Cinc minuts amb en Josep Collado i n’Oriol Tarrats: El futur del nostre sector carni

D’esquerra a dreta: E. Arruga, F. Reguant, J. Collado, O. Tarrats

Ens reunim avui amb dues persones clau en el coneixement de la industria càrnia, just en un moment especialment complex del que tot seguit parlarem. Ens trobem amb en Josep Collado, Secretari General de la FECIC (Federació Empresarial de Carns i Industries Càrnies) i n’Oriol Tarrats, Secretari General de GREMICARN (Gremi de Carnissers Cansaladers Xarcuters de Barcelona i Comarques).

Hem dividit el debat en quatre apartats temàtics que s’exposen separadament en quatre videos:

1.- El sector carni a Catalunya (VIDEO 1)

Què representa el sector carni per a Catalunya? Quina ha estat la seva evolució? Quin és el pes en el conjunt de la indústria i la seva aportació a l’economia del país? Quin paper específic hi juguen els detallistes? Quin és, en general, l’estat de salut econòmica d’aquest sector?

2.- Reptes i tendències (VIDEO 2)

Vivim un escenari complex, amb preocupacions mediambientals emergents, particularment lligades al canvi climàtic; hi ha opinions rellevants que alerten de riscos per a la salut associats al consum excessiu de carn; emergeix el veganisme, fins i tot amb actituts radicals tal com els moviments animalistes; s’estan desenvolupant alternatives tals com la carn de laboratori. Estem en una tempesta perfecta? Els propers anys hi hauran tensions creixents per garantir la proteïna suficient a la població?. Es un escenari que convida a la reflexió i a l’actuació consequent.

3- La bombolla del porc (VIDEO 3)

Som en una conjuntura de preus molt alts vinculats als problemes de la PPA a Xina i altres països però amb un sector que s’està reajustant als nous paràmetres exigits de qualitat i al si d’una guerra comercial que genera riscos importants. Alhora els preus de la carn impacten negativament a la industria transformadora. Quines poden ser les consequències d’un escenari perllongat de preus alts? Quines opcions pendran els diferents actors per adaptar-s’hi? Quin rol pot jugar el desenvolupament de la proteïna sintètica? Ens trobem davant d’un canvi de model?

4- Mirant el futur  (VIDEO 4)

Estem davant d’un procés important de canvi, l’entorn està canviant i cal alertar al sector per a que s’adapti a la nova situació i doni les adequades respostes als canvis.

Tot seguit alguns detalls del debat

Josep Collado i Oriol Tarrats
Josep Collado
Oriol Tarrats
Un moment del debat intervenint Eduard Arruga
Anuncis

Cinc minuts amb Eva Carmona i Armand Suriñach: El Circell, horticultura agroecològica.

A la secció “Cinc minuts amb…” d’ObeAlimentària hem presentat fins ara iniciatives i realitats empresarials consolidades amb una dilatada trajectòria. Tanmateix atenent a aquest criteri havíem deixat de banda els joves emprenedors al si del món agrari, joves que intenten guanyar-se un espai en un món que els atrau des d’un punt de vista ideològic i/o vivencial (produir aliments de qualitat) però sobre el que no tenen gaires vincles previs ni prou coneixement i experiència.  No ens referim a fills de pagesos que simplement donen continuïtat a una explotació que ja funciona. Ens referim, en aquest cas, als que s’ha anomenat neo-rurals, joves il.lusionats que volen entrar en un món que no els espera i que no els donarà masses facilitats per incorporar-los.

Al si d’aquest grup de nouvinguts al sector primari abunden els fracassos, sovint per falta de realisme en les opcions preses però sens dubte per les pròpies dificultats de l’objectiu. Una mica per destriar el gra de la palla des de ObeAlimentària hem seleccionat una explotació que suma il·lusió amb realisme i rigor professional. Es tracta d’”El Circell” de Gurb, una de les explotacions agrícoles que formen l’associació “Mengem Osona”.

