Cinc minuts amb Joan Caball – La dignitat de la Pagesia

00dsc_0564-copia

Joan Caball responent a periodistes

Els passats dies 26-28 de gener es va produir una acció sense precedents, per la qual més de 500 tractors provinents de les diferents comarques de Catalunya es van aplegar a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Era la Marxa Pagesa sota el lema “per la dignitat de la pagesia”.

El lema feia referència a la dignitat contra les incomprensions que troba la pagesia en les seves relacions amb la societat urbana, incomprensions que esdevenen càrregues afegides a les dificultats pròpies d’aquest sector.

Els pagesos han reclamat a Barcelona el paper de capital, també, de l’agricultura, capitalitat que solament té sentit des del coneixement i el respecte.

Per valorar i comprendre millor els continguts d’aquesta Marxa Pagesa i dels seus resultats hem entrevistat al Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos, Sr Joan Caball.

Per iniciar l’entrevista ens agradaria que exposés la seva valoració de la Marxa Pagesa.

Estem molt contents dels resultats es van superar àmpliament les expectatives, en nombre de tractors -en preveiem uns tres-cents i varen ser més de cinc-cents-, en participació des dels llocs més allunyats tals com l’Aldea, la Seu d’Urgell o l’Alt Empordà, amb la participació de moltes persones en tasques de suport i en moltes activitats que vam realitzar a llarg del trajecte. En total més de cinc mil persones, d’una manera o altra, van participar en les dinou rutes que van confluir en tres i finalment en una per arribar a Barcelona.

Fer-ho en tres dies estava pensat per animar a anar sumant i així va ser. Alhora al ser més relaxat permetia tornar a l’explotació en cas que la producció ho exigís.

De fet estem satisfets de l’organització, de la participació i de l’acollida que hem tingut a les viles i ciutats que travessàvem. Hem rebut la simpatia de la gent i això ens fa pensar que se’ns acabarà entenent i es comprendrà la importància de defensar un model d’agricultura arrelada al territori, que requereix també una tria o una opció per la qualitat que ofereix lo de casa nostra.

00dsc_0579-copia

Tractors al peu de Montjuic

La Marxa Pagesa parla de dignitat. Per què costa tant que la societat valori adequadament un sector que els hi és tan imprescindible?.

Per desconeixement del sector agrari. De fet la responsabilitat és mútua atès que de la nostra part hem de fer també un esforç per a que se’ns conegui millor. Hem de facilitar que tastin els nostres productes, hem de propiciar que participin en jornades de portes obertes, on tota la societat vegi què fem i com ho fem.

A mesura que ens obrim a la societat aquesta també anirà comprenent-nos i valorant-nos. En aquest aspecte els francesos ens donen moltes lliçons, un fet que ens ha de fer reflexionar.

El món rural i el món urbà, s’han solapat, ara es troben al mateix territori, ja sigui com a primera residencia aprofitant les facilitats de comunicació, ja sigui en segones residències o a través del turisme rural. Quina seria la valoració d’aquest fet?

Aquesta nova realitat de persones vingudes del món urbà a les àrees rurals hauria de ser un fenomen positiu, però hi ha molta incomprensió, sobretot vers el món de la ramaderia. Precisament les majors incomprensions provenen dels propis nous habitants de les àrees rurals.

La realitat ramadera de Catalunya hauria de ser entesa. Catalunya és bàsicament ramadera per què ha estat la opció necessària per poder donar viabilitat a les nostres explotacions en un país muntanyós com el nostre i amb poca aigua a moltes parts del territori.

No tot s’ha fet bé, segur que així és en aquest sector i en els altres. Però en el camí de fer bé les coses els agricultors en som els primers interessats. Però s’ha de comprendre que el nostre es un país mediterrani amb unes avantatges i desavantatges. No es pot pretendre aplicar les polítiques del nord en una realitat completament diferent. En aquest sentit cal cercar les opcions equilibrades.

Què s’hauria de fer per acostar pagesia i societat?

Insisteixo, cal obrir-nos tots plegats i conèixer-nos més.

