Cinc minuts amb en Joan G. Fortuny i en Sebastian Garcia: Projecte PALM del Grup Borges, un projecte d’integració vertical

1aDSC_0004

En Sebastian Garcia i en Joan Fortuny a la Finca Cuartillo

En aquesta secció d’ObeAlimentària sortim del format d’entrevista –malgrat que conservem el nom de la secció- per acompanyar a en Joan G. Fortuny, director d’operacions de Borges Agricultural & Industrial Nuts, S.A. (BAIN) i en Sebastian Garcia, director de la divisió agrícola de BAIN en la visita a les finques agrícoles d’aquesta empresa a Badajoz y Portugal.

Actualment BAIN gestiona 2.401 Has, 1.139 a Espanya, 942 a Portugal i 320 a Califòrnia, USA, en les que produeix nous, pistatxos i ametlles. Quant es completi la primera fase del projecte PALM superarà les 3.600 Has.   El motiu de la visita tècnica no és altra que la de conèixer de primera ma el plantejament, el funcionament i la projecció  del que és probablement el projecte més modern d’Europa pel que fa al conreu de l’ametller. La visita ha permès també conèixer el desenvolupament del projecte de regadiu d’Alqueva a Portugal, un regadiu que, amb major dimensió, podria assimilar-se al del Segarra-Garrigues. D’aquest tema, tanmateix, se’n parla en un altre article.

Objectiu

1B Machados DSC_0324

Finca Machados a Portugal

L’objectiu del projecte és, des del punt de vista tècnic, la posada en producció d’una extensa superfície d’ametllers amb les economies d’escala apropiades, les millors tecnologies, el material vegetal més adequat, aprofitant l’embranzida actual de la demanda mundial i aprofitant un moment en que Califòrnia –el principal productor mundial- ha patit episodis de sequera molt greus que han exigit establir un seguit de regulacions sobre l’ús de l’aigua que poden ésser un factor limitant de la seva producció.

1DSC_0074

Els arbres al tercer any mostren ja una gran vitalitat

Des d’un punt de vista tècnic el projecte pren com a referent les plantacions de Califòrnia.  Es a dir, se surt de la concepció tradicional de l’ametller com a un arbre de terres aspres de secà per passar a considerar-lo un fruiter més, capaç d’obtenir unes altes produccions amb el concurs indispensable d’unes dotacions adequades d’aigua de regadiu.

Des d’un punt de vista empresarial el projecte es basa en la completa integració vertical, gestionant-se tot el procés de producció, transformació i comercialització des del propi Grup Borges. Les finques són llogades o de propietat però totes elles gestionades des dels equips tècnics i professionals de BAIN. Aquest plantejament afegeix noves economies d’escala i de simplificació, amb evidents guanys en eficiència, alhora que acumula els marges del conjunt de la cadena, fet que dona robustesa comercial i reforça la capacitat negociadora front a clients i proveïdors.

El mercat de l’ametlla

1B Finca 2 DSC_0039

Plantació mecanitzada

El mercat de l’ametlla ha viscut en els darrers deu anys canvis molt importants tant pel que fa a l’oferta com a la demanda. Al cantó de l’oferta, el lideratge indiscutible d’Estats Units a partir de les seves plantacions a Califòrnia, ha patit una significativa sotragada deguda a la gravíssima i perllongada sequera que ha sofert. D’altra banda, en positiu, el consum d’ametlla ha rebut un fort impuls des de la nova demanda de, sobretot, la Xina i països del Sudest asiàtic. Com a resultat d’aquests tensions de mercat els preus es van triplicar, fet que va cridar a noves plantacions a les àrees de “clima mediterrani” del món. Avui els preus -en descens- se situen encara clarament per sobre dels nivells d’equilibri, tanmateix s’espera un efecte rebot (model Cobweb) que podria comportar una significativa baixada conjuntural de preus. Malgrat això la demanda d’ametlla a nivell mundial es troba en ple creixement en tant que producte valuós en una dieta saludable. I, en qualsevol cas, plantacions dissenyades amb les bases estructurals, tecnològiques i empresarials més competitives sortirien reforçades d’una hipotètica conjuntura globalment adversa.

Ubicació

1B Quartillo DSC_0002El projecte PALM és localitza a terres regades amb aigües de les “Vegas Bajas del Guadiana” entre Extremadura i Portugal. L’objectiu és arribar a conrear 2.500 ha. Actualment ja hi ha més de 700 ha plantades en diferents finques, la major part d’aquestes s’han plantat a l’any passat o enguany. A Espanya hi ha les finques de Cantillana a Badajoz  amb   87 Ha, El Cuartillo a Montijo (Badajoz)   amb  38 Ha i  Casarente també a Montijo (Badajoz)   amb  86 Ha. A Portugal hi ha les finques de Palheta a Alvito – Cuba (Districte de Beja)  amb  426 Ha, Machados a Moura (Districte de Beja)  amb 435 Ha i Herdade da Torre de Bolsa a Assunção  (Districte de Portalegre) amb   81 Ha.

S’ha escollit aquesta ubicació geogràfica per diferents criteris que es complementen:

En primer lloc, per la garantia a llarg termini en l’abastiment d’aigua.

