Cinc minuts amb en Jordi Salas-Salvadó: Dieta Mediterrània

Reportatge realitzat per Antoni García Gabarra i Eduard Arruga

El Dr Jordi Salas és catedràtic de Nutrició a la Universitat Rovira i Virgili, membre de diverses xarxes catalanes i espanyoles de recerca sobre nutrició. És president del World Forum for Nutrition Research and Dissemination. Fou president de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i membre del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). En els darrers anys la seva recerca s’ha centrat en assaigs clínics en humans per avaluar l’efecte de diverses dietes, en especial la Mediterrània, en l’obesitat, la diabetis, la síndrome metabòlica i la malaltia cardiovascular. Ha publicat més de 500 articles i ha editat 5 llibres. Ha estat distingit amb nombrosos premis en reconeixement a la seva carrera científica i professional.

Assistim el 2 d’abril a una jornada sobre Models alimentaris i canvi climàtic organitzada pel Centre Català de Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC). El Dr. Jordi Salas inaugurà la jornada com a president del CCNIEC. L’abordem al final d’aquesta jornada per fer-li una sèrie de preguntes.

Quines han estat les teves conclusions sobre la jornada d’avui dedicada a Models alimentaris i canvi climàtic?

Tenim un problema greu a afrontar els propers anys que és el de la sostenibilitat del planeta. Dins d’aquesta sostenibilitat, s’ha estat parlant dels models alimentaris i el canvi climàtic, doncs ambdues coses van molt lligades. Bàsicament s’ha dit que en els propers anys s’han de fer mesures per pal·liar el canvi climàtic a través de l’agricultura i l’ordenació de la ramaderia en el nostre país però també a nivell mundial a través de l’alimentació. El futur està en canviar els models alimentaris que hem tingut en els darrers anys. Dintre d’aquests canvis, s’ha parlat que la dieta hauria de ser molt més a base de productes vegetals i menys de productes animals. Això s’ha de fer de forma ordenada, tranquil·la i pensant en tothom perquè hi ha moltes persones que viuen de l’alimentació. Un altre dels punts més importants que hem arribat com a conclusió és que els canvis s’han de fer no només a través de l’educació de la població sinó també a través d’altres mesures i polítiques que han de prendre els agents de salut pública i els polítics. S’ha parlat dels impostos sobre els productes animals, apujant els dels productes animals, essent solidaris d’aquest problema que tenim, i reduint els dels productes vegetals i fins i tot eliminant l’IVA d’alguns d’aquests darrers.

Tu ets un gran defensor de la Dieta Mediterrània (DM). En comparació amb les Dietes Vegetariana o Vegana (DV) i amb la Dieta Americana (DA) quina és la més saludable, quina la més sostenible i quina la més barata?

Des del vector de salut, actualment l’evidència més gran que tenim és la DM, la qual té molts beneficis per a la salut des del punt de vista cardiovascular, de càncer, de diabetis i d’altres malalties. Hi ha molts estudis que ho avalen. Això no vol dir que no hi hagin altres patrons dietètics que puguin ser tan saludables com la DM però d’això en tenim molta menys evidència, com ens passa amb les DV que són les més sostenibles. La DA és la més barata, la menys sostenible i la que dona més problemes de salut.

Durant la jornada has intervingut per dir que mentre el pa blanc té un IVA molt reduït (4%) el pa integral té un IVA reduït (10%), la qual cosa no resulta coherent amb la recomanació sanitària de substituir l’ús del cereals refinats per cereals integrals.

Parlar de canviar l’IVA amoïna a la indústria alimentària. Tanmateix, des del 2015 l’OMS recomana que una de les eines més efectives per canviar el tipus i quantitats d’aliments consumits és a través dels impostos. Un primer pas seria igualar l’IVA i el preu del pa integral amb els del pa normal. S’hauria d’apujar l’IVA de la carn, especialment de la carn vermella i la processada, i abaixar el de les fruites i hortalisses.

També s’ha intentat frenar el consum de sucre a Catalunya mitjançant una impost sobre les begudes refrescants amb un contingut de sucre igual o superior al 5% però el percentatge impositiu és molt baix i no frena gaire el seu consum. Tot i així, el mer anunci d’aquesta mesura fiscal n’ha fet disminuir la demanda.

Has estat des de l’any 2006 fins ara un dels líders dels estudis PREDIMED i després de PREDIMED PLUS. Ens pots parlar sobre aquests estudis?

L’estudi PREDIMED va consistir en comparar una mostra poblacional de milers de persones, durant uns quants anys consecutius i de forma prospectiva, dividint-la en 3 grups: DM més oli d’oliva verge extra, DM més fruits secs i DA baixa en greixos. S’ha de dir que hi havia un error de concepció perquè s’ha demostrat després que el greix d’origen vegetal en la majoria de casos resulta beneficiós i s’ha combatut de forma injustificada el total de greixos, la qual cosa ha comportat la seva substitució per hidrats de carboni, moltes vegades amb un alt contingut de sucres i poca quantitat de fibra, substitució que ha estat desafortunada.

