Cinc minuts amb na Montserrat Coberò: Turisme rural

Catalunya es troba en un moment clau per definir el seu futur, en molts aspectes cabdals i també respecte a com s’ha de desenvolupar el model turístic per tal que beneficiï al conjunt del país i a tots els ciutadans.

El turisme rural, sobretot des dels anys vuitanta, ha tingut un paper cabdal en el desenvolupament de les àrees rurals. Ha permès que moltes famílies del medi rural continuessin vivint en el territori, ha creat llocs de treball per a dones i joves i ha impulsat la rehabilitació de nombrosos edificis que haurien desaparegut.

En definitiva, ha contribuït a mantenir viu el camp català, especialment en els indrets més vulnerables. Tanmateix avui estan emergent nous vectors que poden posar en risc el model actual, en un moment en que és necesari donar eines al camp català perquè pugui continuar viu i endreçant el territori, en benefici del conjunt de la ciutadania.

Per parlar de tot plegat ens hem reunit amb Na Montserrat Coberó, directora dels serveis tècnics de TURALCAT. Montserrat Coberó és llicenciada en historia, master en gestió del patrimoni i postgrau en noves activitats d’oci i turisme. Segarrenca per origen familiar i per vocació. Autora de diversos llibres de divulgació històrica, exposicions i projectes de desenvolupament turístic.

Per començar l’entrevista em podria definir el turisme rural? Quines activitats inclouríem en aquest terme?

El concepte “turisme rural” és força complex. Podríem acotar-lo a través de dues definicions: una de més àmplia i una d’específica. Si atenem a la definició més àmplia és aquell tipus de turisme que molts ciutadans fan en viatjar cap a àrees rurals del propi país o d’altres de més llunyans amb l’objectiu de descobrir els atractius i particularitats del seu medi rural. Cal tenir en compte que en el món occidental actualment les àrees urbanes s’assemblen molt unes a altres, lamentablement s’estan homogeneïtzant de forma accelerada. Ho constatem en molts fenòmens, des de l’arquitectura contemporània (amb edificis de Norman Foster o d’altres grans arquitecte en urbs dels cinc continents) fins a la presència de franquícies en el sector del comerç, la restauració, etc. que substitueixen els establiments locals tradicionals de totes les ciutats per altres d’estandaritzats a nivell global.

En canvi per a descobrir el caràcter, l’essència i les singularitats d’un territori, d’un país, els turistes amb esperit viatger escullen visitar les àrees rurals i complementar-ho amb escapades a les ciutats més rellevants.

Si agafem el concepte “turisme rural” en un sentit més específic, és una modalitat d’allotjament turístic, regulada pel Decret 159/2012, que garanteix el contacte amb la realitat rural. Sols es poden crear allotjaments rurals en nuclis de menys de 2000 habitants, tot i que la major part els trobarem en micropobles i en masies enmig dels camps. Seran edificacions molt ben restaurades, que ofereixen un alt grau de confort, i molt autèntiques, com a mínim anteriors a 1950, tot i que la major part es troben en edificacions dels segles XVII-XIX (algunes d’origen més antic).

És una modalitat turística que permet defugir la massificació donat que, com a màxim s’hi poden allotjar 15 persones, tot i que la majoria dels establiments tenen entre 4 i 8 places, ideal per a una estada en família o en parella. Es garanteix que el titular de l’allotjament sigui una persona molt vinculada al territori, que donarà una atenció molt personalitzada al seu hoste i que li oferirà la possibilitat de descobrir els racons més atractius de l’entorn, els productes més característics, les experiències més singulars, tot girant al voltant d’aquesta realitat rural que resulta tan atractiva.

Es parla del turisme rural com a un fenomen relativament recent. Es que no hi havia turisme rural abans dels anys vuitanta?

A casa nostra el turisme rural va començar a sorgir de forma molt incipient a inicis dels 80 del segle passat i la primera normativa que ja en regula l’autenticitat és del 1983. Però els nostres veïns francesos, els pioners en crear una oferta de turisme rural a Europa, van començar a tenir una oferta estructurada a partir dels inicis de la dècada dels anys 50, una vegada recuperats dels estralls de la segona guerra mundial.

No obstant, abans de la creació d’aquesta oferta turística, existien uns antecedents des del segle XIX, les escapades “al poble” a través de les casetes d’estiueig de la burgesia barcelonina o de les ciutats industrials, que cercaven indrets més frescos que la capital (Cerdanya, Vallès, …) i on es podien permetre un cert relaxament de les normes de protocol estrictes que regien la vida de les elits urbanes. També les classes treballadores tenien sovint la possibilitat de retornar al poble d’on eren originàries les seves famílies, acollits en la casa pairal familiar.

És un servei que ha sorgit a partir d’una nova demanda provinent del propi desenvolupament o ha estat impulsada des de les polítiques públiques de desenvolupament rural?