Tant sols arribar a l’explotació destaca la imatge del treball ben fet, de l’ordenació dels conreus, de la diversitat d’aquests i de la combinació sinèrgica d’alguns d’ells. Les fotografies annexes informen en part d’aquesta imatge treballada amb criteri i, sens dubte, amb esforç.

Parlem amb Eva Carmona i Armand Suriñach. L’Eva (31 anys) és llicenciada en ciències ambientals i l’Armand (29 anys) és enginyer tècnic agrícola.

Per començar us pregaríem que definíssiu breument el vostre projecte

Fa quatre anys que vam començar. Els dos tenim formació vinculada a l’agricultura i a la sostenibilitat i ens va semblar una bona idea transformar en una realitat propostes que fins ara solament havíem defensat teòricament. Ens vam decidir per produir aliments de qualitat, ecològics i oferir-los directament als consumidors en defensa d’un model de vida sostenible i més proper a la natura. Això era un somni i el vàrem començar a fer realitat llogant les terres d’una finca de la familia al municipi de Gurb a Osona, situada a uns 600 metres d’altitud i amb una pluviometria propera als 700 mm anuals.

Aquest projecte ha passat a ser el nostre model de vida a l’entorn del qual hi ha una família, però això es bàsicament una empresa, en la que procurem mantenir la màxima seriositat i professionalitat. De fet, molta gent s’hi posa a fer projectes semblants, sembla que per fer horta no necessitis res, que es pugui fer sense recursos, sense estudis i sense uns coneixements o experiència previs. Però això no és així, el nostre projecte vol anar al costat del rigor i la realitat.

Aquesta es la nostra idea, tenim un objectiu i això es important. L’objectiu es gestionar una explotació que ens pugui aportar un sou digne. Ens cal trobar la justa mesura perquè això funcioni, però no tenim l’objectiu de créixer molt. Pensem que les explotacions petites han de tenir un espai viable.

Quina és la dimensió de la vostra explotació i quina es la vostra producció

La finca té 12 ha de cultiu de les quals manem 1,5 d’horta i  la resta conreus extensius. Però, de fet, ens hem centrat en l’horta on produïm uns quaranta productes diferents. Als extensius encara els hi hem de trobar el què. Hem produït cereals per a pinso i també cereals panificables però no ens funciona ja que no disposem de maquinària i llogar-la té un cost que no ens dóna cap marge.  Estem estudiant el millor ús que podem donar a la resta de superfície però encara no ens hem decidit

L’aigua, com a element bàsic per produir horta, d’on l’obteniu?

Aquesta era una finca de secà, per la qual cosa vàrem fer una bassa prou gran com per regar l’horta i poder regar un tros més si en un futur ampliàvem la superfície de regadiu. La bassa està situada a la part més alta de la finca, la qual omplim des d’una captació subterrània. La situació de la bassa ens permet regar els conreus per gravetat.

Heu dit que produïu uns quaranta productes hortofrutícoles diferents, sembla una tasca complexa.

Es cert, és complexa i molt exigent en treball i en planificació. El fet de treballar amb tants cultius diferents, complica molt a nivell de gestió, tenim moltes tasques petites, i a l’hora de calcular els costos es molt complicat: ara faig tractament, ara cullo tomàquets…. cal anotar la producció de cada producte, de cada parcel·la…

Si fas tres cultius és molt més senzill però amb horta no és així. L’avantatge és que son conreus de curta durada i si t’equivoques és fàcil de corregir, alhora distribueixes riscos de mercat entre molts productes diferents, si un no surt bé potser els altres sí.

De fet estem a punt de realitzar un anàlisi econòmica amb un assessor extern per a millorar el control econòmic de l’explotació.

Els costos per a nosaltres son molt importants. Els preus ens els imposa el mercat, ens venen donats. Per millorar els marges l’objectiu és optimitzar els costos, ser el màxim eficient en relació al producte, per això estem estudiant criteris de producció que permetin obtenir millors rendiments.

Però vosaltres produïu horticultura ecològica i aquests productes tenen un preu diferent, hi ha més valor afegit.

