Porcí nacional, fermeses i amenaces

Per Jesús Domingo

En els últims anys, s’està produint un notable creixement del sector porcí a Aragó i a Espanya, el que està portant al fet que aquesta Comunitat Autònoma s’iguali amb Catalunya, o fins i tot la superi en alguns moments, com la principal productora de porcí en el nostre país, o que Espanya superi a Alemanya com a líder en aquesta ramaderia a la Unió Europea (UE). Són diversos els motius per a aquesta circumstància, i en cap moment podem atribuir a la casualitat.

D’una banda, a Aragó tenim un ampli territori en el qual es pot tant realitzar la construcció de les instal·lacions complint amb les distàncies que marca la normativa, com disposar de superfície agrària que aprofiti els fems produïts en aquestes instal·lacions. En aquest sentit, hem vist com les granges de porcí s’han anat expandint per tot Aragó, passant de les zones tradicionals a zones en què l’activitat fonamental era l’agricultura. D’altra banda, la diversitat en els models de negoci dins el sector, amb empreses integradores, ramaders “lliures” i models cooperatius, fan que el ramader de porcí compti amb un ampli ventall d’elecció a l’hora de desenvolupar la seva activitat.

La rendibilitat que en els últims anys està oferint el porcí davant d’altres ramaderies també és un al·licient a l’hora d’apostar per ell, tenint en compte les escasses opcions existents a l’hora d’optar per una activitat en el medi rural. Paral·lel a aquest increment en el nombre de places d’engreix de porcí, tant per la construcció de noves granges com per l’ampliació de les ja existents, s’ha produït una sèrie de millores tant en la genètica dels animals, com en el maneig i alimentació dels mateixos, que ha fet augmentar el nombre de garrins produïts i el consegüent augment en els quilos de carn posats al mercat.

Aquest fet, unit a l’estancament en el consum d’aquest tipus de carn, genera que l’exportació sigui una sortida fonamental per a la rendibilitat del sector. La recerca de nous mercats i la consolidació dels ja existents és una activitat constant en el sector. Aquesta activitat exportadora requereix d’empreses amb la dimensió necessària per fer-ho, cosa que està present en el sector, i d’un sector productor altament professionalitzat i amb un producte amb una exigent traçabilitat.

Abundant en el sector productor podem destacar les millores realitzades en les instal·lacions porcines tant de producció de garrins com d’engreix dels mateixos, que les situen com a capdavanteres a escala mundial. L’exquisida bioseguretat a les granges s’ha reduït al mínim els problemes sanitaris, i l’elevada formació del ramader permet un maneig òptim dels animals i una gestió integral de l’explotació. No obstant això, el sector porcí s’enfronta a amenaces que poden afectar a aquest desenvolupament sostingut. Les incerteses davant els canvis normatius que puguin afectar el sector, pel que fa a instal·lacions, benestar animal o fems, o els moviments socials de rebuig a la ramaderia intensiva són algunes d’elles. Enfront dels primers hem d’exigir a les administracions públiques la garantia que les normatives sectorials del sector porcí no patiran dràstics canvis que obliguin al ramader a la realització de quantioses inversions que acabin amb la seva rendibilitat, així com que l’ús dels fems com a fertilitzant agrari vagi a poder realitzar-se com fins ara.

Preparat tenim com a base l’estudi portat a terme pel company Fernando Luna Maza. Enginyer Tècnic Agrícola. COITA de Aragón.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s