Cinc minuts amb el Dr Sergi Tudela: Estratègia Marítima de Catalunya

Dr Sergi Tudela

En Sergi Tudela i Casanovas, director general de Pesca i Afers Marítims del Govern de la Generalitat de Catalunya, és doctor en biologia, especialitzat en ecologia pesquera, àmbit en el que compta amb una extensa i meritòria trajectòria. Ha realitzat recerca en l’àmbit de la pesca i de les ciències marines al CSIC. Autor d’una trentena d’articles científics i de diversos llibres i articles de divulgació, i membre del grup d’experts de la FAO responsables de la redacció de les ‘FAO Technical Guidelines on Ecosystem-based Fisheries Management’.

Ha treballat durant els darrers vint ants en l’àmbit de la governança marina i pesquera. Entre 2001-2015 va dirigir el programa de pesca del Fons Mundial per la Natura (WWF) a la Mediterrània, període durant el qual desenvolupà una intensa tasca internacional, tant pel que fa a polítiques europees com referent a processos regionals i globals. La seva tasca ha estat recollida abastament en els mitjans de comunicació més prestigiosos, incloent National Geographic Magazine, BBC, Time Magazime, New York Times i Finantial Times, entre altres.

El 2013 li fou atorgat el Guardó Internacional de WWF al Mèrit de la Conservació, i el 2015 va ser mereixedor de la Medalla del guardó de la Pesca Catalana.

Avui ha tingut l’amabilitat d’atendre la nostra entrevista que des d’aquí agraïm

  • Catalunya és un país amb una història vinculada al mar, al mar Mediterrani. Tanmateix, avui, la pesca és un sector molt desconegut i poc explicat en els mitjans de comunicació. Quines són les causes d’aquest desajust?

És cert que hi ha hagut una tendència decreixent quant a captures pesqueres al Mediterrani. Catalunya va assolir el màxim de captures als anys noranta, des de llavors hi ha hagut una reducció de captures i també de la flota associada, en concret hem perdut el 50 % de la flota en els últims deu o quinze anys. En aquest context, el ciutadà s’ha acostumat a sentir parlar de la pesca en negatiu, ha sentit parlar de la crisi de la pesca, de la crisi de la sobrepesca, i dels problemes lligats als oceans, tals com el tema dels plàstics.

Tot i que som una societat marítima, amb un fort lligam de la nostra economia amb el mar, la seva gestió ens agafa una mica allunyada atesa la gran complexitat de legislacions que depenen d’òrgans jurisdiccionals internacionals, europeus, espanyols. Potser per aquestes raons culturals i competencials s’ha anat desdibuixant la nostra relació amb el mar.

Malgrat tot, encara conservem un múscul important tal com podré comentar més endavant i fins i tot estem més ben posicionats que els nostres veïns. Cada vegada veiem que hi ha mes interès per tot el que té a veure amb l’oceà, amb el mar, i amb la seva sostenibilitat. Jo sóc ecòleg marí, i, quan jo tenia 25 anys aquest tema no hi era, les ONGs parlaven de salvar el tigre o l’elefant però poc en relació al medi marí. Ara ha canviat, i fins i tot Europa té un Comissari de Medi Ambient, Oceans, i Pesca. D’altra banda, el nostre treball cada vegada és més conegut a nivell internacional.

  • Quina és la importància de la pesca i l’aqüicultura a Catalunya?

Definir una Política Marina per a Catalunya és el gran projecte que ara ens ocupa. Ens cal tornar a posar el mar al nivell que li correspon. En aquest sentit, cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

Estem valorant el valor econòmic de l’economia blava on Catalunya, possiblement per a sorpresa de molts, hi té una posició important: propera a un terç del conjunt de l’Estat.  L’economia blava inclou evidentment el sector primari però també el turisme marítim, no pròpiament el de Barcelona, que té un altre contingut, però sí el turisme de costa, les activitats nàutico-recreatives, les pròpies de biotecnologia marina, les drassanes, etc. En resum, hem de considerar Catalunya com una potència marítima euromediterrània mitjana. Per exemple, els desembarcaments pesquers a Catalunya són el doble dels desembarcaments de tot el mediterrani francès i, malgrat la davallada, la confraria encara és la primera empresa en algunes poblacions litorals de Catalunya. A nivell més local, més territorial, tot el que mou la pesca és important, també a nivell alimentari, proveïnt els ciutadans d’un producte fresc i saludable.

“cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

  • Quines són les línies estratègiques que estan orientant la Política Marítima de Catalunya.

A la història mai ens havíem plantejat una Política Marítima a Catalunya. Com a societat necessitem posicionar-nos sobre el fet marítim. Aquest és el llenguatge que parla Europa actualment, i que està desenvolupant des de 2008. Europa ha desenvolupant conceptes tals com la política marítima integrada, l’economia blava… Si volem aprofitar les oportunitats d’Europa, sobre les quals hi ha finançament però un  gran desconeixement de com accedir-hi, com a administració i sobretot com a societat hem de fer aquest exercici d’implicar-nos-hi.

