QC Novembre 2016 – Notes d’entorn, mercats bàsics i futurs

(revisat el 10/11/16)

Els canvis polítics han irromput amb força. La victòria de Donald Trump obre totes les incògnites i s’entra en un nou període on tot està per escriure. A Espanya hi ha continuïtat amb la reelecció de Mariano Rajoy com a President del Govern.

L’entrada en vigor el 4 de novembre de l’acord de París sobre el Canvi Climàtic, tot i les insuficiències que pugui tenir, és una fita d’importància estratègica cabdal pel futur de la humanitat vers un desenvolupament sostenible, l’únic desenvolupament possible. Les conseqüències que es deriven d’aquest acord posen a primer pla l’activitat agroalimentària i forestal com a principal proveïdor de productes renovables. Cal remarcar que l’acord, a partir de la implicació d’Estats Units i la Xina,  s’ha pres a una velocitat sense precedents en tractats internacionals, fet que fa pensar en les evidències de la gravetat del problema i la urgència de les solucions. Tanmateix, el canvi de President a Estats Units no és una bona noticia per a la consolidació de la lluita pel canvi climàtic.

Un altre acord internacional marca també l’agenda d’aquests dies, es tracta de l’aprovació del tractat de lliure comerç d’Europa amb Canada (CETA), malgrat les dificultats sorgides al darrer moment amb el bloqueig de Valònia.  Es un tractat menys uniformador que el proposat pel TTIP, més obert a la diversitat i especificitats d’ambdues parts  i conseqüentment ha tingut un camí més favorable a la seva aprovació.

Mentrestant, el Brexit, ha servit de detonant per frenar en sec el procés de negociació del TTIP, tal com les declaracions d’alts càrrecs dels governs francès i alemany semblen indicar, a més de la voluntat que sembla expressar el nou President d’Estats Units.

Quant al Brexit, malgrat que no sembla afectar excessivament a la dinàmica de la Unió Europea, és un signe de preocupació pels sectors exportadors i molt concretament per l’agroalimentari, atès que l’euro s’ha revaloritzat un 25% respecte a la lliura esterlina després del Brexit. Tal com exposàvem el mes de juliol (El BREXIT i l’agroalimentació catalana. Anàlisi del comerç exterior amb el Regne Unit.) el 5,52 % de les exportacions agroalimentàries catalanes tenen com a destí el Regne Unit, unes exportacions que han tingut un fort increment els darrers anys.

Concretant a la nostra economia, malgrat que el quadre macroeconòmic manté una aparent bona salut, les dades de creixement, just per sobre del 3%, no poden ser més optimistes, realitat de la que Catalunya acapara sovint els millors registres (turisme, exportacions, inversió estrangera, etc.). Tanmateix aquestes dades no deixen de ser en bona part un miratge. L’economia espanyola ha tingut molt vent de cua. En primer lloc, el petroli a preus baixos genera uns estalvis extraordinaris a un país que és absolutament depenent en termes energètics. En segon lloc, el turisme que aprofita una conjuntura internacional favorable al desviar-se la demanda d’importants països competidors per raons polítiques (sobretot pels conflictes al nord d’Àfrica i Turquia). En tercer lloc, els baixos interessos que moderen el pes de l’enorme deute públic. I, en quart lloc, la devaluació de l’euro respecte del dolar, fet que ha facilitat les exportacions.

Però aquests factors són extraordinàriament fràgils i poden capgirar a mig termini aquests avantatges conjunturals. D’una banda, tot i que el preu del petroli ha tingut una sobtada baixada els darrers dies, és també cert que al si de l’OPEP hi ha propostes efectives vers l’ajust de l’oferta, encara que avui per avui les existències són elevades i l’oferta no convencional està resistint el nivell de preus actuals. Pel que fa al turisme, es tracta en bona part d’un turisme prestat i no cal insistir en els riscos que li acompanyen. En tercer lloc, tot sembla indicar que es produiran a curt termini modificacions a l’alça en els tipus d’interès, fet que ben segur  modificarà, encara que sigui de forma moderada, l’escenari del deute. Cal tenir en compte també que la inflació, un cop absorbida la caiguda dels preus del petroli, torna a xifres positives. A més les polítiques expansives promeses per Donald Trump aniran indefectiblement vinculades a alces en la inflació i  en els tipus d’interès. Finalment, pel que fa als tipus de canvi, l’apreciació de l’euro respecte a un dels primers clients de l’exportació catalana (Regne Unit) degut al Brexit posa algun contrapunt a l’avantatge competitiu. Alhora el nou govern espanyol haurà de posar al dia dels comptes públics. La Unió Europea no admet més demores i exigeix el compliment dels compromisos de dèficit i això requereix reduir-lo a l’entorn de 5.000 M€ de manera immediata.

Segons la FAO, a nivell global, , tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, tenen un índex de preus superior al de fa un any. Destaca el sucre que segueix pujant amb un increment sobre l’any anterior del 59,73 % i les oleaginoses que s’estabilitzen i moderen però varen tenir una forta crescuda de la que resta una diferencia respecte a l’any anterior del 17,74 %. La llet es recupera i en una perspectiva d’un any, a nivell del mercat global, ha tingut un increment del 17,48 %, fet que ens parlaria de que els problemes de preus de la llet han tingut un component europeu determinant i a aquest mercat s’han cenyit en bona part. Però els cereals mantenen la posició de baixos preus malgrat una lleu remuntada (0,97 %) el darrer període. Sobre els preus dels cereals i les seves perspectives en parlem seguidament.correccio-indicadors-novembreTaula 1.1 – Indicadors bàsics.

