Cinc minuts amb Joan Josep Raventós: Cooperatives vitivinícoles

FRF

aDSC_0823

En Joan Josep Raventós

Catalunya va néixer amb la vinya. La vinya, el vi i l’aiguardent han ocupat un espai rellevant en la transformació i desenvolupament de l’economia del país. Pierre Vilar explica com l’exportació d’aiguardent al segle XVIII va aportar part de les rendes que van impulsar la revolució industrial catalana. Però va arribar la fil·loxera, primer com a oportunitat, quan la fil·loxera era problema dels altres, però poc després com a catàstrofe.

En aquest punt neixen les cooperatives, nascudes de la pobresa per a fer-hi front des de la solidaritat i la cooperació. Les cooperatives de començaments del segle XX ens han deixat un llegat arquitectònic extraordinari com a evidencia de l’energia d’aquell moviment cooperatiu.

Però les cooperatives que van néixer de la pobresa s’han desenvolupat com a empreses majors d’edat i de dimensió. Com s’ha fet aquesta transició? On som ara? Estan les cooperatives vitivinícoles preparades per a fer front al futur? D’això parlem amb en Joan Josep Raventós, President de la Cooperativa de Bràfim i cap de branca del vi de la Federació Catalana de Cooperatives Agràries (FCAC).

Les cooperatives vitivinícoles tenen una història centenària, quin és el llegat actual d’aquesta llarga trajectòria?

Nulles DSC_0030

Celler cooperatiu de Nul.les

Les cooperatives van sortir d’una necessitat concreta i d’una època concreta. A la seva missió s’hi van ajuntar diferents funcions. Una, la principal, va ser permetre que els productors de raïm, els pagesos, poguessin comercialitzar aquest producte amb unes condicions més favorables d’acord amb les  necessitats del mercat i al mateix temps vendre-ho amb una sola mà i així poder obtenir uns millors preus. Aquesta va ser la funció fonamental, però la situació del país en aquell moment també va impulsar les cooperatives com un ens cultural, per dotar als municipis, sovint petits, d’una sèrie de funcions necessàries. Hi havia cooperatives que tenien biblioteca, d’aquella època van sorgir les seccions de crèdit, les cooperatives es van convertir en un lloc de trobada cultural i recreativa. És a dir, les cooperatives realitzaven també una funció social. Aquest és el llegat de les cooperatives i el que no ens hem de deixar perdre.

Les cooperatives van néixer per fer una funció social al mateix temps que econòmica.

Això ha anat evolucionant i en aquest moment no tenim perquè fer les mateixes funcions però no hem d’oblidar d’on partim.

 Quin és el pes actual de les cooperatives en el sector vitivinícola català?

En aquest moment les cooperatives produeixen el 55% aproximadament del raïm que es produeix a Catalunya.

 I avui, què l’hi aporta, en positiu o en negatiu, el fet cooperatiu? Quins son els seus punts forts i quines les seves febleses?

aDSC_0834

Tines del Celler de Bràfim

Entre els punts forts continua destacant el concentrar la producció, aquesta és la base del cooperativisme, la concentració de la producció per diferents motius perquè et permet millors preus a l’hora d’anar a vendre i permet una reducció de costos. Quins són els punts negatius? Potser fa una mica de mal dir però el punt negatiu en el món cooperatiu és encara l’excés  d’individualisme que hi ha en el sector. De fet els catalans som una mica així, a cada poble volem conservar el nostre campanar i a vegades no ens adonem que les coses les hauríem de fer més conjuntament. Encara fa falta que les cooperatives anem evolucionant i entenent que, sense perdre les identitats, si les cooperatives fossin una mica més grans hi guanyaríem tots.

De fet hi ha massa cooperatives, jo crec que ens hauríem de concentrar.

Hi ha dues maneres de concentrar: la fusió o les cooperatives de segon grau i cadascú tria el camí que considera millor. Les fusions fan la cooperativa molt gran però es perd una miqueta la identitat dels que es fusionen. Pel contrari les concentracions en cooperatives de segon grau permeten  continuar amb la imatge pròpia de cada cooperativa i hi ha alguns serveis socials que es poden seguir portant perfectament des de les cooperatives de primer grau.