Hem de ser conscients que som un país marítim, que té una economia, un lleure, un benestar de la ciutadania lligat al fet marítim. Això té moltes dimensions i aprofundir en els diferents àmbits d’actuació és el que està duent a terme en aquests moments l’Estratègia Marítima de Catalunya. Estem posant les bases d’una política marítima catalana.

  • Les estadístiques ens indiquen una disminució del consum de productes de pesca. Aquesta és una tendència amb continuïtat o, pel contrari, atenent a les noves exigències d’un consum alimentari més sostenible i saludable, la pesca pot esdevenir un producte més demandat?

Si ens enfoquem en el primari, hem perdut múscul i les captures s’han reduït a la meitat per un problema de recurs, car hi ha menys peix al mar. Però alhora tenim una crisi de consum, que s’està reduint; les generacions joves no consumeixen el peix que consumien els més grans. En aquest sentit, el relleu generacional del consumidor és més important que el del pescador. Aquí hem de treballar molt per a afiançar aquest consum.

Atenent a això, què hem fet nosaltres? Hem fet una lectura de la realitat, tenim un sector pesquer amb una estructura sectorial molt bona, l’estructuració en confraries és molt sana i saludable. Tradicionalment, han tingut participació directa en la gestió de la seva activitat. Tenen una tendència a autogestionar-se i això és bo, però això al llarg del segle XX s’ha anat perdent i això ha provocat una certa desafecció del pescador respecte a la regulació del sector perquè considera que no hi participa.

Per aquesta raó hem introduït el concepte de la cogestió, que el conjunt del Departament d’Agricultura ha adoptat com a model propi de governança. No l’hem inventat nosaltres. El que si que hem fet és crear el marc jurídic que reguli la cogestió pesquera. Això no s’havia fet mai a Europa, som els primers que ens hem dotat d’un decret de governança pesquera fonamentat en la cogestió com a clau de volta.

  • Què vol dir això de la cogestió pesquera?

Vol dir anar a buscar els diversos actors, que són administració, sector pesquer, ciència (mon científic), societat civil (ONG, etc), i donar-los a tots ells el mateix pes en el procés de presa de decisions. De retruc vol dir delegar el poder que tenim com a administració, en favor del conjunt. Això ho fem a través dels comitès de cogestió pesquera. Això no vol dir que es pugui fer el que es vulgui, hi ha una normativa europea, línies que venen des de Brussel·les, però hi ha molt marge de maniobra per a poder fer una política i gestió territorialitzades. El que és més important és que malgrat que el sistema ho preveu, mai en les nostres pesqueres cogestionades hi ha hagut una votació: sempre hem arribat al consens. La filosofia és aquesta, canvi de cultura i també de manera de relacionar-se amb l’administració.

A més, la nostra pesca està molt vinculada al territori. Aquests comitès de cogestió (pels qual hem estat premiats per la FAO), a banda de desenvolupar un pla de gestió, fan una gestió bioeconòmica. Durant molts anys el nostre sector s’ha dedicat a pescar molt o tant com podia i parar la mà per a veure quant els pagaven a la subhasta. Avui dia volem canviar això per una aproximació bioeconòmica. Es tracta de pescar allò que el mercat ha d’absorbir, “no es tracta de pescar quilos sinó de pescar euros”. Aquesta frase la diuen  públicament alguns pescadors, vol dir que alguna cosa està canviant.

Aquesta és la nostra aposta, sobre la base d’aquestes estructures del sector que encara tenim, construir unes eines de participació. Això només podem fer-ho en aquelles pesqueres que són del nostre marc competencial. Allà on ho estem fent està funcionant molt bé, els propis pescadors han canviat rutines i maneres d’actuar. Potser l’exemple més conegut és el del sonso, un peixet que abans es coneixia sobretot localment (entre el Maresme i l’Empordà), que valia mig euro i que ara s’ha arribat a cotitzar per sobre de 30 euros. És un altre concepte de pescar. S’ha aconseguit que arribi al mercat la idea que el sonso és una espècie molt particular, que és escassa, i que és molt bona. En aquest moment és una font de riquesa molt important sobretot per a les confraries d’Arenys i Blanes. Ja ens agradaria que l’experiència del sonso fos extrapolable a totes les pesqueres de Catalunya, però no ho és al 100%. En aquest cas tenim un esquema de gestió que inclou el 100% de les embarcacions que capturen l’espècie, situació molt singular. En tot cas, el que estem fent és com de laboratori: podem experimentar en un cas real com tocant els paràmetres de la gestió canvien moltes coses, una mica ens indica el camí.

