es tracta tan de protegir les rendes, que un bon sistema d’assegurances pot cobrir, com de garantir la producció davant dels clients i consumidors.

La campanya de comercialització de poma i pera s’inicia amb cert optimisme basat en les previsions de collites lleugerament més reduïdes a nivell de competidors europeus i la consolidació de nous mercats d’exportació.

D’altra banda cal fer esment a la participació de 40 empreses catalanes a la fira de Fruit Attraction.

Vinya

Es confirmen les previsions sobre la verema. La vinya és un conreu especialment adaptat al clima mediterrani i fins i tot podríem dir que és enemic de massa aigua, però les condicions de sequera d’aquest estiu han provocat pèrdues importants de producció sobretot a l’àrea del Penedès, on CEVIPE preveu un descens de producció entre un 15 % i un 20 %.  Com a contrapunt al descens de la collita s’estan observant moviments a l’alça en el vi amb destí a cava. Tot i això hi ha diferents realitats: en primer lloc les vinyes regades, fins i tot amb dotacions de suport, no s’estan veient afectades per la sequera; altrament, àrees de la Conca de Barbarà i Tarragonès varen comptar -com a excepció- amb pluges abundants al juliol. Quant a la qualitat, la sequera ha evitat infestacions de míldiu fet que està donant una excel·lent qualitat de fruit.

Fruita seca

En fruita seca l’avellana millora lleugerament els preus del període anterior però es manté sensiblement per sota dels preus alts que havia tingut l’any anterior. L’ametlla aguanta uns preus molt més alts que les mitjanes històriques, fruit de les dificultats de les plantacions californianes, on, tanmateix, finalment enguany han tornat les pluges, però els costarà recuperar els nivells de producció precedents.

En relació a la fruita seca, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveia un increment del 30,8 % de la collita d’ametlla en relació amb la campanya anterior, però la realitat, encara sense estadístiques, ha modificat severament aquestes previsions. La sequera en alguns llocs fins i tot esta posant en risc els propis arbres d’ametller. En aquest apartat també les diferencies seran radicals entre les terres que disposen de regadiu i les de secà.

El regadiu abasta la pràctica totalitat del conreu d’avellaner i una quota creixent de la producció d’ametlla. Així, l’avellana ha tingut una collita dins de la normalitat amb una previsió de 13.000 tones closca, molt lleugerament inferior a la de l’any anterior. Precisament per fer previsions sobre l’evolució dels mercats està prevista pel 21 d’octubre a Reus una reunió entre la Unió Europea i Turquia, reunió que està organitzant la FCAC.

Olivera

L’oli d’oliva està recuperant preus però encara estan força per sota dels de l’any anterior. Quant a la collita, aquesta es preveia excel·lent amb una gran abundància de fruits, fet que també queda en entredit a l’espera de l’afectació de la sequera. En olivera també cal tenir en compte les diferencies radicals entre secà i regadiu. Si es normalitzés la pluviometria, en el cas de l’olivera encara se seria a temps de millorar les perspectives de producció, tot i que alguns danys ja s’han produït.

Preus i mercats ramaders a Catalunya

qc-taula-32-jpg

Taula 3.2 – Preus ramaders (Valor 0 = final de setembre 2016)

Porcí

El sector porcí porta quatre mesos amb bons preus i marges positius que li han permès absorbir el dilatat període de pèrdues del que procedia, tal com ens explica el gràfic elaborat per SIP Consultors.  (Figura 3.3).

qc-taula-33-jpg

Taula 3.3 Costos i marges de les explotacions porcines. Font SIP Consultors

qc-fig-33

Figura 3.3 Marges de les explotacions porcines. Font SIP Consultors

El sector porcí està orientant la seva estratègia en guanyar dimensió, obrir mercats exteriors i apostar per una gestió de qualitat. Tanmateix, el sector ha d’estar vigilant i resoldre les problemàtiques mediambientals (Reguant 2016). En aquest sentit el DARP ha anunciat que està preparant una nova normativa per a la gestió de purins.

Sobre aquest sector es pot consultar la conferencia (en vídeo o Power point) de Pep Font de SIP Consultors, extraordinàriament clarificadora de les potencialitats i de les febleses o amenaces del sector.

Com a noticia a retenir, els darrers mesos la Unió Europea ha notificat casos de pesta porcina africana a zones de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània

Boví de llet i de carn

El Boví de llet continua immers en la crisi previsible posterior a l’eliminació de les quotes, els preus segueixen baixos i l’únic factor d’optimisme és que la producció realment comença a disminuir. La posició de la Unió Europea no ha pogut ser més contradictòria aixecant les quotes primer i sortint després a apagar els focs que ella mateixa havia provocat demanant que es reduís la producció. El paquet de set mesures de la Comissió Europea d’aquest estiu han tingut en bona part la llet com a destinatari: ajuda financera per promoure la reducció voluntària de la producció de llet; ajuda d’adaptació de sectors ramaders condicionada al compromís de no augmentar la producció, establir organitzacions de productors, compromisos mediambientals, etc; flexibilitat en els pagaments associats; pròrroga en la intervenció de la llet desnatada en pols i pròrroga en l’emmagatzematge privat de llet desnatada en pols.

Pel contrari el boví de carn es troba en una situació de relativa estabilitat amb una demanda consistent, malgrat les fluctuacions.

Aquest juliol també ha portat una bona noticia del comerç exterior ja que Aràbia Saudita ha autoritzat la importació de carns de boví, oví i cabrum

Oví

Sector igualment beneficiari de l’autorització de importació d’Aràbia Saudíta que pot donar un lleuger marge de recuperació en un sector que manté els preus lleugerament per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys però lleugerament (2,63%) per sota dels preus de l’any precedent.

Conills

La cuniculicultura ha sofert una molt severa crisi de preus (Figura 3.4). Aquesta situació ha creat fortes tensions al si de la cadena de valor. La COAG (Coordinadora de Agricultores y Ganaderos) va presentar el mes de juliol passat un seguit de propostes al Ministeri d’Agricultura tals com: articulació d’ajuts directes a la cuniculicultura, autorització de sacrifici en explotació i en escorxadors de petita capacitat, obligació dels escorxadors a informar sobre estocs i elaboració per part del MAGRAMA d’un índex de referència de preus que contempli diferents paràmetres que influeixen en el mercat dels conills.

Tanmateix des de juliol, potser en part motivat per la pressió del sector que hagi pogut obligar a un reajustament de marges a la cadena, els preus han tingut una significativa remuntada.

qc-fig-34

Figura 3.4 – Preus del Conill. Font DARP amb dades Moncun

Avicultura

El sector de l’avicultura ha remuntat la situació de baixos preus al si d’una dinàmica habitual extraordinàriament volàtil. Pel que fa als ous, ens trobem davant d’una caiguda de preus aguda i sostinguda, que tanmateix està millorant en el darrer període.

qc-fig-35

Figura 3.5 – Preus del pollastre i dels ous. Font: DARP

Indústria de la carn

La indústria de la carn és a Catalunya la primera industria alimentària. Es tracta d’una indústria moderna, competitiva i amb una gran capacitat exportadora (veure Informe FECIC 2015).

Just al moment de tancar aquest ObeAlimentària d’octubre, aquest sector acaba de celebrar el  “I FÓRUM CÁRNICO Escenario de futuro del sector”. Al llarg d’aquest Fòrum el sector ha analitzat a fons els reptes que se li presenten davant dels grans canvis que s’estan produint o albirant.

Per continuar llegint el Quadre de Comandament

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s