En la seva opinió quines serien les orientacions estratègiques actuals?

aDSC_0836

Tines de la Cooperativa de Bràfim

Fonamentalment, com ja he dit, l’objectiu és el creixement. I per què aquest creixement?Perquè aquest creixement ens podrà facilitar donar resposta al que el mercat ens demana en aquest moment.

 

Dimensió i qualitat son els eixos estratègics que hem d’adoptar

El mercat és molt variant, al llarg del anys ha anat demanant unes exigències diferenciades del producte, llavors com més gran és la cooperativa més fàcil és assumir aquestes demandes del mercat en temes tals com les varietats, els tipus de vins, les qualitats, etc. Aquests són els aspectes que nosaltres realment hem de treballar per poder oferir lo que el mercat, demana. Com més gran es la Cooperativa més diversitat de productes pot arribar a assumir, mes cupatges pot fer i més pot millorar la seva oferta.

El vi té una alta sensibilitat qualitat – preu. Quines són les opcions vers la  diferenciació de les cooperatives catalanes?

Les cooperatives majoritàriament estan elaborant vins base. El nostre mercat continua sent el del vi base, això no vol dir que cada cooperativa estigui intentant dedicar més esforços a l’elaboració i embotellat dels seus vins. De fet aquesta és també una de les mancances de les cooperatives que és fer el segon pas que és l’elaboració i distribució dels seus vins. Evidentment els mercats exigeixen cada vegada més qualitat i més especialitat. En el vi no tothom ha de pretendre fer el mateix vi. Cadascú ha de poder vendre el seu vi, aquell que dibuixi el terreny on s’ha produït, d’allà on procedeix. Aquestes característiques tan individualitzades dels vins son les que hem de poder destacar a la oferta de les cooperatives. Aquest és el camp cap on ens hem de desenvolupar

 Hi ha una llegenda urbana que diu que els viticultors cooperatius porten el bon vi a cellers privats i el de mala qualitat a la cooperativa. És certa aquesta llegenda?

Si ens remuntem en la història les cooperatives van començar per donar un servei als més petits productors. Què ha passat al llarg d’aquests anys? Doncs que les cooperatives ho tenien que agafar tot. Però aviat es van començar a donar compte que els vins com  més qualitat tenien més bon mercat trobaven. Molts dels elaboradors van començar a exigir uns paràmetres de qualitat que en aquell moment les cooperatives encara no els exigien. Evidentment això va ser en el principi i estic segur que avui en dia els paràmetres de qualitat que estan exigint als seus socis les cooperatives són els mateixos i en molts casos inclús superiors a altres productors. És evident que nosaltres hem de produir un vi base capaç de respondre a les millors exigències de la qualitat que el mercat demana.

 Quins són els mercats del vi i cava cooperatiu? Com han estat evolucionant aquests mercats?

aDSC_0829

Vi d’elaboració pròpia

Majoritàriament el vi  que es produïa a les cooperatives anava als elaboradors, molt poques cooperatives comercialitzaven els seus vins directament. Avui continuen sent majoritàriament els grans elaboradors el destí dels vins cooperatius però ara ja s’exporten directament una part dels vins produïts a Catalunya. La tendència ha sigut la de poder embotellar una part cada vegada més gran dels vins produïts des de les pròpies cooperatives i avui crec que la tendència continua sent aquesta. Es a dir que cada cop més s’intentarà produir, elaborar i embotellar més des de la pròpia cooperativa, però això no desdiu que la major part dels nostres vins se’n van als industrials elaboradors.

Les cooperatives, en relació a altres empreses elaboradores, juguen un doble paper de proveïdor i de competidor, com es gestiona aquesta ambivalència?

La funció de les cooperatives és liquidar el millor preu possible al soci el raïm que ha entregat. Si això ho podem aconseguir elaborant i embotellant nosaltres mateixos…molt bé, però no hem de deixar de banda que hi ha unes empreses molt importants del sector a Catalunya i nosaltres hem de procurar que aquestes empreses ens paguin el raïm el millor possible. No els hi anem a fer la competència, nosaltres només volem que ells ens paguin el gènere el millor possible i això només ho podem assolir fent aquell producte que ells ens demanin en varietats, qualitats i altres característiques que necessiten, a les quals ens hem d’anar adaptant. De fet no es tracta solament d’anar millorant la qualitat sinó que hem d’exigir als associats que produeixin el que els nostres clients volen exactament.

