Cinc minuts amb… Roger Palau: El sector de l’ametlla davant de la bombolla de creixement.

Obe9 flor d'ametllerEl sector de l’ametlla està vivint canvis importants, no solament de creixement, sinó també i sobretot en tècniques de conreu, material vegetal, mercats (veure dades d’aquí i del món).

Per parlar de tot plegat ens hem reunit amb en Roger Palau cap de la branca de fruita seca de la FCAC. Roger Palau és enginyer agrícola i tècnic de camp d’una Agrupació de Defensa Vegetal per al sector de la fruita seca. Ha estat durant dotze anys President de la Cooperativa d’Alcover, cooperativa vinculada a Unió Corporació Alimentària

Califòrnia, el primer productor mundial d’ametlles, ha sofert una sequera històrica durant diversos anys fins al punt de malmetre les seves plantacions, aquest fet ha impulsat els preus a l’alça, fet que està animant als agricultors de Catalunya i d’Espanya a fer noves plantacions d’ametller. Considereu que aquesta és una aposta oportuna?

Obe9 intensiu'ametller

Nova plantació intensiva d’ametllers

Califòrnia, malgrat la sequera, ha mantingut la seva producció. La pastanaga dels preus alts actuals no ve de la reducció de l’oferta californiana sinó de l’increment de la demanda mundial. Ha estat precisament Califòrnia qui ha liderat una acció comercial excel·lent de tal manera que ha posat a menjar ametlles a Xina i el Sudest Asiàtic, entre altres mercats. Califòrnia no és el nostre competidor, si Califòrnia va be, nosaltres al seu darrera també anirem bé. Si ells posen de moda el producte ametlla nosaltres hi sortim guanyant.

Ara bé, és cert que s’estan plantant moltes noves plantacions estimulades pels preus alts que tenim actualment. A casa meva des de petit ho he viscut en l’avellana, hi ha anys bons i anys dolents, la realitat dels mercats té moltes oscil·lacions. Però en un conreu que requereix d’un dilatat període per situar-se a plena producció no es poden prendre decisions amb presses en raó dels preus d’avui. Les decisions han de ser preses amb l’horitzó del llarg termini.

Amb aquesta orientació cal estudiar i controlar molt bé les despeses per què en cas contrari quan vinguin anys dolents podem tenir moltes dificultats o simplement no superar-ho.

 L’ametller ha estat un conreu clàssic a Catalunya i Espanya. Si mirem les estadístiques ens adonem que l’any 1996 hi havia més superfície i més producció que ara, bàsicament de secà. Ara s’estan fent noves plantacions, però normalment de regadiu. Ens trobem davant d’un fenomen cíclic o pel contrari estem en una dinàmica amb causes ben diferents?

Estem en un nou paradigma. Històricament hi havia unes varietats molt ben adaptades a situacions adverses però els freds fora de la mitjana climàtica els feien molt mal. Però el sector de l’ametlla ha canviat radicalment. Gràcies a l’R+D de centres internacionals i d’aquí com l’IRTA o d’altres de l’Estat s’han obtingut varietats tardanes, resistents a les plagues i malalties. Alhora s’ha innovat totalment en tècniques de conreu i regadiu. S’està fent el que els californians ja feien: tractar a l’ametller com un fruiter intensiu.

Davant de noves plantacions cal que ens traguem del cap el concepte clàssic d’una plantació d’ametllers, cal pensar que estem plantant un presseguer que ens donarà ametlles.

L’ametller té una resposta molt diferenciada en relació a l’aigua i a les tècniques de producció. Es parla d’explotacions clàssiques de secà, altres intensives de regadiu amb uns marcs de plantació més densos i hi ha també les explotacions híper-intensives organitzades en filera i recol·lectades amb la maquinària que s’usa modernament per a veremar. Quin paper ha de jugar cada tipus d’explotació en el futur?.

D’una banda tenim les plantacions clàssiques en secà. Cal saber, però, que una explotació dins d’un secà mitjà amb varietats adaptades i una gestió adequada del conreu pot obtenir 500 o 600 kg gra per hectàrea, dada que no és menyspreable.

Les plantacions intensives en regadiu solen fer-se amb un marc de plantació de 6 x 5 metres, és a dir amb 300 arbres per hectàrea i amb una recol·lecció amb vibrador i amb una paraigua invertit tenen moltes avantatges. La plantació, que suposa una inversió important, té una vida més llarga, l’arbre s’hi troba més còmode ja que és una plantació més equilibrada que les plantacions híper-intensives. Fins i tot disposa de més insolació coda que ajuda a la salut i vigor de l’arbre. Aquestes plantacions triguen de 5 a 7 anys per situar-se a plena producció

Les plantacions híper-intensives trenquen tots els motlles. Es planten en fileres d’arbres cada 1.5 metres separant les fileres 4 metres, és a dir 1.666 arbres per hectàrea. La formació de l’arbre s’ha d’acotar en amplada i alçada per adaptar-lo a la maquinària recol·lectora. Té avantatges tals com la ràpida entrada en producció i els rendiments productius més alts, però això s’acompanya d’una inversió en la plantació molt més costosa i una recol·lecció que és menys costosa en recursos humans però més cara en maquinaria. La vida econòmica de la plantació és una incògnita atès que fins avui no hi ha cap plantació híper-intensiva amb mes de cinc anys.

