Valor nutritiu del peix i el marisc

Per Antoni García Gabarra

El peix i el marisc formen part de la dieta mediterrània i de la nostra gastronomia. Menjar productes del mar o dels rius, de dues a quatre vegades a la setmana, és una recomanació sana i saborosa.

El peix, tant si és salvatge o d’aqüicultura, és un aliment d’una qualitat nutricional excel·lent, amb una proporció elevada de proteïnes, de la mateixa qualitat que les de les carns, però amb menys quantitat de greix i amb un perfil de greixos més saludable.

El peix blanc és molt magre i el peix blau, anomenat “fatty fish” en anglès, conté més greix (>5 g/100 g). El greix dels peixos és ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, especialment en àcids grassos de cadena llarga (àcids eicosahexaenoic –EPA- i docosahexaenoic –DHA) que són cardiosaludables. El DHA té propietats beneficioses per al manteniment d’un bona funció cerebral i visual, i per al desenvolupament neurològic i visual del fetus i del lactant alimentat al pit –a través de l’alimentació de la gestant o la mare- i del lactant alimentat amb llets infantils enriquides en DHA. Aquests beneficis de l’EPA i del DHA han estat avaluats favorablement per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Per als adults l’EFSA recomana una ingesta diària de 250 mg d’EPA+DHA.

A les dones embarassades i durant el període de lactància, i als nens petits, els resulta beneficiós consumir espècies variades de peix. En aquests grups de població es recomana el consum dos cops per setmana de peix blanc i peixos blaus petits (per exemple, sardina, seitó, anxova, verat, arengada, xanguet, truita), pel seu menor contingut de mercuri, i consumir també alguns peixos blaus més grans (per exemple, el salmó) però no consumir grans peixos predadors com el peix espasa o emperador i la tonyina vermella, pel seu contingut elevat en mercuri.

Un aspecte interessant és com es genera el contingut d’àcids grassos omega-3 en els peixos. Els peixos salvatges s’alimenten de la cadena tròfica que va de les algues (riques en omega-3) als peixos, passant pel plàncton i el krill, i dels peixos petits als grans. Els peixos de piscifactoria s’alimenten del pinso que reben i si aquest conté poca quantitat d’omega-3 sintetitza molt més omega-6 que no pas omega-3.

Cal doncs trobar noves alternatives per alimentar els peixos blaus de piscifactoria per tal de que siguin rics en Omega 3 i a la vegada no es malgasti un peix com l’anxova per fabricar el pinso que podria servir per a alimentar-los. Una possible solució seria aprofitar més bé el peix pescat. Mentre que nosaltres ens alimentem principalment del múscul dels peixos, per alimentar els peixos a les piscifactories es podria usar les vísceres, caps i espines que actualment no s’aprofiten. També es podria utilitzar aquelles espècies que ara són descartades per la pesca d’arrossegament o en altres modalitats de pesca no selectiva per a l’elaboració de pinso per a peixos, sent així. Amb tot, molts experts aborden que el que cal es adoptar estratègies que permetin reduir el rebuig al màxim.

El consum de peix i marisc ha de ser segur. Existeixen uns límits màxims de mercuri i d’altres contaminants que, controlats per les autoritats sanitàries, garanteixen un consum segur per la població. És important fer-ne una bona tria, tant si és fresc com si és congelat, i assegurar-se que està en bon estat en el moment de la compra o del consum. S’ha de tenir especial cura en la seva preparació i conservació quan es tracta de peix o marisc fresc i en no trencar la cadena de fred quan es compra congelat. Convé netejar el peix i treure’n les vísceres al més aviat possible. Si s’ha de menjar cru convé congelar-lo durant un mínim de 24 hores a -20°C per evitar el risc d’anisàkids.

Hi ha un petit de percentatge de població al·lèrgica als peixos, als crustacis o als mol·luscos i als productes derivats d’ells que contenen proteïnes. Per això cal mirar la llista d’ingredients indicats en l’etiquetatge dels aliments envasats, on els ingredients que poden causar al·lèrgies o intoleràncies alimentàries hi han d’estar destacats.

Els peixos i els mariscos, com tots els animals, tenen el seu propi cicle biològic i hi ha un moment de l’any en el que el seu consum és òptim per l’abundància i la qualitat de la seva carn. Per aquest motiu, podem dir que hi ha ”peixos de temporada”.

http://www.centreinteractiudelpeix.org/el-mon-del-peix/a-cada-temporada-el-seu-peix

Podeu obtenir-ne més informació al web de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s