Cinc minuts amb en Miquel Galvarriato: Segarra-Garrigues, situació actual i futur.

Reportatge realitzat per Xavier Sales

Miquel Galbarriato

En Miquel Galvarriato

Miquel Galvarriato és President Executiu d’Aigües del Segarra Garrigues, SA, (ASG) societat concessionària per a la construcció i explotació del Sistema  Segarra-Garrigues. Nascut a Barcelona l’any 1967, és Enginyer Civil.

 

 

 

 

 

Quina seria la foto actual del projecte, en quan a la superfície afectada?

El projecte del Segarra-Garrigues, suposa una superfície bruta d’unes 105.000 ha. La superfície bruta seria el perímetre de tot el territori afectat, i per tant inclou poblacions, boscos, camins, carreteres, etc. En el contracte inicial la superfície neta es fixava en 70.150 ha. Amb la darrera Declaració d’Impacte Ambiental, la superfície neta del projecte suposen 64.995 ha. D’aquestes, hi ha un 40% afectades per ZEPA, que són unes 41.000 ha brutes. Les ZEPAs, condicionen la forma de regar o la quantitat d’aigua de què es pot disposar.

Actualment hi ha 17.253 ha susceptibles de ser regades i que ho podrien fer amb la infraestructura executada a peu de finca i amb aigua a la seva disposició.

De les 17.253 ha han signat el conveni d’adhesió al reg 11.266 ha de les quals 8.398 ha ja estan produint. Els que han signat el conveni d’adhesió, han pagat les quantitats establertes, i per tant són els que actualment tenen voluntat de regar.

Amb aquestes dades es dedueix que hi ha la capacitat de regar del 65%?

aDSC_0217

Estació de bombeig

Efectivament, de la superfície que es pot regar, un 65% està regant. És una dada molt important i que no se li dona la importància que té. Hi ha sectors, com en el sector 12, a Albatàrrec, Aspa, Alfés, Alcanó, Sunyer i Montoliu, que sobre la superfície susceptible de regar hi ha un 80% que han signat el conveni d’adhesió al reg.

Per tant, porta a confusió dir que es rega només el 10 % de la superfície regable del Segarra-Garrigues, rega el 49% de la superfície que pot regar actualment.

Per tant està executat el 25% de la superfície que preveu al projecte?

Efectivament estem al 26,5% de superfície regable executada. Però això no vol dir el 25% del cost del projecte. S’ha de tenir en compte que està executada el 98% de la xarxa primària i el 33% de la xarxa secundària.

El fet que hi hagi una part dels regants que s’hi han adherit i que no estiguin fent producció, denota que hi ha una sèrie de problemes que cal considerar. Quins son aquests problemes?

aDSC_0205

Nova plantació d’olivera hiperintensiva

Hi ha diverses causes segons el meu parer.

En primer lloc, els regants han d’assumir unes inversions importants pel que fa a la infraestructura de reg.

En segon lloc,  els elements de maquinària necessària en funció del producte que conreïn. Cal tenir present que no és igual el nord, zona més cerealística, que el sud, més de fruiter. Això suposa un canvi cultural i adaptar-se a un nou conreu que potser es desconeix. Regar es molta més feina, s’ha d’anar a comprovar com funciona la instal·lació de reg, fer-ne un manteniment… Per tant, una dedicació més intensa per les incidències que pot presentar la infraestructura de reg.

En tercer lloc l’edat mitjana del regant és certament elevada, fet que comporta dificultats en la necessària adaptació.

En quart lloc, uns nous canals de distribució del producte que desconeixen.

I finalment, l’existència d’una estructura de producció al secà amb mitgers, que treballen amb moltes finques, de molts propietaris, que són negatius al canvi. Aquests són fets que dificulten la pressa de decisions per part del propietari, que no participa en els treballs de producció agrícola. A diverses poblacions cerealístiques, un nombre molt reduït de mitgers, porten tota la zona susceptible de reg. I la seva opinió incideix molt en la decisió de la inversió que ha de realitzar el propietari.

ASG fa un assessorament al regant, indicant-li quin és el tipus de producte més idoni?

aDSC_0206

Nou regadiu en vinya

Efectivament, utilitzem terres que lloguem i expliquem en les assemblees que organitzem per pobles de la Segarra el detall dels nostres costos en les finques que reguem per compte dels propietaris.  L’objectiu és demostrar que  si a nosaltres ens va bé, que no tenim un coneixement tant profund com el regant, a ells segur que els ha d’anar millor.

