ObeAlimentària 40 – Juny 2020

Foto DG Tudela

En plena pandèmia ObeAlimentària arriba al seu nº 40 entrevistant al Dr. Sergi Tudela, sobre l’estratègia marítima de Catalunya.

Diferents aspectes relatius a la nutrició humana son el tema del mes, entre ells el valor nutritiu del peix i el marisc.

El Quadre de Comandament dona fe dels impactes de la covid-19 en l’economia.

Altres temes destacats en son la creació de l’Agència del Patrimoni Natural, l’Estratègia sobre Biodiversitat i l’Estratègia del camp a la taula.

Alhora continuem les activitats i pels propers dies estan programades dos webinars, el 11 de juny sobre el Green Deal i el 19 de juny sobre innovació culinària.

obe-5-minuts

Cinc minuts amb el Dr Sergi Tudela: Estratègia Marítima a Catalunya

obe-tema-del-mes

Valor nutritiu del peix i el marisc. Antoni García Gabarra

Declaracions nutricionals i propietats saludables dels aliments: serrells pendents. Antoni García Gabarra

Presentació de la Webinar de 15 de maig amb Núria Virgili “Assegurar una bona nutrició de les persones grans: un repte per a tots”

The 2020 Global Nutrition Report in the context of Covid-19

obe-conjuntura

Quadre de Comandament Agroalimentari. Juny 2020obe-opinio

No canviarem. Francesc Reguant

El suro, un producte per fer taps?. Ricard Estrada

Nou notes sobre la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Joan-Ignasi Castelló Vidal

Estan fent l’agost. Jesús Domingo

eSPAI CAJAMAR

El regadío y la modernixación del existente siguieron avanzando en 2019Agronota CAJAMAR

Estadistiques

Dades bàsiques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya 2019. DARP

Informe de la producció agraria ecològica a Catalunya 2019. CCPAE

Els preus agraris van caura un 4,16% el 2019. Jesús Domingo

obe-sectors

VINYA I VI. El vi principals xifres i tendències de la producció i consum mundials. Jesús Domingo

Prioritzar el producte espanyol de temporada. Jesúss Domingo

CONSUMImpacte de la crisi sanitària per la COVID19 en els hàbits de consum de la població catalana. ACC

empresa

Agricultura defineix els criteris per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques segons el valor agrari del sòl. Redacció Mon Rural

obe-estudis-i-documents

Le covid-19, la recéssion et la stagnation séculaire. Thierry Pouch et Quentin Mathieu

L’alimentació, esperança per a l’economia. El Segre

Ressenya de l’informe “Mengem Futur, una reflexió sobre la sostenibilitat del Sistema Alimentari a Catalunya”. Carles Ibañez et al. Quaderns Agraris

La teledetecció aplicada a la viticultura. Miquel Aran et al. Quaderns Agraris.

La petita història de l’ensenyament de l’agronomia a CatalunyaRicard Estrada

obe-agroforum

A Farm to Fork Strategy. European Commission
obe-activitat

Els preus agraris van caure un 4,16% el 2019

Per Jesús Domingo

A finals de maig es va publicar al BOE una resolució per la qual es publiquen els índexs de preus percebuts pels agricultors i ramaders en 2019, a l’efecte de l’actualització de les rendes dels arrendaments rústics, que fixa que l’índex general de preus percebuts pels agricultors i ramaders va caure un -4,16% l’any passat. Aquesta retallada és més gran que les dades que el Ministeri oferia en les seves dues primeres estimacions, publicades al desembre i gener passat, segons recorda la Organització Agrària Unió d’Unions.

Recordo que l’actual legislació sobre arrendaments rústics preveu que les parts poden acordar en un contracte que l’actualització de les rendes a pagar pot lligar-se a l’evolució de l’índex de preus percebuts pel pagès que calcula el Ministeri d’Agricultura; encara que no necessàriament s’ha d’utilitzar aquest factor i arrendador i arrendatari poden pactar qualsevol altre sistema d’actualització.

Per a aquells contractes d’arrendament que vinculen la renda a pagar anualment amb l’índex de preus percebuts, el Ministeri d’Agricultura publica cada any, la taula corresponent, tant per al conjunt de produccions agrícoles i ramaderes, com separadament per cultiu o aprofitament.

Per a l’any 2019 l’índex general hauria baixat, amb les dades del Ministeri en la mà, una -4,16%, diferenciant en una baixada del -8,81% per als productes agrícoles, un augment del + 2,22% per els productes animals (carns d’abastament) i una retallada del -1,9% per als productes ramaders (llet, ous, llana). A més, publicitat també a com han evolucionat els índexs de preus producte per producte, marcant els descensos més importants per a oli, vi, fruites o lleguminoses en els sectors agrícoles i per l’avicultura, tant de carn com de posta, en la ramaderia. Per la seva banda, els augments més grans serien per a cultius farratgers i carn de porcí i de conill.

En qualsevol cas, des de l’Organització Agrària insisteixen que aquest mecanisme d’actualització només és aplicable a aquells arrendaments que així ho tinguin pactat. La resta es regiran per les mateixes estipulacions acordades en el contracte.

Correcció a la baixa.

Les dades que ofereix ara el Ministeri en la seva Resolució, empitjoren els càlculs de les seves dues primeres estimacions per a 2019, realitzades al desembre i gener passat.

A la primera estimació de desembre, la baixada dels preus agraris que donava era del -3,0% en total, i del -6,0% menys per a la producció vegetal, amb un increment de l’1,4% per a la producció animal .

Poc després, al gener 2020, es corregia aquesta primera estimació amb una segona que millorava les dades, amb una caiguda general de l’-2,6%, sent del -5,7% per a la producció vegetal i una pujada de l’2,1% per a la producció animal.

Estan fent l’agost

Per Jesús Domingo

“Les grans cadenes d’alimentació i els intermediaris estan fent l’agost amb la crisi de l’COVID-19” llegia com a titular d’un article i passat 21 de maig.

I és que Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders denunciava com les grans cadenes d’alimentació i els intermediaris s’estan aprofitant de la situació derivada de l’COVID-19 per pujar els preus als consumidors sense traslladar aquests increments als productors, augmentant així els seus marges comercials.

La esmentada Organització manifestava que aquesta pujada de preus al consumidor – i que no es traslladava a productor – estaria totalment injustificada. Així explica que, d’acord amb les dades del INE, l’índex de preus al consumidor (IPC) relatiu a l’alimentació ha augmentat un 2,0% en el que va de 2020, mentre que l’índex general per al conjunt de l’economia , no només no ha augmentat, sinó que s’ha reduït un -1,2% en el mateix període.

En aquest context, la quota de mercat de grans distribuïdors com Mercadona ha assolit un 40% durant el confinament segons les dades ofertes per Fintonic, la qual a la fi de 2019 se situava en el 26%.

“Les administracions públiques han afavorit el increment de la quota de mercat dels grans supermercats limitant l’ús dels canals curts de comercialització i els mercats de venda no sedentària, la qual cosa li ha eliminat de cop la poca competència que podien fer-los aquests canals de distribució a gegants com Mercadona o Carrefour “declaren des d’Unió d’Unions.

Productes com els llegums i les fruites fresques (11,3%), les patates (5,8%) o la carn d’au (3,3%) han patit importants pujades per al consumidor.

Contràriament es produeix una caiguda important de preus als agricultors.