Sí, diria que a nivell de preus nosaltres estem a una altre lliga, perquè venem  productes diferents, no es pot comparar. Però cal que la societat ho reconegui i valori aquest producte amb un valor clarament diferenciat. Aquest és l’altre front per garantir la viabilitat de l’explotació, que la societat entengui i valori la importància del producte agroecològic, un producte sense residus químics, produït d’una manera més propera als cicles de la natura, al costat de casa i venut de manera directa als consumidors. Però aquesta tasca no la podem fer sòls, cal que des de l’escola, dels mitjans de comunicació i des de la pròpia Administració es donin a conèixer els valors d’una producció més costosa però més sana per les persones i per l’entorn natural.

En la visita a l’explotació hem observat algunes singularitats en la manera de produir, hem vist arbres al costat de plantes hortícoles, conreus barrejats, flors en mig dels conreus. Ens ho podeu explicar.

Sí, hi ha moltes maneres de produir dins la producció ecològica. Per això ens agrada parlar de producció agroecològica, perquè a nivell productiu intentem anar més enllà del simple compliment de la normativa europea de producció ecològica i dels requisits que ens exigeix complir el CCPAE (Consell Regulador de la Producció Ecològica).

Tenint en compte que l’agricultura és una alteració humana de l’ecosistema, creiem en una agricultura que enriqueixi l’entorn i el sòl enlloc d’empobrir-los, tant a nivell  biològic com de fertilitat, i que pugui estar plenament integrada en l’entorn natural que l’envolta. Els ecosistemes naturals són ecosistemes complexos, i nosaltres intentem que el nostre ecosistema agrari s’assembli el màxim possible a un ecosistema natural aportant complexitat. Això ho duem a terme mitjançant associacions de cultius, creant reservoris de fauna útil, tenint arnes, sembrant adobs verds i minimitzant el treball del sòl.

Una part dels nostres horts està dissenyat segons els principis de l’agroforesterie, que consisteix en l’associació de cultius arboris i herbacis, també fem associacions de diferents cultius productius. Les diferents associacions de cultius aporten diferents beneficis mutus per ambdós cultius, a nivell de fertilitat, distribució de la humitat, atracció d’insectes beneficiosos o repulsió d’insectes plaga, etc.

També plantem en diferents zones de l’hort alguns cultius no productius, com ara línies de flors, que tenen la funció principal de servir de refugi i aliment per a totes aquelles espècies d’animals que són depredadors de les plagues que afecten els nostres cultius. Són els anomenats reservoris de fauna útil.

Centrem també esforços en cuidar el sòl, procurant respectar-ne l’estructura, augmentar els nivells de matèria orgànica, afavorir-ne la fertilitat i, sobretot, procurant afavorir al màxim la vida que hi habita.

Els adobs verds són cultius que sembrem no per produir, sinó per abonar reincorporant-los al sòl. Es tracta d’abonar d’una manera molt més estable i pensant en el futur, incorporant matèria orgànica per tal de millorar l’estructura i la vida microbiana del sòl.

Som conscients de la gran importància que té la vida del sòl en la nutrició i sanitat dels cultius, i com l’ús de maquinària i el treball excessiu del sòl la perjudica. Per això,  des d’un temps ençà, estem adoptant progressivament tècniques menys agressives de treballar el sòl.

Quines són les vostres vies de comercialització?

La base inicial de la nostra comercialització han sigut les cistelles, actualment servim unes seixanta cistelles setmanals. Hem anat també a mercats setmanals locals però no ens sortia gaire bé. A finals de 2017, vàrem intentar engegar un mercat agroecològic a Gurb, que no va tenir massa èxit, però d’aquí va sortir la iniciativa Mengem Osona. Se’ns va oferir el traspàs de la botiga on nosaltres hi dúiem les cistelles i vam considerar que era una oportunitat que no podíem deixar perdre. No podíem fer-ho sols i per això vam buscar suport en altres projectes productius, amb qui ens vam associar per engegar aquest nou projecte. D’aquí en va néixer l’associació de productors i consumidors Mengem Osona. Un projecte que  estem tirant endavant amb cinc explotacions més, dues més d’horta, una de cabrit, una de làctics frescos d’ovella i una de pa, juntament amb els consumidors que poc a poc s’hi estan començant a implicar.

