Cinc minuts amb Jordi Guim: la opció de l’agricultura ecològica als secans de la Segarra

Reportatge de Francesc Reguant

aaDSC_0502 - còpia

Il·lustració 1 En Jordi Guim davant d’un camp de blat.

El mes passat a Obealimentària vam realitzar una radiografia a una explotació convencional de la Segarra, avui ens proposem contrastar aquella explotació amb una altra en un entorn similar però de producció agrícola ecològica. Amb aquesta finalitat ens hem dirigit a Jordi Guim que realitza la seva activitat agrícola a Vicfred (Segarra) sota els criteris establerts per l’agricultura ecològica, activitat que està certificada pel CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica).

Ambdues explotacions agràries analitzades(de Ramon Verdés i de Jordi Guim) són explotacions reals i que compten amb una llarga trajectòria que es remunta a diverses generacions. Volem fugir d’emmirallar-nos en experiències idealitzades que sovint el temps converteix en somnis perduts.

Al tractar-se d’experiències concretes no son, ni volen ser-ho representatives de tot el sector, òbviament hi ha subsectors productius ben diferents (fruita, vinya, etc.) situats en entorns edafo-climàtics ben diferenciats. Però son, tal com hem dit, representatives d’un espai territorial determinat i d’un tipus d’agricultura.  La nostra ambició al fer el reportatge no vol anar més enllà d’aquesta aportació de realitat en forma d’un exemple concret.

En Jordi Guim ens obre les portes de la seva explotació i comencem a preguntar.

Ens podria descriure l’activitat de l’explotació?

Es una explotació mixta agrícola-ramadera, com bona part de les explotacions de les comarques de secà. Hi ha unes cent hectàrees de conreus extensius a Vicfred, que està situat a uns 600 m d’altitud sobre el nivell del mar i aquesta altura fa que els terrenys siguin una mica més frescals. Complementàriament disposem d’una granja amb 30.000  pollastres. Tenim també un petit hort bàsicament per a consum propi. El conjunt de l’activitat agrícola la realitzem sota els criteris de l’agricultura ecològica (conreus extensius i horta), no així la granja que és convencional.

De les 100 ha 70 les destinem a farratges i 30 a blat, els farratges els venem a granges de ramaderia ecològica i el blat a farineres per produir pa ecològic que és cada vegada més reclamat.

La cria del pollastre la tenim integrada. Es una granja estàndard amb tots els requeriments de bioseguretat i benestar establerts.

Des de quant existeix aquesta explotació?

Es tracta d’una finca molt antiga. Tenim documentació escrita des de l’any 1.679. La nostra família va comprar el Castell de Vicfred als Ducs de Cardona al segle XVIII, en concret a l’any 1740, des de llavors, de generació en generació, s’han administrat aquestes terres seguint els criteris i les metodologies generalitzades en l’entorn. Però fou fa deu anys que vam optar per l’agricultura ecològica.

aaDSC_0004 - còpiaIl·lustració 2 Magatzem per a maquinària i farratge

Perquè va fer l’opció a l’agricultura ecològica

Mai m’havia agradat tirar herbicides perquè perjudiquen a l’agricultor i perjudiquen el medi natural. D’altra banda, treballar amb el sistema convencional suposa tensar la terra, és a dir, al tirar herbicides i adobs minerals aconsegueixo millors produccions a preu de posar en risc el futur.

Estem en un mon que té pressa i busca comoditat. Es busca fer la feina quan ens sembli oportú però es prescindeix del que vol la terra. Els agroquímics ens permeten modificar l’evolució natural i passar per alt alguns condicionants, però la terra demana una altra manera de ser tractada.

L’agricultura convencional explota la terra per treure’n el màxim profit. L’agricultura ecològica escolta a la terra i aprofita el que la terra li dona; hi ha un diàleg implícit i les actuacions de l’agricultor procuren adaptar-se a les maneres d’expressar-se la terra. A l’agricultura ecològica t’alies amb la terra.

L’agricultura ecològica et dona més llibertat, no depens de les grans multinacionals de les llavors, de les grans multinacionals dels agroquímics, d’alguna manera et distancia de la dependència del mercat global ja que el concepte de l’agricultura ecològica està vinculat a la proximitat i aquest concepte actua de barrera comercial davant del mercat global. L’agricultura convencional, amb milers de sofisticats i especialitzats productes, requereix uns coneixements de química que només disposen tècnics molt especialitzats, un factor més de dependència del agricultor i d’allunyament de la realitat del conreu. Per contra l’agricultura ecològica requereix complexes coneixements basats, tanmateix, amb l’estudi de la bio-natura i de la terra, on els pagesos en són o n’haurien de ser doctors.

Com és que en aquesta opció ecològica no hi ha inclòs la granja de pollastres?

