La innovació en el sector agroalimentari català

Podeu seguir en aquest enllaç el video de la sessió de la Jornada dels Economistes. Les ponències les trobareu enllaçades als diferents ponents

Per Eduard Arruga

Introducció (Ramón Vallespín, gerentagroalimentari i cooperatiu de la Direcció Territorial a Catalunya i Balears,de Cajamar Caja Rural)

  • La innovació és important a tots els sectors econòmics. En el sector agroalimentari, és quelcom més que important: és vital i estratègica, ja que la mateixa ens pot permetre: desenvolupar nous productes que s’ adaptin a la nova demanda futura, per desenvolupar nous productes d’ alt valor nutritiu, amb una maximització de la competitivitat per ser més competitius, i per satisfer l’ increment de volum de demanda per qüestions demogràfiques.
  • Les entitats financeres estan doncs obligades a facilitar aquesta activitat, mitjançant diferents infraestructures d’ innovació: per exemple, Cajamar Caja Rural, especialitzada en el sector, compta amb 2 centres d’ investigació, centrats en les àrees d’ Alimentació i Salut, Sostenibilitat, Bioeconomia i Tecnologia; també disposa d’ una Escola formació ADN-Agro Food, Agroanàlisi financer, i -recentment- una Incubadora d’ aigua.

Reptes innovatius (Josep M. Monfort, exDirector General de l’ Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries,IRTA)  – Enllaç a la presentació de JosepM. Monfort.

  • El sector agroalimentari català és un sector madur, diversificat, de cadena complerta, importador (de matèries primeres) i exportador (de productes finals), amb comparativament alt grau d’ autosuficiència.
  • Catalunya és un gran pol científic de recerca (0,1% de població mundial, 1,0% de recerca mundial), però poques iniciatives privades en recerca i innovació.
  • No hi ha dades per al sector agroalimentari, però segurament es podria i s’ hauria de fer molt més.
  • L’ activitat de recerca en el sector està molt concentrada a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, quan el sector agroalimentari català està molt més repartit per tota Catalunya.
  • Si abans de la recent crisi econòmica, Catalunya ocupava el nivell 2on (innovator follower), ara n’ ocupa el 3er (moderate innovator).
  • Oferim una innovació low cost, i no som follower, tot i ser un sector acceptat internacionalment pel seu nivell d’ exportacions. El nostre orgull de capacitat innovadora és baix i haurà de ser treballat.
  • Hi ha ara molts i diferents reptes innovatius: economia circular, canvi de paradigma en la concepció dels actuals sistemes agroalimentaris, canvis importants (climàtic, global, ètic), “last mille”, salut, food security, sostenibilitat, concentració del consum en un 70 % a zones urbanes lluny de la producció, consumidors sensibles al medi ambient (gestió del plàstic), nous productes com carn in vitro, productes amb impressió 3D.
  • L’ IRTA té diversos eixos d’ actuació, procurant al màxim la col·laboració público-privada, per a avançar en el camp de la recerca, del desenvolupament i de la innovació en aquest sector.

Dret alimentari i innovació (Juan RamonHidalgo, advocat, membre del Grup Barcelona Dret Alimentari) Enllaç al resumde la ponència / Enllaç a la ponència de Juan Ramon Hidalgo.