Des de la perspectiva de la producció, els informes setmanals de conjuntura de l’MAPA, que ofereixen els preus pagats als agricultors i ramaders, mostren com molts productes agroalimentaris han patit dràstiques caigudes de preus. Així, per exemple, el preu mitjà de l’albergínia, el cogombre o la maduixa ha caigut per sota de l’60% entre els dos mesos, a l’igual que el carbassó (-41,4%), el plàtan (-36,5%) , la mantega (-13,4%), el pollastre (-7,1%) o la vedella (-3,1%).

Per la seva banda, la baula majorista, com mostren les dades de MERCASA, ha mantingut una tendència creixent pel que fa a preus percebuts es refereix. Totes aquestes dades indicarien que el increment del preu de la cistella de productes alimentaris del IPC es deu a un major marge de benefici dels intermediaris i les grans cadenes de supermercats i no per als agricultors i ramaders.

L’esmentada organització ja ha denunciat en nombroses ocasions el increment constant de la bretxa de preus ens els consumidors i productors durant els últims anys – acrescuda particularment en aquest període de crisi sanitària -, el que afecta significativament a la sostenibilitat de la cadena agroalimentària espanyola.

En aquest sentit, l’organització ha proposat catorze esmenes al projecte de llei sobre mesures urgents per al sector agrari, que s’està debatent en aquests moments, per a l’actualització de la Llei 12/2013 sobre cadena alimentària. Entre elles, ha proposat la regulació de la posició dominant dins de la cadena, el reforç de el marc legal relatiu a les sancions i denúncies, millores en la definició de venda a pèrdues i l’ampliació de la llista de pràctiques deslleials, mecanismes que considera clau per reforçar la posició dels agricultors i ramaders en la cadena de valor agroalimentària estatal.

 

El Pacte Verd Europeu: estratègies sobre biodiversitat i “del camp a la taula”

Per Antoni García Gabarra

A Segarra IMG_20190511_082944

EL PACTE VERD EUROPEU: ESTRATÈGIES SOBRE BIODIVERSITAT I “DEL CAMP A LA TAULA”

En 2015 la ONU va adoptar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de tothom amb un horitzó de 15 anys. Al seu assoliment han de contribuir els governs, el sector privat i la societat civil. D’aquests ODS mundials neix el Pacte Verd Europeu.

El canvi climàtic i la degradació del medi ambient són un risc existencial per a Europa i el món. Per afrontar aquests reptes, Europa necessita una nova estratègia de creixement que transformi la Unió en una economia moderna, eficient en recursos i competitiva, on:

  • no hi hagi una emissió neta de gasos d’efecte hivernacle (GEI) el 2050
  • el creixement econòmic se separa de l’ús de recursos
  • no es deixa ningú endarrere

El Pacte Verd (“Green Deal”) europeu, que va ser presentar l’11 de desembre de 2019, és es el programa per fer sostenible l’economia de la UE. Això permetrà canviar els reptes climàtics i mediambientals en oportunitats en totes les polítiques i fer la transició justa i inclusiva per a tothom.

El Pacte Verd europeu proporciona un programa d’accions per:

  • crear un ús eficient de recursos que duguin a una economia neta i circular
  • restaurar la biodiversitat i frenar la contaminació

Això requerirà accions en tots els sectors de l’economia:

  • invertir en tecnologies que respectin el medi ambient
  • ajudar la innovació de la indústria
  • desenvolupar formes de transport més netes, barates i sanes
  • descarbonitzar el sector energètic
  • treballant en l’àmbit internacional per millorar les condicions mediambientals globals
  • proporcionar suport financer i assistència tècnica per ajudar la gent, empreses i regions

Durant l’any 2020 s’ha previst presentar una sèrie de plans i estratègies:

  • 14 gener – Pla d’inversió Pacte verd europeu i Mecanisme de transició justa
  • 4 març – Proposta per a una llei climàtica europea i consulta pública del Pacte climàtic europeu
  • 10 març – Adopció de l’Estratègia industrial europea
  • 11 març – Proposta del Pla d’acció d’economia circular
  • 20 maig – Estratègia “del camp a la taula”
  • 20 maig – Estratègia sobre biodiversitat UE per a 2030

En aquest escrit comentarem breument aquestes dues darreres estratègies.

MENY PÈRDUA DE DIVERSITAT I UN SISTEMA ALIMENTARI MÉS SA I MÉS SOSTENIBLE

La Comissió Europea  va aprovar el 20 de maig un parell de noves estratègies, una sobre biodiversitat per tornar a posar la naturalesa en les nostres vides i una altra anomenada «Del camp a taula» per recuperar un sistema alimentari just, sa i respectuós amb el medi ambient. Totes dues estratègies es reforcen mútuament perquè fan que la naturalesa, els agricultors, les empreses i els consumidors col·laborin per aconseguir un futur sostenible i alhora competitiu.

En la mateixa línia que el pacte verd europeu, totes dues estratègies proposen mesures i compromisos europeus molt ambiciosos per aturar la pèrdua de biodiversitat a Europa i arreu del món i perquè els nostres sistemes alimentaris esdevinguin normes mundials que fomentin la sostenibilitat competitiva, la protecció de la salut humana i planetària i els mitjans de vida de tots els agents de la cadena de valor alimentària.

La crisi del COVID-19 ha demostrat fins a quin punt ens fa vulnerables la pèrdua de biodiversitat i fins a quin punt és important disposar d’un sistema alimentari que funcioni correctament i en benefici de la nostra societat.

Totes dues estratègies situen el ciutadà en el centre de totes les polítiques i impliquen un compromís per millorar la protecció de la terra i del mar, restaurar els ecosistemes degradats i fer que la UE esdevingui líder a nivell internacional tant pel que fa a la protecció de la biodiversitat, com a l’establiment d’una cadena alimentària sostenible.

Ambdues estratègies són un element clau del pacte verd europeu i, a més, permetran d’impulsar la recuperació econòmica europea. En un context com el d’ara del coronavirus, aspiren a millorar la resiliència de les nostres societats davant de futures pandèmies o d’altres amenaces, com ara el canvi climàtic, els incendis forestals, la inseguretat alimentària o noves epidèmies. La manera de fer-ho és donant suport a pràctiques més sostenibles en l’àmbit de l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura, protegint  la fauna silvestre i lluitant contra el comerç il·legal d’espècies salvatges.

Totes dues estratègies també tenen un important vessant internacional. L’estratègia sobre la biodiversitat referma la determinació de la UE de donar exemple en la lluita contra la crisi que pateix la biodiversitat a nivell mundial.

La Comissió vol mobilitzar tots els instruments de l’acció exterior i de les seves associacions internacionals per contribuir a crear un nou i ambiciós marc jurídic de l’ONU en matèria de biodiversitat a la conferència de les parts del Conveni sobre diversitat biològica que se celebrarà el 2021.

D’altra banda, l’objectiu de la segona estratègia, «Del camp a taula», és promoure una transició global cap a sistemes alimentaris sostenibles en estreta col·laboració amb els socis internacionals.

ESTRATÈGIA SOBRE BIODIVERSITAT

Aquesta estratègia aborda els factors clau de la pèrdua de biodiversitat, com ara l’ús insostenible de la terra i del mar, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació o la presència d’espècies exòtiques invasores. Aprovada en plena pandèmia del COVID-19, l’estratègia és un element cabdal del pla de recuperació de la UE, imprescindible per poder prevenir futures pandèmies i millorar la nostra resiliència i per oferir oportunitats de negoci i d’inversió immediates que permetin restaurar l’economia de la UE. També pretén fer que la biodiversitat esdevingui una part integral de l’estratègia general de creixement econòmic de la UE. A més, entre d’altres coses, aquesta estratègia també proposa de fixar-nos uns objectius vinculants que permetin restaurar ecosistemes i rius degradats, millorar la salut de les espècies i hàbitats protegits de la UE, recuperar els pol·linitzadors en benefici de les terres de conreu, reduir la contaminació, fer que les nostres ciutats siguin més verdes, impulsar l’agricultura ecològica i d’altres pràctiques agrícoles respectuoses de la biodiversitat i millorar la salut dels boscos europeus. L’estratègia proposa passos concrets per situar la biodiversitat europea en la via cap a la recuperació d’aquí al 2030. Això suposa transformar com a mínim el 30 % de les terres i mars europeus en zones protegides i ben gestionades i fer que com a mínim el 10 % de la superfície agrícola recuperi la seva alta diversitat i les seves característiques paisatgístiques.

