Evolució de les explotacions i producción de llet a Catalunya (1992-2018)

Per Rosa Bonet

Entre 1992 i 2018 han desaparegut un total de 3.843 explotacions, unes 142 explotacions per any, ahora que la producció de llet ha agumentat un 15,3%.

Font: Elaboració propia amb dades del MAPAMA i FEGA.

Les causes són diverses: el baix preu de la llet, la pèrdua de les quotes lleteres, la manca de relleu generacional i la desaparició d’explotacions petites i familiars, en contra d’explotacions cada cop més grans. Així observem que l’any 2015, amb la desapareció de les quotes lleteres  de la Unió Europea que regulaven el sector des de l’any 1992 (desaparició l’1 d’abril de 2015), es va producir una major davallada del nombre d’explotacions, ja de per sí prou acentuada. L’any 2018 el nombre de ramaders es va situar en 486 amb una producció total de 742.739  tones de llet anuals.  En xifres rodones, podriem dir  que l’any 2018 una explotació mitjana va produir 1,5 milions de litres de llet, envers els 149 mil de litres de llet de l’any 1992.

Anuncis

ObeAlimentària 32 – Juny 2019

Obealimentària 32 del mes de Juny 2019 entrevista al Dr Jordi Salas, catedràtic de Nutrició a la Universitat Rovira i Virgili. sobre la dieta mediterrània

El tema del mes l’ocupen les ponències de la darrera Jornada sobre Bioeconomia: Bioeconomia de les infraestructures verdes,

Destaquen entre els temes sectorials la volatilitat dels cereals i la Pesta Porcina Africana a la Xina. El Quadre de Comandament ens aporta la magnitud del tema i en Jesús Domingo ens explica l’impacte de la PPA sobre els mercats europeus.

Una cadena alimentària més justa, sostenible i eficient és motiu de reflexió per part d’Eduard Arruga.

Rosa Bonet ens exposa una llarga serie de l’evolució de la producció i de les explotacions de llet a Catalunya

Trobareu, així mateix, les dades del cooperativisme agrari català

obe-5-minuts

Cinc minuts amb en Jordi Salas-Salvadó: Dieta Mediterrània

obe-tema-del-mes

2ª Jornada sobre Bioeconomia: “Bioeconomia de les infraestructures verdes”. (ponències)

eSPAI CAJAMAR

El sector vitivinícola frente al desafío del cambio climático. Raúl Compés y Vicente Sotés (coords.)

obe-conjuntura

Quadre de Comandament Agroalimentari. Juny 2019.

obe-opinio

Vers una Cadena Agroalimentària més eficient, justa i sostenible. Eduard Arruga

Estadistiques

Evolució de les explotacions i producción de llet a Catalunya (1992-2018). Rosa Bonet

Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes. FCAC

Dashboard.coop Quadre de Comandament del Cooperativisme Agrari Català. FCAC

PAC: Ayudas directas i de desarrollo rural, España 2017. MAPA

obe-sectors

FARRATGES. S’exporta el 78% de la producció d’userda. Jesús Domingo.

PORCÍ. Aporkalypse now. Farming in China. The Economist

PORCÍ. Es necessitaria el 80% de la producció porcina de la UE per abastir la Xina. Jesús Domingo

LLET. Calculadores del preu de la llet al ramader. Jesús Domingo

COMPLEMENTS ALIMENTARIS. La evolución de la industria de los complementos alimenticios. IADSA

empresa

Roubini alerta de que si China y EEUU caen en la trampa de Tucídides “se tragaran todo el mundo”. El Economista.es

De las tierras raras a la soja: la guerra comercial se calienta entre China y EEUU. El Economista.es

24 països africans es treuen els aranzels, Marta Rodriguez

obe-estudis-i-documents

Salud y alimentos: una ecuación a veces peligrosa. Ricardo Miguelañez

Més sobre el glifossat. Agropres

obe-agroforum

Economists’ Statement on Carbon Dividends. 27 Nobel Laureate Economists et al.

2ª Jornada sobre Bioeconomia: “Bioeconomia de les infraestructures verdes (ponències)

Tot seguit transcribim el resum de la Jornada. Trobareu els pdf dels continguts de les ponències enllaçats al nom de cada ponent

Europa aposta per una informació transparent, exacte i congruent a partir de gener de 2021 en referència als boscos, amb l’objectiu d’una gestió forestal sostenible.

