Segarra-Garrigues, mirant endavant

Per Francesc Reguant

foto segarra garriguesÍndex

1-Una infraestructura controvertida.

2-Els potencials del sistema Segarra- Garrigues.

3-Desproporció dels arguments mediambientals.

4-Opcions de futur.

 1.- Una infraestructura controvertida.

El Canal Segarra-Garrigues és, després de la línia 9 del metro de Barcelona, la infraestructura més important de Catalunya realitzada en els darrers anys. Es un projecte que ha d’estendre el regadiu a cinc comarques, donar aigua de boca a 72.000 persones, a més de facilitar aigua pel desenvolupament econòmic (ramaderia, industria i serveis) de l’àrea beneficiaria del projecte. Es tracta d’un regadiu modern que facilita tècniques de regadiu altament eficients en relació al consum d’aigua. Es una gran aposta de desenvolupament territorial i de reequilibri d’aquest.

Tanmateix és una infraestructura de la que se’n parla amb veu baixa. Podríem dir, ara que està de moda la postveritat, que aquesta ha aconseguit traslladar a la societat catalana una opinió negativa sobre un dels projectes més transformadors per a Catalunya del segle XXI. Però els embats contra el canal no s’han limitat a l’opinió sinó que han estat decisius en comprometre els resultats esperables d’una obra de tal envergadura.

Sens dubte per arribar fins aquí s’han d’haver fet malament algunes coses. Segurament hi ha hagut descoordinació, segurament ha faltat transparència, segurament ha faltat previsió, segurament ha faltat empatia amb l’entorn oposat al canal. Però, en la meva opinió, el més problemàtic ha estat la divisió al si de la Generalitat en el moment més decisiu del projecte, d’alguna manera, per no comprometre aliances polítiques, es va prescindir d’un bon lideratge i es va preferir tancar els ulls davant la divergència de les actuacions entre els principals gestors del projecte, els qui creien en el projecte es dedicaven simplement a fer avançar les obres i els qui no creien en el projecte eren els responsables de defensar-lo a Brussel·les.

Alhora al projecte no li faltaven adversaris especialment actius. Entre ells entitats ecologistes, entitats conservacionistes, grups NIMBY (no a casa meva) i competidors territorials de l’aigua. A aquest entorn de dificultat caldria afegir-hi la poca comprensió que hi ha a la Unió Europea en relació als projectes de regadiu, infraestructures pròpies de l’àrea mediterrània en una Europa Verda amb predomini del Nord.

També cal observar que no hi va haver prou suport des de les organitzacions professionals agràries. D’una banda, una part de la pagesia de l’entorn afectat pel canal es movia amb cert temor als canvis que aquest sens dubte produiria. D’altra banda, algunes organitzacions sectorials van optar per una estratègia totalment equivocada al negar el suport a les primeres pre-adhesions amb l’esperança que, amb aquesta acció, es pogués aconseguir una rebaixa del preu de l’aigua.

Com a resum de tot plegat, després de múltiples modificacions i després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la superfície[1] del projecte ha quedat fixat (figura 1 i taula 1) en una àrea territorial de 81.3716 ha, de la qual superfície 31.004 ha son per a reg a plena dotació (6.500 m3/ha/any), 16.189 ha son per a reg de suport i 34.183 ha (el 42 % de la superfície) han quedat com a zones ZEPA (Zona d’especial protecció de les aus) amb diferents afectacions, part de les quals (12.731 ha) sense la possibilitat de regar i la resta de ZEPA amb diferents afectacions per al regadiu.

mapa sgFigura 1.- Sistema Segarra-Garrigues amb la identificació de les diferents tipologies de superfície en funció de les seves afectacions ZEPA i dotacions de reg.

quadre superficies sgTaula 1.- Detall de les superfícies del Sistema Segarra-Garrigues segons condicionants mediambientals i dotació de reg.

Destaca entre les limitacions el fet que bona part de les àrees més baixes i planes i, per tant, més aptes per un regadiu menys costós i una producció més competitiva han quedat com a zona ZEPA. A més, un total de 13.579 ha resten pendents d’uns estudis previs per valorar la possibilitat que s’hi pugui regar sense afectar a les aus, limitant però el regadiu a cereals d’hivern. Uns estudis que, a més del seu apreciable cost, hi ha raons tècniques que fan difícil la seva realització.