Les mesures previstes en matèria de protecció de la naturalesa, ús sostenible i recuperació de la biodiversitat aportaran beneficis econòmics a les comunitats locals i crearan llocs de treball i un creixement sostenibles. A la recuperació de la biodiversitat s’hi destinaran cada any 20.000 milions d’euros provinents de fons europeus, nacionals i privats.

La protecció i restauració de la biodiversitat és l’única manera de preservar la qualitat i continuïtat de la vida humana en el planeta. Els compromisos proposats en aquesta estratègia obren el camí per a canvis ambiciosos i necessaris –canvis que asseguraran el benestar i la prosperitat econòmica de les generacions actuals i futures en un medi ambient sa. La implementació d’aquests compromisos tindrà en compte la diversitat dels reptes entre els sectors, les regions i els Estats membres, la necessitat d’assegurar la justícia social, l’equitat i el caràcter inclusiu en línia amb el Pilar Europeu de Drets Socials, i requerirà un sentit de responsabilitat i forts esforços conjunts de la UE, els Estats membres, els actors implicats i els ciutadans.

L’estratègia sobre Biodiversitat conté un calendari de les accions a realitzar. La major part d’elles es realitzarà durant els anys 2020 i 2021. El 2024 es farà una avaluació del progrés aconseguit per tal d’arribar als objectius de 2030 sobre les àrees protegides i es decidirà si calen accions addicionals.

 

ESTRATÈGIA “DEL CAMP A LA TAULA”

L’estratègia «Farm to fork» permetrà de fer una transició cap a un sistema alimentari europeu sostenible que protegeixi la seguretat alimentària i garanteixi l’accés a dietes sanes i conreades en un planeta sa. A més, reduirà la petja ambiental i climàtica del sistema alimentari europeu i en millorarà la resiliència tot protegint la salut dels ciutadans i garantint alhora els mitjans de subsistència dels operadors econòmics. Aquesta estratègia fixa uns objectius concrets per transformar el sistema alimentari europeu, com ara la reducció del 50 % de l’ús i del risc que plantegen els pesticides, la reducció de com a mínim el 20 % de l’ús de fertilitzants, la reducció del 50 % de les vendes d’antimicrobians que es fan servir en els animals de granja i en l’aqüicultura i l’increment de l’agricultura ecològica fins arribar a una quota del 25%. També proposa mesures molt ambicioses per aconseguir que la tria alimentària saludable sigui la més senzilla per als ciutadans europeus, inclosa la millora de l’etiquetatge per tal de satisfer més bé les necessitats d’informació dels consumidors sobre els aliments saludables i sostenibles.

Els agricultors, els pescadors i els aqüicultors europeus han de tenir un paper clau en la transició cap a un sistema alimentari més equitatiu i més sostenible. Per tant, rebran tot el suport de la política agrícola comuna i de la política pesquera comuna mitjançant nous mecanismes de finançament i règims ecològics que fomentin les pràctiques sostenibles. La sostenibilitat de la marca europea obrirà noves oportunitats de negoci i diversificarà les fonts d’ingressos dels agricultors i dels pescadors europeus.

L’objectiu d’aquesta estratègia és fer que el sistema alimentari de la UE sigui una norma mundial per a la sostenibilitat. La transició vers a sistemes alimentaris sostenibles requereix un enfocament col·lectiu que impliqui les autoritats públiques en tots els nivells, els agents privats de tota la cadena alimentària, les ONG, els interlocutors socials, el món acadèmic i els ciutadans.

La Comissió invita tothom, incloent-hi els ciutadans, a participar en un ampli debat destinat a formular una política alimentària sostenible i al Parlament europeu i al Consell a què aprovin aquesta estratègia i contribueixin a la seva aplicació.

La Comissió vetllarà perquè l’estratègia sigui aplicada de forma molt coherent amb els altres elements del Pacte Verd, en particular amb l’Estratègia sobre la Biodiversitat d’ara fins al 2030, el nou Pla d’acció per una economia circular i l’aspiració a una contaminació zero. Supervisarà la transició vers un sistema alimentari sostenible sense superar els límits del planeta, inclosos el avenços en els objectius i la reducció general de la petja ambiental i climàtica en la UE. Recopilarà dades periòdicament i a mitjans de 2023 revisarà aquesta estratègia per avaluar si les mesures adoptades són suficients per arribar als objectius o si calen accions addicionals.

Cinc minuts amb el Dr Sergi Tudela: Estratègia Marítima de Catalunya

Dr Sergi Tudela

En Sergi Tudela i Casanovas, director general de Pesca i Afers Marítims del Govern de la Generalitat de Catalunya, és doctor en biologia, especialitzat en ecologia pesquera, àmbit en el que compta amb una extensa i meritòria trajectòria. Ha realitzat recerca en l’àmbit de la pesca i de les ciències marines al CSIC. Autor d’una trentena d’articles científics i de diversos llibres i articles de divulgació, i membre del grup d’experts de la FAO responsables de la redacció de les ‘FAO Technical Guidelines on Ecosystem-based Fisheries Management’.

Ha treballat durant els darrers vint ants en l’àmbit de la governança marina i pesquera. Entre 2001-2015 va dirigir el programa de pesca del Fons Mundial per la Natura (WWF) a la Mediterrània, període durant el qual desenvolupà una intensa tasca internacional, tant pel que fa a polítiques europees com referent a processos regionals i globals. La seva tasca ha estat recollida abastament en els mitjans de comunicació més prestigiosos, incloent National Geographic Magazine, BBC, Time Magazime, New York Times i Finantial Times, entre altres.

El 2013 li fou atorgat el Guardó Internacional de WWF al Mèrit de la Conservació, i el 2015 va ser mereixedor de la Medalla del guardó de la Pesca Catalana.

Avui ha tingut l’amabilitat d’atendre la nostra entrevista que des d’aquí agraïm

  • Catalunya és un país amb una història vinculada al mar, al mar Mediterrani. Tanmateix, avui, la pesca és un sector molt desconegut i poc explicat en els mitjans de comunicació. Quines són les causes d’aquest desajust?

És cert que hi ha hagut una tendència decreixent quant a captures pesqueres al Mediterrani. Catalunya va assolir el màxim de captures als anys noranta, des de llavors hi ha hagut una reducció de captures i també de la flota associada, en concret hem perdut el 50 % de la flota en els últims deu o quinze anys. En aquest context, el ciutadà s’ha acostumat a sentir parlar de la pesca en negatiu, ha sentit parlar de la crisi de la pesca, de la crisi de la sobrepesca, i dels problemes lligats als oceans, tals com el tema dels plàstics.

Tot i que som una societat marítima, amb un fort lligam de la nostra economia amb el mar, la seva gestió ens agafa una mica allunyada atesa la gran complexitat de legislacions que depenen d’òrgans jurisdiccionals internacionals, europeus, espanyols. Potser per aquestes raons culturals i competencials s’ha anat desdibuixant la nostra relació amb el mar.

