Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers dotze anys (2005-2017)

Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers dotze anys (2005-2017)[1]

Per Rosa Bonet, amb dades DARP/MAPAMA

A partir de les dades del Panel de Consum Alimentari del MAPAMA s’analitza a continuació el consum d’aliments de les llars catalanes i la seva evolució entre 2005 i 2017.

Índex

1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2017

2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en pes-volum

3.- El cas específic de la carn

4.- El cas específic de les begudes

5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en valor

6.- Variacions en els preus 2005 versus 2017

 1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2017

Durant el 2017, a Catalunya, cada persona va comprar 676,99 kg/l d’aliments i begudes, amb una despesa mitjana de 1.701,75 € per persona,  destinant un pes important de la dieta als que podríem denominar productes mediterranis. Per exemple, segons la classificació del MAPAMA en pes o volum (kg/l) el primer aliment consumit és la fruita fresca (100,69 kg), seguida de les hortalisses fresques (70,31 kg) . Tanmateix analitzant la llet i els derivats lactis com a un sol producte aquests ocuparien el segon lloc (96,76 kg/l). La carn estaria en cinquena posició amb 50,16 kg. Un detall complert ens el mostra la Figura 1.

 consum1

Figura 1.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2015 en pes-volum (kl/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

Lògicament aquesta classificació per volum no es correspon amb la classificació en funció de la despesa per càpita. En relació, doncs, a la despesa el primer producte del consum alimentari per càpita a Catalunya és la carn (360,02 €), seguida de la productes de la pesca (224,30 €), a llet i derivats lactis (180,39 €), despesa de la qual els derivats lactis representen el el 76%, en quart lloc la  fruita fresca (155,96 €) i les  hortalisses fresques (136,27 €) seguidament. La Figura 2 informa del detall complert de l’estructura de despesa alimentària per càpita a les llars catalanes, el consum anual de les quals, per càpita, és de 1.701,75 €.

Consum2

Figura 2.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2017 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en pes-volum

Les figures 1 i 2 detallen el consum alimentari actual, tanmateix els hàbits alimentaris estan canviant i factors de caire econòmic, tals com la severa crisi econòmica, ben segur que continuen influint en la cistella de la compra d’aliments. Amb la finalitat d’observar aquests possibles canvis es compara el consum alimentari del 2017 amb el de dotze anys enrere, és a dir del 2005. La taula 1 i la figura 3 ens aporten aquesta informació pel que fa al volum del consum alimentari.

Les dades més destacades d’aquesta comparació són:

  • El volum global de consum (kg/l) disminueix lleugerament (-6,87%), produint-se canvis significatius en la composició de la cistella alimentària. Tot i així s’observa que l’estructura de la dieta alimentària no ha sofert canvis molt importants, més enllà dels que seguidament s’observa.
  • Disminueix lleugerament el consum d’ous, peix i carn, tot i així val a dir que aquest consum ha tingut variacions al llarg del període que no reflecteix aquesta comparació.
  • El pa és el principal producte bàsic del qual es redueix significativament el seu consum (9,52 kg menys, un -31,24%), malgrat es produeix un lleuger augment del consum de productes de pastisseria.
  • L’altre producte bàsic que segueix disminuint el seu consum és el sucre (-25,37 %), tot i que el consum de xocolata augmenta (+14,55 %).
  • S’han deixat de consumir quasi 18 litres de llet líquida (-22,54%) i, per contra, s’ha incrementat en més de 3 kg el consum de derivats lactis (+9,32%).
  • L’arròs, amb un consum més reduït (5,2 kg el 2005) també veu reduït el seu consum en un 19,72 %.
  • Pel contrari s’incrementa un 6,01 % el consum de pasta.
  • Però el gran increment de consum se l’emporten les patates. Es passa a consumir 5,07 kg més per càpita a l’any (+ 19,60 %).
  • Alhora els plats preparats entren amb força a la dieta amb un consum de 18,53 kg el 2017, el que representa un 34,41% més.
  • En begudes hi ha canvis destacats, les dades mostren que el consum de vi es redueix en 4,48 litres, alhora que la cervesa incrementa el seu consum en 4,46 l, dada que representa el 36,53 % d’increment.
  • Els sucs disminueixen significativament el seu consum (-22,68%).

consumtaula1

Taula 1.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2017 en volum (kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

Consum3

Figura 3.- Comparació del consum per càpita d’aliments a les llars catalanes 2005-2017 en volum (kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

3.- El cas específic de la carn

La carn no pot ser analitzada com un sol producte i així ho percep i manifesta el consumidor, ja sigui per trobar-nos en un moment de crisi o bé atenent a orientacions dietètiques.