Com és de suposar aquestes afectacions no han pas jugat un paper neutral sobre el desenvolupament del projecte. Al limitar l’àrea de regadiu els costos s’han de repercutir sobre menys superfície i aquests costos s’acaben aplicant al preu de l’aigua. A més, les àrees ZEPA on la restriccions ambientals només deixen produir cereals d’hivern -en el supòsit que acabin sent regables després dels estudis que s’hauran de fer- difícilment podran ser rendibles, afegint, si això fos així, nova superfície sense regadiu[2].

2.- Els potencials del sistema Segarra- Garrigues.

L’any 2013 El Departament d’Agricultura (DARP) va realitzar un ampli estudi sobre el retorn sòcio-econòmic a la societat del Sistema Segarra- Garrigues (el títol de l’estudi és “El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur”), estudi en el que vaig participar juntament amb  Maite Sisquella i Ramon Lletjós i amb el suport d’un ampli equip d’experts. A l’estudi es van plantejar dos escenaris segons la magnitud de la transformació, ambdós relativament moderats. I dins d’aquests escenaris es van estudiar tres enfocaments. El primer amb un regadiu tal com està concretat a la sentència judicial, el segon fent el supòsit teòric que la ZEPA més problemàtica de 13.579 ha pogués ser regable a plena dotació i el tercer enfocament suposant que en raó de les dificultats expressades l’àrea ZEPA de 13.579 ha acabés sense regar.

En la següent figura 2 es resumeixen els principals resultats de l’estudi (que es  poden consultar en l’enllaç en paràgraf precedent). D’entre aquests destaquem com el Segarra Garrigues, inclús mantenint amplies zones de protecció de les aus, excepte les 13.579 ha referides, (millor escenari) podria arribar a incrementar la producció final agrícola catalana en un 23,57 %, dada d’especial rellevància tenint en compte el baix autoproveïment agrícola de Catalunya. Podria aportar l’aliment de quasi un milió de persones i podria generar més de 20.000 llocs de treball directes i indirectes. Però fins i tot en el pitjor dels escenaris els impactes positius són notables, sempre i quan els condicionants no acabin posant en risc la viabilitat del projecte. En altres paraules el Sistema Segarra-Garrigues pot produir un salt endavant en desenvolupament econòmic i social a diverses comarques tal com en el seu dia van representar els regadius històrics per al Segrià i el Pla d’Urgell.

SG impactesFigura 2.- Resum dels impactes positius del Sistema Segarra-Garrigues.

En resum, les externalitats positives del Canal Segarra-Garrigues són:

Autoproveïment

  • Millora l’autoproveïment d’un producte bàsic com són els aliments.
  • Multiplica la producció.
  • Possibilita doble collita.

Competitivitat

  • És la porta a l’agricultura moderna i competitiva.
  • Possibilita moltes més oportunitats productives (al secà les produccions possibles són molt limitades).
  • Estabilitza les produccions.
  • Redueix riscos productius per raó del clima, especialment davant sequeres perllongades.

Impuls econòmic

  • Impulsa més activitat (noves indústries, logística, transport, etc.) al llarg de la cadena alimentària.
  • Genera un efecte induït indirecte sobre l’economia local.

Equilibri territorial

  • És la millor opció per desenvolupar una àrea amb dificultat per a l’agricultura.
  • És una molt important font d’ocupació.
  • És una eina per fixar població al territori.

Medi ambient

  • Genera més activitat biològica i conseqüentment més capacitat per retenir CO2.
  • Multiplica els potencials de captació de l’energia solar per produir actius biològics.
  • Evita desforestació i, per tant, evita emissions de gasos efecte hivernacle (GEH).
  • Potencia l’agricultura de proximitat.
  • En conseqüència, redueix importacions i, per tant, redueix per aquesta via també l’emissió de GEH.
  • En resum, és una eina molt important contra el canvi climàtic.
  • Evita l’abandó i el risc d’uns espais degradats.
  • Permet una fertilització més eficient i, per tant, amb riscos contaminants molt menors.

Qualitat de vida

  • És la millor eina per incrementar la renda agrària.
  • Incrementa el patrimoni atès que les terres amb el regadiu guanyen nou valor.
  • Genera nova vitalitat social.
  • És una font d’autoestima social.

