Cinc minuts amb en Joan Anton Rafecas: FAC, 40 anys d’avicultura catalana

Entrevista a en Joan Anton Rafecas, President de la Federació Avícola Catalana (FAC)

Reportatge de Francesc Reguant i Jordi Sala

Foto president FAC Joan Anton RafecasLa Federació Avícola Catalana (FAC) és l’associació de productors d’aviram i d’ous de Catalunya. Aquesta associació compta amb prop de 40 anys d’història i més de 300 associats, productors del conjunt d’activitats vinculades a l’avicultura: avies, reproductores, cria i recria, ponedores, ous incovables, ous de consum, aviram per a carn i aviram cinegètic.

En Joan Anton Rafecas ha estat anomenat recentment President de la FAC, rellevant a en Miquel Callís, qui n’havia estat President al llarg de tota la trajectòria prèvia de l’entitat. En Joan Anton Rafecas, és un professional dedicat a l’avicultura des del 1974. Actualment jubilat, ha sigut un membre molt actiu de la Junta Directiva de la FAC des de la seva incorporació, l’any 2002, i president del Grup de Producció de Pollastres de la Llotja de Bellpuig durant 12 anys (2002-2014).

A ell ens dirigim per parlar del segon sector ramader de Catalunya, el sector que va ser pioner en el desenvolupament de la ramaderia intensiva, és a dir, el sector de l’avicultura. Avui l’avicultura catalana produeix el 25% de la carn d’aus i el 8,6 % dels ous del conjunt de l’Estat espanyol.

En primer lloc voldríem felicitar-lo pel seu recent nomenament com a President de la Federació Avícola Catalana, rellevant a en Miquel Callis. Personal i professionalment què representa per a vostè aquest nomenament?

Moltes gràcies per les felicitacions. Per mi és un veritable un honor i em fa molta il·lusió ser el president de la FAC. I vull exercir les tasques i responsabilitats del càrrec sempre amb la ferma voluntat de servei tant a l’entitat com al sector avícola, en general.

El 2017 complim 40 anys com a institució dedicada a defensar els interessos del sector avícola i crec que cal donar a aquest fet la importància real que té. Poques entitats hi arriben tenint un teixit social tan potent com el nostre: professional, tecnificat i cohesionat. I estem orgullosos del sector que entre tots, dia a dia, estem fent, per esdevenir un model per a d’altres sectors ramaders.

Les granges avícoles són un element clàssic dels nostres paisatges, sobretot de les terres de secà. Hi ha qui afirma que les granges intensives han salvat dels despoblament les àrees rurals de Catalunya. Estaria d’acord vostè amb aquesta afirmació?

La valoració de si la ramaderia intensiva ha evitat el despoblament de zones rurals no la puc fer amb prou criteri. El que sí que puc dir és que la ramaderia intensiva, especialment l’avicultura, a Catalunya ve d’una llarga tradició iniciada als inicis del segle XX a la província de Tarragona. Aquella avicultura té poc a veure amb l’actual on les instal·lacions estan molt tecnificades i els mètodes de producció donen la màxima prioritat a l’alimentació de l’animal d’acord amb les seves necessitats al llarg de la seva vida productiva, a la sanitat i al benestar. Els avicultors són grans professionals conscients de la importància de que són productors d’aliments per una població exigent i informada.

gallinaL’avicultura forma part d’aquesta agroindústria amb una important aportació a l’economia del país i a l’equilibri territorial. En concret, la producció de carn d’aviram i d’ous representen l’11,15% i l’1,5% de la renda agrària catalana, respectivament. I val a dir, que té també un pes molt important en el conjunt del territori espanyol, ja que Catalunya és la primera comunitat autònoma productora de carn d’aviram i la quarta d’ous.

La Unió Europea ha fet una aposta clara pel benestar animal. Aquest fet ha exigit una adaptació d’instal·lacions i mentalitats. Quina seria la seva valoració al respecte?

