Perquè l’agricultura no s’entén? 10 raons, 10 arguments.

Perquè l’agricultura no s’entén? deu raons, deu arguments.

Per Francesc Reguant

0dsc_0057-copiaLes incomprensions per part de la cultura urbana predominant en relació al món de l’agricultura provenen d’un conjunt de factors històrics, culturals i socials tal com vaig tenir ocasió d’exposar en el llibre “Entendre l’agricultura”[i],  però hi ha un conjunt de factors tècnics singulars que dificulten aquesta comprensió i com a conseqüència el necessari apropament entre món urbà i agricultura.

Tot seguit es detallen deu singularitats que dificulten la comprensió de la realitat de l’agricultura.

1.- Produeix un producte de primera necessitat.-

Els aliments són juntament amb l’aire i l’aigua potable els tres elements bàsics per a la supervivència. Tot i tractar-se d’un fet innegable i malgrat els problemes reals de fam al tercer i quart món, les classes mitges occidentals portem molts anys amb la nevera plena i això ha relaxat la percepció crítica dels aliments.

Com a conseqüència de la necessitat ineludible dels aliments, els estrangulaments d’oferta alimentària tenen una alta capacitat desestabilitzadora. Malgrat aquesta relativa inconsciència ciutadana els governs i les organitzacions econòmiques internacionals saben prou be que cap govern pot resistir una crisi alimentària. Davant la crisi de preus de 2007 (veure figura 1), on els preus dels cereals es van quasi triplicar, el Banc Mundial i el FMI (organismes econòmics) varen fer una intervenció pública conjunta per a donar confiança a la població, alhora el G20 i el G8 varen començar a posar l’agricultura en els seus ordres del dia. Tres anys més tard, després d’una nova bombolla especulativa per la qual el preu del pa s’havia doblat, els ciutadans de Tunísia i Egipte varen sortir al carrer al crit de “pa i llibertat” i després ja sabem el que ha passat.

Fruit també d’aquesta característica els aliments tenen una molt alta inelasticitat de demanda. Així una modificació d’oferta provoca respostes desproporcionades en la demanda reflectida en les variacions de preus. Dit en altres paraules, davant d’una determinada reducció d’oferta els demandants es resisteixen a renunciar al producte fins a preus força més elevats.

Les polítiques agràries que es derivin d’aquesta característica estaran orientades a garantir l’estabilitat de preus i garantir-ne el proveïment a tots els ciutadans. Dit en altres paraules, el destinatari d’aquestes polítiques és el consumidor, el ciutadà, no pas l’agricultor, que solament n’és un intermediari necessari. Aquesta consideració s’anirà repetint en diferents aspectes.

En un altre sentit aquesta característica el converteix en un sector anticíclic tal com hem pogut comprovar en la recent crisi econòmica. Mentre quasi tots els sectors industrials queien el sector agroalimentari mantenia els nivell de producció i d’ocupació al mateix temps que incrementava les exportacions.

obe-8-preus-faoFigura 1– Evolució de l’Índex FAO general del preu dels aliments i dels cereals. Font: Elaboració ObeAlimentària amb dades FAO.

 2.- Produeix un producte estretament implicat amb la salut humana.-

Deia que ens hem acostumat a tenir la nevera plena però també ens hem acostumat a tenir aliments segurs, però això no és un fet gratuït. Darrera d’aquesta constatació hi ha estudis, regulacions i controls per garantir la sanitat dels productes dirigits al consum, activitat a la que es destinen molts recursos humans, tècnics i econòmics.

Tanmateix, un cop més el destinatari de les polítiques de seguretat sanitària dels aliments és el ciutadà, el consumidor, on l’agricultor n’és solament un intermediari necessari.

