A la secció “Cinc minuts amb…” d’ObeAlimentària hem presentat fins ara iniciatives i realitats empresarials consolidades amb una dilatada trajectòria. Tanmateix atenent a aquest criteri havíem deixat de banda els joves emprenedors al si del món agrari, joves que intenten guanyar-se un espai en un món que els atrau des d’un punt de vista ideològic i/o vivencial (produir aliments de qualitat) però sobre el que no tenen gaires vincles previs ni prou coneixement i experiència. No ens referim a fills de pagesos que simplement donen continuïtat a una explotació que ja funciona. Ens referim, en aquest cas, als que s’ha anomenat neo-rurals, joves il.lusionats que volen entrar en un món que no els espera i que no els donarà masses facilitats per incorporar-los.
Al si d’aquest grup de nouvinguts al sector primari abunden els fracassos, sovint per falta de realisme en les opcions preses però sens dubte per les pròpies dificultats de l’objectiu. Una mica per destriar el gra de la palla des de ObeAlimentària hem seleccionat una explotació que suma il·lusió amb realisme i rigor professional. Es tracta d’”El Circell” de Gurb, una de les explotacions agrícoles que formen l’associació “Mengem Osona”.
Tant sols arribar a l’explotació destaca la imatge del treball ben fet, de l’ordenació dels conreus, de la diversitat d’aquests i de la combinació sinèrgica d’alguns d’ells. Les fotografies annexes informen en part d’aquesta imatge treballada amb criteri i, sens dubte, amb esforç.
Parlem amb Eva Carmona i Armand Suriñach. L’Eva (31 anys) és llicenciada en ciències ambientals i l’Armand (29 anys) és enginyer tècnic agrícola.
Per començar us pregaríem que definíssiu breument el vostre projecte
Fa quatre anys que vam començar. Els dos tenim formació vinculada a l’agricultura i a la sostenibilitat i ens va semblar una bona idea transformar en una realitat propostes que fins ara solament havíem defensat teòricament. Ens vam decidir per produir aliments de qualitat, ecològics i oferir-los directament als consumidors en defensa d’un model de vida sostenible i més proper a la natura. Això era un somni i el vàrem començar a fer realitat llogant les terres d’una finca de la familia al municipi de Gurb a Osona, situada a uns 600 metres d’altitud i amb una pluviometria propera als 700 mm anuals.
Aquest projecte ha passat a ser el nostre model de vida a l’entorn del qual hi ha una família, però això es bàsicament una empresa, en la que procurem mantenir la màxima seriositat i professionalitat. De fet, molta gent s’hi posa a fer projectes semblants, sembla que per fer horta no necessitis res, que es pugui fer sense recursos, sense estudis i sense uns coneixements o experiència previs. Però això no és així, el nostre projecte vol anar al costat del rigor i la realitat.
Aquesta es la nostra idea, tenim un objectiu i això es important. L’objectiu es gestionar una explotació que ens pugui aportar un sou digne. Ens cal trobar la justa mesura perquè això funcioni, però no tenim l’objectiu de créixer molt. Pensem que les explotacions petites han de tenir un espai viable.
Quina és la dimensió de la vostra explotació i quina es la vostra producció
La finca té 12 ha de cultiu de les quals manem 1,5 d’horta i la resta conreus extensius. Però, de fet, ens hem centrat en l’horta on produïm uns quaranta productes diferents. Als extensius encara els hi hem de trobar el què. Hem produït cereals per a pinso i també cereals panificables però no ens funciona ja que no disposem de maquinària i llogar-la té un cost que no ens dóna cap marge. Estem estudiant el millor ús que podem donar a la resta de superfície però encara no ens hem decidit
L’aigua, com a element bàsic per produir horta, d’on l’obteniu?