En primer lloc es va fer evident la necessitat que tenien els habitants de les ciutats, generalment les classes mitjanes, d’escapar de les grans urbs durant l’estiu i els caps de setmana per retrobar la natura i la tranquil·litat en els espais rurals.

A casa nostra aviat va sorgir la regulació esmentada del 1983 que, alhora que garantia als clients una oferta allotjativa rural molt autèntica, també tenia un efecte estimulador de l’economia de les àrees rurals. Aquesta primera normativa (amb continuïtat fins a l’actualitat a través de diverses modificacions) impulsava la creació d’allotjaments rurals concebuts com una nova oportunitat d’activitat econòmica per a les famílies que vivien a les àrees rurals, que en aquells moments continuaven patint un agut procés de despoblament.

Aquesta normativa era una eina estratègicament molt ben concebuda per a impulsar el desenvolupament de les àrees rurals perquè alhora que generava nova activitat econòmica, estimulava la rehabilitació d’edificacions antigues que havien caigut en desús, creava noves oportunitats de treball que permetien als joves continuar vivint a les àrees rurals, impulsava la incorporació de les dones pageses al mercat de treball (generalment eren les responsables de gestionar els establiments d’allotjament) i va estimular la creació de sinergies molt positives que impulsaven l’aparició d’altres activitats complementàries, de productes agraris de qualitat, la conservació del patrimoni històric i les tradicions rurals, entre d’altres

L’efecte estimulador des de l’administració també es va concretar en algunes línies d’ajut per a la creació d’aquests establiments, però amb uns percentatges de subvenció molt modestos, molt inferiors als concedits en la majoria de comunitats autònomes de l’estat espanyol.

Es el mateix turisme rural que agroturisme? Quina vinculació hi ha entre turisme rural i agricultura?

Turisme rural i agroturisme comparteixen els alts nivells d’exigència de qualitat i d’autenticitat que hem descrit en l’apartat anterior. Comparteixen també l’exigència de que el titular de l’allotjament ha de ser una persona que viu i treballa a la mateixa comarca on està ubicat l’establiment d’allotjament. L’agroturisme hi afegeix un plus d’apropament a la ruralitat perquè els seus propietaris han de dedicar-se majoritàriament a l’agricultura o la ramaderia i han d’oferir als seus hostes la possibilitat de visitar l’explotació. Els titulars dels allotjaments classificats com a turisme rural també tenen un origen familiar molt vinculat al món agrari però desenvolupen altres activitats com a font d’ingressos principal.

Afavoreix al turisme rural el fet que Catalunya sigui una potencia turística internacional? Quines sinèrgies es produeixen.

Catalunya és una potencia turística de gran rellevància internacional. Els pols de major atracció són la ciutat de Barcelona i les nostres costes. Però també el turisme rural aconsegueix, generalment en el període estival, una notable afluència de clients internacionals en els seus establiments. I gràcies a l’alt nivell d’exigència de la normativa que el regula, el turisme rural català té un alt nivell de qualitat i d’autenticitat, major que en altres destinacions veïnes.

Malgrat aquests punts forts, lamentablement, el turisme rural català està encara molt poc promocionat. Des de Turalcat (Confederació del turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya) treballem per a convèncer l’administració que cal potenciar la promoció de l’oferta turística integral de la Catalunya Rural com un factor que contribueixi a descongestionar la ciutat de Barcelona en els moments de major afluència turística i alhora contribuir a redistribuir la riquesa que aporta el turisme cap a les àrees rurals, amb una oferta paisatgística, patrimonial i de serveis turístics molt atractiva, però encara molt poc coneguda en els mercats internacionals.

Plataformes com Airbnb son competència o complementen les opcions del turisme rural.

Les grans plataformes de venda on-line d’allotjament són una eina de comercialització molt útil per a totes les modalitats d’allotjament de qualsevol destí turístic, també per als allotjaments rurals catalans.

El problema important que generen o fomenten algunes d’aquestes grans plataformes és que inclouen en la seva oferta un gran nombre d’allotjaments que no estan legalitzats. Aquest fet crea problemes d’indefensió en els clients que s’hi allotgen ja que no podran presentar cap reclamació si l’allotjament reservat no respon a les característiques publicitades i/o a les expectatives generades a través de la plataforma.

Però el problema més greu que causa aquesta ingent quantitat d’oferta d’allotjament no reglada és que són activitats econòmiques molt lucratives que s’escapoleixen de les càrregues impositives que ha de pagar qualsevol activitat econòmica. Aquest fet és especialment perjudicial tenint en compte que els allotjaments es reserven gràcies als atractius de la destinació i els seus clients fan ús, com no pot ser d’altra manera, de les instal·lacions, equipaments i serveis públics de la destinació (des de les carreters, els aeroports, els serveis mèdics, la policia, els monuments que visiten, etc.).