Durant els mesos d’estiu alguns dissabtes quan tenim excedents d’algun producte anem al Mercat de Vic, a la plaça, però es tracta d’una presència esporàdica, ja que no hi tenim parada fixa. Es possible que properament s’obri concurs i ens hi presentarem per optar a una plaça estable. Esperem guanyar la plaça perquè pensem que ens ho mereixem i, tan sols per ser productors locals, ens mereixeríem un lloc preferent: som d’Osona, som uns dels pocs productors d’horticultura ecològica, som de Km 0, som de proximitat, tenim tots els títols que els polítics diuen defensar.

La producció ecològica pot generar dos tipus de pèrdues, d’una banda una producció més reduïda i d’altra amb rebutjos per qüestions d’imatge, és a dir, fruita que ha estat mossegada per un depredador o que no és gaire guapa

Amb el tema plagues hem tingut, fins ara, prou sort, potser perquè som els únics de l’entorn que fem horta, però també, i segurament més important, per les tècniques de conreu agroecològic que emprem. També perquè, com ja hem comentat, fem molts cultius diferents que es compensen uns als altres quan un va malament. Quant a pèrdues d’imatge nosaltres no podem ni volem posar a la venda un tomàquet foradat per l’eruga, en canvi en quant a la imatge de productes que no segueixen els estàndards comercials de les grans superfícies (els lletjos) sí que intentem fer pedagogia amb els clients de cistella.

Heu creat una associació per obtenir sinergies entre vosaltres i consolidar un punt estable de venda directa. Es a dir, heu fet un esforç per escurçar la cadena però us heu plantejat guanyar valor afegit oferint un producte de quarta gamma (trossejat, pelat, etc)

Hem provat de fer conserves dels nostres productes i, de moment, no ens ha funcionat. Hem d’externalitzar el servei i això encareix moltíssim el producte i ens fa molt poc competitius amb els preus de mercat.

Tenim altres projectes en ment, però tot s’ha de fer quan es pot fer. En tan sols quatre anys hem iniciat i fet créixer l’explotació,  hem impulsat juntament amb altres productors Mengem Osona i, entre mig de tot això, hem tingut dos fills. Tot i que intentem no barrejar família i empresa és evident que el nostre creixement familiar ha frenat durant un temps el creixement de l’empresa.  Tot i així, anem per bon camí i estem convençuts que amb esforç  assolirem els nostres objectius al capdavant d’un projecte exitós.

És cert que tot plegat és un esforç important, però això ja ho sabíem quan vam iniciar el projecte. El sector primari no és fàcil, sabíem que hi haurien dificultats, que caldria corregir sobre la marxa moltes coses, que potser no tindríem tots els suports que desitjaríem. Tot això ho hem tingut, ens hem equivocat en coses, i hem hagut de fer canvis d’estratègia en certs moments. Però ho hem sabut rectificar i tornar a encaminar. Aquests quatre anys d’El Circell han estat el nostre màster universitari. Hem après molt, avui som més conscients del que fem i del que ens cal, i i veiem avançar dia a dia el nostre projecte, un projecte del que n’estem molt orgullosos. Ens fa feliços pensar que amb la nostra feina diària no tan sols ens guanyem la vida, sinó que contribuïm a la salut de les persones i del planeta. Distribuïm aliments de molta qualitat que permeten una dieta més saludable, i cuidem el  medi ambient,  respectant  el nostre entorn  i els éssers que hi viuen. Mirem enrere i pensem que ha valgut la pena, deu ni do tot el que hem fet amb quatre anys! Mirem on som i no ho canviaríem. Mirem endavant i tenim il·lusió i projectes clars que anirem assumint.

Per acabar l’entrevista què demanaríeu a l’administració pública i a la societat en general?

Els demanaria recolzament de veritat. Parlen molt de que s’ha de consumir productes de proximitat, Km 0, ecològic, sostenible…. però els que ho fem de debò ens sentim una mica desemparats. De fet, el tema es molt global, no es cosa del departament d’Agricultura. Cal que els diferents àmbits de l’Administració vagin junts a posar facilitats a les petites empreses, als petits productors, a facilitar l’entrada als mercats.