Aquesta era una finca de secà, per la qual cosa vàrem fer una bassa prou gran com per regar l’horta i poder regar un tros més si en un futur ampliàvem la superfície de regadiu. La bassa està situada a la part més alta de la finca, la qual omplim des d’una captació subterrània. La situació de la bassa ens permet regar els conreus per gravetat.
Heu dit que produïu uns quaranta productes hortofrutícoles diferents, sembla una tasca complexa.
Es cert, és complexa i molt exigent en treball i en planificació. El fet de treballar amb tants cultius diferents, complica molt a nivell de gestió, tenim moltes tasques petites, i a l’hora de calcular els costos es molt complicat: ara faig tractament, ara cullo tomàquets…. cal anotar la producció de cada producte, de cada parcel·la…
Si fas tres cultius és molt més senzill però amb horta no és així. L’avantatge és que son conreus de curta durada i si t’equivoques és fàcil de corregir, alhora distribueixes riscos de mercat entre molts productes diferents, si un no surt bé potser els altres sí.
De fet estem a punt de realitzar un anàlisi econòmica amb un assessor extern per a millorar el control econòmic de l’explotació.
Els costos per a nosaltres son molt importants. Els preus ens els imposa el mercat, ens venen donats. Per millorar els marges l’objectiu és optimitzar els costos, ser el màxim eficient en relació al producte, per això estem estudiant criteris de producció que permetin obtenir millors rendiments.
Però vosaltres produïu horticultura ecològica i aquests productes tenen un preu diferent, hi ha més valor afegit.
Sí, diria que a nivell de preus nosaltres estem a una altre lliga, perquè venem productes diferents, no es pot comparar. Però cal que la societat ho reconegui i valori aquest producte amb un valor clarament diferenciat. Aquest és l’altre front per garantir la viabilitat de l’explotació, que la societat entengui i valori la importància del producte agroecològic, un producte sense residus químics, produït d’una manera més propera als cicles de la natura, al costat de casa i venut de manera directa als consumidors. Però aquesta tasca no la podem fer sòls, cal que des de l’escola, dels mitjans de comunicació i des de la pròpia Administració es donin a conèixer els valors d’una producció més costosa però més sana per les persones i per l’entorn natural.
En la visita a l’explotació hem observat algunes singularitats en la manera de produir, hem vist arbres al costat de plantes hortícoles, conreus barrejats, flors en mig dels conreus. Ens ho podeu explicar.
Sí, hi ha moltes maneres de produir dins la producció ecològica. Per això ens agrada parlar de producció agroecològica, perquè a nivell productiu intentem anar més enllà del simple compliment de la normativa europea de producció ecològica i dels requisits que ens exigeix complir el CCPAE (Consell Regulador de la Producció Ecològica).
Tenint en compte que l’agricultura és una alteració humana de l’ecosistema, creiem en una agricultura que enriqueixi l’entorn i el sòl enlloc d’empobrir-los, tant a nivell biològic com de fertilitat, i que pugui estar plenament integrada en l’entorn natural que l’envolta. Els ecosistemes naturals són ecosistemes complexos, i nosaltres intentem que el nostre ecosistema agrari s’assembli el màxim possible a un ecosistema natural aportant complexitat. Això ho duem a terme mitjançant associacions de cultius, creant reservoris de fauna útil, tenint arnes, sembrant adobs verds i minimitzant el treball del sòl.
Una part dels nostres horts està dissenyat segons els principis de l’agroforesterie, que consisteix en l’associació de cultius arboris i herbacis, també fem associacions de diferents cultius productius. Les diferents associacions de cultius aporten diferents beneficis mutus per ambdós cultius, a nivell de fertilitat, distribució de la humitat, atracció d’insectes beneficiosos o repulsió d’insectes plaga, etc.
També plantem en diferents zones de l’hort alguns cultius no productius, com ara línies de flors, que tenen la funció principal de servir de refugi i aliment per a totes aquelles espècies d’animals que són depredadors de les plagues que afecten els nostres cultius. Són els anomenats reservoris de fauna útil.