L’IRTA, està apostant per un sistema entremig amb un marc de 5 x 3 amb  una formació de l’arbre més natural i per salvar la impossibilitat de collir amb paraigües invertits, proposa collir les ametlles al terra que es fan saltar de l’arbre amb vibrador. És una opció, amb visió de futur, però que vol respondre a la voluntat de posar ràpidament en producció les noves plantacions.

 És possible que la creixent oferta més competitiva de l’ametller de regadiu converteixi en inviables les explotacions de secà?

No, a secà hi ha poc retorn però l’input és mínim. A l’extrem oposat les hiperintensives necessiten molts inputs i una alta i cara tecnificació.

Cal veure l’ametller al si d’una visió de territori equilibrat. Cal sostenir l’agricultura on aquesta troba dificultats competitives pels bens públics que aquesta aporta, uns bens que s’han de remunerar, quan el mercat no ho fa.

Però no hi ha el risc que perdem una de les poques alternatives productives dels nostres secans en raó precisament de la competència del mateix ametller però en regadiu?

Les explotacions dites de secà han resistit en temps de preus molt baixos, potser algunes de les explotacions de regadiu s’han dissenyat pensant en els preus actuals i quan els preus baixin no ho resisteixin.

Ens podria parlar del mercat català de l’ametlla?

Obe9 hiperintenisu'ametller

Nova plantació hiper-intensiva d’ametllers

L’ametlla és un producte molt industrialitzat. Solament un 3% de la producció es consumeix com a snack, la resta s’incorpora com a input en la fabricació de bombons xocolates, gelats i galetes.

Fins fa poc el seu consum estava localitzat als que anomenem països occidentals però darrerament el seu consum ha arribat als països asiàtics amb un creixement espectacular.

Tant a Catalunya com Espanya som grans exportadors però també som importadors. El mercat és global i això comporta moviments comercials en els dos sentits per raó de condicions comercials o preferències de grans operadors.

Quina part de la producció catalana està en mans de cooperatives?

Les cooperatives aporten aproximadament la meitat de la producció.

Des d’un punt de vista de qualitat està ben posicionada la nostra ametlla?

Quant a les qualitats California compta amb la varietat Nonpareil que és extraordinàriament productiva però amb una qualitat Standard. Pel contrari a Espanya i a Catalunya disposem de diferents varietats de molt bona qualitat entre les que destaca per la seva qualitat la varietat Marcona que, això no obstant, floreig molt aviat. Precisament, des de la iniciativa de Unió Corporació Alimentària amb l’IRTA s’està avançant en la millora d’aquesta varietat vers qualitats, entre altres, la seva floració tardana.

Actualment s’estan buscant nínxols de mercat que puguin valorar de manera diferenciada la qualitat de la nostra ametlla.

Quin paper juga l’agricultura ecològica en el conreu de l’ametller?

A les explotacions modernes i intensives és quasi impossible fer agricultura ecològica. Son arbres que treballen al límit i, per tant, al no ser plantacions equilibrades pateixen plagues i malalties amb major facilitat.

Si es plantegés fer agricultura ecològica en aquestes plantacions les produccions caurien en picat. La opció ecològica, tanmateix, pot ser una alternativa a les plantacions de secà.

Quins són al seu entendre les principals preocupacions del sector de l’ametlla en un moment en que està obtenint beneficis?

Sembla que parlar de preocupacions quan el sector està en el seu millor moment pot semblar estrany però s’hauria d’aprofitar aquest moment per millorar la imatge i la gestió comercial. Avui encara hi ha formes comercials poc professionalitzades i que sovint generen problemes d’imatge del sector. Per exemple, al mercat encara es troben ametlles amargues i darrera de cada ametlla amarga hi ha un agricultor que no fa be les coses, atès que ell sap perfectament quins arbres donen ametlles amargues i això fa mal a la imatge de tothom.

En la seva opinió quines serien les orientacions estratègiques més adequades per enfortir el sector?

Tenim encara pendent l’assignatura de donar prestigi a la nostra ametlla. Per això cal vendre bé organolèpticament, cal sensibilitat comercial i cal tenir una visió a llarg termini.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s