Agroalimentació i societat

Per Jesús Domingo

Uns missatges atribuïts a Edeka sobre la seva preferència de “sempre preus baixos” amb la pseudo intenció de protegir als seus clients en les compres d’alimentació dels clients a les seves botigues va desencadenar irades protestes entre els agricultors alemanys. Això era al febrer, durant a Fruit logística de Berlín.

A Don Benito, Badajoz, uns dies abans el president d’Extremadura, i el ministre d’Agricultura d’Espanya es van tancar darrera de les portes de la fira Agroexpo per protegir-se de la ira dels agricultors. La policia per protegir les “autoritats” va carregar contra els productors agroalimentaris com si fossin els enemics de la societat benestant.

A finals de l’any passat durant una crisi de preus del caqui es va celebrar a la ciutat de València, un acte social organitzat per una empresa de fitosanitaris de la postcollita, amb la intenció d’analitzar la continuïtat de les infraestructures dels actuals horts valencians. Mantenir moltes de les hortes de cítrics i caquis costa més del que ingressen els productors per la collita. D’altra banda, hi ha informació de plantacions de cítrics en grans extensions a Huelva, Múrcia i el Marroc.

A la Comunitat Valenciana hi ha cultius emergents que es disparen com alvocats, kiwi i magraner mentre perden cada any més de 1.000 hectàrees de cítrics. (De 94.000 ha a 66.000, en 10 anys) i la bombolla del caqui s’ha punxat.

Què hi ha darrere de les crisis de preus en l’oli d’oliva? Mentre els preus pagats als oliverers són escandalosament insuficients. A Andalusia, Extremadura i en les regions del sud de Portugal hi ha una proliferació de noves plantacions d’oliveres per a cultius intensius. A el mateix temps a Jaén hi ha un gran nombre de productors manifestant-se perquè no els surten els comptes.

Fa 20 anys al Baix Camp, a Reus i voltants, es produïen manifestacions dels productors d’avellanes, amb imatges mediàtiques en tots els diaris, de tractors amb pancartes a la porta de la catedral de Tarragona. Actualment a Espanya i Itàlia es promouen subvencions per a noves plantacions de fruita seca. La promoció del consum de nous entre els espanyols és una iniciativa de les Nous de Califòrnia.

A Itàlia, a la fira Macfrut, el grup xocolater Rocher, explica als italians que falten milers d’hectàrees d’avellanes per al processat de dolços de xocolata, mentre augmenta la demanda de fruits secs com a ingredient de snack’s fàcil i saludable. A Espanya hi ha projectes de milers d’hectàrees de noves plantacions de noguers, ametllers i castanyes. Des de fa anys la promoció sobre el consum de fruita seca com a ingredient de la # AlimentaciónSaludable va ser una iniciativa d’una empresa privada, Borges.

El preu de l’oli d’oliva cau a mínims històrics en el camp i es dispara al súper. La pressió de distribuïdors i cadenes de venda força als agricultors a vendre el litre de verge extra per un euro menys del que costa produir-lo mentre a les botigues arriba a triplicar-se i fins i tot a quintuplicar, diu una informació del diari on line Público.es

En l’oli d’oliva hi ha marges de més de tres euros per litre en la qualitat verge extra de consum massiu entre els espanyols. Segons Juan Luis Àvila, de la COAG, a finals de gener el productor cobra 1,68 euros/litre i a les botigues, els preus més baixos estan entre 4 i 6 euros, el litre. (Depèn de l’oferta, l’envasat i marques de qualitat dels olis).

En Infaoliva, la Federació Espanyola d’Industrials Fabricants d’Oli d’Oliva, una referència de productors i comerç, es mostra al quilo de AOVE-picual sense sobrepassar els dos euros al novembre i desembre, calendari de les almàsseres en què es molen les olives, mentre el llampant, de pitjor qualitat per la seva major acidesa, ha arribat a caure a 1,65.

Els costos de producció d’un quilo d’oli se situen entre 2,70 i 2,80 euros. Els preus actuals suposen una pèrdua d’entre setanta cèntims i un euro. “Moltes de les 100.000 explotacions familiars de Jaén, on la superfície mitjana és de cinc hectàrees, estan en fallida tècnica”, explica Juan Luis Àvila, de la COAG

“L’any passat el sector va perdre més de mil milions d’euros. “A Jaén es tracta d’un monocultiu, no hi ha una altra cosa, s’està parant tot. La província pot tancar sense aquest sector”, diuen els diaris de la regió. En zones d’Andalusia com en la mateixa Jaén, hi ha camps en què deixen d’abonar i de recollir les olives. No els surten els comptes, afegeixen.

Supermercat i botiga tradicional

Els grans supermercats guanyen i la botiga tradicional d’alimentació perd clients any rere any. Ara en els frescos, més particularment en les fruites i verdures hi ha una gran competència. Els productors protesten periòdicament per “pràctiques comercials abusives” dels supermercats amb el pretext del missatge a la clientela de “preus sempre baixos”.

Un de cada dos euros gastats en aliments és per als frescos. Hi ha gràfics que expliquen el desigual repartiment de costos i preus de el camp a la botiga, publicats en eldiario.es

En informació del propi Ministeri d’Agricultura espanyol hi ha preus finals que creixen a les botigues mentre a el mateix temps els d’origen romanen baixos sense cap canvi.