Centrem també esforços en cuidar el sòl, procurant respectar-ne l’estructura, augmentar els nivells de matèria orgànica, afavorir-ne la fertilitat i, sobretot, procurant afavorir al màxim la vida que hi habita.
Els adobs verds són cultius que sembrem no per produir, sinó per abonar reincorporant-los al sòl. Es tracta d’abonar d’una manera molt més estable i pensant en el futur, incorporant matèria orgànica per tal de millorar l’estructura i la vida microbiana del sòl.
Som conscients de la gran importància que té la vida del sòl en la nutrició i sanitat dels cultius, i com l’ús de maquinària i el treball excessiu del sòl la perjudica. Per això, des d’un temps ençà, estem adoptant progressivament tècniques menys agressives de treballar el sòl.
Quines són les vostres vies de comercialització?
La base inicial de la nostra comercialització han sigut les cistelles, actualment servim unes seixanta cistelles setmanals. Hem anat també a mercats setmanals locals però no ens sortia gaire bé. A finals de 2017, vàrem intentar engegar un mercat agroecològic a Gurb, que no va tenir massa èxit, però d’aquí va sortir la iniciativa Mengem Osona. Se’ns va oferir el traspàs de la botiga on nosaltres hi dúiem les cistelles i vam considerar que era una oportunitat que no podíem deixar perdre. No podíem fer-ho sols i per això vam buscar suport en altres projectes productius, amb qui ens vam associar per engegar aquest nou projecte. D’aquí en va néixer l’associació de productors i consumidors Mengem Osona. Un projecte que estem tirant endavant amb cinc explotacions més, dues més d’horta, una de cabrit, una de làctics frescos d’ovella i una de pa, juntament amb els consumidors que poc a poc s’hi estan començant a implicar.
Durant els mesos d’estiu alguns dissabtes quan tenim excedents d’algun producte anem al Mercat de Vic, a la plaça, però es tracta d’una presència esporàdica, ja que no hi tenim parada fixa. Es possible que properament s’obri concurs i ens hi presentarem per optar a una plaça estable. Esperem guanyar la plaça perquè pensem que ens ho mereixem i, tan sols per ser productors locals, ens mereixeríem un lloc preferent: som d’Osona, som uns dels pocs productors d’horticultura ecològica, som de Km 0, som de proximitat, tenim tots els títols que els polítics diuen defensar.
La producció ecològica pot generar dos tipus de pèrdues, d’una banda una producció més reduïda i d’altra amb rebutjos per qüestions d’imatge, és a dir, fruita que ha estat mossegada per un depredador o que no és gaire guapa
Amb el tema plagues hem tingut, fins ara, prou sort, potser perquè som els únics de l’entorn que fem horta, però també, i segurament més important, per les tècniques de conreu agroecològic que emprem. També perquè, com ja hem comentat, fem molts cultius diferents que es compensen uns als altres quan un va malament. Quant a pèrdues d’imatge nosaltres no podem ni volem posar a la venda un tomàquet foradat per l’eruga, en canvi en quant a la imatge de productes que no segueixen els estàndards comercials de les grans superfícies (els lletjos) sí que intentem fer pedagogia amb els clients de cistella.
Heu creat una associació per obtenir sinergies entre vosaltres i consolidar un punt estable de venda directa. Es a dir, heu fet un esforç per escurçar la cadena però us heu plantejat guanyar valor afegit oferint un producte de quarta gamma (trossejat, pelat, etc)
Hem provat de fer conserves dels nostres productes i, de moment, no ens ha funcionat. Hem d’externalitzar el servei i això encareix moltíssim el producte i ens fa molt poc competitius amb els preus de mercat.
