Declaracions nutricionals i propietats saludables dels aliments: serrells pendents

Per Antoni García Gabarra

INTRODUCCIÓ

A finals del 2006 es va publicar el Reglament (CE) 1924/2006 sobre declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments, els objectius del qual eren:

  • Aconseguir un al nivell de protecció del consumidor
  • Millorar el lliure moviment de productes
  • Incrementar la seguretat legal dels operadors econòmics
  • Assegura una competència lleial en l’àrea dels aliments

Aquest Reglament es va començar a aplicar l’1 de juliol del 2007 i progressivament es van anar autoritzant diverses declaracions nutricionals i també un seguit de declaracions de propietats saludables referides a funcions de l’organisme, a la reducció de risc d’una malaltia o la salut i el desenvolupament dels nens.

No obstant, en el desenvolupament normatiu d’aquest Reglament han quedat dues coses per implementar:

  • Les declaracions nutricionals i de propietats saludables en funció del perfil nutricional dels aliments
  • Les declaracions de propietats saludables relatives a les plantes i el marc jurídic general per al seu ús en els aliments

En la seva comunicació “Better Regulation” de 19 maig 2015, La Comissió europea va anunciar dur a terme una avaluació del Reglament de declaracions. Aquesta avaluació considera els perfils nutricionals i les declaracions de propietats saludables sobre plantes i llurs preparacions, així com el marc general jurídic en l’ús d’aquestes substàncies en els aliments atès que ha d’estar molt lligat a l’ús de les declaracions de propietats saludables.

El 20 de maig de 2020 la Comissió ha donat a conèixer el “Commission Staff Working Document of the evaluation of the Regulation (EC) No 1924/2006 on nutrition and health claims made on foods with regard to nutrient profiles and health claims made on plants and their preparations and of the general regulatory framework for their use in foods”

EXECUTIVE SUMMARY OF THE EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION APPENDICES

DECLARACIONS NUTRICIONALS I DE PROPIETATS SALUDABLES EN FUNCIÓ DEL PERFIL NUTRICIONAL DELS ALIMENTS

En els considerants del Reglament deia que “L’aplicació de perfils nutricionals com a criteri ha de tenir l’objectiu d’evitar una situació en què les declaracions nutricionals o de propietats saludables ocultin l’estat nutricional general d’un producte alimentari, el que podria induir a errors als consumidors en intentar prendre decisions sanes en el context d’una dieta equilibrada. L’establiment d’un perfil nutricional ha de tenir en compte el contingut en diferents nutrients i substàncies amb efecte nutricional o fisiològic, en particular de greixos, greixos saturats, àcids grassos trans, sal o sodi, i sucres, per als quals no es recomanen ingestes excessives en la dieta total, així com de greixos poliinsaturats i monoinsaturats, hidrats de carboni diferents dels sucres, vitamines, minerals, proteïnes i fibres”.

L’article 5 del Reglament indicava com s’havien d’establir els perfils nutricionals dels aliments o de determinades categories d’aliments, per a la qual cosa es demanava l’assessorament científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i la consulta posterior a les empreses alimentàries i a les associacions de consumidors.

De forma general, s’establia en el Reglament que aquells aliments que haguessin obtingut un perfil nutricional desfavorable no podrien fer en l’avenir declaracions nutricionals ni de propietats saludables.

Malgrat el progrés inicial en aquest objectiu, els perfils nutricionals no han estat establerts en la UE atesa l’alta controvèrsia d’aquest tema i la forta oposició d’alguns Estats membres en 2009, quan la Comissió intentà establir-los. D’altra banda, les associacions de consumidors han defensat continuadament els seu establiment. L’avaluació, que just ha acabat, orienta sobre el impacte de no haver establert els perfils nutricionals i sobre si aquests perfils encara satisfan el seu propòsit d’assegurar els objectius del Reglament de declaracions.