Malgrat tot, encara conservem un múscul important tal com podré comentar més endavant i fins i tot estem més ben posicionats que els nostres veïns. Cada vegada veiem que hi ha mes interès per tot el que té a veure amb l’oceà, amb el mar, i amb la seva sostenibilitat. Jo sóc ecòleg marí, i, quan jo tenia 25 anys aquest tema no hi era, les ONGs parlaven de salvar el tigre o l’elefant però poc en relació al medi marí. Ara ha canviat, i fins i tot Europa té un Comissari de Medi Ambient, Oceans, i Pesca. D’altra banda, el nostre treball cada vegada és més conegut a nivell internacional.

  • Quina és la importància de la pesca i l’aqüicultura a Catalunya?

Definir una Política Marina per a Catalunya és el gran projecte que ara ens ocupa. Ens cal tornar a posar el mar al nivell que li correspon. En aquest sentit, cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

Estem valorant el valor econòmic de l’economia blava on Catalunya, possiblement per a sorpresa de molts, hi té una posició important: propera a un terç del conjunt de l’Estat.  L’economia blava inclou evidentment el sector primari però també el turisme marítim, no pròpiament el de Barcelona, que té un altre contingut, però sí el turisme de costa, les activitats nàutico-recreatives, les pròpies de biotecnologia marina, les drassanes, etc. En resum, hem de considerar Catalunya com una potència marítima euromediterrània mitjana. Per exemple, els desembarcaments pesquers a Catalunya són el doble dels desembarcaments de tot el mediterrani francès i, malgrat la davallada, la confraria encara és la primera empresa en algunes poblacions litorals de Catalunya. A nivell més local, més territorial, tot el que mou la pesca és important, també a nivell alimentari, proveïnt els ciutadans d’un producte fresc i saludable.

“cal sortir del marc estricte del sector primari (pesca i aqüicultura) per una visió de sistema, i des del punt de vista econòmic ens cal parlar d’economia blava.

  • Quines són les línies estratègiques que estan orientant la Política Marítima de Catalunya.

A la història mai ens havíem plantejat una Política Marítima a Catalunya. Com a societat necessitem posicionar-nos sobre el fet marítim. Aquest és el llenguatge que parla Europa actualment, i que està desenvolupant des de 2008. Europa ha desenvolupant conceptes tals com la política marítima integrada, l’economia blava… Si volem aprofitar les oportunitats d’Europa, sobre les quals hi ha finançament però un  gran desconeixement de com accedir-hi, com a administració i sobretot com a societat hem de fer aquest exercici d’implicar-nos-hi.

Hem de ser conscients que som un país marítim, que té una economia, un lleure, un benestar de la ciutadania lligat al fet marítim. Això té moltes dimensions i aprofundir en els diferents àmbits d’actuació és el que està duent a terme en aquests moments l’Estratègia Marítima de Catalunya. Estem posant les bases d’una política marítima catalana.

  • Les estadístiques ens indiquen una disminució del consum de productes de pesca. Aquesta és una tendència amb continuïtat o, pel contrari, atenent a les noves exigències d’un consum alimentari més sostenible i saludable, la pesca pot esdevenir un producte més demandat?

Si ens enfoquem en el primari, hem perdut múscul i les captures s’han reduït a la meitat per un problema de recurs, car hi ha menys peix al mar. Però alhora tenim una crisi de consum, que s’està reduint; les generacions joves no consumeixen el peix que consumien els més grans. En aquest sentit, el relleu generacional del consumidor és més important que el del pescador. Aquí hem de treballar molt per a afiançar aquest consum.

Atenent a això, què hem fet nosaltres? Hem fet una lectura de la realitat, tenim un sector pesquer amb una estructura sectorial molt bona, l’estructuració en confraries és molt sana i saludable. Tradicionalment, han tingut participació directa en la gestió de la seva activitat. Tenen una tendència a autogestionar-se i això és bo, però això al llarg del segle XX s’ha anat perdent i això ha provocat una certa desafecció del pescador respecte a la regulació del sector perquè considera que no hi participa.

Per aquesta raó hem introduït el concepte de la cogestió, que el conjunt del Departament d’Agricultura ha adoptat com a model propi de governança. No l’hem inventat nosaltres. El que si que hem fet és crear el marc jurídic que reguli la cogestió pesquera. Això no s’havia fet mai a Europa, som els primers que ens hem dotat d’un decret de governança pesquera fonamentat en la cogestió com a clau de volta.

  • Què vol dir això de la cogestió pesquera?

Vol dir anar a buscar els diversos actors, que són administració, sector pesquer, ciència (mon científic), societat civil (ONG, etc), i donar-los a tots ells el mateix pes en el procés de presa de decisions. De retruc vol dir delegar el poder que tenim com a administració, en favor del conjunt. Això ho fem a través dels comitès de cogestió pesquera. Això no vol dir que es pugui fer el que es vulgui, hi ha una normativa europea, línies que venen des de Brussel·les, però hi ha molt marge de maniobra per a poder fer una política i gestió territorialitzades. El que és més important és que malgrat que el sistema ho preveu, mai en les nostres pesqueres cogestionades hi ha hagut una votació: sempre hem arribat al consens. La filosofia és aquesta, canvi de cultura i també de manera de relacionar-se amb l’administració.

A més, la nostra pesca està molt vinculada al territori. Aquests comitès de cogestió (pels qual hem estat premiats per la FAO), a banda de desenvolupar un pla de gestió, fan una gestió bioeconòmica. Durant molts anys el nostre sector s’ha dedicat a pescar molt o tant com podia i parar la mà per a veure quant els pagaven a la subhasta. Avui dia volem canviar això per una aproximació bioeconòmica. Es tracta de pescar allò que el mercat ha d’absorbir, “no es tracta de pescar quilos sinó de pescar euros”. Aquesta frase la diuen  públicament alguns pescadors, vol dir que alguna cosa està canviant.

Aquesta és la nostra aposta, sobre la base d’aquestes estructures del sector que encara tenim, construir unes eines de participació. Això només podem fer-ho en aquelles pesqueres que són del nostre marc competencial. Allà on ho estem fent està funcionant molt bé, els propis pescadors han canviat rutines i maneres d’actuar. Potser l’exemple més conegut és el del sonso, un peixet que abans es coneixia sobretot localment (entre el Maresme i l’Empordà), que valia mig euro i que ara s’ha arribat a cotitzar per sobre de 30 euros. És un altre concepte de pescar. S’ha aconseguit que arribi al mercat la idea que el sonso és una espècie molt particular, que és escassa, i que és molt bona. En aquest moment és una font de riquesa molt important sobretot per a les confraries d’Arenys i Blanes. Ja ens agradaria que l’experiència del sonso fos extrapolable a totes les pesqueres de Catalunya, però no ho és al 100%. En aquest cas tenim un esquema de gestió que inclou el 100% de les embarcacions que capturen l’espècie, situació molt singular. En tot cas, el que estem fent és com de laboratori: podem experimentar en un cas real com tocant els paràmetres de la gestió canvien moltes coses, una mica ens indica el camí.

“La nostra aposta és la cogestió pesquera”

Els pescadors del sonso estan pescant anualment la tercera part de la quota que podrien pescar, perquè tenen un model adaptat a la generació de valor, estan pescant setmanes alternes i tot i així estan guanyant més diners dels que han guanyat mai. Estem proposant un model  radicalment diferent al que s’ha fet fins ara on ells gestionen en treball en comú amb els científics i això també contribueix a augmentar l’autoestima del sector. Segurament som l’únic lloc d’Europa on els científics també gestionen la pesca. No vull dir que a tot Catalunya funciona així, ja m’agradaria, però si més no hem fet un camí i estem sembrant un sistema de futur. En aquest moment aproximadament el 10% dels desembarcaments de peix de Catalunya provenen de pesqueres cogestionades per comitès.

