El sector de l’ametlla, perspectiva històrica i prospectiva de futur

Per Francesc Reguant

ametller¿Els preus de l’ametller són una bombolla conjuntural i especulativa o una nova oportunitat productiva?

Aquest document complementa i incorpora el ja publicat sobre “dades bàsiques del sector de l’ametlla”

 

 

Índex

  1. El conreu de l’ametller
  2. La producció a EEUU, Europa i la resta del món
  3. L’ametller a Catalunya
  4. Evolució dels preus
  5. Notes de prospectiva

1.- El conreu de l’ametller

El conreu de l’ametller (Prunus dulcis) havia sigut tradicionalment un  conreu típic de les comarques mediterrànies de secà, però un seguit de circumstàncies han modificat radicalment aquesta consideració. La raó de la seva ubicació a secans semiàrids no prové, en positiu, de la seva preferència per terres amb baixa pluviometria, sinó, en negatiu, al tractar-se d’una de les poques alternatives productives en terres semiàrides i sòls de baixa qualitat.  De fet, l’ametller incrementa extraordinàriament la seva producció quan disposa d’aigua suficient. És més,  és un conreu que incrementa notablement el seu rendiment fins i tot amb dotacions limitades d’aigua de regadiu.

Aquestes característiques varen propiciar que, a Califòrnia inicialment però també aquí a partir dels estudis de l’IRTA i altres centres R+D, s’impulsessin noves tècniques  de conreu de l’ametller en regadiu tant amb dotacions plenes d’aigua de reg com en situacions d’escassedat d’aigua a partir de tècniques de “reg deficitari”, en les quals es destina l’aigua (escassa) als moments en que la planta més la necessita i en els quals poden obtenir-se unes millors respostes productives.

Aquestes noves plantacions en regadiu tenen uns rendiments molt més elevats que les plantacions tradicionals, fet que està transformant radicalment l’estructura i la localització dels conreus d’ametller. L’estudi “Canal Segarra-Garrigues, una eina de futur” ens aproxima als rendiments mitjans esperables per a diferents tipologies de conreu  (veure entrevista a Roger Palau) i per a diferents dotacions de reg (taula 1)

Tècnica

Hiperintensiu

Intensiu

Dotació reg m3/ha

6.500

6.500 3.500

1.500

Kg/ha/any (closca)

9.000

6.000 6.000

4.500

Taula 1 – Rendiments mitjans a plena producció del conreu de l’ametller. Font: Estudi “Canal Segarra-Garrigues, una eina de futur”.

Per contra els rendiments a secà són molt variables d’un any a l’altra i molt variables en funció de les característiques edafo-climàtiques de cada localització però uns rendiments mitjans orientatius oscil·larien entre 800 i 1.500 Kg/ha/any (closca), però poden ser també pitjors i sempre irregulars.

L’ametller és un arbre molt sensible al fred en el moment de la floració, per aquesta raó en anys de gelades tardanes es pot arribar a perdre completament la collita. Aquest fet, d’una banda, imposa una barrera climàtica en la seva localització, de tal manera que, per exemple a Catalunya, són les comarques al sud de Lleida i Tarragona on es concentra la seva producció, sent inexistent en comarques més fredes. D’altra banda, aquesta fragilitat ha impulsat la recerca vers la obtenció de varietats de població tardana. Entre les noves varietats d’ametller val la pena destacar les obtingudes pels programes de recerca de l’IRTA dirigits per l’investigador Paco Vargas.

2.- La producció  a EEUU, Europa i la resta del món

L’evolució de la producció d’ametlla té un punt d’inflexió molt clar a l’any 1995 (figura 1), convé conèixer quins foren els detonants i les conseqüències d’aquests.