Barcelona, 27 de maig.- La seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) a Barcelona ha acollit la segona jornada sobre bioeconomia, dedicada a les infraestructures verdes, a la gestió dels boscos de Catalunya i a la producció de fusta i suro i les seves aplicacions en el mercat alimentari i de la construcció i de l’energia.

L’enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental Ricard Estrada ha iniciat la jornada mencionant tres paraules clau: paradigma (ens trobem en un canvi de model), resiliència (aprofitar les adversitats per aprendre) i bioeconomia (l’ús sostenible del capital natural) i ha destacat que la temperatura del globus ha augmentat provocant que la natura estigui present en el nostre dia a dia, tot incrementant entre d’altres coses el nivell d’aigües del mar.

La primera ponència ha estat a càrrec de Josep Garriga, economista que va
ser el primer director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de
Catalunya, que ha posat en valor que a l’Acord de París hi ha un article dedicat als boscos perquè aquests són molt importants. Article on ressalten els pagaments per resultats i incentius. Garriga ha seguit parlant del Reglament Europeu de maig de 2018 LULUCF on es destaca que Europa vol una informació transparent, exacte i congruent a partir de gener de 2021 en
referència als boscos, amb l’objectiu d’una gestió forestal sostenible. Ha
denunciat que avui en dia ens parlen d’energia renovable i no en tenim la
constància, a partir de l’any 2021 tota la informació haurà de ser precisa.
Respecte a Espanya, ha comentat que tenim el RD de Canvi Climàtic del
Govern de Pedro Sánchez, que també ha endegat un Pla de Comptabilitat
Forestal Nacional 2021-2025 on ha subratllat l’execució d’accions forestals per evitar incendis. De Catalunya també ha emfatitzat el fet d’evitar els incendis als boscos, que representen un 60% del territori, a través de la modernització de les instal·lacions forestals.

A continuació, ha estat el torn de l’empresari i president del Consorci Forestal de Catalunya i de Quality Suber Rosendo Castellò que ha subratllat el fet que els boscos són la primera infraestructura del país però que es troba en un estat d’abandonament i infravalorada. Dels boscos en creixement a Catalunya només s’aprofita un 20% quan la mitjana a Europa és del 60%. Castelló ha afegit que els boscos estan plens de plantes on aquestes competeixen amb els arbres per l’energia i urgeix invertir en una gestió forestal sostenible, que constitueix la base de la conservació. En aquest sentit, la UE aposta clarament per aquesta gestió forestal sostenible i per la fusta. Pel que fa a la titularitat, Castelló ha mencionat que un 75% dels boscos catalans són de titularitat privada i que la bioenergia creix però depèn de les exportacions.

Després ha tingut lloc la intervenció de l’enginyera tècnica forestal i Secretària General de PEFC Espanya Ana Belén Noriega que ha plantejat la relació de la gestió forestal sostenible amb la comercialització dels productes i ha alertat sobre la despoblació dels territoris rurals i de la necessitat de crear llaços de connexió amb les grans urbs. “Necessitem els boscos i els seus productes com ara bé la tòfona o la roba” ha emfatitzat Noriega, però en contraposició hem disposat de polítiques poc eficients i en alguns casos perversa. I ha afegit que des de PEFC, que integra a 49 països, promouen la gestió forestal sostenible certificada i el compliment de principis ambientals, socials, econòmics i de control del tràfic de fusta il·legal aportant cadenes de subministrament segures.

Finalment, ha estat el torn de l’arquitecta i vocal de l’associació Profusta, Teresa del Pozo que ha explicat el fet de construir habitatges utilitzant la fusta, tot aconseguint la retenció del carboni i evitant la seva emissió. Del Pozo ha exposat les tres falses febleses de la fusta; que és inflamable, que té poca durabilitat i que és cara, tot mitigant cadascun d’aquests factors. A és, ha destacat que la fusta té la capacitat de reinventarse i s’aplica en arquitectura de cases unifamiliars i en edificis d’espais amplis com els poliesportius, tant pel que fa a obra nova com a la rehabilitació.

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de
Catalunya.

S’exporta el 78% de la producció d’userda

Per Jesús Domingo

El 31 de març passat de 2019 va donar per finalitzada la campanya oficial d’userda deshidratat 2018/19. Aquesta campanya s’ha tancat amb una producció de farratges deshidratats de 1.352.505 tones, que representa un descens en la producció d’un 7% en comparació de la 2017/18, segons dades de la Asociación Española de Fabricantes de Alfalfa Deshidratada (AEFA).

