QC Desembre 2016 –  Mercats agraris i industria alimentària

 

Polítiques agroalimentàries

  • El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2017-2021.
  • A la Unió Europea preocupen les pràctiques d’aplicació veterinària d’antibiòtics. En aquest ObeAlimentària ens fem ressò de l’informe de l’Agència Europea de Medicaments sobre aquest tema.
  • Assegurances agràries. El sector manifesta la seva preocupació per la decisió del MAPAMA de retallar 10 punts la subvenció estatal a les assegurances agràries ja que, segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), això podria comportar un increment per als productors d’un 30 % en la contractació de la pòlissa, provocant una pèrdua de protecció de l’agricultor davant certs riscos.

Preus i mercats agrícoles a Catalunya

Les següents dues taules 2.1 i 2.4 recullen els preus agrícoles i ramaders més significatius a partir de la informació facilitada pel DARP. Tot seguit assenyalem el més rellevant.

preus-agricuolesTaula 2.1 – Preus agrícoles (Valor 0 = final de novembre de 2016).

Conreus extensius

tractor

Han arribat les pluges i, malgrat la seva intensitat en alguns llocs, han estat una gran notícia pels sembrats de cereals i colza que ja verdegen el territori, malgrat que encara continuen les tasques de sembrat, dificultades precisament per les pluges.

El blat de moro continua en plena collita si bé amb algunes dificultats derivades d’uns terrenys sovint enfangats per les pluges.

Les collites dels cereals d’hivern d’enguany, estan en bona part retingudes pels baixos preus. Els agricultors miren ara amb nous ulls uns mercats que han tingut els primers moviments a l’alça. El blat de moro ja supera lleugerament els baixos preus de fa un any tot i que el blat, l’ordi i la colza estan encara per sota. La soja, alhora, també remunta impulsada per una forta demanda mundial. Les perspectives, vinculades als preus del petroli i malgrat les bones collites, permeten esperar, si més no, noves millores conjunturals de preus en aquests aliments bàsics. Caldrà estar atents al moment de vendre els cereals, si encara no s’ha fet; la senyal (opcionalment) la podrien donar els mercats de futurs al moment en que redueixin els diferencials positius que tenen ara per a les operacions a mig i llarg termini.

Fruita fresca

A nivell de la Unió Europea la fruita fresca ha rebut la bona notícia de la pujada fins a un 40 % del preu de retirada de la fruita. Aquesta mesura s’adoptarà a partir de març de 2017.

Les perspectives de preus quant a la campanya d’enguany de poma i pera, encara a l’expectativa, són favorables atesa la previsió de menys producció a Europa (- 3% en poma i – 9 % en pera). En tant a Catalunya les previsions de L’Observatori de la fruita fresca del DARP són d’un increment d’un 11% en poma i una disminució d’un 8% en pera.

Quant a la qualitat, la meteorologia singular viscuda ha donat una gran diversitat de calibres, fet que –segons Afrucat- pot afavorir bons preus per als calibres més grans.

Tot seguit (taula 2.2 i 2.3) s’adjunta el detall per països de les previsions esmentades i de l’evolució de les produccions de poma i pera a Europa.

apple-productionsTaula 2.2 – Evolució de la producció de poma a Europa i previsió per a 2016. Font: WAPA.

 

pear-productionsTaula 2.3 – Evolució de la producció de pera a Europa i previsió per a 2016. Font: WAPA.

 Vinya i vi

En relació a la vinya i al vi ens remetem al complert informe que publica l’Observatori de la vinya, el vi i el cava de Catalunya al que fem referència en aquest ObeAlimentària (veure  Informe).

Quant a la campanya d’enguany les collites més reduïdes han fet valorar el preu del vi per a cava, tanmateix degut a que el vi és un producte vinculat a la qualitat resulta difícil oferir unes dades precises i representatives de preus.

Pel que fa a les exportacions, el Observatorio Español del Mercado del Vino informa que entre gener i setembre les exportacions espanyoles varen caure un 10,4 % en volum però solament un 0,8 % en valor.

Fruita seca

L’ametlla aguanta i fins i tot millora uns preus molt més alts que les mitjanes històriques, fruit de les dificultats de les plantacions californianes que ha generat un buit en el mercat. En aquest Obealimentària s’inclou un informe sobre les lliçons de la sequera a Califòrnia (veure informe).