La producció Californiana d’ametller s’havia desenvolupat des de bon començament com a conreu de regadiu, de tal manera que els seus millors rendiments li permetien situar al mercat l’ametlla a uns preus sense competència. Però la Unió Europea protegia aquest conreu amb una sòlida defensa aranzelària. Tanmateix, aquesta situació va canviar radicalment a partir d’un fet colateral però extremadament significatiu. Tal com explica el professor Ramon Torrent, l’entrada a la Unió Europea dels països bàltics l’any 1995 va implicar que aquests haguessin d’adoptar els aranzels comunitaris. Aquesta modificació va suposar incorporar als països bàltics un aranzel que no tenien sobre els components electrònics (importats bàsicament d’Estats Units). En casos com aquest la normativa de la Organització Mundial de Comerç exigeix que el país que modifica una partida aranzelària pactada –en aquest cas la Unió Europea- ha d’oferir una compensació equivalent en una altra partida. La compensació escollida va ser la supressió dels aranzels a l’ametlla, un producte mediterrani que afectava bàsicament a dos països (Espanya i Itàlia), que al ser minoritaris no disposaven de capacitat de bloqueig. Al marge de les implicacions econòmiques d’aquest fet, es tracta d’una mostra més  de les prioritats de la Unió Europea en relació a l’agricultura mediterrània.

Com a resultat els Estats Units van tenir les portes obertes a un mercat solvent com era la Unió Europea i van iniciar un desenvolupament extraordinari de la seva producció, tal com queda ben evident gràficament. Alhora aquest impuls de la producció Californiana va suposar l’estancament i retrocés de les produccions europees de secà.

Aquest creixement de la producció va anar acompanyat d’una intensa campanya de comercialització i de prestigi del producte ametlla que va incrementar la demanda en mercats tradicionals i està trobant nova demanda –en tendència creixent- en els països emergents i d’una manera especial la Xina (veure informe  d’Estats Units sobre el comerç de fruita seca). En concret des de 1985 a 2011 Estats Units va multiplicar la seva producció per 6,7 (veure figura 1 i taula 2).

Al mateix temps altres països han incrementat la seva producció, entre ells, d’una manera especialment significativa, Australia que ha passat a ser el tercer productor mundial, després d’Estats Units i Espanya.

Finalment a l’any 1912 un nou factor passava a distorsionar aquestes tendències. Una sequera sense precedents registrats i de llarga durada afectava a Califòrnia i d’una manera especial a l’ametller que veia en tres anys reduïda la producció un 16 %.

Evolucio produccio ametllaFigura 1 – Evolució de la producció d’ametlles a EEUU i principals productors europeus. Font FAOSTAD

dades producció ametlla

Taula 2 – Producció en tones d’EEUU i principals productors europeus.  Sèrie 1984 – 2014. Font FAOSTAD

Les figures 2 i 3, juntament amb la taula 3 ens mostren una comparació per països de la producció mundial d’ametlla entre el 1984 i el 2014. Pot observar-se que les imatges d’un i altra any són ben diferents, destacant l’emergència d’Estats Units com a país que acapara bona part de la producció mundial.

producció ametlla 1984Figura 2 – Principals productors mundials a l’any 1984. Font FAOSTAD

producció ametlla 2014Figura 3 – Principals productors mundials a l’any 2014. Font FAOSTAD

Producció 1984 Producció 2014
United States of America 439000
Spain 236093
Italy 100500
Iran (Islamic Republic of) 68889
Greece 53688
Tunisia 42000
Morocco 37900
Turkey 33000
Syrian Arab Republic 29100
Pakistan 28000
Portugal 17158
China, mainland 12500
China 12500
Afghanistan 10500
Libya 10162
USSR 10000
Algeria 7476
Lebanon 6800
Yugoslav SFR 4506
Australia 3700
United States of America 1545500
Spain 195704
Australia 160000
Iran (Islamic Republic of) 111936
Morocco 101026
Italy 74016
Turkey 73230
Tunisia 66700
Algeria 64827
China, mainland 44178
China 44178
Syrian Arab Republic 34729
Libya 32222
Lebanon 30583
Chile 30093
Afghanistan 27400
Uzbekistan 23000
Pakistan 21649
Greece 20380
Portugal 9034

Taula 3 – Principals productors d’ametlla el 1984 i al 2014. Font FAOSTAD

3.- L’ametller a Catalunya

L’ametller a Catalunya, a partir del desarmament aranzelari de 1995, ha caigut en picat tant en superfície cultivada com en producció. La taula 4 exposa com aquesta caiguda de producció durant el període 1994 – 2014 ha estat extraordinàriament més aguda a Catalunya que al conjunt d’Espanya.