Posaré un exemple que ens preocupa i que fa referència a la introducció d’animals salvatges a les àrees agroforestals. Aquest tema no es pot dissenyar des del despatx, cal parlar amb el territori i valorar les conseqüències. Suposem que un animal salvatge mata una ovella, això és un problema de cost que es pot compensar però potser les ovelles no voldran tornar a pasturar en aquell indret. És un tema que crea costos, no sempre compensats, però sobretot afecta a la gestió, al maneig, i als mateixos pastors, perquè crien els animals i no volen que els hi matin.

Què s’hauria de fer per a què l’activitat agrària sigui compatible amb els animals salvatges?

Potser caldria pensar que l’activitat agrària ha de ser compatible amb aquests animals. Separar els hàbitats s’hauria d’estudiar.

La realitat és que cada vegada tenim més bosc, menys prats i menys camps de conreu. Potser ens hem de plantejar la funció mediambiental positiva que fan els ramats al bosc i l’agricultura. El naturalista Martí Boada diu que l’activitat agrària dins dels marcs sostenibles facilita la conservació del territori més que no pas augmentar els boscos.

Quins son els principals problemes que té avui l’agricultura catalana?

En primer lloc la renda, és a dir, que els pagesos puguin guanyar-se la vida i com a conseqüència la gent s’acabi quedant al camp. Això implica moltes coses, entre elles que cal regular els mercats i establir mecanismes que evitin els abusos de posició dominant de la gran distribució formada per empreses molt grans.

En segon lloc incorporar la gent jove, però això és un peix que es menja la cua, si la figura del pagès no és valorada social i econòmicament els joves no es quedaran. Avui tenim joves amb molta formació que volen treballar al camp , cal que puguin fer-ho.

En tercer lloc, que l’entorn de l’agricultura, la societat que l’envolta conegui, comprengui i reconegui a la pagesia.

En quart lloc cercar un equilibri entre la producció i el manteniment de la fauna salvatge.

A la Unió de Pagesos estem defensant un determinat model d’agricultura que va lligat a un model de país. Volem un país amb pagesos perquè necessitem pagesos que estiguin lligats a la terra. Cal fer polítiques positives per a defensar aquest model. Si el territori queda en mans de grans empreses desvinculades del territori haurem perdut un gran actiu i tindrem un país més feble.

Quines son les seves principals fortaleses?

Les condicions naturals de Catalunya, amb un país arrugat,  petit, no son gens favorables per a una agricultura que competeixi en volum de producció. Potser per això ens  hem orientat a competir en qualitat i valor afegit, desenvolupant alhora una poderosa agroindústria a partir dels nostres productes.

Avui l’agricultura i l’agroindústria són  un gran motor de la nostra economia però encara sembla que a la classe política li faci vergonya que siguem una potència agroalimentària.

I quines son les prioritats d’actuació a curt i llarg termini?

La prioritat és articular tots els mecanismes necessaris per pujar la renda dels pagesos. La nostra posició no reclama un mercat dirigit però si un mercat regulat contra desequilibris excessius i contra abusos, precisament per manca de “mercat lliure”. Avui més del 50 % de la distribució està en mans de tres companyies, això no es pot pas dir que és mercat lliure. Cal, doncs, fer polítiques per a garantir un mercat equilibrat.

Finalment voldria dirigir un missatge al món dels economistes?

Cal que mirin de conèixer aquest món des de la proximitat i des de les seves interioritats. Els economistes són els assessors de les empreses i aquesta tasca no la poden fer des del despatx, cal que coneguin el tema. Han de valorar el fet que l’agricultura sigui un sector anticíclic, tal com hem pogut comprovar en aquesta llarga crisi econòmica, que sigui un sector al que li costa deslocalitzar-se i altres aspectes com l’alta volatilitat vinculada a les pròpies característiques del sector que produeix un producte bàsic.

Ens calen uns mercats transparents, ens cal potenciar els mercats locals i regular els mercats globals, molt especialment els mercats de futurs. En la meva opinió l’agricultura hauria d’estar fora de la OMC amb unes regulacions específiques.

Volem un nou país amb pagesos però aquest país avui té problemes importants, per això hem fet la marxa pagesa.

00dsc_0572-copia

Vista general de la Marxa Pagesa

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s