Si em preguntes què demanaríem a la societat, t’he de dir que un canvi social vol temps, els canvis socials no poden ser radicals, cal fer molta pedagogia. Una part de la nostra feina es fer pedagogia. Però la societat està molt desvinculada del mon rural, de la producció agrària. Vas a la ciutat i t’adones que hi ha moltíssima gent que no té ni idea del que hi ha darrere dels aliments que consumeix. I el que és pitjor, segurament molts ni s’ho plantegen. Caldria que es millorés aquesta informació i es fes més pedagogia des del sector públic, hi ha molta confusió entre els consumidors.

Creiem que hauríem de poder ser petits i rentables. L’Administració hauria d’ajudar a les petites explotacions. Si a nivell de territori i paisatge es important que hi hagi un mosaic, les petites explotacions hauríem de ser viables. A França aquest tema s’ha cuidat molt mes.

Caldria tenir en compte que no es el mateix un autònom o una petita empresa que el que li puguin demanar a les grans empreses. Si jo vull fer conserves que no em demanin els mateixos requisits a nivell legal que una gran empresa de la indústria alimentària. A França pots fer conserves a la cuina de casa. No cal perdre la seguretat dels aliments però es podria reduir la burocràcia. Per exemple al CCPAE, et demanen moltíssimes coses que, en la nostra opinió, complica i no ajuda ja que no aporta més fiabilitat al procés de control.

Acabem l’entrevista visitant de nou l’explotació i fent algunes fotografies i hem probat alguns tomàquets, segurament els més saborosos que mai haviem menjat, certament estem parlant d’un altre producte . L’Eva i l’Armand ens han encomanat la il·lusió, els hi desitgem molt d’èxit, malgrat les dificultats, de les que ells en son plenament conscients.

Reportatge realitzat per Isabel Aubets i Francesc Reguant

Cinc minuts amb en Jordi Salas-Salvadó: Dieta Mediterrània

Reportatge realitzat per Antoni García Gabarra i Eduard Arruga

El Dr Jordi Salas és catedràtic de Nutrició a la Universitat Rovira i Virgili, membre de diverses xarxes catalanes i espanyoles de recerca sobre nutrició. És president del World Forum for Nutrition Research and Dissemination. Fou president de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i membre del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). En els darrers anys la seva recerca s’ha centrat en assaigs clínics en humans per avaluar l’efecte de diverses dietes, en especial la Mediterrània, en l’obesitat, la diabetis, la síndrome metabòlica i la malaltia cardiovascular. Ha publicat més de 500 articles i ha editat 5 llibres. Ha estat distingit amb nombrosos premis en reconeixement a la seva carrera científica i professional.

Assistim el 2 d’abril a una jornada sobre Models alimentaris i canvi climàtic organitzada pel Centre Català de Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC). El Dr. Jordi Salas inaugurà la jornada com a president del CCNIEC. L’abordem al final d’aquesta jornada per fer-li una sèrie de preguntes.

Quines han estat les teves conclusions sobre la jornada d’avui dedicada a Models alimentaris i canvi climàtic?

Tenim un problema greu a afrontar els propers anys que és el de la sostenibilitat del planeta. Dins d’aquesta sostenibilitat, s’ha estat parlant dels models alimentaris i el canvi climàtic, doncs ambdues coses van molt lligades. Bàsicament s’ha dit que en els propers anys s’han de fer mesures per pal·liar el canvi climàtic a través de l’agricultura i l’ordenació de la ramaderia en el nostre país però també a nivell mundial a través de l’alimentació. El futur està en canviar els models alimentaris que hem tingut en els darrers anys. Dintre d’aquests canvis, s’ha parlat que la dieta hauria de ser molt més a base de productes vegetals i menys de productes animals. Això s’ha de fer de forma ordenada, tranquil·la i pensant en tothom perquè hi ha moltes persones que viuen de l’alimentació. Un altre dels punts més importants que hem arribat com a conclusió és que els canvis s’han de fer no només a través de l’educació de la població sinó també a través d’altres mesures i polítiques que han de prendre els agents de salut pública i els polítics. S’ha parlat dels impostos sobre els productes animals, apujant els dels productes animals, essent solidaris d’aquest problema que tenim, i reduint els dels productes vegetals i fins i tot eliminant l’IVA d’alguns d’aquests darrers.

