QC Octubre 2016 –  Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs

Segons la FAO, a nivell global, , tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, han tingut una evolució alcista en el darrer període i estable o clarament alcista en relació a l’exercici precedent. D’entre aquestes dades (taula 1) cal destacar el molt important increment del preu del sucre i la sorprenent asincronia entre les tendències de preus de la llet europea, al si d’una dinàmica de reajustament post quotes, i els moviments globals d’aquest producte bàsic. 

qc-taula-21

Taula 2.1 – Indicadors bàsics.

Tanmateix, la OCDE-FAO fa uns pronòstics que contradirien les tendències alcistes. Reproduïm doncs el que ja exposàvem a l’anterior Quadre de Comandament de setembre: Segons “OECD-FAO Agricultural Outlook 2016-2025Els preus dels principals cultius, bestiar i productes pesquers, sense excepció, van baixar el 2015; això indica que és molt probable que l’era dels preus alts hagi acabat per a tots els subsectors.”

Es tracta d’una afirmació molt contundent que l’informe justifica així: “Al llarg del període de deu anys que cobreix aquesta obra, s’espera que el creixement de la demanda disminueixi progressivament. El creixement de la població mundial, el principal impulsor dels augments de la demanda, està disminuint; mentre el creixement de l’ingrés en les economies emergents es preveu que sigui més feble. Alhora, els consumidors, sobretot en les economies emergents molt poblades, mostren cada vegada menys predisposició a gastar els increments dels seus ingressos en el consum d’aliments més bàsics. La demanda de carn, productes pesquers i lactis augmentarà en forma relativament forta, el que provocarà una major demanda de farratge, especialment de cereals secundaris i farines proteiques. Es preveu que la demanda de productes bàsics agrícoles per a la producció de biocombustible s’estanqui pels preus més baixos de l’energia i les polítiques de biocombustibles més conservadores en diversos països”.

Certament tots els factors que indica la OCDE-FAO són tendències que s’estan expressant avui, a més d’apuntar alguna tendència (població) que ja suposaria una certa inflexió en l’escenari a llarg termini del segle XXI. Però les incògnites sobre el factor energia (petroli, agrocarburants) estan molt obertes i el clima, ajudat d’uns mercats de futurs que encara es mouen sense una efectiva bona regulació, poden donar encara molts ensurts. Cal dir que l’informe de perspectiva de l’OCDE-FAO que s’edita cada any ha tingut una obstinada costum a proposar tendències planes perllongant les realitats presents; així no va preveure l’explosió de preus del 2007, ni l’enfonsament del 2009-2010, ni la nova explosió del 2010-2011.

Tot seguit s’aporten dades per apropar-se a una diagnosi a mig termini sobre el preu dels cereals i soja.

Previsions d’oferta i demanda de cereals i soja

L’Agricultural Market Information System (AMIS) presenta un resum (taula 2.2) de les previsions de producció dels cereals i soja. Cal destacar-ne algunes conclusions:

  • Hi ha hagut molt bones collites de blat i d’altres cereals d’hivern a nivell mundial i fins i tot les darreres previsions han incrementat aquestes produccions. Tot i que s’ha incrementat la utilització es manté una bona situació dels estocs (els millors des de 2002), fet que afecta a la baixada sensible dels preus. Pel que fa a les previsions de la propera campanya no hi ha encara elements que albirin una desviació de la mitjana.
  • El blat de moro espera pèrdues en les collites de Brasil, fet que ha comportat la baixada de previsions amb una disminució sensible dels estocs. Malgrat això els preus no han reaccionat encara i s’han mantingut baixos.
  • Per contra la soja tot i que ha tingut molt bones collites pels bons rendiments a Estats Units, manté uns baixos estocs amb una demanda creixent, això va comportar un important increment de preus des de l’abril (quan partia de preus sensiblement més baixos de la mitjana); aquest increment s’ha moderat des del juliol fins a situar-se lleugerament per sota del nivell de preus de l’any passat.

