Cinc minuts amb en Josep Presseguer: el Fons de Terres de la Cooperativa d’Alcarràs

Reportatge de Francesc Reguant

DSC_0147

En Josep Presseguer, Gerent de Fruits de Ponent

Les estructures productives del mon agrari estan en plena transformació. La tecnologia modifica la dimensió òptima de les explotacions, tot plegat al si d’una creixent competència d’àmbit global. Com a conseqüència s’està produint una sostinguda pèrdua d’explotacions agràries acompanyada d’una concentració vers explotacions cada cop més grans, sovint a partir d’operacions empresarials desvinculades de la realitat local. En la mateixa direcció hi ha un procés progressiu d’assalarització del treball agrari. En aquest context els agricultors professionals, troben moltes dificultats per adaptar les seves explotacions als nous requeriments competitius ja sigui per les exigències de caire financer, ja sigui per la manca de terrers disponibles.

Per donar resposta a aquesta problemàtica estan emergent algunes iniciatives de gran interès, tant pel seu caire innovador com per la solidesa del seu plantejament. Una d’elles, de manera  destacada, es la iniciativa del Fons de Terres de la Cooperativa d’Alcarràs, cooperativa dins del grup de Fruits de Ponent.

Amb la finalitat de conèixer amb detall aquesta experiència hem concertat una entrevista amb el gerent de Fruits de Ponent, en Josep Presseguer.

DSC1946_plana_lleida_okDes de ObeAlimentària ens ha semblat remarcable i exemplificadora l’experiència del Fons de Terres de la Cooperativa d’Alcarràs i desitjaríem publicar-la amb el màxim de detalls possibles a fi de propiciar-ne la comprensió i la reproducció de l’experiència en altres contextos.

De fet és una experiència completament transparent, hi ha un reglament que especifica de manera molt detallada el funcionament del Fons, hi ha uns contractes d’arrendament i uns contractes de sotsarrendament i res més. De literatura n’hi ha poca, el que sí hi ha és voluntat, molta voluntat, no hi ha més secrets.

N’hi dieu Fons de Terres, no Banc de Terres, que seria un nom més clàssic.

La idea del Banc de Terres sol ser defensada des dels sindicats, cosa que trobo molt bé, però des d’un punt de vista empresarial es va preferir la denominació Fons de Terres.

Portada 1Es tracte d’una iniciativa privada, pública o mixta?

De fet inicialment es volia que hi hagués una forta implicació de l’Administració Pública. D’alguna manera es desitjava integrar dins de les polítiques públiques agràries. Tot això es va plantejar en un moment en que encara no hi havia instruments tals com el Programa de Desenvolupament Rural i potser per manca de les eines adequades no es va concretar.

Atès que no es veia possible articular-ho sobre una pota pública i una altra pota privada es va optar per concretar-ho com a projecte privat de la Cooperativa d’Alcarràs

Quan i com es va crear exactament el Fons de Terres?

Es va crear l’any 2006 que és quan es va definir tota la operativa. El primer contracte es va fer l’any 2007.

Des del primer moment, després d’escoltar les diferents opinions i iniciatives, es va tenir clar que el projecte solament podia funcionar si s’hi posaven mitjans. Sense finançament les idees poden ser molt boniques però no funcionen. Aquest va ser el gran encert.

A més es va fer un pas molt important. Si s’hagués limitat a arrendar terres i posar-les a disposició del soci i prou avui, ben seguir, no parlaríem de Fons de Terres. Però la Cooperativa va ser valenta i va fer un pas més que es el que consolida el sistema. A més d’arrendar unes terres i sotsarrendar-les al soci la cooperativa les posa en condicions de produir. Es posen les instal·lacions necessàries i es posen a punt les plantacions. Es a dir que no solament es posa el xassís sinó que el soci disposa d’unes terres en marxa.