Al sud, a Les Borges Blanques, zona d’olivera, estem tenint una certa decepció, perquè veiem que no s’apunta la gent, i així ho tindrem difícil. Anem a totes les fires de l’oli, expliquem els costos, la quantitat d’aigua que es necessita, etc. i tot i així, de moment no tenim l’acceptació desitjada

Quina es la perspectiva de finalització del projecte?

foto segarra garrigues

Imatge del canal

Cal dir que quan en una zona hi ha voluntat de reg, la Generalitat i els mateixos regants han realitzat les inversions necessàries, i en aquest sentit el projecte mai s’ha aturat. Però, hem passat per una crisi molt gran i que encara la patim, especialment a nivell d’inversions i els recursos públics són menors que els que estaven previstos inicialment. Tot i això i  tot i que la Generalitat, sense aquesta crisi, hagués disposat de tots els recursos necessaris, no sabem si hagéssim tingut  el nivell d’adhesió necessari per utilitzar aquests recursos financers.

Aquesta manca d’inversió en algun moment s’ha d’acabar. El país ha de seguir avançant, i  amb un a mica més d’inversió de la que hem tingut els darrers cinc anys, el nou horitzó de finalització que es pot contemplar seria entre 2026 i 2030.

Cal fer coincident els dos elements cabdals, els recursos pressupostaris i la voluntat del regant.

Cal recordar que l’Administració no aprova l’execució d’un projecte fins que no existeixi un nivell d’acceptació dels regants del 60% de la superfície que afecta a cada projecte.

Però, dins d’aquests paràmetres mínims per aprovar la execució d’un projecte, hi ha sectors en que aquest nivell d’acceptació és inferior?

Hi ha sectors en què això passa, però amb els anys es canvia i es produeix el que anomenem “efecte taca verda”. Quan un propietari veu que el seu veí està produint i li va bé, s’anima i s’hi adhereix.  Aquest efecte es pot valorar però és molt difícil de quantificar. És un efecte que s’observa en tots els regadius. Amb el temps tothom regarà, el Canal d’Urgell és un exemple molt important per al territori de la bondat del regadiu.

Des d’ASG s’han impulsat iniciatives referides a nous tipus de productes a implementar?

aDSC_0207

Vinya i hidrant

Intentem ser capdavanters i en aquest sentit busquem conreus nous, generalitzant més diversitat d’aliments. Parlem amb diferents agents econòmics del territori per ampliar la industria agroalimentària. Igualment potenciem i  impulsem  conreus històrics que es feien a la zona com oliveres, ametllers, avellaners i noguers.

En aquest sentit, i per exemple, ASG ha arribat a un acord amb l’empresa Congelados de Navarra per impulsar el cultiu de bròquil, que assegura la compra a un preu fix de tota la producció. A la zona d’Agramunt hem fet una prova pilot i l’any 2017 s’han afegit 25 ha per fer aquest cultiu. Al 2018 ja hi ha unes 70 ha que faran bròquil.

Una altra experiència innovadora és la poma d’alçada, a més de 400 metres, n’hi ha unes 70 ha i ha donat un producte d’excel·lent qualitat.

Aquest ha estat un projecte que des del seu inici la Generalitat, fins i tot amb els diversos canvis de partit en el Govern, ha donat un suport polític per a la seva realització?

Clarament aquest ha estat i és un projecte de país. Tothom quan arriba al Govern, s’implica i molts equips queden sorpresos del projecte i del que s’està fent.

Actualment cal definir un nou Pla Econòmic Financer amb aquest nou horitzó temporal d’inversions i amb un plantejament d’adhesions més realista. Ara es té una millor percepció de les necessitats del projecte per l’apropament als regants, formació, etc., que sempre s’ha fet coordinadament  amb Infraestructures.cat, el Departament d’Agricultura i la Comunitat General de Regants del Sistema Segarra-Garrigues.

El preu de l’aigua és un fre per la decisió que ha de prendre el regant per realitzar el regadiu?

aDSC_0214

Bassa de regulació

El projecte del Segarra Garrigues es va dissenyar de tal forma que el preu fos solidari en tota la superfície de reg. És un reg pressuritzat amb unes diferències de cotes realment importants. Per tant, cal bombejar, i això genera un cost energètic, que des de 2012 ha tingut un increment de preu molt important.  El cost de l’aigua té un component essencial, que es el cost energètic, que l’afecta en un 50%.

Regs com per exemple els del Segrià Sud i Garrigues Sud, que requereixen impulsar l’aigua a més  alçada, tenen uns preus més elevats. I a part, aquests regs, a més del preu de l’aigua, repercuteixen als regants unes derrames, que ASG no realitza, ja que en el preu de l’aigua està incorporat el manteniment i la reposició. D’altra part , altres regs amb elevacions menors d’aigua tenen menys cost energètic i per tant tenen un preu d’aigua menor. Amb això vull dir que el preu de l’aigua ve afectat pels costos associats que té i l’energia és clau pel pes que té en el mateix.