  • La innovació ha necessitat sempre assumir un cert grau d’ inseguretat jurídica, risc i responsabilitat.
  • Certament, cap producte pot comercialitzar-se sense el compliment i la conformitat amb la legislació alimentària.
  • Les ciències alimentàries també ajuden a pronosticar els nous marcs legals i l’ adaptació de la innovació als aspectes legals més actuals.
  • El ciutadà té dret a beneficiar-se de la innovació alimentària, especialment quan aquesta està vinculada a la protecció dels seus drets fonamentals.
  • La legislació alimentària, en aquests casos, té l’ obligació d’ encaixar la innovació en el marc de la legalitat.
  • El procés de simplificació normativa, el risc de desenvolupament i la responsabilitat legal principal de l’ operador alimentari permeten cert efecte potenciador de la innovació i de l’ adaptació del dret alimentari a les noves situacions i als nous avanços.
  • El Dret Alimentari té l’ obligació d’ atendre noves situacions innovadores i té certa flexibilitat per adaptar-les, però encara queda molt per avançar en noves tècniques legislatives i interpretatives.
  • Les limitaciones a la innovació existeixen i tenen resposta en el control, per part de l’ Administració, del compliment de la legislació alimentària, però les oportunitats també hi són, amb una interpretació adequada del Dret Alimentari en el marc de la competitivitat, de la defensa del mercat i dels interessos del consumidor.

Exemples d’ innovació (Jordi Ballester, capde Serveis Corporatius i Desenvolupament de Negocis, a Semillas Fitó)Enllaç a la presentació de Jordi Ballester

  • Aquesta empresa catalana, especializada en llavors, fundada el 1880 a Sant Martí de Provençals (Barcelona).
  • Ara és una de les multinacionals líders en el sector de la millora genètica, producció i distribució de llavors de plantes agrícoles i hortofrutícoles.
  • Factura uns 90 milions € a l’ any, dels que un 65 % correspón a l’ exportació, i en dedica prop del 20% a la recerca.
  • Té presència directa en molts països, i en llurs centres compta amb oficines pròpies, centre de recerca camps d’ assaig, i centenars de pagesos col·laboradors per a millorar i adaptar cada llavor a cada zona i climatologia.
  • El 2016, el seu programa de recuperació del sabor del tomàquet, anomenat “Monterosa”, que ha comportat 8 anys de recerca, fou guardonat amb el Premi a la Innovació Hortofrutícola.
  • El febrer d’ enguany ha presentat, en el marc de la Fira Fruit Logistica, a Berlín, el concepte “FitoFoodture”, amb noves propostes, com Essentia i Waikiki (a més de Monterosa), dirigides a satisfer les necessitats del consumidor.
  • També el febrer ha presentat, als pagesos d’ Almeria, noves varietats de llavors de pebrot groc (Mikonos, Madagascar, Borneo), de sembra tardana i planta resistent.

Introducció (Ramón Vallespín, gerent agroalimentari i cooperatiu de la Direcció Territorial a Catalunya i Balears,de Cajamar Caja Rural)

– La innovació és important a tots els sectors econòmics. En el sector agroalimentari, és quelcom més que important: és vital.

– Les entitats financeres, com Cajamar Caja Rural -especialitzada en el sector- estan doncs obligades a facilitar aquesta activitat.

1.Reptes innovatius (Josep M. Monfort, exDirector General de l’ Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries,IRTA)

– El sector agroalimentari català és un sector madur, diversificat, de cadena complerta, importador (de matèries primeres) i exportador (de productes finals), amb comparativament alt grau d’ autosuficiència.

– Catalunya és un gran pol científic de recerca (0,1% de població mundial, 1,0% de recerca mundial), però poques iniciatives privades en recerca i innovació.

– No hi ha dades per al sector agroalimentari, però segurament es podria i s’ hauria de fer molt més.

– L’ activitat de recerca en el sector està molt concentrada a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, quan el sector agroalimentari català està molt més repartit per tota Catalunya.

– Si abans de la recent crisi econòmica, Catalunya ocupava el nivell 2on (innovator follower), ara n’ ocupa el 3er (moderate innovator).

– Hi ha ara molts i diferents reptes innovatius: economia circular, canvi de paradigma en la concepció dels actuals sistemes agroalimentaris, canvis importants (climàtic, global, ètic), “last mille”, salut, food security, sostenibilitat.

– L’ IRTA té diversos eixos d’ actuació, procurant al màxim la col·laboració público-privada, per a avançar en el camp de la recerca, del desenvolupament i de la innovació en aquest sector.