De retruc la cooperativa té un instrument molt bo per tal que tot el que hi plantem, com ho plantem i les varietats que hi posem han estat molt consensuades i ens permet orientar-les en funció de les necessitats comercials que s’han detectat des de Fruits de Ponent . La cooperativa no substitueix al soci però aquest funcionament marca molt en quin sentit es vol que es planti i s’actuï.

DSC_3682Per tant, al soci se li dona tot fet?

Bé, és una forma de dir-ho però no és exacte. Tot això es fa parlant constantment amb el soci, el qual ha de fer anar l’explotació i fer-ho be. La cooperativa no assumeix el risc empresarial ja que no és pròpiament una integració però sí que hi ha moltes sinergies i avantatges per ambdues parts.

De fet l’èxit s’ha basat en que la cooperativa ha caminat al costat del soci, que és el seu propietari. La clau és fer sorgir una inquietud, una idea,  que el soci comparteix amb qui comercialitza, sinó és impossible. Per exemple, l’Administració Pública pot promoure un banc de terres i posar els mitjans per a que s’hi faci arròs, horta o fruiters, però en el cas nostre hi ha qui s’hi juga els diners. D’una banda, el soci a qui li ha de sortir rendible l’explotació i, d’altra banda, la cooperativa que ha de recuperar la inversió en base als bons resultats de l’explotació.

Es tracta sens dubte d’un acord win-win on les dues parts hi estan compromeses i les dues parts hi poden guanyar i les dues parts hi poden perdre. El que no pot ser es una relació on un hi pugui perdre i a l’altre tant li faci que el soci pugui perdre o guanyar.

Hi poden haver sistemes basats en el suport de l’Administració Pública, hi poden haver facilitats i recursos per a la promoció, hi poden haver incentius fiscals, tot això pot ajudar i ajuda però no pot substituir la idea de que ho hem de fer junts. Les situacions on un nomes hi posa voluntat i no s’hi juga res no pot funcionar. Hi ha d’haver coresponsabilitat per les dues bandes i hi ha d’haver compromís econòmic.

_MG_1524bEns podreu explicar detalladament el procés de funcionament del Fons de Terres?

La Cooperativa arrenda uns terrenys, els prepara per a la producció, per exemple plantant-hi presseguers amb les seves corresponents instal·lacions de reg i els sotsarrenda a un soci. El preu de l’arrendament i el del sotsarrendament són idèntics, és a dir si la cooperativa paga 100 al propietari del terreny el soci  paga 100 a la cooperativa.

Alhora la cooperativa s’ha de rescabalar de la inversió realitzada i per aquesta raó es fixa un pla d’amortització que sol fixar-se entre dotze i quinze anys que sol correspondre amb el termini de l’arrendament i, sovint, amb la vida productiva del conreu. Un cop a l’any, coincidint amb la liquidació de la campanya el soci paga el tram d’amortització que li correspon.

La funció del soci és produir amb els sistemes agronòmics més adequats i, lògicament, està obligat a comercialitzar a través de la Cooperativa, en aquest cas a través de la cooperativa de segon grau Fruits de Ponent, això és una garantia important per a la cooperativa.

D’altra banda el fet que l’arrendament al propietari del terreny el faci la cooperativa és en molts cassos un plus de seguretat i una major garantia pel propietari. Fins i tot hi ha hagut situacions en les que el propietari solament ha volgut arrendar a la cooperativa.

Això demostra la solvència de la cooperativa

Sí és clar, solvència i llarga trajectòria de fer les coses bé, però hi ha un aspecte que a vegades passa desapercebut i el propietari si que ho té en compte. La cooperativa no es pot deslocalitzar, pot tenir interessos arreu però no es pot deslocalitzar. La cooperativa ha nascut i té el seu sentit per donar sortida a la producció dels seus socis d’Alcarràs i d’unes localitzacions concretes. La cooperativa no pot anar contra la seva idiosincràsia ni pot anar contra els seus socis que són els propietaris.