Tu ets un gran defensor de la Dieta Mediterrània (DM). En comparació amb les Dietes Vegetariana o Vegana (DV) i amb la Dieta Americana (DA) quina és la més saludable, quina la més sostenible i quina la més barata?

Des del vector de salut, actualment l’evidència més gran que tenim és la DM, la qual té molts beneficis per a la salut des del punt de vista cardiovascular, de càncer, de diabetis i d’altres malalties. Hi ha molts estudis que ho avalen. Això no vol dir que no hi hagin altres patrons dietètics que puguin ser tan saludables com la DM però d’això en tenim molta menys evidència, com ens passa amb les DV que són les més sostenibles. La DA és la més barata, la menys sostenible i la que dona més problemes de salut.

Durant la jornada has intervingut per dir que mentre el pa blanc té un IVA molt reduït (4%) el pa integral té un IVA reduït (10%), la qual cosa no resulta coherent amb la recomanació sanitària de substituir l’ús del cereals refinats per cereals integrals.

Parlar de canviar l’IVA amoïna a la indústria alimentària. Tanmateix, des del 2015 l’OMS recomana que una de les eines més efectives per canviar el tipus i quantitats d’aliments consumits és a través dels impostos. Un primer pas seria igualar l’IVA i el preu del pa integral amb els del pa normal. S’hauria d’apujar l’IVA de la carn, especialment de la carn vermella i la processada, i abaixar el de les fruites i hortalisses.

També s’ha intentat frenar el consum de sucre a Catalunya mitjançant una impost sobre les begudes refrescants amb un contingut de sucre igual o superior al 5% però el percentatge impositiu és molt baix i no frena gaire el seu consum. Tot i així, el mer anunci d’aquesta mesura fiscal n’ha fet disminuir la demanda.

Has estat des de l’any 2006 fins ara un dels líders dels estudis PREDIMED i després de PREDIMED PLUS. Ens pots parlar sobre aquests estudis?

L’estudi PREDIMED va consistir en comparar una mostra poblacional de milers de persones, durant uns quants anys consecutius i de forma prospectiva, dividint-la en 3 grups: DM més oli d’oliva verge extra, DM més fruits secs i DA baixa en greixos. S’ha de dir que hi havia un error de concepció perquè s’ha demostrat després que el greix d’origen vegetal en la majoria de casos resulta beneficiós i s’ha combatut de forma injustificada el total de greixos, la qual cosa ha comportat la seva substitució per hidrats de carboni, moltes vegades amb un alt contingut de sucres i poca quantitat de fibra, substitució que ha estat desafortunada.

El resultat d’ambdós grups de DM, amb oli d’oliva verge extra o fruits secs, quant a disminució del risc cardiovascular, de diabetis i de síndrome metabòlic, així com de mortalitat, ha estat molt important respecte a la DA baixa en greixos. 

PREDIMED PLUS ha estat una continuació de PREDIMED. Consisteix en un estudiar a mig i llarg termini un grup de 7.000 persones obeses i amb síndrome metabòlic, si perdre pes amb DM i exercici físic té beneficis per a la salut en termes de malaltia cardiovascular, càncer i mortalitat. Ja en tenim els resultats del primer any que mostren una reducció de l’hemoglobina glicosilada, dels triglicèrids, de la glucèmia i de la resistència a la insulina, així com un augment del colesterol HDL (el bo). Cal esperar els resultats a llarg termini però, com a mínim, la reducció d’aquests paràmetres, encara que només fos temporal i el pes s’anés recuperant al llarg dels anys, és positiu perquè probablement significarà una reducció de la morbiditat i la mortalitat i una contenció de l’augment de pes.