Any Espanya ha Catalunya ha CAT/ESP %
1994 615.707 69.717 11.3 %
2014 527.029 38.004 7.2 %
2014/1999 % – 14.4 % – 83,4 %

Taula 4 – Superficie d’ametller en ha Espanya i Catalunya 1994 i 2014

La figura 4 complementa amb major detall aquesta evolució a Catalunya els darrers deu anys on ja s’observa una clara moderació de la caiguda de superfície conreada amb un increment important de la superfície de regadiu (+ 61 %) que contrasta amb una severa caiguda de la superfície de secà (- 42 %), tendència que configura el nou escenari productiu amb noves plantacions modernes de regadiu i unes superfícies de secà en procés d’abandonament o substitució per regadiu a partir de noves infraestructures de regadiu tals com el Segarra-Garrigues.

 

Obe9 dades ametller 2Figura 4 – Evolució superfícies i produccions d’ametlla a Catalunya. Font Elaboració pròpia amb dades DARP

Quant a la localització de l’ametller, aquesta ve condicionada per factors climàtics i per factors d’oportunitat, per exemple al disposar d’opcions a altres conreus més remuneradors. La taula 5 detalla les superfícies per comarca.

[i]

produccio ametlla per comarquesTaula 5 – Localització, superfície i producció del conreu d’ametller a Catalunya (2015). Font DARP

En relació al comerç exterior de Catalunya (no inclou el comerç amb la resta d’Espanya) es pot observar el següent (figura 5):

  • En comerç exterior les exportacions superen les importacions però amb registres no gaire distanciats. Es a dir Catalunya és un país exportador però també importador d’ametlla. Un fet que respon al caire global del mercat de l’ametlla on aquest producte actua com commodity.
  • Quant a les exportacions (taula 5) aquestes es destinen bàsicament a països europeus propers i a Estats Units.
  • Pel que fa a les importacions la major part (86,10 %) prové d’Estats Units (taula 6).

Obe9 dades ametller 3Figura 5 – Evolució del comerç exterior d’ametlla a Catalunya. Font Elaboració pròpia amb dades DARP

paisos desti export ametlles

Taula 5 – Principals destins de les exportacions d’ametlles des de Catalunya. Font DataComex

Obe9 dades ametller 5

Taula  6 – Principals procedències de les importacions d’ametlles amb destí Catalunya. Font DataComex

4 .- Evolució dels preus

Com a resultat dels dos factors, la reducció de la producció d’Estats Units i la tendència a una demanda creixent liderada per Xina, els preus de l’ametlla han sofert un fort increment, fins al punt que els preus actuals estan 2,5 o 3 vegades més alts que fa sis anys, tal com assenyala la figura 6.

Obe9 dades ametller 1Figura 6 – Evolució preus de l’ametlla a la llotja de Reus. Font Elaboració pròpia amb dades Llotja de Reus

A redós dels guanys extraordinaris que propicien aquests preus a Catalunya i a Espanya el sector està responent amb noves plantacions d’ametller de regadiu. Es tracta, en general de noves plantacions modernes però que neixen amb la mirada posada en els preus actuals per a un conreu que precisa cinc anys per a passar a plena producció. Per aquesta raó sorgeixen dues preguntes:

1.- Estem davant d’un factor merament conjuntural de curta durada o pel contrari hi ha raons per pensar que durant un període dilatat de temps disposarem d’uns preus especialment remuneradors?

2.- Ens trobem front a una bombolla que esclatarà properament, la qual portarà el mercat a preus ruïnosos amb serioses conseqüències per a les plantacions d’ametller?