De la figura 4 se’n poden extreure les següents conclusions:

  • La carn d’oví i la carn de boví, és a dir els remugants, son els grans damnificats dels canvis dietètics (pèrdua del 50,6 % i el 24,5 % del consum respectivament)
  • La carn de conill també té una pèrdua del 24,8 % del consum, així com la del pollastre (-4,1%).
  • El beneficiari d’aquests canvis és el porc, amb un increment del 11,3%.

Consum4

Figura 4.- Comparació del consum de carn en kg entre 2005 i 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

4.- El cas específic de les begudes

Pel que fa a les begudes i tal com assenyala la figura 5:

  • S’ha incrementat el consum d’aigua embotellada en 6 litres (+7,56%).
  • Però el salt més important s’ha produït en la cervesa que incrementat un 36,53 % el seu consum.
  • En part, en detriment del vi que perd un 26,97 % del consum de 2005.
  • Així mateix es redueix un 22,68 % el consum de sucs.

consum5

Figura 5 Comparació del consum de begudes en litres entre 2005 i 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en valor

Pel que fa a la despesa alimentària per càpita (taula 4 i figura 2) les dades més destacades són:

  • S’incrementa globalment la despesa alimentària per càpita en un 11,67 %.
  • La despesa en peix manté uns increments de despesa propers a la mitjana, estant la despesa de la la carn per sota de la mitjana.
  • La llet líquida redueix un 14,67 % la seva despesa, mentre que els derivats lactis l’incrementen en un 17,76 %.
  • La despesa en pa disminueix, així mateix, un 21,12 %.
  • En termes percentuals la major disminució de despesa correspon al sucre (- 55,12 %).
  • S’incrementa significativament la despesa en plats preparats com a signe de canvis socials més que dietètics, un 41,10%.
  • També destaquen els increments de despesa en pasta, patates i fruits secs.
  • En begudes es dispara la despesa en cervesa (increment del 73,39 %).

consumtaula2

Taula 2.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

consum6

Figura 6.- Comparació del consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

6.- Variacions en els preus

La taula 3 i la figura 7 comparen els preus recollits al  Panel de Consum Alimentari del MAPAMA entre els dos anys 2005 i 2015. Tanmateix val la pena exposar algunes prevencions metodològiques. D’una banda els preus alimentaris tenen una molt alta volatilitat, per a comprendre la seva evolució caldria analitzar la sèrie complerta. D’altra banda, tot i que el preu és una de les variables de l’estadística del MAPAMA, les dinàmiques dels preus són estudiades amb major precisió i especificitat per altres treballs estadístics.

En qualsevol cas el Panel del MAPAMA ens aporta un seguit de dades remarcables:

  • El preu mig ha tingut durant el període considerat de deu anys un increment del 19,91 %.
  • En general els aliments més consumits (carn, llet i derivats lactis, hortalisses fresques, fruita fresca) han tingut increments positius però per sota de l’increment mitjà, a excepció de les hortalisses fresques.
  • En són excepció, sobretot, els ous i el peix i també els fruits secs.
  • En canvi en l’apartat de begudes els increments per sobre de la mitjana es produeixen en totes les categories (vins i caves, cerveses, sucs, begudes refrescants, etc.).
  • Com a dada singular la caiguda del preu del sucre (-39,87 %) entre els dos anys considerats.

consumtaula3

Taula 3.- Preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2017 (€ per kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

consum7

Figura 7.- Gràfic comparatiu dels preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2017 (€ per kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

[1] Aquest informe s’elabora com a continuació de l’informe elaborat l’any 2015.

   Apunt metodològic.- L’any 2013 es va produir un canvi en el cens que s’ha de tenir en compte restant qualitat estadística a efectes comparatius. Tanmateix s’ha considerat que no afecta a l’anàlisi de tendències.

Anuncis

Un pensament sobre “Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers dotze anys (2005-2017)

  1. Enhorabona per l’analisis comparatiu de la evolucio del consum alimentari en valor i volum, en un ampli espai temporal a fi de visibilitzar tendencies i detectar les deviacions de la mitja.
    Molt reflexiu.
    Felicitats !!

    M'agrada

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s