Evolució a Catalunya de les estructures ramaderes durant la crisi econòmica. Comparació 2009-2016

Per Francesc Reguant

Obe 11 ramaderia 12Índex

Resum

1.– Introducció.

2.– Notes metodològiques.

3.-  Evolució del conjunt de la cabana ramadera i del nombre d’explotacions.

4.- Evolució de les explotacions ramaderes per estrats de dimensió.

Resum:

  • Catalunya té una clara especialització en ramaderia porcina, tot i que destaca també l’avicultura i el boví (de caire majoritàriament intensiu).
  • El període estudiat (2009-2016) ha tingut com a protagonista la crisi econòmica però així mateix la reconversió vinculada a l’adaptació a les noves normes de benestar animal.
  • Malgrat això durant el llarg del període de crisi el porcí i l’avicultura s’han consolidat com a ramaderies competitives i en ple desenvolupament.
  • S’observa l’impuls de les altres aus més enllà de gallines i pollastres. Aquest subsector ha trobat oportunitats de mercat que està aprofitant d’una forma clara.
  • La cunicultura ha estat el sector més crític, el qual ha sofert una forta reestructuració amb una davallada -superior al 30 %- en nombre d’explotacions i places.
  • Totes les ramaderies de remugants (boví, oví i cabrum) perden potencial productiu, el boví lleugerament (-3,27 %), però de manera destacable el cabrum (-8,65 %) i el oví (-16,58 %).
  • Tant l’oví com el cabrum incrementen sensiblement (a l’entorn de + 8 %) el nombre d’explotacions, pràcticament totes elles en l’estrat 1 de microexplotacions , probablement es tracta de noves explotacions orientades a la producció de llet per a la producció de formatge artesà.
  • La ramaderia equina tot i ser un subsector menor a Catalunya fa un notable salt endavant (+20,19 % en potencial productiu).
  • Així mateix l’apicultura es destaca amb un increment del nombre d’arnes d’un 33,60 %.
  • Els subsectors de gallines i pollastres, de porcí i de conills concentren pràcticament tot el seu potencial productiu en els estrats d’explotacions grans o molt grans i tots ells incrementen notablement el seu grau de concentració a favor de l’estrat d’explotacions molt grans.
  • Per contra això no succeeix de manera molt significativa en les ramaderies de remugants (boví, oví i cabrum) que mantenen aproximadament el pes dels diferents estrats, alhora que atorguen cert protagonisme als estrats d’explotacions petites i molt petites.

1.- Introducció

Hi ha la percepció que la crisi econòmica ha accelerat els processos de concentració productiva a diferents àmbits i entre ells el de les estructures ramaderes. Tanmateix per passar de la percepció intuïtiva al contrast objectiu ens cal buscar les respostes en les dades estadístiques. Des de 2009 el Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura (DARP) de la Generalitat de Catalunya publica una estadística de les estructures ramaderes per estrats de dimensió de les explotacions. En base a aquestes estadístiques realitzarem l’anàlisi de l’evolució 2009 – 2016 de la cabana ramadera per quatre estrats de dimensió de les granges o explotacions, els quals identificarem com a estrat 1 (micro explotacions), estrat 2 (explotacions petites), estrat 3 (explotacions grans) i estrat 4 (explotacions molt grans).

2.- Notes metodològiques.

Els estrats queden definits pel DARP d’acord amb els següents criteris:

Obe 11 ramaderia 10Taula 1.- Definició d’estrats per classificar les activitats ramaderes. Font DARP.

Quant a les places, cal ser conscient que les estadístiques es refereixen a places ramaderes i no al cens ramader, dues magnituds que no tenen que ser exactament iguals en funció de la dinàmica de la producció i pel fet que mentre que les places es refereixen al potencial productiu, el cens expressa la realitat de la cabana expressada en un moment determinat. En qualsevol cas les places registrades són una magnitud operativa i vàlida per a l’anàlisi a desenvolupar.

Quant a les explotacions cal tenir e compte que per raons de control legal es considera una “explotació” qualsevol persona física o jurídica que disposi de qualsevol animal amb destí productiu. Per aquesta raó l’estrat 1 se sol correspondre amb animals per a consum propi o de producció complementària.

