Organic 3.0 i altres reptes de l’agricultura ecològica

Per Karen Hoberg, Economista, Natureco sl i membre de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica

Resum

El sector “dels aliments ecològics” està aixecant darrerament moltes expectatives i oportunitats. Però, és adient situar-lo dins del seu context històric a la vegada que relacionar-lo amb els reptes de futur al qual s’enfronta a partir del concepte Organic 3.0 com a alternativa al model de producció agroalimentària corrent.

eCOLOGICL’agricultura ecològica surt cada vegada més als titulars dels mitjans de comunicació: sigui per l’adquisició de diferents empreses nacionals o internacionals per part de grans corporacions (per exemple la compra de Whole Foods per Amazon), les diferents start-ups joves i innovadores que es llancen en aquest segment o bé les diferents iniciatives agroecològiques o de consum de proximitat. És un sector què mostra creixements sostinguts en tots els àmbits geogràfics amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees i un mercat global de més de 80 mil milions d’Euros (The World of Organic Agriculture 2018). També a Espanya i Catalunya, només cal estudiar les dades estadístiques disponibles (CCPAE, 2017; MAPAMA, 2017) per comprovar el dinamisme del sector. No obstant això, aquestes dades equivalen globalment només a un 1,2% de l’àrea agrària total. I, si ens fixem en els països de l’entorn suposadament més conscienciats en l’ecologia, mostren un consum anual per càpita en productes ecològics certificats de 275 EUR a Suïssa, 227 EUR a Dinamarca i 197 EUR a Suècia. És obvi, què almenys a Catalunya, hi ha actualment un desequilibri important entre el consum real i la quantitat  de productes ecològics a l’abast del consumidor, sigui a través de les botigues especialitzades o dietètiques, les cadenes de botigues ecològiques, les grans superfícies en general, o el discount alemany).

Però si anem als orígens de l’agricultura ecològica -què se situen en les primeres dècades del segle XX com a oposició a la revolució verda i es va manifestar a partir d’un moviment que valorava les relacions entre com es viu, menja i es produeixen els aliments i els efectes per a la salut humana així com la del planeta- queden clars els objectius inicials que també tenien una relació estreta amb els idearis llibertaris i antroposòfics. Això és el que es defineix ara com a Organic 1.0. Va ser a finals dels setanta i principis dels vuitanta que van sortir cada vegada més iniciatives de producció i transformació d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats en aquest sistema productiu van exigir un reconeixement com a protecció enfront d’altres productes. Llavors van néixer els primers sistemes de certificació com per exemple l’any 1989 a Espanya amb la creació del Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE) i l’aprovació de la denominació genèrica “Agricultura Ecològica” (BOE, 5-X-89), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer europeu (Reglament CEE 2092/91 i successives modificacions). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i el mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Organic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics que al mateix temps han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sols, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.

Amb el temps, el terme de la Producció Agrària Ecològica (PAE) s’ha convertit en un tipus de maneig i transformació sota una definició legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut molts dels valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. No obstant això, també hi tornen a aparèixer moviments més naturalistes, lluny del mercat capitalista, amb iniciatives noves, sent les corrents més importants l’agroecologia i altres que donen preferència als aspectes socials, de proximitat o semblants. A la vegada volen donar respostes als nous reptes globals –també recolzats pels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides– com el canvia climàtic, la fam al món, el malbaratament, els efectes nocius dels agroquímics, etc. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Organic 3.0 qué es va aprovar finalment el novembre 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM-Organics International a Nova Delhi i ha de servir de guia per al moviment per als propers anys.

En primer lloc, pretén posar l’èmfasi en l’agricultura ecològica com a sistema agrari modern i innovador que integra les diferents característiques locals i regionals, a la vegada de contribuir a l’assoliment dels reptes globals. Per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional (figura), tot i què s’ha d’acompanyar d’altres mesures com ara la reducció de consum d’energia o de carn, o bé un model socioeconòmic més just. Tampoc deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per portar la societat endavant. L’essència del 3.0 és la relació viva entre consumidor, productor i el medi ambient, tot i què les normatives de producció en constitueixen la seva base imprescindible. S’articula a través de les línies estratègiques següents:

1. Cultura d’innovació

2. Millora continua mitjançant bones pràctiques

3. Diversitat per assegurar transparència pel que fa als sistemes de control i certificació

4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis

5. Apoderament de totes les parts de la cadena

6. Valoració i comptabilització veritables.

Aquest darrer aspecte se centra principalment en mètodes de l’economia dels recursos naturals però la monetarització dels valors no es planteja com a única solució. En tot cas, l’agricultura i agroindústria (agro)ecològica i la resta de cadena de valor englobats dins d’una definició globalment vàlida de l’agricultura ecològica tenen encara molt de camí per recórrer i hauran de fer-se el seu lloc sòlid dins de l’actual sistema productiu mainstream.

eCOLOGIC

Anuncis

Un pensament sobre “Organic 3.0 i altres reptes de l’agricultura ecològica

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s