3.- De la inadequació i desproporció dels arguments mediambientals.

Tot aquest conjunt de potencialitats que haurien d’aportar grans beneficis econòmics, socials i mediambientals a una zona agrícolament deprimida es troben en dificultat a partir d’arguments mediambientals vinculats a la defensa de les aus. La preservació la biodiversitat és un objectiu cabdal, imprescindible. La biodiversitat és el patrimoni biològic que hem heretat i el reservori de infinites oportunitats en el camí de progrés de la humanitat. Tanmateix estem parlant de dos recursos escassos com són la terra i l’aigua que hauran de ser forçosament compartits atès que han de donar resposta a múltiples demandes entre les quals la seguretat del proveïment alimentari d’una població creixent. Per tant no podem partir d’objectius absoluts i excloents, caldrà prioritzar, especialitzar usos i posar límits per evitar abusos. Les opcions i prioritats que prenguem sempre seran discutibles, però cal que aquestes es plantegin en un marc que atengui certs equilibris i una distribució de càrregues compartides amb certa equitat. En la meva opinió els condicionants mediambientals que afecten al Sistema Segarra-Garrigues són desproporcionats, tot seguit n’exposo els arguments.

En primer lloc cal analitzar quins són els ocells que mereixen destinar-hi una protecció especial en forma de zones ZEPA afectant el 42 % de l’àrea Sistema Segarra-Garrigues. La figura 3 mostra en forma de fotografia, extreta de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte Segarra-Garrigues (EIA), el llistat d’ocells motiu d’especial protecció que justifiquen la concreció de les ZEPA dins del Sistema Segarra-Garrigues.

SG dades aus

Figura 3.- Fotografia del quadre sobre les aus motiu de protecció que figura en el Estudi d’Impacte Ambiental.

Es tracta de 13 ocells diferents. L’estudi referit sobre “El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur” amplia la informació sobre aquests ocells objectiu i publica, d’acord amb la mateixa font i dades SEO/Birdlife, la població europea (o mundial pel Gaig blau/Carraca). Seguidament analitza el percentatge d’aquest ocells a l’àrea Segarra-Garrigues en relació a Europa i a Espanya. (taula 2). Com a conclusió observa que solament quatre d’ells tenen un percentatge de població superior al 1 % de la població d’Espanya. Són el Sisó, el Gaig blau (Carraca), la Trenca (Alcaudon Chico) i l’Arpella vulgar (Aguilucho lagunero) (figura 4). Aquestes dades ens suggereixen una anàlisi més proper sobre aquests quatre ocells.

dades aus amb europaTaula 2 – Comparació del població d’ocells al Segarra-Garrigues amb l’Estat i Europa. (Dades extretes de l’estudi de l’any 2014 “El Canal Segarra-Garrigues, una eina de futur”)

ocells sgFigura 4 – Detall sobre els quatre ocells que tenen més d’un 1% de població a l’Area Segarra-Garrigues, en relació a la població d’Espanya.

L’Arpella vulgar o Aguilucho lagunero és un ocell, tal com descriu la “Enciclopedia de las aves de España” que té el seu hàbitat en espais humits, tipus d’espais més fàcils de trobar en una àrea de regadiu que en un secà rigorós com l’àrea Segarra-Garrigues. Ens estranya, doncs la seva presència en aquest llistat.

El Sisó o Sisón no està en risc d’extinció i la població al Segarra-Garrigues és força reduïda comparativament, però és un ocell que es troba en regressió, segons afirmen els experts. Però val la pena adonar-se que aquesta regressió s’ha produint abans que s’hagin posat en regadiu terres del Sistema Segarra-Garrigues. És, per tant, impossible atribuir al regadiu la causa d’aquesta disminució. Caldrà estudiar quina és la causa i actuar sobre aquesta, aliena al regadiu tal com s’ha volgut justificar.

La Trenca o Alcaudon Chico és presentat a l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) com un ocell especialment problemàtic atès que n’hi ha pocs a Espanya (tots estan a Catalunya) i al Sistema Segarra-Garrigues n’hi ha una part important de la població, es a dir un 20 %. Dit així l’argumentació pot tenir una lectura alarmant. Però s’hi hi afegim que la representació d’aquest ocell, tal com descriu l’EIA és de 1 exemplar i que a Europa n’hi ha entre un màxim de 320.000 i un mínim de 77.000 parelles, la conclusió intuïtiva és que aquest ocell simplement no és d’aquí. La forma com ho presenta l’EIA, amb tons alarmistes. s’ha de considerar com a desajustada de la realitat ja que a nivell de població europea no és un ocell en risc.