Quant a les Unitats Ramaderes, aquestes són definides per el IDESCAT com a “Variable de mesura del sector ramader que s’obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus, per poder presentar en una mateixa unitat d’equivalència les diferents espècies”.

3.- Evolució del conjunt de la cabana ramadera i del nombre d’explotacions.

La taula 2 detalla les dades generals de comparació de places i explotacions ramaderes entre els set anys de diferencia de referència 2009 i 2016. Aquesta mateixa informació és recollida en el gràfic 1 i també en el gràfic 2, si bé aquest està expressat en unitats ramaderes a fi d’aproximar-nos a una comparació entre les diferents ramaderies.

Obe 11 ramaderia 1Taula 2.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

Obe 11 ramaderia 2Gràfic 1.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes  . Font elaboració pròpia amb dades DARP.

Obe 11 ramaderia 11Gràfic 2.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places de les ramaderies més importants expressades en unitats ramaderes. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

Algunes conclusions que poden extreure’s d’aquest apropament general són:

  • En termes de potencials productius (places) totes les ramaderies de monogàstrics (aus, porcs, conills i cavalls han crescut en nombre de places excepte els conills.
  • Alhora totes les ramaderies que han crescut ho han fet també en nombre d’explotacions, excepte el porcí, el qual, malgrat el fort increment en potencial productiu, ha reduït el nombre d’explotacions, dada que s’analitza més endavant per estrats.
  • Destaca el creixement en potencial productiu del 12,92 % del porcí i del 8,98 % de gallines i pollastres.
  • Alhora destaquen altres aus diferents als pollastres que han tingut creixements molt alts (galls d’indi 63,34 % i perdius 87,17 %) si be partien d’una cabana força reduïda.
  • Els conills són el sector que ha sofert un retraïment més important, tant en nombre d’explotacions com en nombre de places, amb caigudes superiors al 30 %.
  • També s’observa, amb una importància econòmica encara reduïda, el creixement del subsector equí. Amb un salt molt important amb el nombre d’explotacions (molt superior al increment percentual del nombre de places) fet que fa pensar que es tracta d’opcions productives com a activitat complementària al conjunt de l’explotació.
  • Pel que fa als remugants (boví, oví i cabrum) tots han perdut potencial productiu. De forma moderada el boví (-3,27 %) i de manera més pronunciada el cabrum (-8,65 %) i sobretot l’oví (16,58 %).
  • Tanmateix, malgrat la pèrdua de places la ramaderia d’oví i cabrum han incrementat un 8 % el nombre d’explotacions. Dada que probablement indica la creació de petites explotacions, ja sigui de nouvinguts a l’agricultura o com a activitat complementària, amb un destí productiu de llet per a la fabricació de formatge artesà.
  • Finalment cal fer referència a la bona salut aparent de l’apicultura que ha incrementat el nombre d’explotacions en un 44,95 % i el nombre de ruscos en un 33,60 %.

4.- Evolució de les explotacions ramaderes per estrats de dimensió.

La taula 3 ofereix el detall per estrats dels subsectors ramaders més importants de Catalunya. Tot seguit s’analitza gràficament cada una d’aquestes ramaderies.

Obe 11 ramaderia 9Taula 3.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes per estrats . Font DARP.

3.1- Evolució per estrats de les gallines i pollastres.-

Obe 11 ramaderia 3Gràfic 3.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de gallines i pollastres. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

  • Tot i que l’estrat 1 és absolutament majoritari en nombre d’explotacions, i fins i tot ha augmentat lleugerament, no compta amb cap importància productiva i econòmica, es tracta de galliners per a consum propi o venta local.
  • L’estrat 2 (entre 100 i 4000 gallines) ocupa un lloc molt discret en potencial productiu però manté la seva quota (5,3 %) en nombre d’explotacions.
  • Pel contrari el potencial productiu es concentra en els estrats 3 (entre 4000 i 85.500 animals) i 4 (més de 85.000 animals).
  • En referència al estrat 4 s’observa que 18 explotacions compten el 2016 amb el 48,9 % de les places.
  • En relació a l’evolució durant els set anys analitzats s’observa un traspàs molt significatiu de de places del 3er al 4rt estrat, els quals es reparteixen, cada un d’ells, aproximadament la meitat del sector.

