Vers una Cadena Agroalimentària més eficient, justa i sostenible

Per Eduard Arruga, Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes

Considerem cadena agroalimentària tot el procés que va des de la producció primària -agricultura, ramaderia, pesca i forestal- a la transformació, transport, distribució, comerç, restauració i consum dels productes obtinguts, bàsicament aliments (de la terra a la taula).

Cop d’ull a la situació actual de la cadena a Catalunya

Econòmicament, es tracta d’un sector potent, per la seva important contribució a la creació del Producte Interior Brut de Catalunya i la seva positiva aportació a la Balança Comercial, com a conseqüència de l’alt nivell de competitivitat de molts dels seus subsectors (fruita, embotits, cava). També hi ha sectors industrials agroalimentaris força proclius a la sostenibilitat, encara que molts d’ells utilitzin matèries primeres importades (cacau, cafè, cereals, llet).

El sector agroalimentari (incloent-hi el sector agrari) és el primer sector econòmic de Catalunya, i -contemplat en el conjunt de la cadena agroalimentària des de la producció al consum-, representa el 30 % de la despesa de consum (dins i fora de la llar) de les famílies catalanes.

A més, segons reflecteixen les taules input-output, és un dels sectors -junt amb el de l’energia- més interrelacionats amb els altres sectors de la producció, de manera que la seva evolució -estructuralment anticíclica- incideix molt directament en la dels altres sectors econòmics, proporcionant un alt grau d’estabilitat.

Socialment, compleix una funció molt important, en 2 elements essencials: alimentació i treball. En el primer, per quan assegura la provisió d’ aliments a la població en termes de suficiència (quantitat), seguretat (qualitat) i salut (diversificació). En quan a treball (més de 300.000 llocs), en proporciona de manera estable a totes les baules de la cadena agroalimentària.

Mediambientalment, gràcies a l’arrelament de la població agrària en el territori, la cadena agroalimentària redueix la tendència a l’abandonament del camp i en permet la seva conservació. Hi ha afirmacions -poc fonamentades- de que l’agroalimentari és, junt amb el químic, un dels sectors amb major potencial en els camps de la reducció del malbaratament i del reciclatge de residus; certament, hi ha marges de millora, però aquesta és una qüestió que afecta tots els sectors de producció i de consum.

Institucionalment, a més de les entitats creades per les administracions públiques i de les educatives, cal esmentar l’existència a Catalunya de moltes institucions privades, de gran interès i incidència: Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), Unió de Pagesos (1974), Institució Catalana d’Estudis Agraris (1977), Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (1979), Bancs dels Aliments (1987), entre moltes altres. I, havent-ne estat el bressol, continua essent-ne en molts casos la seu directiva o la base d’activitat d’importants empreses o marques del sector: Bonka, Borges, Cacaolat, Codorníu, Cola-Cao, Damm, Danone, Freixenet, Nomen, Ordesa, Tarradellas, Torres, Trías; així com destaca la presència de la seu ibèrica de filials d’importants empreses multinacionals de l’ alimentació: Nestlé (des de 1920), Unilever, i altres. 

Històricament, a Catalunya s’ha desenvolupat amb força un gran dinamisme en el sector: vins Codorníu (1551), fonda Europa (1771), xocolata Amatller (1797), restaurant Set Portes (1836), xocolata Simon Coll (1840), xocolata Arumí (1842), vins De Muller (1851), cervesa Moritz (1856), vins i caves Sala -Freixenet- (1861), caves Mont-Ferrant (1865), Aigües de Barcelona (1867), licors Bosch (1868), vins Torres (1870), cervesa Damm (1876), galetes Viñas (1879), especialitats Santiveri (1885), xocolata Torras (1890), galetes Birba (1893), olis Borges (1896), galetes Trías (1908), iogurt Danone (1919), embotits Noel (1920), llet i batuts Viader -Cacaolat- (1925), culinaris Gallina Blanca (1937), arròs Nomen (1940), bombons Cudié (1946), xocolata Blanxart (1954), caramels Chupa Chups (1958), cafès Novell (1958), entre moltes altres empreses. Tot això gràcies a la revolució industrial, a la concentració de la població, a les facilitats de transport per mar i per terra, i especialment per l’ esperit emprenedor, innovador i obert de la societat catalana.

També cal recordar les aportacions científiques en el camp agroalimentari de personalitats com: Arnau de Vilanova (c1240-1311), Ramon Turró i Darder (1854-1926), Alexandre Frías i Roig (1878-1963), Maria Baldó i Massanet (1884-1964), Jaume i César Pi-Sunyer i Bayo (1903-2000 i 1905-1997), Benet Oliver Rodés (1880-1970).

Legalment, la pertinença a la Unió Europea dona molt poc marge per a la pràctica d’una política agroalimentària autòctona, doncs les competències importants en aquest aspecte són assumides per les institucions comunitàries. Però, tot i així, apart de les possibilitats d’influència en la PAC, cal reconèixer que resten moltes escletxes per a aplicar mesures d’ interès.

És a dir, podem estar contents -encara que no satisfets- per la situació de la cadena agroalimentària a Catalunya.

Objectius d’interès per a la cadena agroalimentària

Com s’indica al títol d’aquest article, cal que la cadena agroalimentària -i cadascuna de les seves baules- sigui més eficient, justa i sostenible.

Ha de ser més eficient, dedicant recursos econòmics, formatius i tècnics a la millora dels factors (naturals i humans) que contribueixen a donar més valor a la producció agroalimentària: sòls, conreus, llavors, adobs, regadius, etc., i empresaris i treballadors de totes les baules de la cadena.