“La nostra aposta és la cogestió pesquera”

Els pescadors del sonso estan pescant anualment la tercera part de la quota que podrien pescar, perquè tenen un model adaptat a la generació de valor, estan pescant setmanes alternes i tot i així estan guanyant més diners dels que han guanyat mai. Estem proposant un model  radicalment diferent al que s’ha fet fins ara on ells gestionen en treball en comú amb els científics i això també contribueix a augmentar l’autoestima del sector. Segurament som l’únic lloc d’Europa on els científics també gestionen la pesca. No vull dir que a tot Catalunya funciona així, ja m’agradaria, però si més no hem fet un camí i estem sembrant un sistema de futur. En aquest moment aproximadament el 10% dels desembarcaments de peix de Catalunya provenen de pesqueres cogestionades per comitès.

Però s’ha de pensar també en la comercialització i això requereix d’una certa escala. Cal mirar molt més enllà dels ports concrets. Necessitem mancomunar esforços. S’ha de crear organitzacions de productors que, a més, gaudeixen del suport dels fons estructurals europeus. Això ho hem explicat al sector, els hem dit poseu-vos les piles, hi ha diners, fons en tindreu, sabreu com està funcionant el mercat, què esta passant al món, sabreu quant peix heu de col·locar al mercat; podreu fer una venda estratègica, estem treballant en això. Molt aviat tindrem les primeres organitzacions de productors funcionant.

  • Més enllà de la cogestió pesquera?

Hem de parlar del conjunt de l’economia blava, els centres d’activitat marítimes, el món de la pesca recreativa, etc. Estem fent un esforç de seguiment a una escala diferent al que s’ha fet fins ara. Una millor informació és la que ens permetrà orientar, millorar-ne la gestió, i aprofitar millor els recursos disponibles.

Amb el suport del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) estem apoderant els grups d’acció local per a desenvolupar projectes territorialitats i dinamitzar l’economia blava en els territoris marítims.

En un altre àmbit hem creat l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), òrgan creat en cooperació entre aquesta direcció i el CSIC, a través de l’Institut de Ciències del Mar, el qual hem dotat amb un programa de mostrejadors, i hem creat una estructura per a desenvolupar la recerca oceanogràfica (que tenim transferida des de 1982). A partir d’aquí estem començant a obtenir dades per a la gestió de les quals no havíem disposat mai abans.

  • El conjunt d’iniciatives i activitats s’apleguen en l’anomenada Estratègia Marítima de Catalunya?

L’Estratègia Marítima de Catalunya és la nostra gran aposta, dins d’ella es pretén aixoplugar i articular el conjunt de iniciatives que ens permetin fer un salt en el desenvolupament sostenible dels sector marítims. L’Estratègia no s’acaba en aquest Departament, és un encàrrec de govern que interpel·la tots els departaments. Estem dinamitzant els actors de l’economia blava, col·legis, cambres de comerç, professionals, clústers, … Necessitem dinamitzar els nostres sectors, crear comunitats blaves que promoguin les sinèrgies intersectorials i que puguin aprofitar plenament els recursos i les oportunitats, incloent els fons europeus. El juny de 2019 vam celebrar el primer aniversari de l’Estratègia Marítima de Catalunya amb un acte amb la participació del director de Política Marítima i Economia Blava de la Comissió Europea, Bernhard Friess, i estem organitzant jornades blaves de planificació estratègica en tots els territoris marítims.

L’Estratègia Marítima de Catalunya té un òrgan de governança, que és el Consell Català de Cogestió Marítima. Estem enllestint el Decret en el qual hi consagrarem l’esquema de participació de tots aquests agents públics, sectorials, científics, i socials.

Alhora estem treballant per a estructurar la recerca, per tal que sigui un dels fonaments de l’estratègia marítima (que s’ha de basar en el coneixement, com no pot ser de cap altra manera). A Catalunya tenim un nivell d’excel·lència internacional en els àmbits de recerca marítima: ecologia i biologia marina, oceanografia, enginyeries, biotecnologia, antropologia, i ciències socials, etc. En concret, en el marc de la política de recerca de la Generalitat, s’acaba de constituir la primera xarxa de recerca marítima de Catalunya (BlueNetCat), que ha de jugar un paper clau en el desenvolupament de l’estratègia.

  • Quina part del consum de productes de la pesca i de l’aqüicultura de Catalunya prové de la producció pròpia?

Aproximadament, un 20 % del peix fresc és proveït per operadors de Catalunya. De fet aquí hi ha una tradició cultural de consum de peix, però, tal com he comentat abans, cal assegurar el relleu generacional. Alhora, hi ha un tema afegit que és la pèrdua de diversitat en el consum. Cada cop es consumeix menys espècies. Algunes espècies ben bones han deixat de consumir-se, desaprofitant, així, recursos.