El Gaig blau o Carraca certament s’ajusta a l’habitat que pot modificar el regadiu i amb una població mundial entre 29.000 i 180.000 exemplars. A l’Àrea Segarra-Garrigues s’hi troben (o trobaven al moment de l’estudi) un 8,63 % de la població espanyola i el 0,16 % de la població mundial.

La informació exposada és la que ha justificat destinar un 42 % de l’Àrea Segarra-Garrigues a zones ZEPA en defensa de les aus descrites. A un cantó de la balança hi ha la realitat d’aquestes aus, a l’altre cantó un projecte que pot reproduir en cinc noves comarques els impactes positius de caire econòmic-social que van generar pel Segrià i Pla d’Urgell[3] la construcció dels canals històrics. Des d’aquest article no es volen desmerèixer els esforços per la conservació de la fauna avícola però sí que es considera que les decisions preses han estat en gran mesura desproporcionades.

 Tot seguit s’aporten arguments que parlen d’aquesta desproporció davant la pèrdua possible d’un conjunt d’impactes positius de caire econòmic, social i també, d’una manera molt destacable, mediambiental.

Arguments mediambientals

Els beneficis mediambientals del regadiu Segarra-Garrigues són probablement molt superiors als que condicionen aquest regadiu tal com s’ha exposat al parlar d’impactes: evita desforestació, potencia agricultura de proximitat, redueix importacions, incrementa la producció biològica, redueix en conseqüència l’emissió de GEH i és, per tant, una eina important contra el canvi climàtic.

La consideració, expressada des d’alguns entorns ecologistes, titllant el regadiu com a un atemptat ecològic hauria de ser revisat a partir de les argumentacions donades. Avui el retorn a l’estadi natural previ de la natura intocada no pot ser un objectiu sostenible, atès que no és possible sobre la realitat actual de població mundial i dels importants reptes ambientals als que ens cal fer front. En aquest sentit el regadiu Segarra-Garrigues és una eina clau en la direcció del que proposa la FAO sota la denominació d’intensificació sostenible.

Arguments de proporcionalitat

  • Catalunya és una de les regions europees amb més superfície destinada a la Xarxa Natura, en concret el 30,4 % del seu territori, mentre que, la mitjana de la Unió Europea és el 10,8%, i, per exemple, França hi destina el 7,8 %  de la seva superfície i  Regne Unit el 6,3 %.
  • Catalunya, per la seva configuració orogràfica amb el 50,5 % del seu territori amb més del 20 % de pendent, compta amb una superfície de conreu molt reduïda (26 % del territori). Per aquesta raó té un autoproveïment agrícola molt reduït, a l’entorn del 40 %. Es estratègic per Catalunya poder incrementar aquest autoproveiment. Per això, semblaria lògic donar suport a les mesures que poden millorar aquest desajust.
  • Les aus que es pretén defensar tenen una posició marginal a l’àrea Segarra-Garrigues, tal com s’ha exposat en la taula 2.
  • Les pèrdues socioeconòmiques d’alguns condicionats mediambientals són molt elevades amb relació als riscos que es volen evitar.
  • Tal com s’ha afirmat en el apartat precedent els valors mediambientals del regadiu són molt importants.
  • Però… hi ha alternatives. Resta molta superfície de secà fora de l’àrea de regadiu amb característiques similars a les identificades ara com a ZEPA. A les cinc comarques afectades pel Segarra-Garrigues restaran 125.912 ha cultivades sense regar (el 24 % de tota la superfície, a més de 202422 ha de boscos, bosquines i erms (el 38 % del territori considerat). L’argument de que les aus solament estan a l’àrea on s’ubica el millor regadiu potencial del Segarra-Garrigues és molt difícil de justificar.