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveia un increment del 30,8 % de la collita d’ametlla en relació amb la campanya anterior, però la realitat de sequera, encara sense estadístiques, ha modificat severament aquestes previsions. En aquest apartat també les diferències seran radicals entre les terres que disposen de regadiu i les de secà. Cal dir que cada cop s’amplien més les àrees de conreu d’ametller que disposen de regadiu en major o menor dotació, fet que ha d’afectar clarament a la oferta futura i com a conseqüència als preus.

L’avellana ha tingut una collita dins de la normalitat amb una estimació de 13.000 tones closca, molt lleugerament inferior a la de l’any anterior. Els preus estan tenint una notable caiguda en relació a l’any anterior i ja se situen per sota de la mitjana dels darrers cinc anys. Precisament per a intentar harmonitzar el mercat de l’avellana es va celebrar a Reus el passat 21 d’octubre una reunió entre La Unió Europea i Turquia, reunió de la que va ser amfitriona la FCAC. Cal tenir present que Turquia produeix el 70 % de la producció mundial d’avellanes, seguida de la Unió Europea amb el 17 %. Espanya, amb el 95% de la producció localitzada a Catalunya produeix el 9 % de la Unió Europea.

D’acord amb un informe de Sisco Esquerda, responsable de fruita seca de JARC-COAG, els preus tant a Catalunya com a Turquia són especialment baixos, els quals tindrien el seu origen en distorsions monopolístiques del mercat. Des de productors turcs s’està pressionant vers la millora d’aquests preus.

El DARP està fent un seguiment dels preus en diferents mercats locals i internacionals d’avellana i ametlla.

Olivera i oli

dsc_0603-copia

El primer raig d’oli 2016 a Cervià de les Garrigues

En aquest Obealimentària es dóna un espai preferent al sector de l’oli i amb aquesta finalitat hem entrevistat a Enric Dalmau, President de la DO Garrigues (veure vídeo) i President, alhora, de la Cooperativa del Camp de Cervià de les Garrigues.

Segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya la producció ha estat ben diferent a unes comarques o altres degut a la sequera que no les ha afectat per igual. A les comarques de Tarragona s’espera que augmenti un 48 % la producció (cal tenir en compte que l’any passat hi va haver una collita molt reduïda) però a Lleida la producció baixarà prop d’un 20 %. Segons la mateixa font, en la mesura que tant a Itàlia, Grècia, Tunísia, Marroc i Síria es preveuen descensos en producció, així com també a Espanya, fa pensar en una certa estabilitat dels preus.

Quant als preus la llotja de Tortosa assenyala un increment d’un 19,45 % sobre els preus de l’any anterior a la mateixa data.

Pel que fa a la qualitat, enguany la maduració de l’oliva ha portat un cert retard respecte al cicle mitjà, probablement per la influència de les pluges d’abril, fet que afavoreix la qualitat de l’oli.

Catalunya produeix un oli d’oliva excel·lent. A més, una característica a valorar n’és l’extraordinària diversitat, tal com correspon a un país tan divers. Aquesta diversitat s’expressa en cinc denominacions d’origen (DO) totes elles productores d’olis diferents però de gran qualitat: Siurana i Garrigues que basen la seva producció en la varietat Arbequina; Baix Ebre-Montsià que produeixen tres varietats: Morrut, Sevillenca i Farga; Terra Alta amb la varietat Empeltre; i Empordà que basa la seva producció en la varietat Argudell.

Malgrat la qualitat de l’oli (per exemple, la varietat Arbequina originària de Catalunya és reconeguda arreu) i l’existència d’un consumidor local que valora aquesta qualitat, encara una part de la producció es ven a granel per a l’exportació. Aquesta és una assignatura pendent del sector de l’oli català en la que cal avançar vers una comercialització amb marca pròpia vers el mercat global.

Preus i mercats ramaders a Catalunya

preus-ramaders

Taula 2.4 – Preus ramaders (Valor 0 = final de novembre 2016).