Però s’ha de pensar també en la comercialització i això requereix d’una certa escala. Cal mirar molt més enllà dels ports concrets. Necessitem mancomunar esforços. S’ha de crear organitzacions de productors que, a més, gaudeixen del suport dels fons estructurals europeus. Això ho hem explicat al sector, els hem dit poseu-vos les piles, hi ha diners, fons en tindreu, sabreu com està funcionant el mercat, què esta passant al món, sabreu quant peix heu de col·locar al mercat; podreu fer una venda estratègica, estem treballant en això. Molt aviat tindrem les primeres organitzacions de productors funcionant.

  • Més enllà de la cogestió pesquera?

Hem de parlar del conjunt de l’economia blava, els centres d’activitat marítimes, el món de la pesca recreativa, etc. Estem fent un esforç de seguiment a una escala diferent al que s’ha fet fins ara. Una millor informació és la que ens permetrà orientar, millorar-ne la gestió, i aprofitar millor els recursos disponibles.

Amb el suport del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) estem apoderant els grups d’acció local per a desenvolupar projectes territorialitats i dinamitzar l’economia blava en els territoris marítims.

En un altre àmbit hem creat l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), òrgan creat en cooperació entre aquesta direcció i el CSIC, a través de l’Institut de Ciències del Mar, el qual hem dotat amb un programa de mostrejadors, i hem creat una estructura per a desenvolupar la recerca oceanogràfica (que tenim transferida des de 1982). A partir d’aquí estem començant a obtenir dades per a la gestió de les quals no havíem disposat mai abans.

  • El conjunt d’iniciatives i activitats s’apleguen en l’anomenada Estratègia Marítima de Catalunya?

L’Estratègia Marítima de Catalunya és la nostra gran aposta, dins d’ella es pretén aixoplugar i articular el conjunt de iniciatives que ens permetin fer un salt en el desenvolupament sostenible dels sector marítims. L’Estratègia no s’acaba en aquest Departament, és un encàrrec de govern que interpel·la tots els departaments. Estem dinamitzant els actors de l’economia blava, col·legis, cambres de comerç, professionals, clústers, … Necessitem dinamitzar els nostres sectors, crear comunitats blaves que promoguin les sinèrgies intersectorials i que puguin aprofitar plenament els recursos i les oportunitats, incloent els fons europeus. El juny de 2019 vam celebrar el primer aniversari de l’Estratègia Marítima de Catalunya amb un acte amb la participació del director de Política Marítima i Economia Blava de la Comissió Europea, Bernhard Friess, i estem organitzant jornades blaves de planificació estratègica en tots els territoris marítims.

L’Estratègia Marítima de Catalunya té un òrgan de governança, que és el Consell Català de Cogestió Marítima. Estem enllestint el Decret en el qual hi consagrarem l’esquema de participació de tots aquests agents públics, sectorials, científics, i socials.

Alhora estem treballant per a estructurar la recerca, per tal que sigui un dels fonaments de l’estratègia marítima (que s’ha de basar en el coneixement, com no pot ser de cap altra manera). A Catalunya tenim un nivell d’excel·lència internacional en els àmbits de recerca marítima: ecologia i biologia marina, oceanografia, enginyeries, biotecnologia, antropologia, i ciències socials, etc. En concret, en el marc de la política de recerca de la Generalitat, s’acaba de constituir la primera xarxa de recerca marítima de Catalunya (BlueNetCat), que ha de jugar un paper clau en el desenvolupament de l’estratègia.

  • Quina part del consum de productes de la pesca i de l’aqüicultura de Catalunya prové de la producció pròpia?

Aproximadament, un 20 % del peix fresc és proveït per operadors de Catalunya. De fet aquí hi ha una tradició cultural de consum de peix, però, tal com he comentat abans, cal assegurar el relleu generacional. Alhora, hi ha un tema afegit que és la pèrdua de diversitat en el consum. Cada cop es consumeix menys espècies. Algunes espècies ben bones han deixat de consumir-se, desaprofitant, així, recursos.

Alhora, en un moment en què el consumidor valora particularment els productes sans i naturals, cal posar de relleu que el peix és la proteïna animal natural, produïda sense insums ni additius, més barata del mercat. Cal també pensar en nous formats, nous productes, i cal abordar el tema de la identificació. Cal identificar el peix de llotja que aporta frescor, proximitat, i és excel·lent. També hem creat la identificació del peix de cogestió, però avui el mercat encara ha de ser educat per a què capti plenament el valor d’aquest concepte.

  • L’aqüicultura es pot considerar una alternativa més sostenible que la pesca?

A nivell global, la producció de l’aqüicultura ja ha depassat la producció pesquera. Segons les darreres dades de la FAO, l’aqüicultura representa el 53 % de la producció enfront al 47 % de la pesca. De tota manera, aquestes dades són una mica esbiaixades des d’una perspectiva catalana ja que la major part de l’aqüicultura mundial és d’origen asiàtic i continental (aigua dolça), molt lluny dels nostres sistemes locals de producció. És evident, en tot cas, que l’aqüicultura té i tindrà un nínxol important en el consum de peix a casa nostra, i per això és un sector pel qual apostem amb decisió. En aquest sentit, constatem una revitalització del sector de la truita, i un interès renovat en l’aqüicultura marina de peix, amb nous inversors internacionals.

Ara bé, és substancialment millor l’aqüicultura que la pesca? Pensem que no hem de comparar. El futur de la pesca a casa nostra no és pas l’aqüicultura sinó la pesca sostenible. Tots dos sectors tenen el seu lloc.

  • Quins són els potencials de desenvolupament de la pesca i de l’aqüicultura a Catalunya?

Si els recursos milloren, amb un sector pesquer compromès en un esquema d’explotació modern, adaptat al modus de vida actual, compatible amb la preservació del medi, potser podríem tornar a les produccions dels anys 90 de manera sostenible. Però podem assumir que tenim un sostre en aquestes 60.000 tones dels anys 90.

El futur és la gestió pesquera sostenible, és a dir, una activitat compatible amb la preservació del medi, i sota un model de gestió bioeconòmic. En aquest tema, actualment, i per primera vegada, tenim un reglament europeu que estableix un pla pluriennal per a l’arrossegament al Mediterrani, que és la modalitat que aporta la major part dels ingressos als nostres pescadors. En la definició d’aquest pla hi hem jugat un paper destacat, i s’ha establert com a paràmetre de gestió la jornada de pesca. El fet que sigui la jornada de pesca el factor limitant obliga a buscar estratègies més eficients en el si d’una gestió bioeconòmica. En general, hem de fer bé les coses per a evitar el que ha calgut fer en el cas del corall, en què hem estat pioners a establir una veda de 10 anys per a la seva extracció ja que la situació extrema en què es trobava l’espècie no permetia cap activitat extractiva sostenible.

  • Quina repercussió pot tenir el canvi climàtic en el desenvolupament del sector pesquer i aqüícola?

