El glifosat: tècnica, política, resistències

Jesús Domingo

DSC_0582Durant la segona setmana del mes de juny al Parlament Europeu es va tornar a debatre l’autorització de l’herbicida glifosat. La europarlamentària Miriam Dalli, portaveu maltesa del grup dels Socialistes & Demòcrates va plantejar una pregunta oral a la Comissió Europea referent a la independència dels estudis científics sobre els quals s’ha recolzat l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per jutjar si aquesta matèria activa pot ser o no cancerígena.

El comissari de Salut i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis ha insistit en la cautela que està tenint la Comissió, que està prenent en compte l’opinió dels ciutadans (995,390 europeus han signat la iniciativa ciutadana que demana la prohibició del glifosat) per la qual cosa es ha preferit esperar a una segona opinió de l’EFSA abans de prendre una decisió sobre la renovació de glifosat.

D’altra banda, explicava que l’EFSA ha confirmat que la informació continguda en els “papers de Monsanto” (documents desclassificats per la justícia dels Estats Units) de ser certs, no tindrien cap impacte en l’opinió general sobre el glifosat. Els experts de la UE tenien accés a les dades en brut i han produït les seves pròpies conclusions, de forma independent.

El comissari va recordar que l’EFSA, la ECHA (Agència Europea de substàncies químiques) així com també les agències de Japó, Nova Zelanda, Canadà, Austràlia, i les agències nacionals dels 27 països de la Unió Europea han donat el vistiplau per a la autorització de posta en el mercat dels productes a base de glifosat.

Cal subratllar per tant que el “ampli consens” a nivell internacional en relació al glifosat com a “no cancerigen” explicitat sobre la base dels informes científics en aquesta línia, la CE ha recomanat renovar l’autorització d’aquesta substància durant deu anys. D’altra banda, el citat comissari, ha lamentat que el debat s’hagi polititzat i ignori les evidències científiques. S’ha de recordar que tant des de les organitzacions de productors europees, com el Copa i la Cogeca, també ho han fet recentment les organitzacions espanyoles, com AVA-ASAJA i la UPA, han vingut defensant no només el seu ús, sinó que l’autorització s’ampliï fins als 15 anys en lloc dels deu que s’està estudiant ara.

En aquestes estem: prohibició (fruit de la politització), autorització per a 10 anys (la Unió vol nedar i guardar la roba) o autorització per a 15 anys com demanen les organitzacions professionals i per descomptat les empreses.

En aquest context ha aparegut un estudi en els últims anys que em sembla interessant els tinguem en compte, ja que pot ser un motiu clar perquè desaparegui la polèmica creada artificialment amb motiu d’un dels grans herbicides, potser el millor de tots els temps.

“Les males herbes aprenen a defensar-se del glifosat” era el titular d’un article publicat en els mateixos dies que la polèmica era més àlgida

“Ja es coneix científicament per què un dels herbicides més usats en els camps d’olivar i cítrics d’Espanya i, sobretot, en la comunitat andalusa, amb prou feines afecta l’espècie Lolium rigidum, una de les males herbes més problemàtiques per a aquests cultius i que li roba el son a més d’un agricultor “. Diu el citat estudi.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Còrdova, liderats pel catedràtic de Química Agrícola i Edafologia Rafael A. De Prado, ha aconseguit descobrir que un biotip de ‘Lolium rigidum’ és resistent a un herbicida de gran ús en els cultius, el glifosat. Aquesta resistència es deu al fet que, en ser aplicat aquest herbicida sobre aquest tipus de mala herba, el glifosat s’absorbeix i es mou poc respecte al biotip susceptible.

Recordo que des dels anys 90, es realitzava un ús continuat de glisofato, àmpliament usat en camps d’olivar, cítrics i molts altres conreus de tota la geografia espanyola. Aquesta situació va conduir al fet que aquest herbicida provoqués una pressió de selecció sobre dos grans tipus de males herbes Lolium rigidum i Conyza spp. Com a resultat de tal pressió, la primera d’aquestes males herbes, ha estat capaç de sobreviure al tractament de glifosat a dosis que hauria d’eliminar-la.

Segons es detalla en un article publicat recentment a la revista Frontiers in Plant Science aquest equip de científics ha comprovat, mitjançant l’ús de carboni-14 (14C) i un sistema anomenat Fòsfor Imager, com el glifosat tot just penetra i es mou dins de la planta, concloent que la no translocació de l’herbicida és en realitat un mecanisme de defensa de la pròpia planta. De Prado explica que per arribar a aquests resultats van realitzar prospeccions, principalment en oliverars de la província de Jaén i camps de cítrics a Còrdova, Sevilla i Huelva.

Imitant als TAC de contrast que es fan diàriament en els hospitals, els investigadors de la UCO s’apliquen sobre les mostres de Lolium rigidum la dosi de camp de l’herbicida glifosat barrejat amb Carboni 14 (14C) i després 96 hores es pren una imatge radiogràfica de la planta on comproven que el glifosat no transloca per determinades parts de la mala herba en qüestió.

Aquesta investigació de la qual dóna compte Frontiers in Plant Science prova que la resistència d’aquestes males herbes a glisofato no està associada a accions humanes ni a fenòmens climatològics, sinó que és una cosa intrínsec a la planta i respon al plantejament darwinià de l’adaptació de les espècies. L’equip es planteja ara si aquest mateix mecanisme es repeteix en altres plantes i amb altres herbicidas.

En aquest treball han participat els investigadors Pablo Fernández, Rafael Domínguez, i el tècnic Rafael Roldán i han col·laborat els professors Francisco Fang i Fernando Bastida, de l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC de Còrdova i de la Universitat d’Huelva, respectivament. ‘Fernández-Moreno, PT; Bastida, F; De Prado, R. ‘Evidence, Mechanism and Alternative Chemical Seedbank-Level Control of Glyphosate Resistance of a Rigid Ryegrass (Lolium rigidum) Biotype from Southern Spain. ‘FRONTIERS IN PLANT SCIENCE’ Volum 8, març 2017.

Es un primer estudi sobre les resistències al glifosat, potser no es produeixen més però si considerem la possibilitat que aparegui el plantejament darwinià, moltes altres plantes crearan resistència. En espera del que pugui succeir, em sembla que la polèmica no tenen sentit, ja que és més que probable que abans de 15 anys el glifosat hagi passat a ser un incono de la tècnica agroalimentària.

 

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s