Porcí

El sector porcí després de cinc mesos amb bons preus, que li van permetre absorbir el dilatat període de pèrdues del que procedia (taula 2.5 i Figura 2.1), ara està arrossegant unes setmanes a la baixa, en part formant part del cicle normal i que, en qualsevol cas, està lluny dels preus baixos de fa un any (els preus avui són un 19,16 % superiors als de fa un any). Segons els informes del Quadre de Comandament de l’Observatori del Porcí (elaborat per SIP Consultors) tant els marges del període d’octubre com l’acumulat interanual són positius.

qc-porci-octubre

Taula 2.5 Costos i marges de les explotacions porcines. Font: Observatori Porcí DARP.

grafic-qc-porci-octubre

Figura 2.1 Marges de les explotacions porcines. Font: Observatori Porcí DARP.

El tema de les dejeccions ramaderes s’està posant  a primer pla. Per a la comprensió d’aquesta problemàtica i de les seves alternatives es d’interès la lectura de l’article de Reguant F. de març passat “Reptes ambientals del sector porcí”.

En aquest sentit la Unió de Pagesos reclama que s’actualitzi ja el decret de dejeccions ramaderes per la inseguretat que crea en els ramaders l’aplicació de mesures no previstes en la normativa.

A aquestes incerteses s’hi afegeix l’”informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya.

Cal seguir també la futura llei alemanya sobre la ramaderia intensiva que podria marcar les línies que s’acabarien adoptant a nivell comunitari.

I cal estar atents a l’evolució de la pesta porcina africana a zones de Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna (amb nous focus). La UE insisteix en augmentar la bioseguretat de les granges.

Boví de llet i de carn

El preu de la llet continua pujant, però, tal com afirma Rabobank els preus no estan pujant perquè augmenti la demanda sinó perquè es redueix la producció. Certament, els darrers mesos, tal com mostra la figura 2.2, s’han reduït les entregues de llet. En concret les entregues de llet a setembre 2016, en relació a les de setembre 2015 s’han reduït un 3%.

Pot ser, en part, per les mesures adoptades, però tal com ens advertia Jaume Pont a ObeAlimentària d’Octubre, es tracta de mesures conjunturals amb efectes limitats en el temps. Però també és probable que part de la reducció de la producció sigui deguda a la reestructuració del sector, aspecte sobre el que no disposem encara de dades.

entregues-de-llet-desembre-16

Figura 2.2.- Llet de vaca recol·lectada a la UE. Font: Milk Market Observatory.

La resta de productes lactis també han apujat el preu tal com indica la figura 2.3.

preus-prodcutes-lactis

Figura 2.3 Evolució dels preus dels productes lactis a la UE. Font Dashboard lacti UE.

En relació als fons de la UE destinats a la crisi del sector lacti, el MAPAMA ha elaborat un projecte de Real Decret on divideix els fons en dues mesures, l’una destinada a no incrementar la producció i l’altra destinada a incentivar projectes de cooperació.

El MAPAMA està treballant en un esborrany d’etiquetat de l’origen de productes làctics. Cal tenir en compte que una de les eines de defensa del sector és la valoració del producte fresc, tenint en compte que la comercialització a distància es realitza com a llet en pols.

Boví de carn

El boví de carn es troba en una situació de relativa estabilitat amb una demanda consistent, malgrat les fluctuacions. La proximitat a Nadal ha comportat una sensible millora dels preus.

Preocupa, però, el nou tractat de lliure comerç amb Canadà, que n’és un gran productor i exportador.

Oví i cabrum

Els preus de l’oví tenen un cicle anual repetitiu i la tardor i principis d’hivern coincideix amb els preus més alts,  tanmateix enguany els preus es troben clarament sobre la mitjana dels darrers cinc anys i al darrer període han viscut una clara remuntada. En concret a finals de novembre se situaven un 23,94 % per sobre dels de l’any passat a la mateixa època.

La immigració musulmana ha afavorit la demanda d’aquest producte, tot i així, tal com reflectia l’anàlisi de Obealimentària, el consum de carn d’oví i cabrum en 10 anys ha caigut un 41 %.