Per altra banda tenim la comparació amb regs no pressuritzats o per gravetat. En aquests regs no hi ha cost energètic, amb el que el preu pot ser bastant menor. En relació a aquests tipus de regs, els pressuritzats tenen una major eficiència i consumeixen fins a un 30% menys d’aigua que també s’hauria de tenir en compte a l’hora de comparar preus.

Els regants, i molt especialment els de les zones de cereals, es queixen que el nostre  és un preu car. Però, no es així a les zones fructícoles del Segrià on no es queixen del preu de l’aigua.  Cal, per tant, buscar conreus que no tinguin una influència tant elevada del preu de l’aigua en el cost total.

El preu actual en el Sistema Segarra-Garrigues és d’uns 13 cts/m3.

Situació actual de les ZEPAs. Hi ha una explicació real que justifiqui una reducció tant dràstica de la superfície de reg? Quines conseqüències ha generat la darrera Declaració d’Impacte Ambiental?

mapa sg

Àrea Segarra-Garrigues amb delimitació per tipus d’afectació i dotació de reg

El que realment ha suposat la nova Declaració d’Impacte Ambiental son uns condicionants en les dotacions de reg en algunes zones i uns condicionants en la forma de regar. Si mirem la superfície total del Segarra Garrigues veurem que estem en 64.995 ha respecte a les 70.150 ha inicials.

Una altra cosa que condiciona és que hi ha unes 6.000 ha que no podran regar si no es realitza una prova pilot per assegurar la compatibilitat de les aus estepàries de la zona amb el reg.

Aquesta prova pilot no s’ha iniciat encara i no hi ha data prevista d’inici. Això sí és preocupant pel condicionant que suposa ja que es perdrien 6.000 ha de reg.

Hi han altres consideracions que volessis esmentar?

Doncs caldria parlar del poc èxit de la Concentració Parcel·lària, que ha generat un element més a la complicada adhesió dels regants.

La infraestructura es va dissenyar per unes superfícies mínimes per parcel·la de 12,5 ha. pel marge dret i de 25ha. pel marge esquerra La realitat es que la grandària mitja actual es de 2,6 ha. Això ha suposat molta més longitud de tubs ja que les parcel·les son molt més petites i conseqüentment un increment de pressupost . Aquets condicionants als que ens hem referit figuren al Plec de Licitació del Projecte.

Si s’haguessin aconseguit les superfícies mínimes previstes, estic segur que l’adhesió al reg hagués estat molt superior a la que estem tenint.

Veus la possibilitat d’un canvi de l’actual Declaració d’Impacte Ambiental?

Ara mateix no ho veig possible ja que encara falta saber si la prova pilot que s’ha de realitzar és positiva o no. Crec que hi ha temps per plantejar-se escenaris alternatius però tot passarà per assegurar la coexistència de les aus i el reg.

El nou reg  del Segarra Garrigues ha generat un canvi en aspectes com ara la modernització dels regs, les millores en l’eficiència, en el consum d’aigua, de fertilitzants, elèctrica, etc?

caDSC_0556 - còpia

Nova plantació de pistatxer

El Segarra Garrigues, com darrer projecte de reg i el mes important que es posa en marxa al país, ha generat tota aquesta modernització, amb un Centre de Control modern que és referent per la resta de regs.  Però, evidentment, qualsevol nou reg que es posi en marxa d’ara en endavant, adaptarà uns nous sistemes que milloraran els que hi ha actualment.

El que si es destacable, es que regs molt propers al nostre, no modernitzats, s’han anat adequant a aquesta nova cultura de millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. I cal tenir present que aquests regs, han realitzat totes aquestes millores de modernització privadament.

El Departament d’Agricultura ja ha realitzat estudis per millorar tots aquests grans regadius per tal de fer-los més eficients. Vivim en un entorn de canvi climàtic i tota eficiència a l’hora d’estalviar el consum d’aigua és important.

Com s’entén des de el Segarra – Garrigues,  les queixes de diversos col·lectius respecte l’increment excessiu  del regadiu a Catalunya i España, amb la utilització d’un bé escàs com es l’aigua?

En els regs moderns s’utilitza l’aigua que realment necessita la planta, i no es fa per tant un mal ús.

Per fer aliments, es necessari aigua. L’aigua en una part es transforma en producte, però la major part resta a l’ecosistema, aigües subterrànies, atmosfera per efecte de la evaporació. En conclusió, si volem aliments necessitem l’aigua.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s