Conjuntura febrer 2017 – Notes d’entorn, mercats bàsics i futurs

Conjuntura febrer 2017

1.- Notes d’entorn, mercats bàsics i futurs 

L’huracà Trump està superant totes les expectatives quant a obrir tensions en múltiples fronts interns i externs, trencant els compromisos de lliure mercat amb els països del Pacífic, abordant de manera batussera les relacions amb Mèxic, efectuant canvis alguns d’ells especialment delicats com son les relacions amb els països islàmics, i afegint els riscos de tirar enrere tot el que s’anava aconseguint contra el canvi climàtic. Són tensions sense precedents propers i sense contenció amb els seus aliats, fins i tot amb menyspreu de la Unió Europea. “America first” és una crida mundial al nacionalisme generalitzat, encara que solament sigui com a defensa. Tot plegat complica l’escenari de la Unió Europea, amb el Brexit d’una banda i l’emergència de moviments populistes d’extrema dreta. Segons Josep Oliver ens trobem davant d’una tempesta perfecta.

Malgrat les incerteses les dades macroeconòmiques de l’economia mostren signes de vitalitat. A l’economia global la Xina manté un bon ritme de creixement (6,7% interanual al III T) mentre que altres emergents mostren signes de recuperació (Índia, Rússia, Brasil). Aquesta situació també és detectada pel comerç marítim, que es trobava en una situació crítica de preus després de la bombolla especulativa vinculada al boom dels països emergents. Tot i així el Baltic Dry Index, han tingut una baixada el darrer període (- 16,05 %)  però se situa clarament per sobre de l’índex a la mateixa data de l’any precedent (+ 158,06 %). Tanmateix les conseqüències d’aquesta “tempesta perfecta” no trigaran gaire a expressar-se, tot i que avui és el pitjor escenari per fer previsions.

D’altra banda es van confirmant les dades que posen la llavor a properes dificultats. El preu del petroli es manté a l’entorn dels 55 $ barril (petroli Brent). La inflació comença a remuntar. La pujada de tipus d’interès ja s’ha produït a Estats Units i la Unió Europea, amb una moneda més debilitada haurà d’actuar en conseqüència.

A l’àmbit alimentari Segons la FAO (darreres dades de gener), a nivell global, tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, tenen un índex de preus superior als de fa un any. Destaca el sucre que se situa encara un 44,68 % per sobre de l’any anterior. El darrer període ha estat protagonitzat per lleugers increments de preus (excepte la carn) i així ho reflecteix l’índex general de preus (+2,12%). El preu de la llet segueix recuperant-se; des d’una perspectiva d’un any, a nivell del mercat global, ha tingut un destacat increment del +33,01 %. Els cereals malgrat els lleugers increments mantenen la posició de baixos preus.

obe-8-preus-faoFigura 1.1 – Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO.

La figura 1.1 és especialment explícita sobre l’alta volatilitat, des de 2007, dels preus dels cereals i amb ells tots els aliments. Alhora, confirma que els preus dels cereals estan seguint una tendència clarament a la baixa tot i que han remuntat lleugerament al darrer període.

Concretant a la nostra economia el quadre macroeconòmic manté una aparent bona salut, les dades de creixement, per sobre del 3%, no poden ser més optimistes, realitat de la que Catalunya acapara sovint els millors registres (turisme, exportacions, inversió estrangera, etc.). En relació a la industria alimentària catalana hi ha una moderada represa de l’IPI en relació a l’any anterior (+4,29 %) amb dades interanuals de novembre (les darreres publicades) fet que acompanya els bons resultats en l’exportació, de la que es parla en el corresponent apartat de comerç internacional. Tanmateix aquestes dades no deixen de ser en bona part un miratge. L’economia espanyola està perdent algunes crosses que han acompanyat aquest creixement: petroli amb preus més alts, amb un $ més car front a una alta dependència energètica, inflació que se situa al 3%, dada desconeguda els darrers quatre anys, i previsions d’increments del tipus d’interès front a l’enorme deute públic. Alhora cal tenir en compte, com a factor d’incertesa, el bloqueig polític de les relacions entre l’Estat espanyol i les institucions catalanes.

index-conjunturaTaula 1.1 – Indicadors bàsics.

Previsions d’oferta, demanda i preus de cereals i soja

L’Agricultural Market Information System (AMIS) (taula 1.2) considera que les característiques actuals dels mercats amb estocs alts, i després d’unes collites excel·lents, fan pensar que la situació de baixos preus ha de continuar durant 2017 i durant força temps. Ara bé , sempre i quan no es produeixin contratemps. Aquests contratemps podrien produir-se per factors externs provinents dels mercats financers o dels mercats de l’energia, mercats que son font d’incerteses. En el darrer període, però, les mesures de Donald Trump poden afectar clarament als fluxos comercials i influir en els preus que són la base a l’hora de prendre decisions de producció.

obe-8-stocs-cerealsTaula 1.2 – Producció i utilització de cereals i soja. Font: FAO-AMIS.

Tanmateix, malgrat el nivell de preus, el nivell d’estocs i les previsions de OCDE-FAO, els mercats de futurs estan comprant el blat a un any un 16,83 % més car que al preu actual. Diferència que s’ha reduït en el darrers període tal com mostra la figura 1.2. El blat de moro també té una cotització un 9,84 % més alta, tot i que també s’ha reduït lleugerament al darrer període tal com mostra la figura 1.3. Es tracta de diferencials significatius  que es podrien correlacionar amb una certa probabilitat de modificació dels preus dels cereals al alça a mig termini. Per contra per a la soja (figura 1.4), els mercats de futurs no esperen modificacions de preus destacables.

obe-8-futrus-blatFigura 1.2. Evolució dels preus del blat al mercat de futurs de Chicago. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME. 

obe-8-futurs-blat-de-moroFigura 1.3. Evolució dels preus del blat de moro al mercat de futurs de Chicago. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.

obe-8-futurs-sojaFigura 1.4. Evolució dels preus de la soja al mercat de futurs de Chicago. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades CME.

Com explicar les opcions dels mercats de futurs vers preus força més alts quan totes les previsions indiquen el contrari? AMIS ens ha exposat els factors que poden modificar aquest escenari i un d’ells ja ha començat a moure’s, l’acord de la OPEP ha provocat una salt en els preus del petroli i darrerament s’observen moviments moderats a l’alça en cereals.

Però no tots els vents van en la mateixa direcció. Els marges per a la producció d’etanol (figura 1.5) han tingut una sobtada davallada, degut a la modificació de les relacions d’intercanvi comercial amb la Xina, s’ha deprimit el preu dels DDGs (Distiller’s dried grains with solubles) provinents de la producció d’etanol; per tant uns outputs més baixos i uns inputs més cars no son la millor teràpia per estimular la producció. Aquest fet  podria moderar la producció de blat de moro amb destí etanol, producció excedent que acabaria en els mercats alimentaris pressionant els preus a la baixa. També cal dir, però, que ja es detecta un increment de la producció de petroli no convencional, fet que també sumarà a l’oferta global.

obe-8-etanol

Figura 1.5– Marge en la producció d’etanol. Font: USDA.

Continuar llegint la conjuntura

 

  1. Polítiques i mercats agroalimentaris. (2017/02)
  1. Distribució, consum i cadena alimentària. (2017/02)
  1. Comerç exterior. (2017/02)
  1. Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua. (2017/02)

 

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s