El resultat d’ambdós grups de DM, amb oli d’oliva verge extra o fruits secs, quant a disminució del risc cardiovascular, de diabetis i de síndrome metabòlic, així com de mortalitat, ha estat molt important respecte a la DA baixa en greixos. 

PREDIMED PLUS ha estat una continuació de PREDIMED. Consisteix en un estudiar a mig i llarg termini un grup de 7.000 persones obeses i amb síndrome metabòlic, si perdre pes amb DM i exercici físic té beneficis per a la salut en termes de malaltia cardiovascular, càncer i mortalitat. Ja en tenim els resultats del primer any que mostren una reducció de l’hemoglobina glicosilada, dels triglicèrids, de la glucèmia i de la resistència a la insulina, així com un augment del colesterol HDL (el bo). Cal esperar els resultats a llarg termini però, com a mínim, la reducció d’aquests paràmetres, encara que només fos temporal i el pes s’anés recuperant al llarg dels anys, és positiu perquè probablement significarà una reducció de la morbiditat i la mortalitat i una contenció de l’augment de pes.

L’etiquetatge nutricional, inclòs el repetit en forma abreujada en el frontal dels envasos d’aliments processats, resulta poc comprensible per al consumidor. Per això s’han desenvolupat en alguns països europeus alguns models voluntaris que intenten orientar el consumidor a triar aquells productes més convenients des del punt de vista de la salut, com per exemple el Traffic lights britànic i el NutriScore francès. Quin d’aquests sistemes complementaris li sembla més efectiu i per què?

Inicialment jo estava en favor del sistema del Traffic lights, tot i les evidents limitacions que presenta perquè no analitza l’aliment en el seu conjunt, com sí ho fa el NutriScore, sinó alguns dels seus nutrients per separat. En canvi, el NutriScore té en compte de forma combinada diversos factors per tal d’emetre una puntuació global que va de la més favorable de totes, la A en verd fosc, a la més desfavorable, la E en taronja fosc/roig. Puntuen de forma negativa les quantitats d’energia, sucres, greixos saturats i sodi/sal i de forma positiva les quantitats de fruites i verdures, fibra i proteïnes.

NutriScore té algunes limitacions que s’està estudiant com corregir-les. És el cas de l’oli d’oliva i dels fruits secs, aliments saludables però que tenen un alt contingut d’energia i greixos. També és cert que no té en compte el contingut de vitamines i minerals. S’ha de dir però que és el sistema que ha demostrat ser el més efectiu i comprensible en orientar correctament l’elecció saludable dels aliments per part dels consumidors, segons s’ha pogut comprovar en els més de 30 estudis científics que l’avalen. Per això s’ha adoptat de forma generalitzada a França i s’està estenent la seva implantació a Bèlgica. També Espanya i Portugal han manifestat la seva voluntat d’incorporar aquest sistema. En el cas d’Espanya, després de la correcció aplicable a l’oli d’oliva. Cinc empreses multinacionals volien implantar a Espanya el seu sistema poc eficient basat en racions, i no en 100 g o 100 ml com el NutriScore, però afortunadament semblen haver desistit davant de l’anunci d’adopció d’aquest darrer.

Una de les coses que s’ha fet de forma molt àmplia a França, i que s’haurà de fer també a Espanya abans de la implantació del NutriScore, és una campanya molt gran de formació dels consumidors en matèria de dieta i elecció dels aliments. No s’han de comparar aliments no intercanviables ni s’ha d’oblidar que la base de l’alimentació han de ser els productes poc processats, de manera preferent fruites, verdures, llegums, oli, peix, fruits secs, a ser possible de proximitat i de temporada, la qual cosa significa una major sostenibilitat mediambiental i uns aliments més saborosos i nutritius.

Darrerament s’està parlant molt de Nutrigenòmica i Nutrició personalitzada. Com serà el futur de la nutrició: hi hauran aliments “a mida” de cada persona, ja siguin aliments d’ús corrent, aliments enriquits o modificats, o complements alimentaris?

No és econòmicament sostenible un sistema basat en aliments “a la mida” de cada persona, com tampoc ho seria que tots els aliments fossin de conreu ecològic. Sí és factible que en aquelles persones en les quals el factor genòmic fos important en relació a la nutrició se’ls recomanessin alguns aliments específics però no pas fer-ho d’una forma generalitzada al conjunt de la població.

Equip de recerca conduit pel Dr Jordi Salas
Anuncis

Un pensament sobre “Cinc minuts amb en Jordi Salas-Salvadó: Dieta Mediterrània

  1. Molt interessant l´entrevista amb el Dr. Sala. Per molt que hagim escoltat les pautes a seguir mai va malament que se li recordi a la població i sobretot per veus tan coneixedores del tema com aquesta.
    M´ha interessat molt i penso recomanar la seva lectura a la gen del meu departamet.

    M'agrada

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s