QC Desembre 2016 – Notes d’entorn, mercats bàsics i futurs (revisat el 8/12/16)

 

En el període de dos mesos han canviat moltes perspectives, tot i que una d’elles es manté estable: la incertesa. La victòria de Donald Trump obre totes les incògnites i s’entra en un nou període on tot està per escriure, on de forma clara es reforcen les posicions de fre a la globalització o, si es vol dir d’una altra manera, es reforcen les posicions més nacionalistes, a Estats Units i a Europa. L’Organització Mundial de Comerç es troba totalment paralitzada i els tractats de lliure comerç amb Estats Units han quedat frenats. En aquest context Europa s’hi troba a la defensiva i amb nous fronts oberts d’incertesa: Brèxit al Regne Unit, referèndum italià i dimissió de Renzi, un rosari de noves eleccions que obren noves incògnites i tensió sostinguda amb els seus veïns Turquia i Rússia. L’Europa necessària, la de més Europa, en el que representa de via vers la integració des de la fortalesa democràtica i la solidaritat, troba masses entrebancs i manca de lideratges clars.

Malgrat les incerteses les dades macroeconòmiques de l’economia mostren signes de vitalitat. Segons Caixa Banc Research l’economia mundial tancarà l’any amb un creixement del 3,1% i amb la perspectiva d’una acceleració fins al 3,5 % al  2017. Alhora Xina manté un bon ritme de creixement (6,7% interanual al III T) mentre que altres emergents mostren signes de recuperació (Índia, Rússia, Brasil). Aquesta situació també és detectada pel comerç marítim, que es trobava en una situació crítica de preus fruit de la bombolla vinculada al boom dels països emergents. En concret segons el Baltic Dry Index, els preus han tingut una significativa remuntada en el darrer període (+ 42,72 %)  i més encara en relació a la mateixa data de l’any precedent (+ 112,43 %).

Tanmateix un seguit de dades posen la llavor a propers canvis. Finalment la OPEP s’ha posat d’acord per reduir la producció de petroli, fet que ha estat respost pels mercats amb una pujada sobtada del preu que al moment de tancar aquestes línies ja se situa a 55 $ barril (petroli Brent), tot i que cal tenir en compte les fragilitats d’aquest acord (dificultat de controlar-lo, impuls via preu de les produccions de petroli no convencional). Tot plegat amb un escenari conjuntural de creixement on es preveu una cada cop més probable pujada de tipus d’interès i de taxes d’inflació positives (a Espanya l’IPC interanual ja se situa al 0,7 %).

 Concretant a la nostra economia el quadre macroeconòmic manté una aparent bona salut, les dades de creixement, just per sobre del 3%, no poden ser més optimistes, realitat de la que Catalunya acapara sovint els millors registres (turisme, exportacions, inversió estrangera, etc.). Tanmateix aquestes dades no deixen de ser en bona part un miratge. L’economia espanyola ha tingut molt vent de cua. En primer lloc, el petroli a preus baixos ha generat uns estalvis extraordinaris a un país que és absolutament depenent en termes energètics. En segon lloc, el turisme que aprofita una conjuntura internacional favorable al desviar-se la demanda d’importants països competidors per raons polítiques (sobretot pels conflictes al nord d’Àfrica i Turquia). En tercer lloc, els baixos interessos que moderen el pes de l’enorme deute públic. I, en quart lloc, la devaluació de l’euro respecte del dolar, fet que ha facilitat les exportacions.

Però, tal com dèiem a l’anterior ObeAlimentària, aquests factors són extraordinàriament fràgils i poden capgirar a mig termini aquests avantatges conjunturals, tal com les novetats apuntades sobre el preu del petroli i els tipus d’interès fan presagiar. A més el turisme, és en bona part un turisme prestat i no cal insistir en els riscos que li acompanyen. Finalment, pel que fa als tipus de canvi, l’apreciació de l’euro respecte a un dels primers clients de l’exportació catalana (Regne Unit) degut al Brexit posa algun contrapunt a l’avantatge competitiu. Alhora el nou govern espanyol haurà de posar al dia els comptes públics. La Unió Europea no admet més demores i exigeix el compliment dels compromisos de dèficit i això requereix reduir-lo a l’entorn de 5.000 M€ de manera immediata, per aconseguir-ho el govern espanyol ha desplegat una extensa creativitat fiscal però segueix sense abordar les modificacions rellevants per una economia més competitiva: educació, R+D, infraestructures clau (corredor mediterrani, per exemple) i impuls a l’economia productiva amb la mirada posada a la indústria i amb una administració més eficient.