Arguments tècnics

  • Un territori viu es la millor garantia de conservació.
  • Resten amplíssimes zones de secà a l’àrea Segarra-Garrigues, tal com s’acaba d’exposar.
  • La Península Ibèrica té les estepes més grans de la UE.
  • No hi ha arguments tècnics per haver escollit per a les ZEPA les millors terres agrícoles.
  • L’hàbitat que es pretén defensar és fill de l’agricultura. La vegetació natural de l’àrea Segarra-Garrigues no és l’estepa sinó el bosc d’alzina carrasca i roure garriguenc. Va ser l’activitat agrícola que va obrir els espais esteparis.
  • Però, a més, l’habitat que es pretén defensar depèn de l’agricultura, l’àrea Segarra-Garrigues sofreix un progressiu abandó de l’activitat agrícola. Després de l’abandó retorna la vegetació climàcica començant pel matollar i passant després al bosc, un tipus de vegetació que no forma part de l’hàbitat de les aus que es desitja defensar.

Arguments socioeconòmics

  • Importància dels impactes socioeconòmics positius del Sistema Segarra-Garrigues (valor afegit, ocupació, etc.) descrits a la figura 2.
  • Necessitat d’aturar l’abandó agrícola i la pèrdua de superfície de conreu.
  • Necessitat de mantenir la població rural.
  • Risc de comprometre la viabilitat del projecte.
  • Es un projecte clarament implicat en el desenvolupament sostenible, en línia amb la proposta de la FAO vers la intensificació sostenible.
  • Es una opció solidària amb l’objectiu d’increment de la producció d’aliments assenyalat per la FAO.

4.- Opcions de futur

D’una manera molt sintètica podríem assenyalar les fortaleses i febleses del projecte Segarra-Garrigues en la següent taula 3.

FORTALESES

FEBLESES

Eina estratègica (auto-proveïment, lluita contra el canvi climàtic, etc) 

Dinàmica del projecte

Potencials extraordinaris

 

Cost de l’aigua i l’energia

Tecnologia avançada

 

Condicionants mediambientals

Sinèrgies amb el clúster agroalimentari català 

Grau d’adopció del regadiu

Taula 3.- Fortaleses i febleses del projecte Segarra-Garrigues

Les estratègies de futur haurien de dirigir-se a propiciar que les fortaleses poguessin expressar-se plenament, moderant alhora el pes dels punts febles. Tot seguit s’exposen algunes orientacions.

a) Complir la sentència.-

La situació present és el punt de partida del futur, de res serviria lamentar. En aquest sentit la primera prioritat ha de ser el compliment de la sentència del Tribuna de Justícia de la Unió Europea. En relació amb això hi ha alguns aspectes que son tècnicament de difícil concreció.  Aquests serrells que poden dificultar el compliment de la sentència haurien de trobar una sortida a través del diàleg amb les autoritats de Brussel·les i poder a partir d’aquí avançar sense el risc de l’incompliment.

b) Refer consensos socials.-

Caldria revisar retrospectivament el procés que ha tingut el desenvolupament del projecte per refer consensos i evitar repetir errors cara al futur. Un país com Catalunya no pot permetre’s el luxe de malversar tantes energies i desaprofitar part del potencial de tants recursos per mor de desavinences entre actors clau de la realitat política i social.

Es tracta de refer i generar consensos sobre els instruments per abordar els grans reptes del segle XXI, consensos que seran necessaris per encarar el repte alimentari, on el Segarra-Garrigues hi juga i hi ha de jugar un rol de primera línia, però també per encarar adequadament el repte energètic, el repte mediambiental, el repte de les estructures productives, el repte de la desigualtat, etc. Vivim moments de grans canvis que requereixen opcions decidides i valentia, però sobretot sumar en la direcció del futur.

3) Clarificar a la societat catalana els valors del regadiu i del canal Segarra-Garrigues.-

La societat catalana ha de sortir de la passivitat i adonar-se que el “no fer” no és la millor de les polítiques possibles, els NO per sistema acaben tancant les portes al futur. En relació al canal Segarra-Garrigues cal una política de màxima transparència i objectivitat. S’ha d’informar i desmentir les postveritats que han acompanyat el seu desenvolupament (canal del segle XIX, es fa per portar aigua a Barcelona, expulsarà als pagesos de les seves terres, etc.). Es tracta d’una infraestructura que es mereix un lloc en les realitzacions que ens configuren com un país dinàmic i innovador de les quals ens en sentim orgullosos.