Perquè la granja té vint-i-sis anys i és una granja molt automatitzada, amb un sistema de ventilació complex, entre altres elements. Passar a una granja ecològica suposava començar de nou, calia aprendre-ho tot. En fi…, potser simplement va ser per comoditat davant de les raons esmentades.

aaDSC_0011 - còpiaIl·lustració 3 Granja de pollastres

Quan es parla d’agricultura ecològica s’identifiquen unes qualitats indubtables com en son la manca d’additius químics, però què fa vostè quan té una plaga o observa una malaltia de les plantes?

Han passat deu anys des que vam fer la opció ecològica i no havia tingut cap plaga fins l’any passat on vam tenir una plaga de fongs que no s’havia vist mai. Es a dir, que tenim uns conreus sans, en general. En qualsevol cas davant d’això l’agricultura ecològica compta també amb productes naturals autoritzats que son menys eficaços que els agroquímics però que també són d’utilitat. Podeu observar els rendiments en blat dels tres darrers anys: a l’any 2014 la producció va ser de 4568 Kg/ha, a l’any 2015 la producció va ser de 2.436 kg/ha, a l’any 2016 la producció va ser de 3.173 kg/ha, un any que en general va ser bo però va quedar afectat per la plaga de fongs. Si haguéssim tractat amb fitosanitaris hauríem obtingut 4.500 o 5.000 kg/ha, dada extreta per comparació amb finques properes. Es a dir, és cert que es va perdre producció però això ha passat un cop en deu anys.

aaDSC_0506 - còpiaIl·lustració 4 Camp de blat en excel.lent estat productiu i sanitari.

D’acord, però això em porta a fer una altra pregunta: perquè no tenen malalties aquests conreus?

Per contestar aquesta pregunta primer m’agradaria mostrar els conreus avui (21 d’abril de 2017).

Ens dirigim als camps conreats de la finca on en Jordi Guim mostra la bona salut dels camps de blat, veça combinada amb civada i civada, els tres conreus de la finca. Allí m’exposa l’estratègia per obtenir uns conreus sans sense l’ús d’agroquímics. 

Abans no hi havia agroquímics, què feien llavors els pagesos a la Segarra? Encara ara és una pràctica visible. Disposaven fileres d’ametllers, d’oliveres o de vinya, ben separades deixant unes amples franges pel conreu dels cereals. Una de cada dues franges es deixava sense conrear, és a dir es deixava en guaret, el qual també es treballava per mantenir-lo en condicions de conreu. L’any següent es canviaven les franges de conreu i guaret. Això permetia a la terra descansar i regenerar-se per a permetre uns millors rendiments d’aquella època.

Imagen1Il·lustració 5 Camp de veça + civada  amb detall de la qualitat del conreu.

Avui amb coneixements més avançats, en comptes de fer meitat i meitat conreu i guaret, a la nostra finca hem optat per dividir la finca en tres parts que anem intercanviant en un cicle de tres anys:

En una de les parts hi conreem una lleguminosa, en el nostra cas ens va molt bé la veça. Aquesta lleguminosa l’acompanyem d’una mica de civada, en concret posem 90 kg/a de veça i 12 kg/ha de civada. Afegim una mica de civada, que és un cereal que fa canyes rectes, a fi d’aguantar la veça, d’altra manera la veça cauria i al segar hi haurien moltes pèrdues per la dificultat de recollir la planta ajaguda.

Les lleguminoses fixen a la terra el nitrogen de l’aire. Així aquest conreu té l’avantatge en costos pel fet que ja no cal afegir-hi adob, atès que ella mateixa es proveeix de nitrogen. La veça permet una sembra molt avançada, al setembre, això té molta importància per la dinàmica dels treballs tal com seguidament explicaré. El seguem a mitja primavera, aspecte també molt important, quan totes les altres herbes encara no han produït llavors madures amb capacitat de germinar, de tal manera que la major part de les males herbes ja no poden prosperar.

A l’any següent, a la part de les terres on hi ha hagut veça, hi sembrem blat. El blat troba un terreny en bon estat i nitrogenat, tot i així en aquest conreu hi afegim adob en forma de fems. La sembra es fa tard, a finals d’octubre o principis de novembre. Pel que fa al blat, durant l’any passem la “grada de pues” que és un aparell amb sis pues, la qual passem pel sembrat quan ja no gela (mig o finals de febrer). El passem entre les fileres del blat, guiats per GPS i si hi ha alguna herba de fulla ampla tal com la roella l’arranca. Alhora a l’entrecavar la terra evita que aquesta perdi humitat.

aaDSC_0511 - còpiaIl·lustració 6 En Jordi Guim mostra la plantació de civada.

Entre setembre i final d’octubre sembrem de civada la tercera part restant de terres, també afegint-hi adob, si bé no tant com en el blat. La civada també la seguem en verd. Amb això també ens adaptem als ritmes d’aquestes terres, normalment entre gener i abril i ha pluges però més endavant ja costa d’assegurar-les, al collir en verd assegurem la collita.