Ha de ser més justa, perquè cal considerar l’accés a l’alimentació com un dret humà bàsic. En aquest sentit, s’ha de posar a les persones (tant productors com consumidors) en el centre de l’activitat agroalimentària. Per un costat, el consumidor ha d’estar ben informat, ha de ser conscient del seu paper, ha d’exigir aliments suficients i de qualitat, i també ha d’ésser i sentir-se escoltat. Per altre, els productors (agraris, industrials, transportistes, comerciants) han de trobar, en el desenvolupament de llur activitat, una compensació econòmica suficient per a mantenir un nivell de vida digne, i un estímul per a la millora contínua en la seva productivitat i creativitat.

La política agrícola comuna de la Unió Europea va en aquest sentit, en quan estableix, entre els seus objectius: b/ assegurar un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, en particular mitjançant l’augment de la renda individual dels qui treballen en l’agricultura; e/ assegurar subministraments a preus raonables als consumidors.

Ha de ser més sostenible, al llarg de tota la cadena agroalimentària: producció agrària, indústria transformadora, transport, i distribució. Especialment, en l’aspecte mediambiental. Això implica que la capacitat de producció es mantingui a bon i adequat nivell, any rere any, i generació rere generació, sense esgotar ni comprometre l’ús dels recursos naturals.

Entre els 17 objectius establerts el setembre de 2015 pels Estats pertanyents a l’Organització de les Nacions Unides com a Objectius de Desenvolupament Sostenible, en figuren 2 de particular interès ací: 2/ Lluita contra la fam: acabar amb la fam i la inanició, aconseguir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible; 12/ Consum responsable: garantir un consum i patrons de producció sostenibles.

Instruments per a assolir aqueixos objectius

La competitivitat de la producció agroalimentària catalana ha de basar-se en la productivitat dels factors, és a dir, en la qualitat del producte, en el nivell del preu, i en el servei, no en una insuficient retribució dels factors.

Cal un marc institucional que fomenti la innovació, que promogui les bones pràctiques, i que penalitzi les males pràctiques, a fi de que els diferents subsectors siguin més sostenibles a llarg termini.

Cal desenvolupar el Consell Català de l’Alimentació, constituit el setembre del 2017 (amb més de 30 anys d’endarreriment), amb la funció bàsica de proposar, a l’Administració pública catalana, actuacions amb els següents objectius: a/ continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments; b/ promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts de forma ecològica; c/ afavorir l’equilibri, la transparència i les sinèrgies positives en tota la cadena agroalimentària; d/ fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social, i la lluita contra el malbaratament d’aliments; i e/ promocionar la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables. Aquest Consell ajudaria a crear el molt necessari “Pacte Nacional per a la Política Agroalimentària”. Però no només l’Administració Pública ha d’esforçar-se en l’assoliment d’aqueixos ambiciosos objectius. De res serveixen les normes, els controls, i els estímuls, si els altres actors de la cadena agroalimentària no fan també bé la seva feina (productors agraris, industrials transformadors, transportistes, distribuïdors, comerciants, restauradors, i consumidors).

Cal, en matèria de preus dels productes agroalimentaris, aconseguir transparència i suficiència, i que la intervenció pública en els mercats afavoreixi a l’ensems: l’adequada retribució als factors de producció (terra, treball, capital), la competència (per a evitar abusos de posició dominant), la disponibilitat dels aliments bàsics, en condicions assequibles, per a la població menys afavorida, així com una normativa estimuladora i asseguradora de la qualitat.

Cal transformar la PAC (Política Agrícola Comuna) de la Unió Europea en una Política Agroalimentària, de major abast que aquèlla, i adaptada -en objectius i en principis d’actuació- a la realitat actual. Per exemple, en matèria de protecció del productor i del consumidor, de foment de l’exportació, de defensa del medi ambient.

Cal, en quant a qualitat dels productes, evitar el frau alimentari (normalment de raó econòmica), en composició, en denominació d’origen, en adulteració intencionada, en etiquetatge, en promoció i publicitat.

Cal potenciar l’Agència Catalana de l’Aigua, eina important per a la gestió de l’aigua al servei de les persones, com ha de ser un bé públic, i per garantir-ne una bona distribució i consum (de boca, agrària i industrial).

Cal un major impuls a la disminució dels excedents (per exemple, millorant les previsions de producció, fomentant rutes d’aprofitament de residus i d’excedents o minves) i a la conversió -sense increment de costos- dels residus agroalimentaris en recursos utilitzables, així com reduir al mínim l’emissió d’elements contaminants. Aquesta conversió dels residus agroalimentaris (dejeccions ramaderes, en particular) en recursos (alimentaris o no) s’ha de fer de manera eficient i que aquests darrers -per exemple, adobs, aliments, etc.- tinguin les mateixes garanties que els productes originals. La feina que realitza al respecte l’Agència de Residus de Catalunya és francament notable, però cal que sigui encara més eficaç i eficient, i per això precisa particularment d’una major activitat i col·laboració per part de les entitats i empreses productores.

Cal donar suport més efectivament a l’activitat que, com elements d’economia circular, desenvolupen entitats com els Bancs dels Aliments (ara 4, que guanyarien eficiència si es fusionessin en un de sol, a nivell català), els Espigoladors, l’imminent Centre d’Aprofitament d’Aliments (de Mercabarna), així com instal·lar, a cada mercat municipal, punts de recollida d’aliments excedentaris. D’aquesta manera, es podria lluitar, de forma eficient, a baix cost, contra la precarietat alimentària i a l’ensems contra el malbaratament d’aliments. 

Tot això no és una tasca fàcil, però tampoc és impossible. I cal fer-la ja !

Anuncis

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s