El que ha d’aprendre la societat del sector agrari en temps de COVID-19

Per Jesús Domingo

António Lopes Dies, enginyer agrònom i director executiu de l’Associació Nacional portuguesa de la Indústria per a la Protecció de les Plantes (ANIPLA), publicava una columna a Agroportal titulada: ‘Què té la societat d’aprendre amb els agricultors?’. Incloem el text íntegre traduït al català.

En un moment en què una pandèmia ha arrasat nostres dies i s’ha fet càrrec de totes les nostres preocupacions, l’alimentació és una de les preguntes que més ens preocupa. Aconseguirem alimentar-nos adequadament? Hi haurà què menjar per a tothom? Tindrem accés als aliments desitjats? Més que això, ¿el que mengem, és segur?

Però en temps de COVID-19, en què tots, sota múltiples formes, som afectats, la societat s’adonarà que aquesta és una realitat constant per als agricultors? Què pot aprendre la societat d’una de les professions que mai s’atura? Seguretat, protecció, ciència, investigació i tecnologia són conceptes bàsics en la producció d’aliments amb els quals els agricultors viuen els 365 dies de l’any. Declarat l’Estat d’Emergència, la societat s’obliga a una pausa, a una desacceleració forçada, però la naturalesa no ho fa. La naturalesa hi és i mai s’atura. La mateixa que cada any enfronta els agricultors amb plagues, malalties i males herbes amb efectes potencialment devastadors per a la majoria dels cultius, i que si no es tracten posen en perill l’existència d’aliments a la nostra taula.

Perquè quan observem el fenomen de la propagació d’un virus en la població i la velocitat de destrucció dels cultius, causada per l’entrada inusitada de plagues i malalties en el sistema agrícola, no estem parlant d’universos que estan tan lluny. De la mateixa manera que no parlem idiomes diferents quan ens adonem que l’única manera de combatre aquest flagell és mitjançant el recurs a la ciència. Quan parlem de seguretat alimentària, estem parlant de la quantitat de moviments globals que es realitzen cada dia i que ens fan arribar, des de totes parts del món, infestacions que només la ciència pot prevenir o combatre.

Les plagues amb un major impacte en els cultius agrícoles, com Xylella fastidiosa, per exemple, en un escenari de propagació per tota la Unió Europea, poden causar pèrdues anuals de producció de 5.500 milions d’euros, afectant el 70% del valor de la producció de arbres fruiters i, per això, a semblança dels temps en què vivim, només podem comptar amb la ciència per protegir-nos.

De la mateixa manera que, davant el moment que estem vivint, només la ciència ens ajudarà a protegir la salut, l’economia i la sostenibilitat dels països. El mateix succeeix quan de gener a desembre, cada any, el sector agrícola treballa per combatre les plagues, malalties i males herbes que arriben de tots els racons de món, assegurant-nos que el que mengem és segur.

En aquest moment quan la por s’ha apoderat de les ciutats, que a poc a poc, i bé, han anat quedant buits, algú ha estat a les carreteres, al camp: els agricultors. Els que van venir a posar al servei d’aquest combat les mateixes armes amb les que lluiten cada dia per mantenir l’accés a aliments segurs, les seves. En Grândola, Monforte i una mica per tot el país, els agricultors van sortir al carrer amb les seves proteccions i polvoritzadors, aquesta vegada no per protegir els cultius, sinó per protegir les persones. Perquè en cap moment com en aquest les diferències es van esvair tant i vam anar sectors l’un per l’altre, en una lluita que, de sobte, és de tots i en la qual ens hem tornat tan iguals. Tan dependents de la ciència per ajudar-nos a romandre bé, en l’expectativa que tan ràpid com sigui possible estiguem de tornada.

Llavors, què ha d’aprendre la societat amb els agricultors? De quina manera és la ciència l’únic aliat en el qual hem de confiar quan es tracta de protegir la nostra salut i la salut del que mengem? De quina manera podrem ser, cada vegada més, preventius en la seguretat individual i global? Tantes preguntes que aguaiten i una sola resposta que ressona: necessitem confiar en la ciència. Davant d’un virus que ens posa a tots en suspens, i davant d’altres que apareixen cada dia amb un major potencial per a devastar el que mengem. Si en el primer cas parlem de salvar vides humanes, en el segon parlem de salvar aliments, els mateixos que ens mantenen vius i amb salut. Ciència, ciència, ciència: la consigna quan parlem de protegir les persones, les plantes, les economies i el món.

Publicat per F. Antama  Publicado en 06/04/2020 en Actualidad, Declaraciones, Noticias, Unión Europea       

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s