  1. D’una banda, pel que fa a Extremadura, aquesta disposa del 25% de la capacitat d’aigua embassada d’Espanya. Efectivament, els 2 pantans mes grans d’Espanya: La Serena i Alcantara estan a Extremadura i també s’hi localitzen altres pantans de notables dimensions com el de Cíjara i el de Valdecañas), el sisè i setè més grans d’Espanya. Així podem afirmar que Extremadura es de lluny la CCAA amb mes recursos hídrics per habitant d’Espanya.
  2. D’altra banda a la regió de l’Alentejo de Portugal s’hi troba el projecte Alqueva, que dona nom al pantà més gran d’Europa amb una capacitat de 4.150 Hm3 (Capacitat d’emmagatzematge d’aigua equivalent al consum d’1 any de Portugal) dels quals es destinen a reg 600 Hm3 a l’any. Amb aquesta capacitat es garanteixen quatre anys de regadiu en episodis de sequera extrema.

En segon lloc, per la disponibilitat de finques d’una dimensió mínima eficient que possibilita l’obtenció d’economies d’escala i una màxima eficiència en tots els processos.

En tercer lloc, un clima moderat que minimitza al màxim el risc de gelades en floració de l’arbre.

Alhora, en aquesta ubicació s’hi donen avantatges addicionals de caire econòmic tals com un menor cost de la terra, un menor cost de l’aigua i, en general, uns menors costos  de producció.

Les plantacions

1B_Palheta DSC_0213

Finca Palheta

El model adoptat és el que s’anomena conreu de regadiu “intensiu” d’ametller amb marcs de plantació 6-5 / 5-4 metres, amb una recollida arbre a arbre amb vibrador. En contraposició, el conreu tradicional de secà sol tenir marcs de plantació molt més amplis en funció de la pluviometria mitjana. D’altra banda, hi ha l’opció de regadiu “híper-intensiu” amb marcs de plantació 4 / 1-1,5 i amb una formació de l’arbre pensada per a ser recol·lectat amb veremadora. Tanmateix, els tècnics de BAIN opinen que l’ametller es un arbre poc flexible per a la opció híper-intensiva, tot i així amb caire pilot i de contrast s’acaba de plantar un petita explotació híper-intensiva.

1B Finca 3 hiperintensiva DSC_0064

Plantació pilot d’ametller hiperintensiu

El material vegetal és bàsicament provinent dels centres R+D espanyols tals com l’IRTA de Catalunya, CEBAS-CSIC de Murcia i CITA d’Aragó. S’ha buscat aquest material  en consideració a la millor adaptabilitat climàtica, ja que es tracta de varietats mediterrànies,  però s’han tingut en compte un seguit de característiques de gran importància que podríem resumir en:

  • Floració tardana, per escapar dels riscos de gelades en floració.
  • Autofertils, és a dir, que no necessiten pol·linització creuada ni abelles.
  • Closca dura a fi de minimitzar problemes d’insectació i residus de pesticides.

Atesa la disponibilitat d’aigua suficient, la qualitat i adaptabilitat de les varietats seleccionades, a plena producció, s’esperen rendiments de 2000 kg gra/ha.

Tecnologia i sostenibilitat

1DSC_0098

Centre de control en un capçal de reg

La rendibilitat competitiva del projecte,  a més de comptar amb les millors opcions estructurals i amb la mecanització de tots els processos mecanitzables, precisa de la millor tecnologia i de la realització de les millors pràctiques agrícoles. L’objectiu és desenvolupar l’anomenada agricultura de precisió utilitzant tecnologies de teledetecció, radar o GPS per destinar els tractaments exclusivament a on tindran la màxima eficàcia, biosensors per determinar les necessitats d’aigua a proveir, etc. En aquest sentit cal destacar el sistema de programació de reg que es regula de manera independent per cada varietat i cada sector a fi d’optimitzar l’aplicació d’aigua i fertilitzants d’acord amb les necessitats de les plantes. A més, aquesta organització permet garantir un producte tipificat i del qual es pot oferir una plena traçabilitat.

Les opcions tecnològiques adoptades s’han orientat a la minimització dels costos mediambientals, això significa, entre altres coses, minimització de consums d’agroquímics, optimització de l’aigua de regadiu i donar una sortida mediambientalment segura a possibles residus contaminants.

Atenent a aquesta preocupació les diferents finques estan en procés avançat de certificació per part de “Global Gap”. Aquesta certificació es basa en un conjunt de normes a fi de garantir unes bones pràctiques agrícoles, tant des del punt de vista mediambiental com en quant a les relacions que  s’estableixen en l’àmbit dels recursos humans.

Finalment cal fer un obligatori esment a l’atenció rebuda, la transparència informativa i la professionalitat del conjunt de persones que a Extremadura i a Portugal han mostrat les finques i han respost a totes les preguntes formulades. I, sens dubte, destacar i agrair el suport i l’atenció d’en Joan Fortuny i d’en Sebastian García. Un projecte, doncs, que suma tecnologia i professionalitat, el millor punt de partida.

Francesc Reguant

1aDSC_0320

Equip PALM

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s