En no pagar impostos no contribueixen a mantenir el cost de les infraestructures i els serveis que han utilitzat i dels quals obtenen els seus beneficis.

Aquest és un problema de gran transcendència del qual la societat catalana encara no ha pres consciència i que és decisiu per al model de territori que volem tenir.

Convidem a tothom que tingui interès per aquesta qüestió a adherir-se al “Manifest per un turisme responsable i sostenible” i a informar-se a través del blog www.manifestperunturismeresponsableisostenible.cat

Es a dir, que per aquesta via passem de un turisme de masies i cases rurals a un turisme en benefici dels urbanites que disposen d’una segona residencia?

A les àrees rurals catalanes continuen oferint-se alguns allotjaments no legalitzats però des del Decret 159/2012 hi ha una nova modalitat d’allotjament que ha omplert la ciutat de Barcelona, la costa i ara també està arribant a les àrees rurals: els Habitatges d’Ús Turístic, que en la majoria de casos no són tractats com una activitat econòmica sinó que són equiparats al lloguer d’un immoble i, a diferència dels establiments de turisme rural, no se’ls exigeix el compliment de requisits tècnics ni l’alta del titular a la Seguretat Social, sinó simplement la cèdula d’habitabilitat. 

En el medi rural estan començant a provocar una competència deslleial perquè tenen uns menors costos de funcionament i, el més important, tot l’efecte positiu que té el turisme rural per al desenvolupament del medi rural s’està veient substituït per una activitat que genera molts beneficis que no es queden en el medi rural perquè generalment els seus propietaris són empreses immobiliàries o persones físiques que lloguen la seva segona residència i que no resideixen a les àrees rurals. En ambdós casos, els beneficis no es reinverteixen a les àrees rurals, que precisen d’eines que impulsin la seva dinamització econòmica.

Tot i que el turisme rural és en benefici del món rural s’han produït friccions entre dues culturals i/o dues realitats, la del turisme i la de l’activitat agrària. En la seva opinió quines serien les propostes per harmonitzar aquestes activitats.

En la meva llarga experiència no he vist que s’hagin produït friccions entre aquestes dues línies d’activitat econòmica del medi rural. Al contrari, són complementàries, es necessiten i es potencien l’una a l’altre.

És evident que l’allotjament rural deu la seva essència i singularitat al fet d’estar ubicat en un entorn on es desenvolupen les activitats agràries. Per la seva banda l’agricultura catalana està evolucionant cap a produccions cada vegada de major qualitat i comença a orientar-se cap a la venda directa al consumidor. Els turistes que visiten els nostres comarques rurals són un important client potencial per aquests productors.

En aquest sentit des de Turalcat estem impulsant diverses línies de treball que estimuli la cooperació entre allotjaments i productors i hem creat la plataforma www.catalunyarural.cat perquè els nostres turistes hi puguin trobar l’àmplia oferta de productes, activitats i allotjaments que els ofereix el medi rural.

Reprenent la qüestió referent a les friccions, en algun cas molt puntual, s’han hagut de trobar solucions a situacions en que les activitats ramaderes provocaven fortes emissions de males olors que dificultaven que els turistes allotjats en establiments rurals propers poguessin gaudir del paisatge i de l’entorn en condicions acceptables. Però han estat situacions molt ocasionals i, les que conec de prop, s’han solucionat a través de negociacions que han culminat amb una bona entesa entre totes les parts implicades.

Vostè és una decidida defensora del patrimoni rural. En aquest sentit s’ha comentat que s’està produint un progressiu deteriorament del patrimoni arquitectònic rural. A qui correspondria mantenir aquest actiu cultural i paisatgístic?

En conjunt la societat catalana encara no és prou conscient del gran valor del nostre patrimoni rural. Ja hi ha en alguns sectors més sensibilitzats una certa consciència de la necessitat de conservar les cabanes, els cups i altres estructures agrícoles construïdes prop dels camps de conreu. Però encara són molt pocs els que s’adonen del gran valor dels marges construïts amb l’objectiu de  convertir els pendents de muntanyes i turons en superfícies conreables. És una ingent obra d’enginyeria agrícola realitzada per la pagesia al llarg de moltes generacions, en una tasca constructiva de segles.  Fan una funció molt efectiva per a retenir l’aigua de pluja i permetre que regui de forma homogènia tota la terrassa conreada i contribueix a conservar la capa superficial del sòl, la més rica en nutrients. Lamentablement en les darreres dècades s’han destruït un gran nombre de marges arreu de Catalunya.

Deixant de banda la seva funció agrícola, actualment formen part del nostre paisatge agrari en moltes àrees rurals i són molt valorats pels nostres turistes, especialment els procedents de països, com EUA o Austràlia, on aquesta obra tan extensa resulta molt sorprenent.

Convindria trobar mecanismes per a garantir la conservació de tot aquest patrimoni, possiblement amb el suport de l’administració.

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s