El canvi climàtic no és un problema de futur, és el present ara mateix, ens afecta a molts nivells, i, especialment a l’aqüicultura. Als musclos, a les badies del Delta de l’Ebre, s’ha produït mortalitats per elevades temperatures abans de completar la collita; però el sector està aprenent, i adapta el cicle productiu anual a aquestes estius més extrems. Pel que fa al peix, hi ha espècies pròpies d’aigües fredes que gairebé han desaparegut mentre que altres espècies d’aigües subtropicals cada vegada són mes presents, com per exemple la gamba blanca. No oblidem tampoc les espècies al·lòctones: a Catalunya fa sis anys va aparèixer el cranc blau, una espècie americana, que afortunadament és comestible, i ja hem creat un comitè de cogestió específic que regula la seva explotació comercial. Hi ha molts canvis en l’ecosistema, on el factor climàtic hi juga un paper central.

  • Quin rol pot i/o ha de jugar el mar i els recursos marins en la mitigació del canvi climàtic?

El mar és un gran embornal, però ho serà en la mesura que siguem capaços de mantenir els sistemes naturals funcionals. És embornal per la dinàmica química de l’aigua però també hi contribueixen components biòtics, com ara les mateixes praderies de posidònia. A més, l’increment de CO2 en el mar té una altra afectació que no és la temperatura, és l’acidificació, és l’efecte sobre el pH. El pH té unes repercussions enormes en totes les espècies que tenen closca, si es modifica el pH a la baixa disminueix la capacitat de construir estructures calcàries. En la banda positiva, hi ha un estudi que vincula les femtes dels peixos amb l’acidificació, de manera que mantenir una alta població de peixos és mediambientalment important perquè augmenta la resiliència del sistema.

Declaracions nutricionals i propietats saludables dels aliments: serrells pendents

Per Antoni García Gabarra

INTRODUCCIÓ

A finals del 2006 es va publicar el Reglament (CE) 1924/2006 sobre declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments, els objectius del qual eren:

  • Aconseguir un al nivell de protecció del consumidor
  • Millorar el lliure moviment de productes
  • Incrementar la seguretat legal dels operadors econòmics
  • Assegura una competència lleial en l’àrea dels aliments

Aquest Reglament es va començar a aplicar l’1 de juliol del 2007 i progressivament es van anar autoritzant diverses declaracions nutricionals i també un seguit de declaracions de propietats saludables referides a funcions de l’organisme, a la reducció de risc d’una malaltia o la salut i el desenvolupament dels nens.

No obstant, en el desenvolupament normatiu d’aquest Reglament han quedat dues coses per implementar:

  • Les declaracions nutricionals i de propietats saludables en funció del perfil nutricional dels aliments
  • Les declaracions de propietats saludables relatives a les plantes i el marc jurídic general per al seu ús en els aliments

En la seva comunicació “Better Regulation” de 19 maig 2015, La Comissió europea va anunciar dur a terme una avaluació del Reglament de declaracions. Aquesta avaluació considera els perfils nutricionals i les declaracions de propietats saludables sobre plantes i llurs preparacions, així com el marc general jurídic en l’ús d’aquestes substàncies en els aliments atès que ha d’estar molt lligat a l’ús de les declaracions de propietats saludables.

El 20 de maig de 2020 la Comissió ha donat a conèixer el “Commission Staff Working Document of the evaluation of the Regulation (EC) No 1924/2006 on nutrition and health claims made on foods with regard to nutrient profiles and health claims made on plants and their preparations and of the general regulatory framework for their use in foods”

EXECUTIVE SUMMARY OF THE EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION APPENDICES

DECLARACIONS NUTRICIONALS I DE PROPIETATS SALUDABLES EN FUNCIÓ DEL PERFIL NUTRICIONAL DELS ALIMENTS

En els considerants del Reglament deia que “L’aplicació de perfils nutricionals com a criteri ha de tenir l’objectiu d’evitar una situació en què les declaracions nutricionals o de propietats saludables ocultin l’estat nutricional general d’un producte alimentari, el que podria induir a errors als consumidors en intentar prendre decisions sanes en el context d’una dieta equilibrada. L’establiment d’un perfil nutricional ha de tenir en compte el contingut en diferents nutrients i substàncies amb efecte nutricional o fisiològic, en particular de greixos, greixos saturats, àcids grassos trans, sal o sodi, i sucres, per als quals no es recomanen ingestes excessives en la dieta total, així com de greixos poliinsaturats i monoinsaturats, hidrats de carboni diferents dels sucres, vitamines, minerals, proteïnes i fibres”.

L’article 5 del Reglament indicava com s’havien d’establir els perfils nutricionals dels aliments o de determinades categories d’aliments, per a la qual cosa es demanava l’assessorament científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i la consulta posterior a les empreses alimentàries i a les associacions de consumidors.

De forma general, s’establia en el Reglament que aquells aliments que haguessin obtingut un perfil nutricional desfavorable no podrien fer en l’avenir declaracions nutricionals ni de propietats saludables.

Malgrat el progrés inicial en aquest objectiu, els perfils nutricionals no han estat establerts en la UE atesa l’alta controvèrsia d’aquest tema i la forta oposició d’alguns Estats membres en 2009, quan la Comissió intentà establir-los. D’altra banda, les associacions de consumidors han defensat continuadament els seu establiment. L’avaluació, que just ha acabat, orienta sobre el impacte de no haver establert els perfils nutricionals i sobre si aquests perfils encara satisfan el seu propòsit d’assegurar els objectius del Reglament de declaracions.

L’avaluació conclou que aquest objectiu és encara rellevant avui ja que, en absència dels perfils nutricionals, els consumidors continuen exposats a declaracions en aliments alts en greixos, sucres i/o sal. Els perfils nutricional havien de facilitar eleccions d’aliments saludables i poder confiar en les declaracions sense haver d’investigar en la informació nutricional de l’etiquetatge.

No s’ha aconseguit un nivell de joc net perquè, mentre alguns operadors han modificat la composició dels seus productes, altres operadors no ho han fet, evitant així els costos de modificació de la composició o de l’etiquetatge.

En 2016, la informació nutricional esdevingué obligatòria en l’etiquetatge de la majoria dels aliments. En paral·lel, el concepte de perfils nutricionals ha estat progressivament part de nombroses polítiques en el marc de la UE, en particular per al desenvolupament i la implementació d’esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos per aconseguir eleccions més saludables en la tria d’aliments. Tanmateix ni la informació nutricional ni tampoc cap dels esquemes existents tenen la mateixa funció dels perfils nutricionals, que és la de restringir o prohibir l’ús de declaracions en aliments rics en greixos, sucres i/o sal.

Els perfils nutricionals són coherents amb l’extensa política de la UE doncs són una de les eines per millorar la nutrició, la salut pública i la prevenció de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta. Durant els darrers anys, els Estats membres i la indústria han anant adoptant iniciatives de reformulació d’aliments i usant perfils nutricionals, en particular esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos. Basada en aquests desenvolupaments, la Comissió opina que els Estats membres, i possiblement la indústria, són ara més oberts al concepte dels perfils nutricional que no pas en 2009.

La Comissió conclou que l’establiment dels perfils nutricional és encara pertinent i necessari per aconseguir l’objectiu del Reglament de declaracions, que és un elevat nivell de protecció dels consumidor.

ETIQUETATGE NUTRICIONAL I ESQUEMES EN LA PART FRONTAL DELS ENVASOS

Tenint en compte l’estreta relació existent entre la creació de perfils nutricionals i l’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos, la Comissió ha decidit abordar conjuntament ambdues qüestions car podria generar-ne sinèrgies i n’ha emès un informe el mateix 20 maig 2020:

INFORME DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL CONSEJO sobre la utilización de formas adicionales de expresión y presentación de la información nutricional

Els estudis experimentals que s’ha realitzat confirmen que els sistemes d’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos ajuden els consumidors a fer una tria saludables dels aliments que compren i que la comprensió d’aquests sistemes augmenta quan es van servir codis de colors, especialment si es combinen amb un indicador sintètic.