En un àmbit global i estratègic l’entrada en vigor el 4 de novembre de l’acord de París sobre el Canvi Climàtic i la Cimera de Marraqueix són  fites d’importància estratègica cabdal pel futur de la humanitat vers un desenvolupament sostenible, l’únic desenvolupament possible. Les conseqüències que es deriven de l’acord de París posen a primer pla l’activitat agroalimentària i forestal com a principal proveïdor de productes renovables. Cal remarcar que l’acord de París, a partir de la implicació d’Estats Units i la Xina,  s’ha pres a una velocitat sense precedents en tractats internacionals, fet que fa pensar en les evidències de la gravetat del problema i la urgència de les solucions. Tanmateix, el canvi de President a Estats Units no és una bona noticia per a la consolidació de la lluita pel canvi climàtic.

Segons la FAO, a nivell global, , tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, tenen un índex de preus superior al de fa un any. Destaca el sucre que al darrer període ha tingut una significativa davallada (-9,94%) però se situa encara un 39,03 % per sobre de l’any anterior. En general el darrer període ha estat protagonitzat per lleugers descensos de preus i així ho reflecteix l’índex general de preus (-0,75%). Però el preu de la llet segueix recuperant-se; des d’una perspectiva d’un any, a nivell del mercat global, ha tingut un increment del 23,35%, fet que ens parlaria de que els problemes de preus de la llet han tingut un component europeu determinant i a aquest mercat s’han cenyit en bona part. Però els cereals mantenen la posició de baixos preus.

index-de-conjunturaTaula 1.1 – Indicadors bàsics.

Previsions d’oferta, demanda i preus de cereals i soja

L’Agricultural Market Information System (AMIS) (taula 1.2) considera que les característiques actuals dels mercats amb estocs alts, fins i tot corregits a l’alça en el darrer període, i després d’unes collites excel·lents, fan pensar que la situació de baixos preus ha de continuar durant 2017, sempre i quan no es produeixin contratemps. Tanmateix, assenyala que aquests contratemps podrien produir-se per factors externs provinents dels mercats financers o dels mercats de l’energia, mercats que són font d’incerteses.

produccio-i-consum

Taula 1.2 – Producció i utilització de cereals i soja. Font: FAO-AMIS.

index-fao

Figura 1.1 – Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO.

La figura 1.1 és especialment explícita sobre l’alta volatilitat, des de 2007, dels preus dels cereals i amb ells tots els aliments. Alhora, confirma que els preus dels cereals estan seguint una tendència clarament a la baixa.

Tanmateix, malgrat el nivell de preus, el nivell d’estocs i les previsions de OCDE-FAO, els mercats de futurs (figura 1.2) estan comprant el blat a un any un 22,34 % més car que al preu actual. Diferència que es manté en els darrers períodes tal com mostra la figura 1.3. El blat de moro també té una cotització un 12,77 % més alta. Es tracta de diferencials significatius,  que es podrien correlacionar amb una certa probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra de la soja, que ja ha tingut uns increments molt importants, els mercats de futurs n’esperen una disminució d’un -1,45 % d’aquí a un any o, dit en altres paraules, no esperen modificacions de preus destacables.

comparacio-venciments-futurs-des-2016Figura 1.2 – Comparació de preus futurs al Mercat de Chicago en diferents venciments a data 31/10/2016. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.

 futurs-blat-evolucio

 Figura 1.3. Evolució dels preus del blat al mercat de futurs de Chicago. Font: Informe Dashboard UE amb dades CME.

Com explicar les opcions dels mercats de futurs vers preus força més alts quan totes les previsions indiquen el contrari? AMIS ens ha exposat els factors que poden modificar aquest escenari i un d’ells ja ha començat a moure’s, el recent acord de la OPEP ha provocat una salt en els preus del petroli i els darrers dies s’observen moviments a l’alça en cereals. Alhora els marges per a la producció d’etanol (figura 1.4) segueixen sent positius, fet que podria derivar en un increment del destí etanol de la producció de blat de moro.

marges-etanol-fins-nov-16

Figura 1.4– Marge en la producció d’etanol. Font: USDA.

Per seguir llegint el Quadre de Comandament:

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s