La cooperativa està oberta a cooperacions internacionals, per exemple, estem molt implicats en una col·laboració amb una cooperativa de Romania. Però fer com podria fer una societat anònima i decidir marxar a Romania per que la ma d’obra és més barata la Cooperativa no ho pot fer, ni té sentit ni és possible, perquè els propietaris són d’aquí.

Com s’adjudiquen les terres?

Hi ha un sistema reglamentat per a l’adscripció de parcel·les que van sorgint pel Fons e Terres. Al reglament s’especifica  de quina manera s’ha de valorar, qui te preferència dins dels socis, quines obligacions hi ha i tot un seguit de detalls de funcionament. Per exemple, si un productor deixa de ser socis de la cooperativa, automàticament es denuncia el contracte de sotsarrendament i aquest productor ha de sortir automàticament del Fons de Terres

Ara hem tingut un cas d’un soci que estava fora de la cooperativa i al final ha tingut que revertir les terres que portava al Fons de Terres de la cooperativa i, a continuació, s’ha hagut de fer una nova adjudicació a un soci de la cooperativa.

D’on surt el Fons de Terres, com apareixen aquestes parcel·les?

Hi ha dues vies. L’una de socis de la cooperativa que s’han jubilat o han cessat l’activitat, per tant, d’unes terres que ja formen part de l’activitat de la cooperativa. L’altra es a partir d’oportunitats que sorgeixen fora de la cooperativa de terres que poden complementar la nostra activitat. Hi ha aquests dos models però inicialment el model que va donar lloc al Fons de Terres era el primer, era una forma d’evitar que es perdessin terres que deixaven de ser treballades per un soci, era la manera de donar oportunitats a altres socis i també el de facilitar uns ingressos per arrendament als socis que es jubilaven o deixaven l’activitat. Més endavant s’ha vist d’interès eixamplar l’origen de les terres a altres de fora de la cooperativa.

O sigui que sempre hi ha un arrendament i un sotsarrendament

Si, si sempre.

En alguns casos que coneixem la cooperativa assumeix la funció de treballar directament les terres dels socis que cessen.

No, no aquí mai, està prohibidíssim. La funció de la cooperativa és assessorar, orientar la producció, comercialitzar, ajudar al finançament, etc. però la cooperativa mai pot substituir l’activitat productiva del soci, ni el seu risc empresarial. Amb això ens diferenciem de la típica integració ramadera en la qual la integradora assumeix el risc empresarial.

El Fons de Terres es basa solament amb terres d’arrendament?

Efectivament, les terres del Fons sempre són d’arrendament, a menys que el sotsarrendat ho compri al propietari, cosa que nosaltres no podem pas impedir. Al final de l’arrendament nosaltres tenim la obligació de retornar les terres en la situació inicial, per això que normalment es fa coincidir el període de l’arrendament amb la vida útil de les plantacions de fruiters que s’hi hagin plantat.

Tot seguit en Josep Presseguer ens entrega el Reglament de funcionament i un exemple de contracte d’arrendament i un de contracte de sotsarrendament. Aprofitem per reproduir els objectius que figuren al Reglament de Funcionament. Uns objectius que la tenacitat de la Cooperativa d’Alcarràs ha convertit en fets

Objectius del Fons de Terres:

  • Inculcar la cultura empresarial entre els nostres associats, amb les línies bàsiques de:
    • Incrementar la productivitat de les explotacions dels socis.
    • Optimitzar els recursos existents
    • Potenciar la innovació i el desenvolupament
    • Generar recursos per afrontar el futur amb garanties de viabilitat
  • Millorar la qualitat de vida i el benestar social dels socis de la cooperativa mitjançant la formació, especialització i organització del treball.
  • Fomentar el creixement del potencial productiu de la Cooperativa del Camp d’Alcarràs, tant a nivell individual com col.lectiu, així com crear unitats d’explotació rentables.

Nomes ens queda agrair a en Josep Presseguer l’atenció i la generositat al oferir-nos la informació d’aquesta valuosa experiència.

_DSC1899

Advertisements

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s