M’agrada que em faci aquesta pregunta perquè crec que hi ha molta desinformació al respecte del benestar animal al sector avícola i és molt important no confondre a l’opinió pública. El consumidor ha de tenir clar que l’elevada tecnificació i professionalització del nostre sector ens permet oferir uns productes de molt alta qualitat i amb un alt nivell de benestar animal i sostenibilitat mediambiental, d’acord amb les elevades exigències legislatives de la Unió Europea. Pensi que l’avícola és un dels sectors ramaders més legislat en aquest àmbit i que l’europea és la legislació més estricta en comparació amb altres països extracomunitaris.

polletEl sector va fer un gran esforç per adaptar-se, l’any 2012, al canvi de normativa que va propiciar, en el cas de les ponedores, l’adaptació a gàbies condicionades (o enriquides) que tenen un espai més ampli, penjadors, nius i material perquè les aus desenvolupin els seus comportaments naturals en condicions adequades de benestar. I actualment, tant a ponedores com a animals d’engreix, també s’apliquen les millors pràctiques en el maneig, la higiene i la bioseguretat, com el control de l’alimentació, la ventilació, soroll, pols, descans i vigilància veterinària, entre d’altres, perquè puguin desenvolupar els seus comportaments naturals en les condicions adients pel seu benestar.

ousEn el cas dels ous, que és del que més s’està parlant darrerament, crec que és molt important que tots, com a consumidors, tinguem clar que, independentment del sistema de producció que escollim entre els quatre que contempla la legislació associada al Model de Producció Europeu (gàbia, en terra, en llibertat i ecològics), tots garanteixen el benestar animal. A més, un avicultor professional considera essencial el benestar de la gallina perquè és necessari que les ponedores estiguin sanes i produeixin ous segurs. Una gallina estressada no posa ous, per la qual cosa el propi avicultor és el primer interessat en què les seves gallines es trobin en les millors condicions de benestar, salut i alimentació. I el mateix és aplicable a la carn d’aviram.

Recentment el Departament d’Agricultura d’Estats Units afirmava que a nivell mundial  l’avicultura seria amb escreix el sector ramader amb més creixement els propers deu anys, està preparada l’avicultura catalana per a la competència global?.

Quan parlem d’avicultura cal concretar si estem parlant de producció de carn d’aviram o de producció d’ous. Les dues tenen característiques comunes, però són dues produccions totalment diferents. Pel que fa a la carn som la primera comunitat autònoma productora de carn, i com bé ha dit a la presentació fem més del 25% de la carn d’aviram d’Espanya. Els nostres productes, rendiments, nivells de qualitat i seguretat de la carn no tenen res a envejar als produïts a la resta de països de la Unió Europea.

Tanmateix, cal tenir en compte que el cost de producció a la Unió Europea és més elevat que als Estats Units, gran productor i consumidor a nivell mundial, degut a factors estructurals i sobretot a les exigències normatives comunitàries. Així, per exemple, a Europa el sobrecost global en la producció d’ous és d’un 63% i el de la carn d’aviram, un 34%, en comparació als Estats Units. Però és precisament aquesta exigència comunitària la que ens permet que tinguem dues armes de competitivitat molt importants, més enllà del preu, com són la garantia de qualitat i seguretat dels nostres productes, davant dels provinents dels majors productors com Brasil, Estats Units o Tailàndia, que competeixen en costos.

De tota manera, és evident que l’exportació és una necessitat per fer créixer el sector i estem donant passes importants per fomentar-la: així per exemple, hem participat durant els darrers dos anys en la iniciativa de dinamització del sector ramader català “Meat Business Forum” promoguda per Prodeca, adscrita a la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’ou, Catalunya és la quarta productora i ha anat perdent pes dins Espanya davant el creixement d’altres comunitats que tenen granges molt més grans. Malgrat això el nivell de competitivitat també és molt alt i globalment les exportacions cap a països tercers estan creixent de forma progressiva.