3.-Produeix productes biològics, en major o menor grau peribles.-

No tots els productes són igualment peribles, hi ha la llegenda que es varen trobar llavors en la tomba d’un Faraó d’Egipte, dins d’una piràmide i aquestes llavors que tenien tres mil anys van germinar. Desconec si és certa la llegenda, però la major part dels aliments son altament peribles. En aquest sentit la lluita per conservar els aliments acompanya la trajectòria històrica de la humanitat, els progressos obtinguts en aquest tema han estat bàsics pel desenvolupament econòmic i per la millora de la qualitat de vida. Actualment els moderns sistemes de conservació moderen aquesta característica però encara els efectes de la peribilitat influeixen decisivament en decisions productives i en la formació dels preus.

Per exemple i simplificant, tot el que entra en un dia a Mercabarna (fruites, hortalisses, flors, peix, carn) es ven el mateix dia o dies molt propers. Ens podem preguntar com es produeix el miracle, la resposta és evident: a través del preu que pot sofrir variacions molt importants.

4.- Es una activitat que gestiona organismes biològics vius

Per aquesta raó, d’una banda, està sotmesa a importants riscos a partir del clima, la meteorologia, les plagues i les malalties de vegetals i animals  que condicionen de manera severa la producció i, per tant, l’oferta. D’altra banda es una activitat sotmesa a cicles derivats de la pròpia biologia, entre els quals destaquen els cicles estacionals.

Les variacions brusques d’oferta per raons meteorològiques o sanitàries sovintegen. Males collites per sequera, per fred, per excessives pluges, per plagues o per malalties,  formen part de la dinàmica productiva creant fortes tensions en l’economia dels agricultors.

Donar estabilitat a la producció d’aliments, com a objectiu estratègic de primer ordre, exigeix establir mecanismes de regulació, realitzar inversions de protecció i recerca orientada a controlar plagues i malalties de la manera més sostenible possible.

5.- Els preus dels productes agraris són altament volàtils

Com a conseqüència dels diferents factors descrits els preus del productes agraris són altament volàtils. D’una banda, la demanda alimentària fortament inelàstica acompanyada d’una oferta sotmesa a variacions significatives i poc previsibles per causes de caire natural (meteorologia, plagues i malalties), a més de les que es puguin derivar d’aspectes conjunturals de les dinàmiques dels mercat,  genera amb els preus respostes desproporcionades. Alhora la peribilidad dels productes redueix la capacitat de maniobra per a regular la oferta a través de polítiques d’estocatge. Tot i així la tecnologia està oferint cada vegada millors solucions.

Algunes dades poden il·lustrar-nos.  Segons el DARP, pel període de cinc anys 2011-2015, la relació entre el preu màxim i el preu mínim per a préssec, poma, patata i pollastre ha estat de 4,39; 2,65; 3,88; 2,15 respectivament o bé, expressat en percentatge, aquests serien 339 %, 165 %; 288 % i 115 %. Pocs productes al mercat tenen aquestes oscil·lacions. Si es tractés d’un cotxe que el preu base (màxim) fos de 18.000 € (prenent la ratio del préssec) es podria haver venut, el mateix cotxe al cap d’unes setmanes, per 4.100 €.

6.- Les decisions sobre la producció estan molt separades temporalment de la pròpia producció.

El retard entre decisions i producte és en molts cassos molt ampli. L’exemple més comú seria la collita anual de cereals, el retard en aquest cas es d’un any, però en fruiters, vinya, olivera, és a dir en conreus arboris, el retard per obtenir la primera producció pot oscil·lar entre tres i set anys, o bé en alguns productes ramaders com la llet, la carn de boví, etc. els períodes improductius són també molt dilatats. Tot plegat atorga a les inversions agràries un pay back o període de recuperació molt llarg.

Això incrementa els riscos pel fet que les condicions del mercat al moment de la decisió no tenen perquè ser les del moment de la producció. En el cas, per exemple, dels fruiters, al cap dels anys els gustos poden haver canviat o haver-se modificat la oferta. Actualment, exemple real, l’ametlla te uns preus molt alts per les dificultats que ha tingut el primer productor que és Califòrnia, aquest fet ha impulsat a molts agricultors a plantar ametllers, per tant d’aquí uns anys hi haurà un increment important de l’oferta d’ametlla que segur que farà baixar els preus i condicionarà d’alguna manera la viabilitat de les inversions realitzades.