La coexistència dins de la UE de distints sistemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos pot produir una fragmentació del mercat interior i confusió entre els consumidors.

En el Pacte Verd Europeu, adoptat per la Comissió l’11 de desembre de 2019, s’anuncia que en el marc de l’estratègia “De la granja a la taula” es proposaran accions per ajudar els consumidors a triar dietes saludables i sostenibles i que la Comissió estudiarà noves maneres de informar millor als consumidors sobre el valor nutritiu dels aliments.

Davant aquesta prioritat política, considerant tot el comentat més amunt i el potencial dels sistemes d’etiquetatge en la part frontal dels envasos per ajudar els consumidors a prendre decisions sobre aliments tenint en compte la seva salut, sembla apropiat –en opinió de la Comissió- introduir un etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos que estigui harmonitzat i sigui obligatori a nivell de la UE.

DECLARACIONS DE PROPIETATS SALUDABLES RELATIVES A LES PLANTES I ELS MARC JURÍDIC GENERAL PER AL SEU ÚS EN ELS ALIMENTS

L’EFSA va rebre l’encàrrec de la Comissió Europea d’avaluar les sol·licituds (en forma de llistes, no de dossiers ad hoc) de propietats saludables presentades fins al 31/1/2008 a l’empara de l’article 13.2 del Reglament (CE) 1924/2006, de les quals, en la llista consolidada d’un total de 4.637 sol·licituds, 2.078 eren sobre plantes. D’aquestes últimes l’EFSA n’avaluà 530, i va emetre un dictamen desfavorable de totes elles. Davant d’això, la Comissió li va demanar el 2010 aturar llur avaluació, ja que s’arribaria al mateix resultat per a les 1.548 sol·licituds restants, i va incloure el considerant cinquè en el Reglament (UE) 536/2013:

“Respecte a les substàncies botàniques, els estats membres i les parts interessades manifestaren llur inquietud per la diferència de tracte que tenen les proves basades en la «utilització tradicional», segons sigui d’acord amb el Reglament (CE) 1924/2006 o amb la Directiva 2001/83/CE pel que fa a la utilització de medicaments tradicionals a base de plantes. Aquestes inquietuds justificades requereixen una reflexió i més consultes exhaustives”.

El motiu d’aquesta avaluació desfavorable generalitzada per part d’EFSA fou que el Reglament de declaracions sobre aliments, incloent-hi les plantes, estableix que les declaracions de propietats saludables han de ser autoritzades després d’una avaluació científica al més alt nivell possible per part de l’EFSA i això implica necessàriament la presentació d’estudis científics d’intervenció en humans, cosa que no s’acostuma a disposar de les plantes.

Per aquest motiu, després d’uns anys d’incertesa i de mantenir en espera d’una decisió les 2.078 sol·licituds de propietats saludables sobre plantes, la Comissió Europea (2015a) va encarregar una avaluació REFIT del Reglament (CE) 1924/2006 pel que fa a aquestes declaracions.

Es partia de dues alternatives per decidir com procedir amb les sol·licituds “on hold” de propietats saludables sobre plantes:

  • prosseguir l’avaluació amb les 1.548 sol·licituds restants, amb l’aplicació per part de l’EFSA dels mateixos termes de referència i, per tant, amb una elevada evidència científica, o bé
  • tenir en compte l’ús tradicional de les plantes pel que fa als seus beneficis i alhora exigir-ne uns requisits de seguretat, qualitat, etiquetatge i declaracions.

En la situació actual els consumidors continuen exposats a declaracions no justificades de propietats saludables de la llista “on hold” i poden creure erròniament que els seus efectes beneficiosos han estat avaluats científicament i manegats des del punt de vista de risc per a la salut.

Els operadors alimentaris s’han beneficiat d’aquesta situació, sense haver de fer els assaigs clínics necessaris i, per contra, la indústria farmacèutica afronta costos més alts de producció i de regulació. Aquí apareix la discrepància entre el reconeixement de l’ús tradicional dels medicaments tradicionals a base de plantes de la Directiva 2004/24/CE i la no aplicació de l’ús tradicional en els complements alimentaris a base de plantes.

La seguretat dels aliments que contenen plantes està ben regulada en la UE per les normes sobre seguretat alimentària, les normes nacionals i mitjançat l’ús del Reglament 1925/2006/CE, l’article 8 del qual regula la seguretat de certes substàncies usades en aliments quan representen un risc potencial per a la salut.

Encara que la frontera entre “aliment” i “medicament” continua en mans dels Estats membres i que 19 d’ells han adoptat llistes positives i/o negatives de les plantes utilitzades en complements alimentaris (algunes de les positives amb condicions d’ús i/o advertiments), uns llistats harmonitzats a nivell de la UE millorarien la seguretat i facilitarien el funcionament del mercat intern.

L’informe de la Comissió conclou que convé explorar la coexistència de l’ús tradicional en l’avaluació de les declaracions de propietats saludables de les plantes usades en els aliments, que poden coexistir amb el que estableix la Directiva 2004/24/CE “el producte és un medicament tradicional a base de plantes, per al seu ús en una o unes indicacions específiques, basat exclusivament en un ús de llarga tradició”. La seva harmonització hauria d’anar acompanyada d’altres aspectes relatius a les plantes com és la seva seguretat.

Per a més informació sobre els complements alimentaris podeu visitar aquest enllaç:

http://revistes.iec.cat/index.php/TECA/article/view/146039

Prioritzar el producte espanyol de temporada

Per Jesús Domingo

El Govern ha sol·licitat a les cadenes de supermercats que prioritzin els productes espanyols, els de temporada i proximitat i els situïn “en llocs destacats dins dels seus lineals”, a més d’ajudar els aliments “que més han patit pel tancament de bars i restaurants com a conseqüència de la pandèmia.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha traslladat aquesta petició, que està sent una reclamació de el sector agrari, durant la reunió telemàtica que ha mantingut amb les patronals de el sector: Asedas (que agrupa Mercadona, DIA i una desena de grups regionals) , ACES (a la qual pertanyen Lidl i els supermercats de Carrefour, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés) i Anged (hipermercats).

Segons el Ministeri, també s’ha exhortat a la distribució alimentària a donar suport “productes de temporada i de proximitat”.

L’Executiu està portant a terme “un estret seguiment de l’evolució dels preus” i de moment “no s’ha registrat cap situació anòmala destacable”, han apuntat des del Departament en un comunicat.

En la trobada, el ministre ha advocat per “reforçar la comunicació” entre els diferents baules que conformen la cadena alimentària per a “assolir un major equilibri i un repartiment més just de la valor” i així protegir sobretot a la part més feble, la de els agricultors.

En aquest sentit, Planes ha demanat a la distribució “un esforç per evitar la banalització de determinats productes i treballar, de manera conjunta, per incrementar el prestigi d’agricultors, ramaders i pescadors davant la societat”.

I li ha agraït el seu treball per garantir l’abastament alimentari en plena crisi sanitària -durant la setmana prèvia al confinament es van registrar llargues cues i files generalitzades pel fort increment de les compres-, el que segons la seva opinió demostra que Espanya compta amb una cadena “eficient i capaç”.

Demà dimarts està prevista una reunió de l’Observatori de la Cadena Alimentària en la qual s’analitzaran l’evolució de el consum i la formació dels preus dels aliments, ha recordat el Ministeri.