5.- Notes de prospectiva

Tot seguit s’intenta respondre a aquestes inquietuds:

  • Crida a produir: Tot increment de preus és una crida a l’increment de l’oferta, per tant inexorablement la oferta s’incrementarà mentre existeixin uns preus que ofereixin rendiments extraordinaris.
  • Desequilibri futur: Lògicament quan s’arribi a l’equilibri oferta-demanda la oferta s’estabilitzarà. Aquest és el model més simple, però, tal com explica el teorema de la teranyina, i més encara amb un conreu que té una distancia de cinc anys entre la decisió d’invertir i la producció a ple rendiment, en el moment en que es produeixi l’equilibri amb uns preus ajustats als costos ja s’hauran pres moltes decisions d’inversió que entraran en producció en posterioritat, les quals acabaran de saturar el mercat i produiran una caiguda de preus per sota costos mitjans.
  • Globalitat: D’altra banda cal observar la migrada importància, en relació a la producció mundial, de la producció d’ametlles de Catalunya i fins i tot d’Espanya, que es el segon productor mundial. En altres paraules, no es disposa de capacitat per influir significativament en un mercat global dominat de manera aclaparadora per Estats Units.
  • Folgança.- Per tant la nostra decisió d’inversió en ametller ha de considerar la realitat dels preus i les tendències del mercat com a exògenes. En aquest sentit cal considerar i actuar tenint en compte, en primer lloc, la folgança temporal que ens atorgui el reajustament del mercat i, en segon lloc, la nostra capacitat per competir en condicions d’equilibri en el mercat global. Aquestes són les dues preguntes que ens hem de fer. En relació a la folgança o temps que disposem per obtenir guanys extraordinaris en tant el mercat no es reajusti cal tenir en compte, en positiu, que estem dins d’una clara tendència d’increment de la demanda mundial i mentre aquesta s’incrementi hi haurà un espai per a guanys extraordinaris, tot i que circumstàncies no previstes avui podrien modificar aquestes tendències. D’altra banda, tot i que és cert que Califòrnia ha restablert la normalitat pel que fa a recursos hídrics i potencials de regadiu, també és cert que recuperar els ritmes de producció requereix cert temps, tenint en compte que algunes explotacions han quedat inviables.
  • Competitivitat: En qualsevol cas la principal consideració a tenir en compte a l’hora de prendre una decisió d’inversió en ametller és la capacitat competitiva de l’explotació d’ametller. Es a dir, si en condicions d’equilibri de mercat els nostres costos permeten uns marges prou remuneradors i si davant d’una eventual crisi de sobre-oferta es podrà suportar financerament un temps de pèrdues conjunturals.
  • Confiança: Cal dir, però, que una finca de dimensió mitjana, ben gestionada amb regadiu i amb tècniques de conreu modernes i material vegetal adequat és, en principi, competitiva. Una finca amb aquestes característiques no té perquè témer les magnituds d’altres països productors, a la fi i al cap es competeix en el mateix mercat global amb un producte commodity.
  • Diferenciació: Ara bé, també és cert que són possibles i necessàries estratègies per sortir de l’estricta commodity, ja sigui defensant els valors de la proximitat però sobretot per valoració de la qualitat (varietats autòctones, agricultura ecològica, etc.) Tradicionalment a Catalunya hi ha hagut un mercat diferenciat per varietats d’ametlles (llargeta, marcona,…), aquesta és una estratègia comercial que caldria reforçar.
  • Defensar el secà: Finalment, no ens pot passar per alt que els grans damnificats d’aquest procés, quan baixin els preus, en seran les plantacions de secà. Tanmateix aquestes cal que segueixin existint com un element significatiu del nostre paisatge, de la nostra cultura i de la nostra biodiversitat agrícola, com a un arbre i una producció típicament mediterrània que ha de seguir tenint un lloc en els secans rústics de les nostres comarques. La defensa però d’aquestes plantacions ha de provenir dels imprescindibles programes de desenvolupament rural en suport de l’agricultura en dificultat.

[i] No s’han tingut en compte els arbres disseminats

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s