QC Octubre 2016 – Notes generals i d’entorn

En termes globals el Fons Monetari Internacional (FMI) -tot i millorar les seves previsions per Espanya- pronostica un creixement lleugerament menor per a la zona euro el 2017 mentre que es mostra més optimista en relació a l’economia global de la que pronostica un creixement del 3,4% el 2017. Malgrat això, segons el FMI, la precarietat de la recuperació vuit anys després d’iniciar-se la crisi financera global fa pensar en la possibilitat d’un estancament persistent, sobretot a les economies avançades.

QC Octubre 2016 – Prospectiva dels mercats bàsics i anàlisi de futurs

Segons la FAO, a nivell global, , tots els mercats alimentaris, a excepció dels cereals, han tingut una evolució alcista en el darrer període i estable o clarament alcista en relació a l’exercici precedent. D’entre aquestes dades (taula 1) cal destacar el molt important increment del preu del sucre i la sorprenent asincronia entre les tendències de preus de la llet europea, al si d’una dinàmica de reajustament post quotes, i els moviments globals d’aquest producte bàsic. 

QC Octubre 2016 – Mercats agrícoles i ramaders

Preus i mercats agricoles a Catalunya

Les següents dues taules 3.1 i 3.2 recullen els preus agrícoles i ramaders més significatius a partir de la informació facilitada pel DARP. Tot seguit assenyalem el més rellevant.

QC Octubre 2016 – Mercats majoristes

Incorporem al Quadre de Comandament la informació de preus de Mercabarna de la darrera setmana.

QC Octubre 2016 – Comerç exterior

En comerç exterior (Font DATACOMEX) els set primers mesos de l’any mostren una millora notable de la balança comercial respecte al mateix període de l’any anterior (taula 5.1). Les  exportacions s’avancen a les importacions i la taxa de cobertura d’aquest període de set mesos arriba al 99,02, es a dir pràcticament a l’equilibri, dada fins ara no assolida mai i sensiblement superior al valor 94,39 % en que va acabar 2015 (veure detall tot 2015). De mantenir-se aquesta dinàmica comercial fins a final d’exercici s’assoliria per primera vegada l’equilibri ple de la balança comercial agroalimentària.

QC Octubre 2016 – Condicionants naturals: climatologia i reserves d’aigua

Meteorologia

El Servei Meteorològic de Catalunya resumeix el mes de setembre d’aquesta manera:

Sector alimentari i bolets.

Per Oscar Alfranca, Universitat Politècnica de Catalunya.

En els darrers anys, s’ha produït a molts països europeus un increment significatiu de la demanda de productes forestals no destinats a fusta. Un bon exemple a Catalunya és el creixement en la demanda de bolets silvestres, i molt especialment, de rovelló (Lactarius deliciosus). El primer creixement significatiu en la recollida i venda de bolets silvestres es va donar, aproximadament, entre els anys 1980 i 1985.

Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers deu anys (2005-2015)

A partir de les dades del Panel de Consum Alimentari del MAGRAMA s’analitza a continuació el consum d’aliments de les llars catalanes i la seva evolució entre 2005 i 2015

Contribució del Sistema Agroalimentari a l’Economia Espanyola

A l’anterior ObeAlimentària s’exposaven les claus per comprendre el pes de l’agroalimentació en l’economia catalana tot i que no es concretava una dada concreta. Tanmateix aquest càlcul de manera detallada el realitza el MAGRAMA pel conjunt d’Espanya, arribant a la conclusió que el sector agroalimentari espanyol el 2014 aportava el 10,3 % del PIB. Aquesta informació es troba a la publicació del Ministeri  “Análisis y Prospectiva – AgrInfo nº27”  publicada el passat agost 2016.

El retorn sòcio-econòmic a la societat del Canal Segarra Garrigues

 

El Departament d’Agricultura (DARP) va encarregar un ampli estudi sobre el “Retorn sòcio-econòmic a la societat del Sistema Segarra- Garrigues”.,estudi que van realitzar Francesc Reguant, Maite Sisquella i Ramon Lletjós amb el suport d’un ampli equip d’experts.

Un resum d’aquest estudi es va publicar a la revista Quaderns Agraris amb el títol “El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur”. Hem considerat oportú que el seu contingut sigui conegut pels lectors de ObeAlimentària pel que suposa d’informació àmplia, objectiva, tècnicament acurada i clarificadora sobre un tema que segueix controvertit.