En gairebé totes les CCAA la producció ha disminuït, amb un significatiu descens en les indústries de Catalunya i Aragó, amb unes caigudes del 16 i 14% respectivament. Andalusia amb un -9% i Navarra amb una baixada del 8% confirmen el descens de la producció.

Al costat positiu, Castella i Lleó ha recuperat unes xifres de producció molt interessants i creix un 105% respecte a l’última campanya, el que ha ajudat a pal·liar el descens en el global del sector.

El 78% de la producció es va destinar a la fabricació de bales o bales d’alfals deshidratat, quedant el 22% restant per granulat o pellets.

En el pla comercial, l’exportació segueix sent el motor de les vendes, amb un percentatge superior al 78% del total de producció de la campanya. Les exportacions d’alfals deshidratat durant la campanya van aconseguir 1.124.823 tones. El principal destí del nostre producte segueix sent Emirats Àrabs Units amb un total de 461.000 tones subministrades. En segon lloc se situa la Xina amb 236.000 tones, seguit de França Jordània i Itàlia, amb 70.000, 51.000 i 46.000 tones respectivament.

Cal destacar el increment de les vendes a Irlanda i el Líban amb 37.000 i 34.000 tones d’alfals deshidratats despatxades.

El format més demandat pel mercat internacional és la bala amb un total de 805.740 tones, sent la resta (319.082 t) en format pellet.

Des AEFA es valora la campanya com complicada al camp i amb una producció d’alfals molt baixa. Al costat positiu, comercialment la campanya es pot considerar acceptable, ja que després d’uns primers mesos una mica fluixos, el final de campanya ha resultat esperançador. L’Associació considera que el futur depararà interessants oportunitats en els mercats internacionals. Es creu necessari incentivar el cultiu de d’alfals per tenir més produccions en els propers anys, i poder atendre la demanda internacional, ja que a més d’oferir bones rendibilitats a l’agricultor, té grans avantatges des del punt de vista mediambiental i social.

Es necessitaria el 80% de la producció porcina de la UE per abastir la Xina

Per Jesús Domingo

La disponibilitat de carn de porc a la Xina s’ha reduït a causa de la pesta porcina africana (PPA) i a les tensions comercials amb els EUA. La PPA ha provocat el sacrifici de més d’un milió d’animals i la crisi amb Trump ha provocat la pujada dels aranzels d’entrada a la carn de porcí USA, així com la cancel·lació de moltes de les comandes a aquest país.

En conseqüència, cada vegada és més patent que falta carn de porc a la Xina. Segons les dades del Ministeri d’Agricultura de la Xina, la producció de porcí es va reduir en un 20 % a l’abril, mentre que els preus van augmentar en un 23 % respecte al mateix període de l’any anterior. Fins i tot, alguns estimen que aquesta pujada es podria duplicar o gairebé triplicar per a finals d’any.

Segons l’últim informe trimestral de porcí de Rabobank, la demanda xinesa de carn de porc importada seguirà sent fort en el mig termini. Els ramaders xinesos han fet cas omís a les crides de les autoritats per reposar els seus ramats, ja que els preocupa que puguin perdre de nou els seus animals, a causa de la malaltia (PPA). Normalment es requereixen de dos a tres anys per recuperar el cens, però segons Rabobank, en el cas de la Xina, seran necessaris més de 5 anys.

Segons una estimació de Rabobank, es necessitaria un 80% de tota la producció anual de carn de porc d’Europa per compensar el dèficit d’oferta a la Xina.

Calculadores del preu de la llet al ramader

Per Jesús Domingo

La consultora neozelandesa AgriHD ha desenvolupat una eina on line que ajuda a calcular el preu de la llet al ramader en base als preus dels productes lactis, el tipus de canvi i els costos estimats. Té una opció gratuïta en base als preus dels productes lactis de l’última subhasta de Fonterra. Segons les dades de la subhasta del 7 de maig, el preu al ramader hauria de ser de 7,97 $ NZ per kg de sòlid lacti.

https://agrihq.co.nz/toolbox/farmgate-milk-price-calculator

La plataforma australiana Milk2Market també ha desenvolupat una altra calculadora del preu de la llet al ramader. Aquesta no és en línia sinó que cal descarregar-se un full d’excel on el ramader ha d’escriure les seves dades de producció, matèria grassa, matèria proteica i zona on es troba la seva explotació. L’arxiu es mana a la plataforma que et contesta amb la informació del preu que el ramader hauria de cobrar.