Alhora, en un moment en què el consumidor valora particularment els productes sans i naturals, cal posar de relleu que el peix és la proteïna animal natural, produïda sense insums ni additius, més barata del mercat. Cal també pensar en nous formats, nous productes, i cal abordar el tema de la identificació. Cal identificar el peix de llotja que aporta frescor, proximitat, i és excel·lent. També hem creat la identificació del peix de cogestió, però avui el mercat encara ha de ser educat per a què capti plenament el valor d’aquest concepte.

  • L’aqüicultura es pot considerar una alternativa més sostenible que la pesca?

A nivell global, la producció de l’aqüicultura ja ha depassat la producció pesquera. Segons les darreres dades de la FAO, l’aqüicultura representa el 53 % de la producció enfront al 47 % de la pesca. De tota manera, aquestes dades són una mica esbiaixades des d’una perspectiva catalana ja que la major part de l’aqüicultura mundial és d’origen asiàtic i continental (aigua dolça), molt lluny dels nostres sistemes locals de producció. És evident, en tot cas, que l’aqüicultura té i tindrà un nínxol important en el consum de peix a casa nostra, i per això és un sector pel qual apostem amb decisió. En aquest sentit, constatem una revitalització del sector de la truita, i un interès renovat en l’aqüicultura marina de peix, amb nous inversors internacionals.

Ara bé, és substancialment millor l’aqüicultura que la pesca? Pensem que no hem de comparar. El futur de la pesca a casa nostra no és pas l’aqüicultura sinó la pesca sostenible. Tots dos sectors tenen el seu lloc.

  • Quins són els potencials de desenvolupament de la pesca i de l’aqüicultura a Catalunya?

Si els recursos milloren, amb un sector pesquer compromès en un esquema d’explotació modern, adaptat al modus de vida actual, compatible amb la preservació del medi, potser podríem tornar a les produccions dels anys 90 de manera sostenible. Però podem assumir que tenim un sostre en aquestes 60.000 tones dels anys 90.

El futur és la gestió pesquera sostenible, és a dir, una activitat compatible amb la preservació del medi, i sota un model de gestió bioeconòmic. En aquest tema, actualment, i per primera vegada, tenim un reglament europeu que estableix un pla pluriennal per a l’arrossegament al Mediterrani, que és la modalitat que aporta la major part dels ingressos als nostres pescadors. En la definició d’aquest pla hi hem jugat un paper destacat, i s’ha establert com a paràmetre de gestió la jornada de pesca. El fet que sigui la jornada de pesca el factor limitant obliga a buscar estratègies més eficients en el si d’una gestió bioeconòmica. En general, hem de fer bé les coses per a evitar el que ha calgut fer en el cas del corall, en què hem estat pioners a establir una veda de 10 anys per a la seva extracció ja que la situació extrema en què es trobava l’espècie no permetia cap activitat extractiva sostenible.

  • Quina repercussió pot tenir el canvi climàtic en el desenvolupament del sector pesquer i aqüícola?

El canvi climàtic no és un problema de futur, és el present ara mateix, ens afecta a molts nivells, i, especialment a l’aqüicultura. Als musclos, a les badies del Delta de l’Ebre, s’ha produït mortalitats per elevades temperatures abans de completar la collita; però el sector està aprenent, i adapta el cicle productiu anual a aquestes estius més extrems. Pel que fa al peix, hi ha espècies pròpies d’aigües fredes que gairebé han desaparegut mentre que altres espècies d’aigües subtropicals cada vegada són mes presents, com per exemple la gamba blanca. No oblidem tampoc les espècies al·lòctones: a Catalunya fa sis anys va aparèixer el cranc blau, una espècie americana, que afortunadament és comestible, i ja hem creat un comitè de cogestió específic que regula la seva explotació comercial. Hi ha molts canvis en l’ecosistema, on el factor climàtic hi juga un paper central.

  • Quin rol pot i/o ha de jugar el mar i els recursos marins en la mitigació del canvi climàtic?

El mar és un gran embornal, però ho serà en la mesura que siguem capaços de mantenir els sistemes naturals funcionals. És embornal per la dinàmica química de l’aigua però també hi contribueixen components biòtics, com ara les mateixes praderies de posidònia. A més, l’increment de CO2 en el mar té una altra afectació que no és la temperatura, és l’acidificació, és l’efecte sobre el pH. El pH té unes repercussions enormes en totes les espècies que tenen closca, si es modifica el pH a la baixa disminueix la capacitat de construir estructures calcàries. En la banda positiva, hi ha un estudi que vincula les femtes dels peixos amb l’acidificació, de manera que mantenir una alta població de peixos és mediambientalment important perquè augmenta la resiliència del sistema.

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s