2.Dret alimentari i innovació (Juan Ramon Hidalgo, advocat, membre del Grup Barcelona Dret Alimentari) Vegeu el resum en aquest enllaç i el detall de la presentació aquí

– La innovació ha necessitat sempre assumir un cert grau d’ inseguretat jurídica, risc i responsabilitat.

– Certament, cap producte pot comercialitzar-se sense el compliment i la conformitat amb la legislació alimentària.

– Les ciències alimentàries també ajuden a pronosticar els nous marcs legals i l’ adaptació de la innovació als aspectes legals més actuals.

– El ciutadà té dret a beneficiar-se de la innovació alimentària, especialment quan aquesta està vinculada a la protecció dels seus drets fonamentals.

– La legislació alimentària, en aquests casos, té l’ obligació d’ encaixar la innovació en el marc de la legalitat.

– El procés de simplificació normativa, el risc de desenvolupament i la responsabilitat legal principal de l’ operador alimentari permeten cert efecte potenciador de la innovació i de l’ adaptació del dret alimentari a les noves situacions i als nous avanços.

– El Dret Alimentari té l’ obligació d’ atendre noves situacions innovadores i té certa flexibilitat per adaptar-les, però encara queda molt per avançar en noves tècniques legislatives i interpretatives.

– Les limitaciones a la innovació existeixen i tenen resposta en el control, per part de l’ Administració, del compliment de la legislació alimentària, però les oportunitats també hi són, amb una interpretació adequada del Dret Alimentari en el marc de la competitivitat, de la defensa del mercat i dels interessos del consumidor.

3.Exemples d’ innovació (Jordi Ballester,cap de Serveis Corporatius i Desenvolupament de Negocis, a Semillas Fitó) Vegeu el detall de la presentació en aquest enllaç

– Aquesta empresa catalana, especializada en llavors, fundada el 1880 a Sant Martí de Provençals (Barcelona).

– Ara és una de les multinacionals líders en el sector de la millora genètica, producció i distribució de llavors de plantes agrícoles i hortofrutícoles.

– Factura uns 90 milions € a l’ any, dels que un 65 % correspón a l’ exportació, i en dedica prop del 20% a la recerca.

– Té presència directa en molts països, i en llurs centres compta amb oficines pròpies, centre de recerca camps d’ assaig, i centenars de pagesos col·laboradors per a millorar i adaptar cada llavor a cada zona i climatologia.

– El 2016, el seu programa de recuperació del sabor del tomàquet, anomenat “Monterosa”, que ha comportat 8 anys de recerca, fou guardonat amb el Premi a la Innovació Hortofrutícola.

– El febrer d’ enguany ha presentat, en el marc de la Fira Fruit Logistica, a Berlín, el concepte “FitoFoodture”, amb noves propostes, com Essentia i Waikiki (a més de Monterosa), dirigides a satisfer les necessitats del consumidor.

– També el febrer ha presentat, als pagesos d’ Almeria, noves varietats de llavors de pebrot groc (Mikonos, Madagascar, Borneo), de sembra tardana i planta resistent.

Conclusions

– Hi ha necessitat, però també possibilitats, per a una millora important en l’ activitat d’ innovació en el sector agroalimentari català.

– El dret alimentari i la innovació són absolutament compatibles per avançar en noves tecnologies, processos i l’ adaptació de nous aliments i ingredients alimentaris al mercat i a les necessitats del consumidor.

– Cal que tots els agents a les successives baules de la cadena agroalimentària assumeixin, de forma coordinada, aquesta necessitat d’ innovació, desenvolupant-ne les corresponents accions.

– I tant l’ Administració pública com les entitats financeres han de facilitar els ajuts i els recursos precisos per a que el sector agroalimentari català recuperi un lloc important en el corresponent ranking a nivell mundial i millori el benestar de la societat catalana.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s