Qui influeix sobre el preu d’un aliment? En eldiario.es han realitzat un treball estadístic amb dades públiques del repartiment de el preu que paguen els clients a la botiga, el majorista i el productor. Les dades indiquen que els productors si no comptessin amb els ajuts de la PAC i administracions de les comunitats autònomes treballarien gairebé sempre amb pèrdues. Com és això possible?

Com ha de ser una hipotètica entrevista entre el propietari d’un supermercat amb un productor hortícola per dir-li que vol conèixer els seus costos per comprar-li a preus encara més baixos. És que els comerciants majoristes i les botigues de la GDO els expliquen als agricultors i a la societat quins són els seus beneficis amb la venda de fruites i verdures?, per exemple.

A les botigues de fruiteria hi ha valors bàsics com el d’informar als clients. Els productors poden intervenir per promoure els desitjos de compra dels consumidors.

Al poble citrícola d’Algemesí, al febrer d’aquest any, hi havia agricultors que cobraven mandarines a 3 i 8 cèntims el quilo. La tractorada de València, va ser una manifestació multitudinària i històrica. Hi ha un negre panorama per a les milers i milers de petits horts valencians. Mantenir camps de cítrics o de caquis costa més del que ingressen aquests fructicultors al banc. “De el camp no podria viure, per sort tinc una altra feina”, diu Javier Felip a el diari Levante.

En el cas de les taronges, portar la fruita de l’arbre al magatzem de condicionament postcollita té un cost de 38 cèntims d’€uro -mandarina 50- la recol·lecció representa en taronja 6,6 i mandarina 11,5 cèntims. Des dels magatzems de postcollita dels productors cal portar la fruita a les botigues, envasos, etiquetats, energia, treballadors de manipulats, energia i logística de distribució -en alguns casos majoristes- i transport a les botigues; és aquí on apareix el marge minorista.

En l’agroalimentació els productors espanyols no tenen futur si treballen tan sols per cobrir costos. La crisi de preus de la fruita és una escola de pessimisme a Lleida, o Extremadura.

En les estadístiques de preus de la fruita, ministeri i observatoris de preus de comunitats autònomes, no hi ha unanimitat. La situació de baixos preus pagats el productor afecta la normativa de la PAC per retirar quilos, que s’envien al processat per exemple de fruita o a entitats benèfiques, per estabilitzar l’oferta.

En les crisis de preus dels productors d’aliments espanyols els administradors públics haurien de legislar. Els seus interlocutors vàlids com a confederació de cooperatives o el Fepex tenen propostes per a les organitzacions de productors? Quins són?

En l’època franquista als agricultors els deien que els marroquins i altres països de la contraestació venien molt barat en els mercats europeus, i que tenien costos laborals molt baixos. Per tant calia intervenir -influir- a Europa. Ara el mercat europeu som els espanyols. Actualment hi ha empreses d’aquí que porten aliments de l’altra riba de la Mediterrània, alguns li canvien l’etiqueta de l’origen.

Iván Marcos diu en un twit que “el camp espanyol mira a les cooperatives de nord europeu” què en penseu? pregunta a Internet. Quatre cooperatives norteuropeas facturen -de Holanda, per exemple- com les 3.500 espanyoles juntes. Cap cooperativa de les nostres està entre les primeres 50 europees, diu una informació periodística de El Mundo de Madrid. Les activitats econòmiques i socials de l’agroalimentació espanyola tenen un problema, és estructural o conjuntural?

En l’alimentació moderna hi ha megatendències en el comportament de consumidor, com la comoditat en les compres i el model de consum és moltes vegades determinant com a principal argument de compra, així com la compra ètica i el concepte de sostenibilitat.

Les patates -una hortalissa en els bàsics- tenen una extraordinària cadena de valor -marques, varietats, models d’envasat, etiquetes de qualitat- i extensíssimes opcions de processament

Quan es pretén crear activitat econòmica en un poble o en una regió, com s’aconsegueix? Venent milers i milers de quilos d’oli d’oliva verge de primera qualitat a granels i viatjant en cisternes. Venent les fruites i verdures als supermercats també a granel en caixes de camp que es re-condicionen en les plataformes dels supermercats.

A Espanya hi ha 3.500 cooperatives, mil són d’oli d’oliva. Hi ha bastants més de 500 organitzacions de productors de fruites i hortalisses i entre totes elles són la major oferta europea d’aquests aliments.

En la nova indústria hortícola caldran experts postcollita. Seran gents als quals agradi la innovació en els processos i audàcia per a nous negocis. Hi ha oportunitats en un altre R + D + I per a una indústria hortícola, del camp a la taula?

En aquesta visió per a la indústria hortícola 2020 es proposen formats de botigues “en vertical”. Són botigues temàtiques amb plans de negocis globals o locals, botigues organitzades per organitzacions de productors -OP- o associacions d’aquests. Són formats de distribució per portar fruites i verdures del camp a la taula.

Una altra de les propostes és mirar a la cuina. Aplicar una imaginària Postcollita 4.0 amb coneixements de gastronomia, crear menús, fabricar-los i vendre’ls. Per això, cada organització de productors pot realitzar els seus projectes des d’un laboratori – obrador o cuina per investigar i crear ofertes de les seves fruites o verdures en totes les gammes.

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s