Per això es de valorar l’esforç de professionals compromesos a la recerca d’un espai de mercat més ampli. En aquest sentit recomanem el llibre que recentment publicat sota el títol “El xai a la taula”, de la que n’és autora l’experta en producció ovina Rosa March.

xai-a-taula

Figura 2.4.- Portada del llibre El xai a taula, de Rosa March

Conills

La cuniculicultura ha sofert una molt severa crisi de preus (Figura 2.5). Aquesta situació ha creat fortes tensions al si de la cadena de valor. La COAG (Coordinadora de Agricultores y Ganaderos) va presentar el mes de juliol passat un seguit de propostes al Ministeri d’Agricultura tals com: articulació d’ajuts directes a la cuniculicultura, autorització de sacrifici en explotació i en escorxadors de petita capacitat, obligació dels escorxadors d’informar sobre estocs i elaboració per part del MAGRAMA un índex de referencia de preus que contempli diferents paràmetres que influeixen en el mercat dels conills.

A Catalunya el Parlament va aprovar a mitjans de setembre una resolució proposada per Unió de Pagesos instant al Govern a garantir l’equitat al llarg de la cadena alimentària, articular un pla de reestructuració, impulsar el programa sanitari i donar una major flexibilitat en relació als requeriments sanitaris i de comercialització des de la pròpia explotació.

Des de juliol, potser en part motivat per la pressió del sector que hagi pogut obligar a un re-ajust de marges a la cadena, els preus han tingut una molt significativa remuntada situant-se a finals de novembre un 16,48 % per sobre de l’any anterior a les mateixes dates, dada a la que ens dubte ha influït el canvi de la situació econòmica i també l’emergència al mercat de productes desossats  o filetejats de conill en la línia del que s’anomena “menjar fàcil”.

preus-conill

Figura 2.5 – Preus del Conill. Font: DARP amb dades Moncun.

Avicultura

El sector de l’avicultura ha remuntat la situació de baixos preus al si d’una dinàmica habitual extraordinàriament volàtil. Tanmateix l’increment ha estat sostingut fins recuperar la mitjana dels darrers cinc anys,  situant-se un  11,43 % per sobre dels preus de fa un any a les mateixes dates.

Pel que fa al preu dels ous, aquests han fet  una gran remuntada al darrer període, situant-se un 4,65 % per sobre de l’any anterior a les mateixes dates.

Indústria de la carn

La indústria de la carn és a Catalunya la primera indústria alimentària. Es tracta d’una indústria moderna, competitiva i amb una gran capacitat exportadora (veure Informe FECIC).

Recentment la FECIC ha publicat un informe específic per a la carn de porcí que incloem en aquest ObeAlimentària (veure informe).

Es manté un bon ritme exportador amb un increment de un 11,67 % durant aquest any (gener-setembre) en relació al mateix període de l’any passat.

Precisament, formant part del Pla Estratègic d’Internacionalització de la FECIC durant el mes d’octubre setze importadors carnis de Filipines, Malàisia i Singapur han visitat empreses càrniques catalanes.

La Comissió de la Unió Europea pretén acabar amb la castració quirúrgica dels porcs a finals de 2018. Es calcula que a Espanya es castren entre el 15 i el 20 % dels porcs. La castració es realitza per evitar l’olor sexual i a fi d’obtenir unes carns més greixoses, més valorades pel mercat.

Caldrà seguir l’aplicació del decret francès publicat el passat 21 d’agost pel qual amb caire de prova des de gener de 2017 a desembre 2018 les carns  i productes lactis hauran de portar a l’etiqueta (per a carns) el país de naixement de l’animal, de cria i de sacrifici i (per a lactis) país de recollida, de condicionament i de transformació.

Ha nascut el EU PIG Project, un projecte de quatre anys amb finançament comunitari que agrupa els països que produeixen el 90% de la carn de porcí d’Europa, entre ells Espanya. El projecte es proposa definir eines i crear guies pràctiques per a la gestió del porcí identificant les pràctiques més innovadores.

El proper 15 de desembre es realitza una Jornada sota el títol “Punt de vista de l’Administració sobre la normativa càrnia aplicable” L’objectiu de la Jornada és conèixer els punts de vista de les diferents administracions sobre temes que afecten al sector carni. Jornada que hauria de propiciar la integració i la simplificació de normatives i procediments.

La interprofessional INTERPORC amb el suport de la FECIC està organitzant una participació agrupada d’empreses de porcí a la Fira SIAL Xina 2017 que es celebrarà a Shanghai del 17 al 19 de maig.

Per seguir llegint el Quadre de Comandament:

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s