De fet cal clarificar els valors del regadiu, dins dels límits mediambientalment aconsellables. Catalunya és un país mediterrani i la seva producció alimentària depèn bàsicament del regadiu. El regadiu és una actuació artificial sobre el territori com ho són les ciutats, les carreteres, etc. Però és una actuació amb inputs mediambientals positius en un món que necessita més aliments sense haver de recórrer a la desforestació, la qual és una de les causes importants de canvi climàtic.

El regadiu té com a destinatari el consumidor dels aliments, no com la llegenda urbana ens ha fet creure que n’és el pagès “que consumeix molta aigua”. Fent un paral·lelisme, no hem sentit mai a dir que els metges i infermeres gasten molt en medicines, atès que som conscients que els destinataris d’aquestes medicines som nosaltres, els pacients.

4) Integració de les actuacions mediambientals i de desenvolupament agroalimentari.-

És una prioritat evitar actuacions divergents en l’àmbit de territori, medi ambient i activitat agroalimentària. Unir el Departament de Medi Ambient i el d’Agricultura és una opció que caldria ser considerada de manera especial.

5) Enfocar actuacions dirigides a facilitar l’adopció del regadiu als agricultors actuals.-

En aquesta direcció hi ha diverses línies d’actuació possibles, tot i que algunes requereixen recursos, però arribats a aquí cal recordar que solament el “rescat” del projecte Castor ha costat més car que tot el Sistema Segarra-Garrigues:

  • Atenent a les dificultats sobrevingudes que han encarit el cost de l’aigua fora convenient que hi hagués una aportació pública addicional per reequilibrar el cost de l’aigua.
  • Caldria reforçar les facilitats de finançament a llarg termini.
  • Revisar la distribució de costos entre tots els beneficiaris (agricultura, ramaderia, industria, aigua per a pobles i ciutats).
  • Apostar per les energies renovables, amb la finalitat de reduir costos a llarg termini i donar estabilitat al projecte. Sobre això cal considerar la superfície del canal com a una gran plataforma apte per a l’energia fotovoltaica.
  • Fomentar les opcions productives més transformadores, és a dir aquelles que tenen un coeficient multiplicador de la producció més elevat. Son les opcions productives que, alhora, són més viables econòmicament, fixen més població al territori i consumeixen menys aigua en relació a la producció obtinguda.

El futur s’està escrivint ara. Seria convenient i desitjable un suport més actiu a aquest projecte per part dels professionals afectats, de les entitats que cerquen millorar la qualitat de vida d’aquestes comarques i de la ciutadania en general. Es tracta de donar el màxim impuls possible a un projecte essencial per a fer front als reptes del segle XXI.

[1] Les superfícies estan extretes de l’estudi  “Canal Segarra-Garrigues una eina de futur” de 2014. Des de llavors hi ha hagut algunes modificacions però que no modifiquen ni el discurs ni les conclusions.

Per a una informació oficial actualitzada podeu consultar aquest enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/infraestructures-agraries/dar_regadius/regadiu-segarra-garrigues/

[2] Cal tenir present que el regadiu sobre cereals d’hivern multiplica aproximadament per 2 la producció d’un secà mig. En canvi l’ametller pot multiplicar per 12 i la fruita fresca per valors propers a 30. L’increment de producció dels cereals degut al regadiu i amb els preus mitjos dels darrers anys és difícil obtenir ingressos suplementaris suficients per cobrir el preu de l’aigua.

[3] Les comarques beneficiaries dels regadius històrics de Lleida abasten també part de la Noguera, l’Urgell i Les Garrigues, si bé predominantment van afectar al Segrià i Pla d’Urgell.

Advertisements

Un pensament sobre “Segarra-Garrigues, mirant endavant

  1. El regadiu ha estat tradicionalment el principal motor de desenvolupament rural. En les zones de regadiu s’han desenvolupat multitut d’activitats econòmiques de manera que s’ha incrementat la riquesa de la zona beneficiada el que ha comportat que es mantingui la població que hi habita, la qual cosa va en benefici de la garantia del subministrament d’aliments i de la protecció del medi rural i del paisatge.
    Entenc que el sistema Segarra-Garrigues serà el revulsiu que necessiten les terres de ponent on la pluviometria és molt escasa i l’agricultura de secà, en general no te futur.

    M'agrada

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s