El Vi, principals xifres i tendències de la producció i consum mundial

Per Jesús Domingo

L’Organització Internacional de el Vi i de la Vinya ha publicat el seu informe de la situació mundial de el sector a 2019. La superfície de vinya es manté estable, mentre que la producció de vi s’ha reduït en més d’un 11% i les estimacions de verema 2020 a l’hemisferi sud són a la baixa. El consum es manté estable.

Superfície de vinya

Al món s’estima en 7,4 Mha, estable des de 2016.

A la Unió Europea (UE), la superfície és de 3,2 Mha, estable per cinquè any consecutiu. Van augmentar la seva superfície França (794 Mha), Itàlia (708 Mha) i Portugal (195 Mha), mentre que va disminuir a Espanya (966 Mha).

A la Xina, amb 855 Mha (segon país productor de el món després d’Espanya) ha disminuït la superfície després de 10 anys de significativa expansió.

Als Estats Units (EUA), la vinya s’ha estat reduint sistemàticament des del 2014, i la seva superfície estimada és de 408 Mha.

A Amèrica de Sud, tendència a la baixa per quart any consecutiu.

Estabilitat a Sud-àfrica i Austràlia amb 128 Mha i 146 Mha, respectivament.

Producció de vi

La producció mundial de vi, exclosos sucs i mosts, s’estima en 260 MHL, fet que suposa una disminució del 11,5% respecte al 2018. El Top-3 mundial en producció de vi ha registrat una important reducció: Itàlia (47 , 5 MHL), França (42,1 MHL), i Espanya (33,5 MHL), que junts representen el 48% del total.

L’únic país de la UE que va augmentar la seva producció de vi va ser Portugal, amb 6,7 MHL (+ 10% / 2018) ..

A la Xina, la producció de vi s’ha reduït en un 10% i als EUA en un 2%. A Amèrica de Sud i a Oceania també ha baixat mentre que ha augmentat a Sud-àfrica (+ 3%).

Consum

El consum mundial de vi el 2019 s’estima en 244 MHL, de manera que registra estabilitat pel que fa a 2018 (+ 0,1%).

EUA es consolida com a primer consumidor mundial i augmenta el seu consum a 33,0 MHL. La Xina redueix el seu consum per segon any consecutiu. Al Japó es manté estable i augmenta a Amèrica de Sud.

Comerç

L’exportació de vi el 2019 va estar en mans d’Itàlia, Espanya i França, que junts van exportar 57,1 MHL, el que representa el 54% del mercat mundial. La importació es va concentrar a Alemanya, Regne Unit i els EUA, que junts van importar 40,4 MHL (38% de el total mundial).

En 2019 van augmentar les seves exportacions en volum Itàlia (+2,0 MHL), Espanya (+1,3 MHL), Canadà (+0,4 MHL) i Xile (+0,3 MHL). Espanya va reduir el valor del seu exportacions a 234 M €.

Previsions de producció 2020 a Hemisferi Sud

Les primeres estimacions de producció de vi a l’hemisferi sud indiquen una previsió de volums baixos per a 2020 en la majoria dels països, amb excepció de Sud-àfrica i Uruguai.

Valor nutritiu del peix i el marisc

Per Antoni García Gabarra

El peix i el marisc formen part de la dieta mediterrània i de la nostra gastronomia. Menjar productes del mar o dels rius, de dues a quatre vegades a la setmana, és una recomanació sana i saborosa.

El peix, tant si és salvatge o d’aqüicultura, és un aliment d’una qualitat nutricional excel·lent, amb una proporció elevada de proteïnes, de la mateixa qualitat que les de les carns, però amb menys quantitat de greix i amb un perfil de greixos més saludable.

El peix blanc és molt magre i el peix blau, anomenat “fatty fish” en anglès, conté més greix (>5 g/100 g). El greix dels peixos és ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, especialment en àcids grassos de cadena llarga (àcids eicosahexaenoic –EPA- i docosahexaenoic –DHA) que són cardiosaludables. El DHA té propietats beneficioses per al manteniment d’un bona funció cerebral i visual, i per al desenvolupament neurològic i visual del fetus i del lactant alimentat al pit –a través de l’alimentació de la gestant o la mare- i del lactant alimentat amb llets infantils enriquides en DHA. Aquests beneficis de l’EPA i del DHA han estat avaluats favorablement per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Per als adults l’EFSA recomana una ingesta diària de 250 mg d’EPA+DHA.

A les dones embarassades i durant el període de lactància, i als nens petits, els resulta beneficiós consumir espècies variades de peix. En aquests grups de població es recomana el consum dos cops per setmana de peix blanc i peixos blaus petits (per exemple, sardina, seitó, anxova, verat, arengada, xanguet, truita), pel seu menor contingut de mercuri, i consumir també alguns peixos blaus més grans (per exemple, el salmó) però no consumir grans peixos predadors com el peix espasa o emperador i la tonyina vermella, pel seu contingut elevat en mercuri.

Un aspecte interessant és com es genera el contingut d’àcids grassos omega-3 en els peixos. Els peixos salvatges s’alimenten de la cadena tròfica que va de les algues (riques en omega-3) als peixos, passant pel plàncton i el krill, i dels peixos petits als grans. Els peixos de piscifactoria s’alimenten del pinso que reben i si aquest conté poca quantitat d’omega-3 sintetitza molt més omega-6 que no pas omega-3.

Cal doncs trobar noves alternatives per alimentar els peixos blaus de piscifactoria per tal de que siguin rics en Omega 3 i a la vegada no es malgasti un peix com l’anxova per fabricar el pinso que podria servir per a alimentar-los. Una possible solució seria aprofitar més bé el peix pescat. Mentre que nosaltres ens alimentem principalment del múscul dels peixos, per alimentar els peixos a les piscifactories es podria usar les vísceres, caps i espines que actualment no s’aprofiten. També es podria utilitzar aquelles espècies que ara són descartades per la pesca d’arrossegament o en altres modalitats de pesca no selectiva per a l’elaboració de pinso per a peixos, sent així. Amb tot, molts experts aborden que el que cal es adoptar estratègies que permetin reduir el rebuig al màxim.

El consum de peix i marisc ha de ser segur. Existeixen uns límits màxims de mercuri i d’altres contaminants que, controlats per les autoritats sanitàries, garanteixen un consum segur per la població. És important fer-ne una bona tria, tant si és fresc com si és congelat, i assegurar-se que està en bon estat en el moment de la compra o del consum. S’ha de tenir especial cura en la seva preparació i conservació quan es tracta de peix o marisc fresc i en no trencar la cadena de fred quan es compra congelat. Convé netejar el peix i treure’n les vísceres al més aviat possible. Si s’ha de menjar cru convé congelar-lo durant un mínim de 24 hores a -20°C per evitar el risc d’anisàkids.

Hi ha un petit de percentatge de població al·lèrgica als peixos, als crustacis o als mol·luscos i als productes derivats d’ells que contenen proteïnes. Per això cal mirar la llista d’ingredients indicats en l’etiquetatge dels aliments envasats, on els ingredients que poden causar al·lèrgies o intoleràncies alimentàries hi han d’estar destacats.

Els peixos i els mariscos, com tots els animals, tenen el seu propi cicle biològic i hi ha un moment de l’any en el que el seu consum és òptim per l’abundància i la qualitat de la seva carn. Per aquest motiu, podem dir que hi ha ”peixos de temporada”.

http://www.centreinteractiudelpeix.org/el-mon-del-peix/a-cada-temporada-el-seu-peix

Podeu obtenir-ne més informació al web de l’Agència de Salut Pública de Catalunya