El procés d’ajustos entre oferta i demanda per raó del distanciament entre decisions i producte ha estat recollit pel anomenat model Cobweb o teorema de la tela d’aranya.

7.- La fertilitat productiva i la viabilitat tècnica del sòl agrícola no és homogènia

L’agricultura depèn d’un sòl que té característiques diferents, des de la qualitat intrínseca d’aquest (caracterització mineral, contingut de matèria orgànica, textura, etc.), des del punt de vista de la seva conformació orogràfica, en relació als seus condicionants climàtics i en quant a les disponibilitats d’aigua. Aquestes diferencies determinaran diferents potencials productius. Va ser l’economista David Ricardo qui per primera vegada va teoritzar sobre aquest fet, aquí ho explicarem de forma gràfica.

Suposem tres terrenys diferents amb costos diferents tal com assenyala la figura 2. Si la demanda requereix del concurs dels tres terrenys el preu s’igualarà al cost de produir en el terreny C, és a dir, el preu serà 30, fet que permetrà obtenir guanys extraordinaris a A i B. Però si entre A i B poden cobrir tota la demanda el preu serà 20 i el terreny C quedarà abandonat. De la mateixa manera si el terreny A es capaç de cobrir tota la demanda els terrenys B i C quedaran abandonats i el preu serà 10.

Es cert que hi ha altres estratègies basades en la qualitat, escurçament de la cadena alimentària, mercats de proximitat, incorporació d’altres fonts de renda en turisme o serveis mediambientals. En qualsevol cas, hi ha una agricultura en dificultat i que a Catalunya ocupa bona part del territori atès el caire muntanyós del país i l’extensió de les zones semiàrides.

La interpretació econòmica és la que s’ha exposat, però la pregunta és si a Catalunya li interessa abandonar l’agricultura en tres quartes parts del país.

rendiments-diferents-sol

Figura 2.- Formació de preus en terres amb rendiments diferenciats. Font: Elaboració pròpia.

8.- Compleix una funció mediambiental i de gestió del territori

L’agricultura, al marge d’altres valors estratègics, té una important  funció mediambiental i de gestió del territori, fet que li dona un valor afegit a l’hora d’abordar la lluita contra el canvi climàtic.

Té una funció reparadora per la seva activitat de gestió, manteniment i defensa dels boscos, dels prats, de les terres de conreu i dels ecosistemes vulnerables.

Té una funció mitigadora del canvi climàtic en tant que és la gran fàbrica de productes renovables, de la bioeconomía i els sòls són (junt amb el mar) el gran reservori de carboni, capacitat que pot incrementar-se amb una gestió adequada.

9.- Es una activitat que transforma el medi natural i, per tant, genera impactes positius però també negatius

L’agricultura és una activitat de l’home, és una activitat que crea un entorn artificial per a proveir activitats humanes. Aquesta consideració afecta a tots els tipus possibles d’agricultura. Però a vegades aquest fet no s’entén i es creen falses i utòpiques idealitzacions.

La revolució verda ha portat molta més producció i ha reduït –encara insuficientment- de manera important la desnutrició a nivell global però ha anat acompanyada d’efectes perversos (contaminació de les aigües, pèrdua de sòls, etc.). Aquesta situació requereix una severa correcció.

Finalment, per les evidencies i per la necessitat d’evitar les conseqüències a curt i llarg termini, s’està prenen consciència d’aquests impactes i s’està iniciant, de manera molt incipient encara, el camí vers un desenvolupament sostenible. Aquest camí cap al que ara s’anomena la gran transició tindrà moltes fites intermèdies, caldrà vigilar i exigir que aquestes fites es vagin assolint, però en tots els casos l’objectiu sempre haurà de tenir en compte els equilibris entre recursos i necessitats tal com exposava en anterior article ( Agricultura i societat vers un desenvolupament sostenible ).

.