Previsions d’oferta i demanda de cereals i soja

L’informe WASDE de l’USDA del 9/11/2016 eixampla l’optimisme sobre produccions rècord de cereals amb uns estocs que s’incrementen sobre previsions anteriors.

L’Agricultural Market Information System (AMIS) (taula 1.2) avala aquestes previsions de mercats relaxats amb uns estocs suficients i unes expectatives de producció altes.

obe-amis-nov-16Taula 1.2 – Producció i utilització de cereals i soja. Font: FAO-AMIS.

Els preus dels cereals i del petroli

Com a conseqüència de les bones previsions quant a producció i estocs els preus dels cereals es preveuen baixos. I, efectivament, es troben en el moment més baix des de 2007. No així la soja que va sofrir una sobtada pujada entre abril i juny passat a partir de la pressió de la demanda de la Xina.

obe-evolucio-preus-dels-aliments-faoFigura 1.1 – Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO.

La figura 1.1 és especialment explícita sobre l’alta volatilitat, des de 2007, dels preus dels cereals i amb ells tots els aliments. Alhora, confirma que els preus dels cereals estan seguint una tendència clarament a la baixa. Tanmateix, malgrat el nivell de preus, el nivell d’estocs i les previsions de OCDE-FAO, els mercats de futurs (figura 1.2) estan comprant el blat a un any un 18,31 % més car que al preu actual i el blat de moro un 9,87 % més car també. Es tracta de diferencials significatius  que es podrien correlacionar amb una certa probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra la soja, que ja ha tingut uns increments molt importants, els mercats de futurs n’esperen una disminució d’un 0,07 % d’aquí a un any o, dit en altres paraules, no esperen modificacions de preus destacables.

obe-futursFigura 1.2 – Comparació de preus futurs al Mercat de Xicago en diferents venciments a data 31/10/2016. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.

Com explicar les opcions dels mercats de futurs vers preus força més alts quan totes les previsions indiquen el contrari? Els preus del petroli han tingut una caiguda sobtada per sota dels 45 $ barril després de l’elecció de Donald Trump però hi ha raons per pensar que no són uns preus estables. Els marges per a la producció d’etanol (figura 1.3) segueixen sent positius, si no persisteixen les baixades. En aquest context qualsevol incidència pot modificar les expectatives de preus. I una d’elles pot ser la pressió que exerciran les evidències de canvi climàtic amb costos ja avui de certa importància, evidències que potenciaran les fonts d’energia renovables de les que els agrocarburants en són una de les alternatives. Certament l’efecte Trump afegeix incògnites a aquesta orientació però hem d’esperar, si més no, que el sentit comú acabi imposant-se. Només caldria (tal com va passar el 2007) que, en resposta als acords de París sobre el canvi climàtic, els governs reforcessin per via legal o d’estímul la producció d’agrocarburants, per produir una resposta especulativa a uns mercats de futurs que ningú sembla voler regular.

Precisament els preus del sucre que s’havien situat a nivells molt baixos segueixen pujant (veure el dashboard de la UE sobre el sucre) i cal recordar que tant el sucre com el blat de moro són els productes preferits per a la producció d’etanol. Cal seguir-ho, però no és descabellat pensar que la demanda d’agrocarburants s’incrementarà afectant als mercats alimentaris.

Quant al mercat del sucre a la Unió Europea, aquest està afectat per la prevista supressió de les quotes el proper 1 d’octubre de 2017. Amb aquest producte, després de la llet, s’acabarien a la Unió Europea els controls d’oferta via quotes de producció. El resultat de la supressió de les quotes de la llet ha estat un increment notable de la producció i el corresponent enfonsament de preus, provocant una severa crisi al sector, tot i que es va preveure un “aterratge suau”. El Comissari d’Agricultura de la Comissió Europea Phil Hogan, s’ha afanyat a dir que amb el sucre no passarà el que va succeir amb la llet. Haurem d’estar-hi atents.

obe-marges-etanolFigura 1.3 – Marge en la producció d’etanol. Font: USDA.

Reforçant els comentaris anteriors cal observar que, malgrat les bones perspectives de producció, la utilització, és a dir la demanda, segueix creixent i, pel que fa als cereals, la producció i la utilització es troben en un punt d’intersecció (figura 1.5). Hi ha una constant d’història recent per la qual cada vegada que la producció s’ha situat per sota de la utilització (2007, 2010, 2012 …), fent disminuir conseqüentment els estocs, s’ha produït una explosió de preus a l’alça. Lògicament l’indicador sensible en són els estocs però els detonants han vingut determinats per factors tals com males collites (2010 a Rússia, 2012  a EEUU) o bé pressió legal vers l’increment de l’oferta d’agrocarburants. En el moment actual, els estocs es troben en una situació confortable, a menys que sorgeixin factors no previstos, però aquests factors imprevists poden sorgir. Podria ser que aquesta fos la lectura d’alguns operadors en els mercats de futurs.

qc-fig-21Figura 1.5 – Producció, utilització i existències de cereals al món. Font: Elaboració Obealimentària amb dades FAO.

Per continuar llegint el Quadre de Comandament:

Mercats agraris i industria alimentària (2016/11)

Mercats majoristes (2016/11)

Comerç exterior (2016/11)

Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua(2016/11)

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s