Tenim altres projectes en ment, però tot s’ha de fer quan es pot fer. En tan sols quatre anys hem iniciat i fet créixer l’explotació, hem impulsat juntament amb altres productors Mengem Osona i, entre mig de tot això, hem tingut dos fills. Tot i que intentem no barrejar família i empresa és evident que el nostre creixement familiar ha frenat durant un temps el creixement de l’empresa. Tot i així, anem per bon camí i estem convençuts que amb esforç assolirem els nostres objectius al capdavant d’un projecte exitós.
És cert que tot plegat és un esforç important, però això ja ho sabíem quan vam iniciar el projecte. El sector primari no és fàcil, sabíem que hi haurien dificultats, que caldria corregir sobre la marxa moltes coses, que potser no tindríem tots els suports que desitjaríem. Tot això ho hem tingut, ens hem equivocat en coses, i hem hagut de fer canvis d’estratègia en certs moments. Però ho hem sabut rectificar i tornar a encaminar. Aquests quatre anys d’El Circell han estat el nostre màster universitari. Hem après molt, avui som més conscients del que fem i del que ens cal, i i veiem avançar dia a dia el nostre projecte, un projecte del que n’estem molt orgullosos. Ens fa feliços pensar que amb la nostra feina diària no tan sols ens guanyem la vida, sinó que contribuïm a la salut de les persones i del planeta. Distribuïm aliments de molta qualitat que permeten una dieta més saludable, i cuidem el medi ambient, respectant el nostre entorn i els éssers que hi viuen. Mirem enrere i pensem que ha valgut la pena, deu ni do tot el que hem fet amb quatre anys! Mirem on som i no ho canviaríem. Mirem endavant i tenim il·lusió i projectes clars que anirem assumint.
Per acabar l’entrevista què demanaríeu a l’administració pública i a la societat en general?
Els demanaria recolzament de veritat. Parlen molt de que s’ha de consumir productes de proximitat, Km 0, ecològic, sostenible…. però els que ho fem de debò ens sentim una mica desemparats. De fet, el tema es molt global, no es cosa del departament d’Agricultura. Cal que els diferents àmbits de l’Administració vagin junts a posar facilitats a les petites empreses, als petits productors, a facilitar l’entrada als mercats.
Si em preguntes què demanaríem a la societat, t’he de dir que un canvi social vol temps, els canvis socials no poden ser radicals, cal fer molta pedagogia. Una part de la nostra feina es fer pedagogia. Però la societat està molt desvinculada del mon rural, de la producció agrària. Vas a la ciutat i t’adones que hi ha moltíssima gent que no té ni idea del que hi ha darrere dels aliments que consumeix. I el que és pitjor, segurament molts ni s’ho plantegen. Caldria que es millorés aquesta informació i es fes més pedagogia des del sector públic, hi ha molta confusió entre els consumidors.
Creiem que hauríem de poder ser petits i rentables. L’Administració hauria d’ajudar a les petites explotacions. Si a nivell de territori i paisatge es important que hi hagi un mosaic, les petites explotacions hauríem de ser viables. A França aquest tema s’ha cuidat molt mes.
Caldria tenir en compte que no es el mateix un autònom o una petita empresa que el que li puguin demanar a les grans empreses. Si jo vull fer conserves que no em demanin els mateixos requisits a nivell legal que una gran empresa de la indústria alimentària. A França pots fer conserves a la cuina de casa. No cal perdre la seguretat dels aliments però es podria reduir la burocràcia. Per exemple al CCPAE, et demanen moltíssimes coses que, en la nostra opinió, complica i no ajuda ja que no aporta més fiabilitat al procés de control.
Acabem l’entrevista visitant de nou l’explotació i fent algunes fotografies i hem probat alguns tomàquets, segurament els més saborosos que mai haviem menjat, certament estem parlant d’un altre producte . L’Eva i l’Armand ens han encomanat la il·lusió, els hi desitgem molt d’èxit, malgrat les dificultats, de les que ells en son plenament conscients.
Reportatge realitzat per Isabel Aubets i Francesc Reguant