10.- Es una activitat que rep ajuts públics

Els ajuts agrícoles tenen mala premsa. Curiosament la societat és molt més tolerant amb les subvencions que reben altres col·lectius, entre els quals està la Banca. Ara bé, el vertader problema rau en que es confon el destinatari de les subvencions. Per exemple, que la sanitat o l’educació sigui una activitat subvencionada parcial o totalment no genera cap controvèrsia atès que els usuaris d’aquests serveis ens identifiquem com a destinataris dels ajuts, malgrat que no som pas nosaltres qui rep directament l’ajut. En canvi, i aquí rau l’error, en els ajuts agrícoles identifiquem al agricultor com a destinatari quan les motivacions dels ajuts agraris tenen un altre origen i finalitat amb un destinatari clar que és el consumidor. Es impensable que un col·lectiu que representa a Catalunya el 1,7 % de la població ocupada tingui la força per imposar uns ajuts a càrrec de l’erari públic.

Els ajuts agrícoles són relativament recents i posteriors a la gran crisi de 1929. A Europa el Tractat de Roma de l’any 1957, encara amb la imatge molt propera de la postguerra amb caresties alimentàries i pobresa, va declarar com a objectius de la Política Agrària Comuna (PAC) l’increment de la productivitat agrària, garantir la seguretat de proveïments, que aquests aliments fossin a preus raonables per als consumidors, estabilitzar els mercats i  garantir un nivell de vida adequat a la població agrària. Es a dir, les subvencions a l’agricultura són subvencions que tenen per destinatari el consumidor per a que tingui uns aliments més assequibles i amb uns preus relativament estables, l’agricultor solament és l’agent necessari per a que aquests objectius siguin possibles.

Però també es cert que un cop posat en marxa un mecanisme com la PAC, aquesta agafa vida pròpia amb inèrcies que poden provocar efectes perversos. D’aquí la necessitat de constants revisions, no sempre prou afortunades i, en qualsevol cas millorables.

Ara bé darrera de les polítiques d’ajuts a l’agricultura hi ha la consciència implícita que amb l’agricultura, amb els aliments, no s’hi pot jugar. La història explica que els desequilibris en l’apartat alimentari son altament desestabilitzants de les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques. Per aquesta raó no és d’estranyar que països amb serioses dificultats per a l’agricultura però amb capacitats per a gestionar-ho siguin els que destinen més  recursos al suport a la seva agricultura (figura 3). Suïssa, Noruega, Islàndia, Corea i Japó encapçalant la llista de països que donen més suport a l’agricultura, tots ells tenen un país amb dificultats importants per a una agricultura competitiva però no volen renunciar a tenir-la, per què saben que la necessiten, que és un actiu estratègic del país.

obe-8-ajuts

Figura 3.- Ranking del suport que donen els països a l’agricultura. Font: Elaboració pròpia amb dades OCDE.

[i] REGUANT F. Entendre l’Agricultura, una eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI. Pagès editors. Lleida 2011.

Advertisements

5 pensaments sobre “Perquè l’agricultura no s’entén? 10 raons, 10 arguments.

  1. Molt interessant Francesc. Felicitats per l’article.
    Tenim de considerar que l’agricultura catalana està molt poc subvencionada, ja que les principals produccions catalanes no reben cap ajut (porcs, aus i ous, fruita i verdura, vi, …)

    M'agrada

  2. COM ANÀLISI MOLT CORRECTE I ACADÈMIC.
    LLÀSTIMA QUE LES SOLUCIONS SEMPRE DEPENEN DELS QUE NO FAN DE PAGÈS.
    LA GLOBALITZACIÓ I EL COMERÇ MUNDIAL HA MODIFICAT LES BASES PER LES QUE LES DECISIONS DELS AGRICULTORS NO GARANTEIXEN LES SEVES RENDES.
    EL CANVI CLIMÀTIC, AVIAT COMENÇARÀ A FORMAR PART DE L’EQUACIÓ A RESOLDRE

    M'agrada

  3. Francesc, un artículo que sería muy interesante que fuera leído por el conjunto de esta sociedad, basicamente urbana, que criminaliza o no comprende la agricultura.
    Espero que que tenga una alta difusión.
    Saludos,

    M'agrada

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s