En resum, aparentment ens situem en una conjuntura amb unes previsions optimistes quan a la producció dels aliments bàsics amb uns estocs que cal considerar alts en termes absoluts

qc-taula-22

Taula 2.2 – Producció i utilització de cereals i soja. Font FAO-AMIS

Els preus dels cereals i del petroli

Com a conseqüència de les bones previsions quant a producció i estocs els preus dels cereals es preveuen baixos. I, efectivament, es troben en el moment més baix des de 2007. No així la soja que va sofrert una sobtada pujada entre abril i juny passat a partir de la pressió de la demanda de la Xina.

index-fao-aliments

Figura 2.1 – Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO

La figura 2.1 és especialment explícita sobre l’alta volatilitat, des de 2007, dels preus dels cereals i amb ells tots els aliments. Alhora, confirma que els preus dels cereals estan seguint una tendència clarament a la baixa. Tanmateix, malgrat el nivell de preus, el nivell d’estocs i les previsions de OCDE-FAO, els mercats de futurs (figura 2.2) estan comprant el blat a un any un 19,50 % més car que al preu actual i el blat de moro un 11,82 % més car també. Es tracta de diferencials molt elevats que es podrien correlacionar amb una alta probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra la soja, que ja ha tingut uns increments molt importants, els mercats de futurs n’esperen una disminució d’un 0,08 % d’aquí a un any o, dit en altres paraules, no esperen modificacions de preus destacables.

qc-fig-22

Figura 2.2 – Comparació de preus futurs al Mercat de Xicago en diferents venciments

Com explicar les opcions dels mercats de futurs vers preus molt més alts quan totes les previsions indiquen el contrari? Els  preus del petroli (figura 2.3), malgrat les incerteses, estan orientats a l’alça, fet que està afavorint uns millors marges a la producció d’etanol (figura 2.3). En aquest context qualsevol incidència pot modificar les expectatives de preus. I una d’elles pot ser la pressió que exerciran les evidències de canvi climàtic amb costos ja avui de certa importància, evidències que potenciaran les fonts d’energia renovables de les que els agrocarburants en són una de les alternatives. Només caldria (tal com va passar el 2007) que, en resposta als acords de París sobre el canvi climàtic, els governs reforcessin per via legal o d’estímul la producció d’agrocarburants, per produir una resposta especulativa a uns mercats de futurs que ningú sembla voler regular.

Precisament els preus del sucre segueixen pujant (veure el dashboard de la UE sobre el sucre) i cal recordar que tant el sucre com el blat de moro són els productes preferits per a la producció d’etanol. Cal seguir-ho, però no és descabellat pensar que la demanda d’agrocarburants s’incrementarà afectant als mercats alimentaris.

preu-petroli-brent

Figura 2.3 Evolució del preu del petroli. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades Infomercados

qc-fig-23

Figura 2.4 – Marge en la producció d’etanol. Font USDA

Reforçant els comentaris anteriors cal observar que, malgrat les bones perspectives de producció, la utilització, és a dir la demanda, segueix creixent i, pel que fa als cereals, la producció i la utilització es troben en un punt d’intersecció (figura 2.5). Hi ha una constant d’història recent per la qual cada vegada que la producció s’ha situat per sota de la utilització (2007, 2010, 2012 …), fent disminuir conseqüentment els estocs, s’ha produït una explosió de preus a l’alça. Lògicament l’indicador sensible en son els estocs però els detonants han vingut determinats per factors tals com males collites (2010 a Rússia, 2012  a EEUU) o be pressió legal vers l’increment de l’oferta d’agrocarburants. En el moment actual, els estocs es troben en una situació confortable, a menys que sorgeixin factors no previstos, però aquests factors imprevists poden sorgir. Podria ser que aquesta fos la lectura d’alguns operadors.

qc-fig-21

Figura 2.5 – Producció, utilització i existències de cereals al món. Font: Elaboració Obealimentària amb dades FAO

Per continuar llegint el Quadre de Comandament

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s