Es a dir, la combinació dels tres conreus amb temps de sembra i de sega o recol·lecció diferenciada genera una dinàmica de treball pausada que permet fer be les coses sense atabalar-se.

Dedueixo que aquest tipus d’agricultura no fa possible la sembra directa, però llaurar és un vector d’erosió del sòl?

Abans es llaurava amb “arreus de pala”, això ha passat a la història. No és bo remenar tant la terra ja que modifiques els nivells de nutrients, tens més problemes amb la maquinària, erosiones i asseques el sòl. Ara es fa amb un cultivador que clava poc però elimina les males herbes.

Podria resumir les avantatges i desavantatges en costos i ingressos de l’agricultura ecològica en relació a l’agricultura convencional?

Quant a les avantatges:

  • No cal fer tractaments d’agroquímics (herbicides, fitosanitaris), que son molt cars.
  • No cal afegir adobs minerals, també més cars que l’adob orgànic.
  • Hi ha molt més control del conreu i, per tant, menys dependència sobre els inputs.
  • Ens situem fora de la competència global. No té sentit transportar des de Xile un producte que es consideri ecològic, ja que el propi transport desvirtua aquest concepte.
  • El treball, amb l’estratègia de la nostra finca, és més esgraonat i molt diversificat durant l’any.
  • Dues terceres parts de la finca es sega (veça i civada) i una tercera part (blat) es recol·lecta, això també és un estalvi en costos evident, ja que la recol·lectora és una maquinària molt més cara.
  • Els preus són més alts que els de l’agricultura convencional.
  • Els preus són més constants.
  • Les relacions comercials de venda del producte les realitzem de manera directa entre persones amb un tracte molt diferent al del mercat global, si més no aquesta és la meva experiència.

Quant a les desavantatges:

  • Hi ha menys producció. Recollint la mitjana de rendiments de blat dels darrers tres anys i comparant-la amb la de l’agricultura convencional de l’entorn la diferencia es situaria com a màxim entre 3.393 kg/ha de la nostra finca i 4.500 kg/ha a les d’agricultura convencional. Es a dir un màxim d’un 33 % de més collita.
  • El farratge és un conreu de major risc. S’ha d’estar molt atent al moment òptim de fer la collita i l’enmagatzamatge, una mala actuació pot malmetre la producció. Afortunadament disposem d’eines tals com els mesuradors d’humitat que ens faciliten les decisions d’actuació.
  • El farratge necessita molt lloc, naus molt grans, per emmagatzemar, que suposen una inversió important.

aaDSC_0513 - còpiaIl·lustració 7 Detall del bon estat de la civada.

L’agricultura ecològica sol tenir preus més alts però amb un mercat que és més limitat. Quina és la seva experiència en aquest aspecte?

Fins ara mai he tingut problemes, al contrari és un producte molt buscat i fins i tot alguns anys s’han tancat els tractes abans de la collita.

La nostra experiència en números concrets, en base a les produccions dels darrers tres anys, és la següent: hem obtingut una mitjana de 1017 €/ha pel blat i 703 €/ha pel farratge.

Sovint es vincula agricultura ecològica a l’agricultura d’abans, l’agricultura tradicional, per tant, estem parlant d’agricultura del passat o del futur?

 De l’agricultura tradicional hem heretat molta saviesa, que havíem quasi oblidat, la qual ens explica com aconseguir que la terra col·labori amb nosaltres sense malmetre-la. Però alhora l’agricultura ecològica impulsa i aprofita el resultat de molts estudis on es van descobrint eines i estratègies a partir del millor coneixement de la natura. Les eines de control biològic de plagues (feromones, depredadors naturals, etc.), en podrien ser un exemple entre molts d’altres.

Creu que l’agricultura ecològica i l’agricultura convencional acabaran confluint en una única agricultura en la mesura que es vagin descobrint noves estratègies sense agroquímics?

aaDSC_0519 - còpia

Il·lustració 8 Petit detall de l’hort ecològic.

Crec que el que acabarà de fer decantar cap a l’agricultura ecològica serà la necessitat de prioritzar i preservar la salut de les persones i del medi ambient. De fet l’agricultura convencional ja va adoptant formes més amables amb el medi ambient i amb menor toxicitat, tals com el control integrat de plagues, la producció integrada. Crec que d’aquí poc la producció integrada s’imposarà com a obligatòria. Ara bé, si tot acabarà sent agricultura ecològica, no ho sé.

Per acabar que els hi diria als agricultors joves sobre l’opció de fer agricultura ecològica?

Crec que els hi diria el que he explicat aquí, tal com ho veig, tal com ho visc. Si ells estan disposats a estar molt més atents al que ens explica la terra, de com vol que la tractem, els hi anirà bé.

Només ens queda agrair la gentilesa i generositat d’en Jordi Guim al oferir-nos una imatge transparent de la realitat de la seva explotació.

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s