3.2.- Evolució per estrats del porcí.

Obe 11 ramaderia 4Gràfic 4.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de porcí. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

  • En porcí les explotacions micro pràcticament no existeixen i les petites són molt reduïdes en nombre, el major nombre d’explotacions (més del 70 %) son grans. Les explotacions molt grans representaven el 10 % el 2009 però s’han incrementat fins al 14,5 % el 2016.
  • Pràcticament la totalitat del potencial productiu es troba en els dos estrats superiors. A 2009 el seu pes en places ramaderes era de 64,9 % per a les granges grans i el 34,2 % per a les granges molt grans, és a dir amb una diferencia entre els dos estrats de 30,7 punts percentuals. Aquesta diferencia al 2016 s’ha reduït fins a 12,8 punts percentuals. Es a dir en set anys la diferencia entre un i altra estrat s’ha reduït en 17,9 punts percentuals.

3.3.- Evolució per estrats dels conills

Obe 11 ramaderia 5Gràfic 5.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de conills. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

  • En conills es mantenen i augmenten les explotacions micro, que son en realitat explotacions no comercials amb finalitats bàsicament d’autoconsum.
  • Queda notablement més reduït l’estrat de les explotacions petites (de 50 a 1.000 places), com a explotacions complementàries d’altres produccions a l’explotació agrària.
  • On es produeix el gran ajust és entre les explotacions grans (de 1.000 a 20.000 places) i molt grans (més de 20.000 places) que pràcticament inverteixen el seu pes en l’estructura productiva, la qual cosa significa que les granges grans han optat per créixer i transformar-se en molt grans o desaparèixer. El pes de les places de les granges grans era el 2009 del 80,4 % i al 2016 són les granges molt grans les que acaparen el 86,3 % de les places i incrementen el nombre d’explotacions fins a un 18,9 % al 2016, des del 0,5 % al 2009.

3.4.- Evolució per estrats del boví.

Obe 11 ramaderia 6Gràfic 6.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de boví. Font elaboració pròpia amb dades DARP

  • Com a característica més destacada del sector boví és la seva estabilitat quant al pes relatiu dels diferents estrats tant en nombre d’explotacions com en places ramaderes, si bé amb una reducció moderada general del nombre d’explotacions (-5,95 %) i de places (-3,27 %).
  • Destaca el pes de les granges grans que compten amb el 78,4 % de les places al 2016, amb una reducció d’un sol punt percentual des de l’any 2009.
  • Per la seva banda les granges molt grans, amb mes de 600 places incrementen durant els set anys considerats en un 1,9 punts percentuals el seu pes en potencial productiu que se situa al 2016 en el 18,4 %.

3.5.- Evolució per estrats de l’oví.

Obe 11 ramaderia 7Gràfic 7.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de oví. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

  • El subsector de l’oví ha sofert de 2009-2016 en el seu conjunt una forta caiguda de potencial productiu expressat en el nombre de places fins a un 16,58 %.
  • Per contra ha incrementat el nombre d’explotacions en un 8,53 %, sent la major part de les noves explotacions de caire micro (primer estrat) i en menor grau les petites, per contra les explotacions grans i molt grans perden nombre d’explotacions.
  • Les explotacions d’oví son en nombre majoritàriament petites 55,6% el 2016, no així en potencial productiu.
  • L’estructura relativa de potencial productiu es manté molt estable. Les explotacions grans (que son les majoritàries) compten el 2016 amb el 58,7 % de les places, mentre que les explotacions molt grans en tenen el 22%.

3.6.- Evolució per estrats del cabrum

Obe 11 ramaderia 8Gràfic 8.- Comparació 2009-2016 de nombre d’explotacions i places ramaderes de cabrum. Font elaboració pròpia amb dades DARP.

  • El subsector cabrum, durant el període considerat, ha guanyat un 8,15 % de noves explotacions i, al mateix temps, ha perdut un 8,65 % del potencial productiu.
  • Les estructures en termes relatius s’han mantingut moderadament estables. Tot i així s’ha reduït clarament el pes de les explotacions molt grans en termes de potencial productiu.

Es tracta d’una ramaderia avui per avui menor però amb un cert paper renovat per a la producció de llet per a la producció de formatges

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s