Els agricultors i ramaders del segle XXI

Per Jesús Domingo

agro segle XXIEncara avui, en ple segle XXI, són moltes les famílies que viuen del fruit de les seves collites, dels seus cultius, encara que, tot s’ha de dir, amb força dificultats, no només per la insuficiència d’ajudes econòmiques a l’agricultor sinó pels problemes que es plantegen diàriament com són les inclemències meteorològiques, el deteriorament del medi ambient, les freqüents expropiacions de sòl que es duen a terme per realitzar autopistes, carreteres o zones industrials i que fan que moltes de les explotacions agrícoles desapareguin. A tot això avui cal afegir els efectes del canvi climàtic.

Malgrat tot no podem oblidar que l’agricultura és un sector estratègic per a l’economia, no només nacional sinó internacional. A Espanya fins als anys 60, l’agricultura va ser un pilar fonamental no només des del punt de vista econòmic, sinó també social, d’ocupació i mediambiental, però segons dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a Espanya el nombre de persones ocupades en la indústria alimentària el 2014 suposava un 2%. El descens és més que evident encara que no preocupant, aquest 2% continua garantint una alimentació sana i suficient per als més de 45 milions d’habitants d’Espanya.

L’explotació de la terra amb la finalitat de produir aliments, d’origen vegetal i animal, és una tasca que l’home realitza des de l’antiguitat (he comentat i escrit algunes vegades que el major salt que ha fet la civilització humana va ser quan l’home va passar de nòmada a sedentari, quan de caçador va passar a ser agricultor i ramader) i és una constant preocupació no només dels governs i d’organitzacions internacionals sinó també de l’Església catòlica com es pot veure en les diferents mencions a l’agricultura i al treball agrícola realitzades en les Encícliques dels Papes com Sant Joan XXIII a Mater et Magistra on es fa referència a la modernització de l’agricultura, i Sant Joan Pau II en l’encíclica Laborem Exercerns revaloritza i dignifica el treball al camp. A la Gaudium et spes del Concili Vaticà II es fa al·lusió a les enormes desigualtats econòmiques i socials que pateixen els treballadors del sector agrícola.

El futur de l’agricultura i les condicions de vida laboral dels agricultors i ramaders són uns dels reptes del s. XXI; l’activitat agrícola ha de ser recolzada en primer lloc pels urbanites, reconeixent l’esforç que han de fer els agricultors perquè diàriament arribin a la taula prou aliments sans i de qualitat i, per descomptat, des de les institucions, fomentant la publicació d’ajudes al sector agrícola i treballant per la dignitat i millora de les condicions de treball dels agricultors.

Perquè entre els valors que els agricultors ens ensenyen dia a dia, preparant la terra, sembrant, plantant, lluitant contra males herbes, malalties i plagues, collint els seus camps i alimentant i cuidant dels seus animals, es troben l’esforç, la paciència, el sacrifici i el compromís amb la societat. Valors que engrandeixen i dignifiquen a totes les persones, especialment als agricultors i ramaders.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s