L’avaluació conclou que aquest objectiu és encara rellevant avui ja que, en absència dels perfils nutricionals, els consumidors continuen exposats a declaracions en aliments alts en greixos, sucres i/o sal. Els perfils nutricional havien de facilitar eleccions d’aliments saludables i poder confiar en les declaracions sense haver d’investigar en la informació nutricional de l’etiquetatge.

No s’ha aconseguit un nivell de joc net perquè, mentre alguns operadors han modificat la composició dels seus productes, altres operadors no ho han fet, evitant així els costos de modificació de la composició o de l’etiquetatge.

En 2016, la informació nutricional esdevingué obligatòria en l’etiquetatge de la majoria dels aliments. En paral·lel, el concepte de perfils nutricionals ha estat progressivament part de nombroses polítiques en el marc de la UE, en particular per al desenvolupament i la implementació d’esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos per aconseguir eleccions més saludables en la tria d’aliments. Tanmateix ni la informació nutricional ni tampoc cap dels esquemes existents tenen la mateixa funció dels perfils nutricionals, que és la de restringir o prohibir l’ús de declaracions en aliments rics en greixos, sucres i/o sal.

Els perfils nutricionals són coherents amb l’extensa política de la UE doncs són una de les eines per millorar la nutrició, la salut pública i la prevenció de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta. Durant els darrers anys, els Estats membres i la indústria han anant adoptant iniciatives de reformulació d’aliments i usant perfils nutricionals, en particular esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos. Basada en aquests desenvolupaments, la Comissió opina que els Estats membres, i possiblement la indústria, són ara més oberts al concepte dels perfils nutricional que no pas en 2009.

La Comissió conclou que l’establiment dels perfils nutricional és encara pertinent i necessari per aconseguir l’objectiu del Reglament de declaracions, que és un elevat nivell de protecció dels consumidor.

ETIQUETATGE NUTRICIONAL I ESQUEMES EN LA PART FRONTAL DELS ENVASOS

Tenint en compte l’estreta relació existent entre la creació de perfils nutricionals i l’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos, la Comissió ha decidit abordar conjuntament ambdues qüestions car podria generar-ne sinèrgies i n’ha emès un informe el mateix 20 maig 2020:

INFORME DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL CONSEJO sobre la utilización de formas adicionales de expresión y presentación de la información nutricional

Els estudis experimentals que s’ha realitzat confirmen que els sistemes d’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos ajuden els consumidors a fer una tria saludables dels aliments que compren i que la comprensió d’aquests sistemes augmenta quan es van servir codis de colors, especialment si es combinen amb un indicador sintètic.

La coexistència dins de la UE de distints sistemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos pot produir una fragmentació del mercat interior i confusió entre els consumidors.

En el Pacte Verd Europeu, adoptat per la Comissió l’11 de desembre de 2019, s’anuncia que en el marc de l’estratègia “De la granja a la taula” es proposaran accions per ajudar els consumidors a triar dietes saludables i sostenibles i que la Comissió estudiarà noves maneres de informar millor als consumidors sobre el valor nutritiu dels aliments.

Davant aquesta prioritat política, considerant tot el comentat més amunt i el potencial dels sistemes d’etiquetatge en la part frontal dels envasos per ajudar els consumidors a prendre decisions sobre aliments tenint en compte la seva salut, sembla apropiat –en opinió de la Comissió- introduir un etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos que estigui harmonitzat i sigui obligatori a nivell de la UE.

DECLARACIONS DE PROPIETATS SALUDABLES RELATIVES A LES PLANTES I ELS MARC JURÍDIC GENERAL PER AL SEU ÚS EN ELS ALIMENTS

L’EFSA va rebre l’encàrrec de la Comissió Europea d’avaluar les sol·licituds (en forma de llistes, no de dossiers ad hoc) de propietats saludables presentades fins al 31/1/2008 a l’empara de l’article 13.2 del Reglament (CE) 1924/2006, de les quals, en la llista consolidada d’un total de 4.637 sol·licituds, 2.078 eren sobre plantes. D’aquestes últimes l’EFSA n’avaluà 530, i va emetre un dictamen desfavorable de totes elles. Davant d’això, la Comissió li va demanar el 2010 aturar llur avaluació, ja que s’arribaria al mateix resultat per a les 1.548 sol·licituds restants, i va incloure el considerant cinquè en el Reglament (UE) 536/2013:

“Respecte a les substàncies botàniques, els estats membres i les parts interessades manifestaren llur inquietud per la diferència de tracte que tenen les proves basades en la «utilització tradicional», segons sigui d’acord amb el Reglament (CE) 1924/2006 o amb la Directiva 2001/83/CE pel que fa a la utilització de medicaments tradicionals a base de plantes. Aquestes inquietuds justificades requereixen una reflexió i més consultes exhaustives”.

El motiu d’aquesta avaluació desfavorable generalitzada per part d’EFSA fou que el Reglament de declaracions sobre aliments, incloent-hi les plantes, estableix que les declaracions de propietats saludables han de ser autoritzades després d’una avaluació científica al més alt nivell possible per part de l’EFSA i això implica necessàriament la presentació d’estudis científics d’intervenció en humans, cosa que no s’acostuma a disposar de les plantes.

Per aquest motiu, després d’uns anys d’incertesa i de mantenir en espera d’una decisió les 2.078 sol·licituds de propietats saludables sobre plantes, la Comissió Europea (2015a) va encarregar una avaluació REFIT del Reglament (CE) 1924/2006 pel que fa a aquestes declaracions.

Es partia de dues alternatives per decidir com procedir amb les sol·licituds “on hold” de propietats saludables sobre plantes:

  • prosseguir l’avaluació amb les 1.548 sol·licituds restants, amb l’aplicació per part de l’EFSA dels mateixos termes de referència i, per tant, amb una elevada evidència científica, o bé
  • tenir en compte l’ús tradicional de les plantes pel que fa als seus beneficis i alhora exigir-ne uns requisits de seguretat, qualitat, etiquetatge i declaracions.

En la situació actual els consumidors continuen exposats a declaracions no justificades de propietats saludables de la llista “on hold” i poden creure erròniament que els seus efectes beneficiosos han estat avaluats científicament i manegats des del punt de vista de risc per a la salut.

Els operadors alimentaris s’han beneficiat d’aquesta situació, sense haver de fer els assaigs clínics necessaris i, per contra, la indústria farmacèutica afronta costos més alts de producció i de regulació. Aquí apareix la discrepància entre el reconeixement de l’ús tradicional dels medicaments tradicionals a base de plantes de la Directiva 2004/24/CE i la no aplicació de l’ús tradicional en els complements alimentaris a base de plantes.

La seguretat dels aliments que contenen plantes està ben regulada en la UE per les normes sobre seguretat alimentària, les normes nacionals i mitjançat l’ús del Reglament 1925/2006/CE, l’article 8 del qual regula la seguretat de certes substàncies usades en aliments quan representen un risc potencial per a la salut.

Encara que la frontera entre “aliment” i “medicament” continua en mans dels Estats membres i que 19 d’ells han adoptat llistes positives i/o negatives de les plantes utilitzades en complements alimentaris (algunes de les positives amb condicions d’ús i/o advertiments), uns llistats harmonitzats a nivell de la UE millorarien la seguretat i facilitarien el funcionament del mercat intern.

L’informe de la Comissió conclou que convé explorar la coexistència de l’ús tradicional en l’avaluació de les declaracions de propietats saludables de les plantes usades en els aliments, que poden coexistir amb el que estableix la Directiva 2004/24/CE “el producte és un medicament tradicional a base de plantes, per al seu ús en una o unes indicacions específiques, basat exclusivament en un ús de llarga tradició”. La seva harmonització hauria d’anar acompanyada d’altres aspectes relatius a les plantes com és la seva seguretat.

Per a més informació sobre els complements alimentaris podeu visitar aquest enllaç:

http://revistes.iec.cat/index.php/TECA/article/view/146039

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s