Els preus de les matèries primeres agrícoles s’enfonsen amb la revisió de les produccions mundials

paco-yglesias-img_9462Per Paco Yglesias

Economista, consultor expert en matèries primeres alimentàries

fyglesias55@gmail.com

 

El darrer dia 12 de Setembre, el USDA (Departament d’agricultura dels EUA) va publicar la nova revisió a la oferta i demanda de cereals.

En aquesta, les produccions per a la collita 2016/17 batrien un record superant els 2.547 Milions de TM front als 2.459 produïts durant la campanya 2015/16.

obe-paco-1Figura 1.- Producció mundial de cereals. Font: USDA. Gràfics: Elaboració pròpia

El major canvi estaria relacionat amb la producció de blat de moro, que augmenta en més de 66 Milions de TM al món.

obe-paco-2Figura 2.- Variacions en la producció de cereals de la collita 2016/17 en relació a l’anterior campanya. Font: USDA. Gràfics: Elaboració pròpia

Referint-nos al continent europeu, la producció total de cereals a la UE s’estima en 300 Milions de TM en front als 310 al 2015/16.

Blat

La producció d’aquest cereal en la zona centre i Nord de la UE s’ha vist impactada per una climatologia molt desfavorable durant els mesos de Maig i Juny.  Així doncs, els rendiments per a França, primer productor europeu de blat, podrien ser uns dels mes baixos del últims 30 anys.

Es produeix una situació similar a Alemanya, Regne Unit i Països Baixos.

Per contra, la producció als països del sud de la UE es considera de bona a molt bona encara que els seus millors rendiments no arriben a compensar la minva productiva de les altres regions.

Globalment, el USDA estima una producció de la UE de 145 milions de TM enfront als 160Mt a la collita de 2015/16.

obe-paco-3

Figura 3.- Principals productors de blat a Europa. Font: Comissió Europea. Elaboració pròpia

La producció estimada supera en volum les necessitats internes, encara que alguns sectors com el de la molineria tindran dificultats en aconseguir subministrar-se internament d’aquells blats de qualitat necessaris per a elaborar les farines i productes. Així doncs, una primera estimació de recursos disponibles d’aquests, situen el  menyscapte entre 15 i 18 Milions de  Tm.

El sector exportador es veu definitivament perjudicat en la seva activitat dirigida a països tercers i les exportacions de blat de forma global es revisen substancialment a la baixa com segueix:

obe-paco-4Figura 4.- Principals exportadors europeus de blat. Font: Comissió Europea.

Ordi

La producció d’ordi a la UE gairebé no presenta canvis significatius respecte a la 2015/16, situant-se al voltant dels 61 Milions de Tm. La producció mundial d’ordi estaria al voltant dels 144 Milions de TM en front als 147 al 2015/16.

obe-paco-5Figura 5.- Evolució de la producció de blat de moro a Europa 28. Font: Comissió Europea

Blat de Moro

  1. Producció

La progressió de la producció en el mon és implacable i imparable, i resulta sorprenent observar la seva capacitat d’innovació que té aquest cereal per a satisfer l’augment de la demanda.

A la sèrie que reproduïm dels últims 10 anys, es pot observar-se que la producció mundial ha crescut en un 145%, passant de 700 TM a més de 1,000 TM a la campanya actual, constituint – en cas d’assolir-se finalment aquesta xifra- un nou rècord històric. Els EUA aporten en aquest cas 40 Milions de TM més, amb un rendiment pròxim de  11 TM per hectàrea.

obe-paco-6Figura 6.- Evolució de la producció de blat de moro al món. Font USDA. Gràfics: Elaboració pròpia

A la Xina, la reducció del preu local del blat de moro (abolició d’una política de preus garantits a l’agricultor) sembla haver fet efecte  al reduir-se la superfície i la nova estimació de producció es situa en 216 Milions de Mt (8 Milions per sota de la campanya anterior).

obe-paco-7Figura 7.- Distribució de la producció del blat de moro al mon. Font: USDA. Gràfics: Elaboració pròpia

Quan a partir de la campanya 2005/06 als EUA es va duplicar – respecte el 2001/02 – el volum de consum d’aquest cereal per la producció d’etanol i aquest va continuar creixent fins als 130 Milions de TM estimades actualment, es va iniciar una escalada de preus que va marcar dos màxims a la borsa de Chicago, un al juny de 2008 ( 765 cents$/bu) i l’altre a l’Agost de 2012 (843 cents $/bu) ajudant – posteriorment – a potenciar el conreu i les produccions d’aquest cereal.

Les millors perspectives de subministrament a nivell global, han portat a la cotització actual del blat de moro per el venciment spot per sota dels 330 cents $ /bu (representa una caiguda de mes de 160€/TM al canvi actual).

Pel que fa a la Unió Europea, L’USDA estima que la producció serà pròxima al 62 Milions de TM en front als 57 al 2015/16.

  1. Consums

Per sectors, el consum de blat de moro amb destí a la producció de pinso s’estima sense canvis significatius i tampoc s’espera cap destacable en el sector industrial de la producció de midó, malgrat la possible millora de les perspectives econòmiques pel que es podria estimar que el ritme de creixement vagi paral·lel al creixement  de l’economia a l’UE.

El gran dubte, es manté en el consum per la fabricació d’etanol, on existeix un marge de variabilitat al voltant d’1Mt depenent de les decisions que es prenguin en quant a la represa –o no-, de la producció de les fàbriques de Rotterdam i de Lacq a França (Abengoa), i de la formulació final de les fàbriques al UK, que depenent dels diferencials de preus podrien optar per un o altre cereal. Amb tot, la Unió Europea mantindria un dèficit extern estimat en uns 9,5 MT.

obe-paco-8Figura 8.- Països europeus importadors de blat de moro. Font: Estimacions pròpies

La manera com es satisfaci la conclusió d’aquest dèficit, dependrà no nomes dels preus sinó de les necessitats de blat de moro GM o NO GM, de la manera com la Comissió a Brussel·les estableixi les quotes per la importació, dels potencials problemes del cultiu amb el tenor en micotoxines i com no, de la política de comerç exterior de països com Xina, Rússia o Ucraïna a l’hora d’ajustar els seus balanços.

obe-paco-9Figura 9.- Preus DDP Lleida blat de moro. Font: Mercolleida. Gràfics: Elaboració pròpia

En resum

  1. Situació de confort en general, tenint en compte la quantitat de cereal disponible a la UE i al món.
  2. Preus baixos, per sota dels 400 cts$ /Bu per el panís i de 450 cts$ /bu per el blat al CBOT.
  3. Dificultat al sector de la industria farinera per aconseguir les qualitats de blats desitjades.
  4. Rati faves de soja /panís favorable al primer, incentivant la superfície del primer per les properes noves sembres al mon.
  5. Competitivitat del blat respecte al panís en formules d’alimentació animal
  6. Preus massa baixos per a mantenir la productivitat i assegurar a mig termini un retorn econòmic positiu per el pagès.

 

 

 

 

 

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s