Recentment les cooperatives han optat a la presidència del Consell Regulador del cava. Com valora aquest fet?

aDSC_0827

En Joan Josep Raventós mostra el cava elaborat per la Cooperativa de Bràfim

Bé el fet de de presentar-se a la presidència senzillament és una cosa molt natural. Al Consell Regulador hi ha una representació dels productors i una representació dels elaboradors. Tradicionalment semblava que només podia ser president un representant dels elaboradors i crec que els productors tenim el mateix dret que els elaboradors a l’hora de fer propostes per millorar el món del cava, que això és el que pretenem tots. No són la competència els uns dels altres i, a més, crec que tant dret té un com l’altre. Una candidatura a la presidència per part dels productors no havia passat mai, aquest cop hi hagut la proposta, no ha pogut ser, no passa res. Crec que tant ara com en el futur hem de poder proposar un candidat tant des d’una part com de l’altre, tots busquen el mateix: la millora del cava.

Com s’imagina el futur el sector del vi cooperatiu?

DSC_0817

Agrobotiga de Bràfim

Ja que parlem del futur retornem una mica els orígens, en què ens podem diferenciar els viticultors socis de cooperatives dels viticultors no associats a les cooperatives en independència? En un principi la funció econòmica ha de ser la mateixa tots el que volem és vendre car o com a mínim que sigui el més rendible possible les nostres explotacions. Les cooperatives quina funció han de tindre en aquesta part econòmica? L’objectiu és arribar al mercat amb el millor producte possible i amb el mínim de costos possibles. Per tant com més grans serem millor i aquest és l’objectiu al que s’ha d’anar. Això, en un futur, vol dir creixement no tan sols en volum sinó en tecnologies i en mitjans per poder assolir aquest objectiu.

Per altra banda, si tirem enrere hem vist que les cooperatives venien d’una funció social. Però, com ja he dit abans, aquesta funció ha canviat en el temps, tanmateix a Catalunya continuen quedant molts municipis molt petits dels quals la cooperativa continua sent un dels nuclis centrals de la població.  Així, si parlem no tan sols del creixement general del país sinó que volem defensar aquest país amb aquesta infraestructura agrària tal com s’ha mantingut sempre a Catalunya, crec que les cooperatives continuem fent una funció social. Tenim un exemple molt clar, hi ha molts municipis i entre ells el meu, municipis de set-cents, cinc-cents o quatre-cents habitants, municipis petits que no tenien cap establiment comercial, s’havien tancat les carnisseries, les peixateries i el conjunt de  botigues.

Les cooperatives, amb els seus serveis de caire social, com l’agrobotiga, juguen una funció clau en el sosteniment de la població rural

Avui l’agrobotiga de les cooperatives ha anat suplint aquesta funció que permet que no sigui obligat sortir del poble per proveir-se del més elemental i quotidià. En aquest sentit les cooperatives estan fent un paper dinamitzador de la vida local, qui sap si en un futur les cooperatives assumiran també altres funcions per a la dinamització de la vida rural. Aquesta funció social ens fa tornar una miqueta els orígens del que van ser les cooperatives tot adaptant-ho a la nova realitat del segle XXI

 Per acabar un tema d’ara mateix: com esta anant la campanya d’enguany?

Tenint en compte que venim de dues collites (en alguns llocs de Catalunya) molt dolentes degut  a la secada, aquesta collita d’enguany ha millorat molt. Malgrat que va ser una collita que va començar amb problemes fitosanitaris per culpa del míldiu i les pluges del mes de maig. Després s’ha pogut corregir tot el tema sanitari de la vinya i a l’hora de collir la qualitat ha sigut bona i la quantitat és una collita normal, la qual calculem en un 10 o 15 % més que l’any passat. Així ja s’ha corregit una miqueta aquest dèficit que hi havia hagut aquests últims anys. Tot i així la collita continuarà sent una mica curta però en general podem resumir dient que la qualitat és bona i això és bo, és fonamental.

DSC_0630

Vinyes a Bràfim

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s