Canviant de registre el sector ha sofert una certa sotragada amb la detecció d’influença aviària en unes granges. Està completament superada aquesta crisi?

Sí, el 2 d’abril la conselleria va aixecar les restriccions a la zona d’influença i el 22 de maig, a tot el territori català, i es preveu que el 2 de juny, l’Organització Mundial de Sanitat Animal aixecarà definitivament tota restricció comercial activada arran del focus d’influença aviària. Vull destacar que el sector realitza permanentment controls molt exhaustius de bioseguretat per controlar ràpidament qualsevol anomalia i, durant tot el temps que va durar l’alerta, vam col·laborar molt estretament tant amb l’administració com amb els productors per garantir l’aplicació dels protocols i aconseguir controlar la situació en el mínim temps possible.

Aquest cas ha de servir per a que tant el sector com l’Administració posem a punt tots els elements que poden evitar l’entrada del virus, i si malgrat tot entra, evitar la seva disseminació i fer que l’activitat de les empreses es vegi afectat el menys possible i pugui recuperar els nivells anteriors al més aviat. Donat que la influença aviària la porten les aus migratòries, és un factor que no es pot controlar al 100%, per això, hem de mantenir-nos sempre alerta i no baixar la guàrdia, incrementant totes les mesures de bioseguretat que estiguin al nostre abast per minimitzar el risc en el futur.

 Una de les majors preocupacions avui en l’àmbit sanitari és l’alta utilització d’antibiòtics per a la ramaderia, la qual cosa està facilitant l’adquisició de resistències per part dels bacteris, reduint la funcionalitat d’aquests antibiòtics, tant en animals com en persones humanes. Quin és l’estat de la qüestió sobre aquest tema?

Primer de tot s’ha de recordar que els antibiòtics només s’administren si hi ha una raó veterinària, és a dir, quan l’animal està malalt per garantir que estiguin sanitàriament en perfecte estat (tant pel consum humà com pel propi benestar animal). A més, no és una pràctica ‘permissiva’ sinó tot el contrari: els antibiòtics en ramaderia estan subjectes a la prescripció veterinària i a uns controls molt estrictes. En primer lloc, pel que fa al registre per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Agència Europea del Medicament (EMEA) i en segon lloc, per la supervisió constant de les administracions locals competents, que anualment fan uns controls molt estrictes dels LRM (límits de residus màxims permesos) per garantir que la carn i els ous arriben al consum totalment lliures de qualsevol traça d’antibiòtic.

D’altra banda, s’ha d’explicar molt bé que, en general, cada vegada es medica menys perquè avui dia les naus estan molt controlades, les condicions ambientals són les més òptimes, les millores en l’alimentació i la selecció genètica fan que els animals siguin més “resistents” a malalties. La tendència en avicultura és precisament potenciar la prevenció (mitjançant la vacunació per exemple) per evitar la antibioterapia.

D’altra banda, el sector també està donant passes endavant en el compromís voluntari de fer un ús cada vegada més responsable i tant INPROVO en el cas de les ponedores com la patronal dels productors de carn d’aviram Propollo han editat guies sobre bones pràctiques de l’ús d’antibiòtics en avicultura de carn.

Quins són els principals reptes de la FAC?

penedesencaÉs una realitat que el consumidor cada vegada està més informat i vol saber l’origen del què menja i tenir garanties que és de qualitat i saludable, alhora que es preocupa pel medi ambient i el benestar dels animals. Però també de vegades l’excés de dades o, de vegades, informacions esbiaixades poden generar certa confusió. Per això, des de la FAC, volem que el consumidor estigui ben informat i treballem per donar a conèixer la societat que l’alt nivell d’exigència del nostre sector garanteix tant la seguretat alimentària com el benestar animal a tots quatre sistemes de producció contemplats al Model Europeu. I que, per descomptat, el consumidor pot tenir la garantia total que a la seva taula arriba un producte de primera qualitat que, a més, forma part indiscutible de la piràmide alimentària saludable de la nostra dieta mediterrània.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s