L’etiquetatge nutricional, inclòs el repetit en forma abreujada en el frontal dels envasos d’aliments processats, resulta poc comprensible per al consumidor. Per això s’han desenvolupat en alguns països europeus alguns models voluntaris que intenten orientar el consumidor a triar aquells productes més convenients des del punt de vista de la salut, com per exemple el Traffic lights britànic i el NutriScore francès. Quin d’aquests sistemes complementaris li sembla més efectiu i per què?

Inicialment jo estava en favor del sistema del Traffic lights, tot i les evidents limitacions que presenta perquè no analitza l’aliment en el seu conjunt, com sí ho fa el NutriScore, sinó alguns dels seus nutrients per separat. En canvi, el NutriScore té en compte de forma combinada diversos factors per tal d’emetre una puntuació global que va de la més favorable de totes, la A en verd fosc, a la més desfavorable, la E en taronja fosc/roig. Puntuen de forma negativa les quantitats d’energia, sucres, greixos saturats i sodi/sal i de forma positiva les quantitats de fruites i verdures, fibra i proteïnes.

NutriScore té algunes limitacions que s’està estudiant com corregir-les. És el cas de l’oli d’oliva i dels fruits secs, aliments saludables però que tenen un alt contingut d’energia i greixos. També és cert que no té en compte el contingut de vitamines i minerals. S’ha de dir però que és el sistema que ha demostrat ser el més efectiu i comprensible en orientar correctament l’elecció saludable dels aliments per part dels consumidors, segons s’ha pogut comprovar en els més de 30 estudis científics que l’avalen. Per això s’ha adoptat de forma generalitzada a França i s’està estenent la seva implantació a Bèlgica. També Espanya i Portugal han manifestat la seva voluntat d’incorporar aquest sistema. En el cas d’Espanya, després de la correcció aplicable a l’oli d’oliva. Cinc empreses multinacionals volien implantar a Espanya el seu sistema poc eficient basat en racions, i no en 100 g o 100 ml com el NutriScore, però afortunadament semblen haver desistit davant de l’anunci d’adopció d’aquest darrer.

Una de les coses que s’ha fet de forma molt àmplia a França, i que s’haurà de fer també a Espanya abans de la implantació del NutriScore, és una campanya molt gran de formació dels consumidors en matèria de dieta i elecció dels aliments. No s’han de comparar aliments no intercanviables ni s’ha d’oblidar que la base de l’alimentació han de ser els productes poc processats, de manera preferent fruites, verdures, llegums, oli, peix, fruits secs, a ser possible de proximitat i de temporada, la qual cosa significa una major sostenibilitat mediambiental i uns aliments més saborosos i nutritius.

Darrerament s’està parlant molt de Nutrigenòmica i Nutrició personalitzada. Com serà el futur de la nutrició: hi hauran aliments “a mida” de cada persona, ja siguin aliments d’ús corrent, aliments enriquits o modificats, o complements alimentaris?

No és econòmicament sostenible un sistema basat en aliments “a la mida” de cada persona, com tampoc ho seria que tots els aliments fossin de conreu ecològic. Sí és factible que en aquelles persones en les quals el factor genòmic fos important en relació a la nutrició se’ls recomanessin alguns aliments específics però no pas fer-ho d’una forma generalitzada al conjunt de la població.

Equip de recerca conduit pel Dr Jordi Salas

Cinc minuts amb en Gabriel Mariscal: Llet Nostra

El passat dia 15 de novembre es va celebrar en el Col·legi d’Economistes de Catalunya una Jornada sobre les qualitats dietètiques de la llet i la seva economia a Catalunya.  Aquesta Jornada estava organitzada per Llet Nostra, Cadí, l’IRTA i el Col·legi d’Economistes. El seu objectiu era objectivar des de la ciència els valors de la llet, el primer producte, en valor, del consum mundial.

L’oportunitat de la trobada era indubtable, en un moment en que s’està produint una caiguda del consum de la llet, a partir d’una posada  en qüestió dels seus valors dietètics en base a informacions poc rigoroses provinents de les xarxes socials, amb un conseqüent degoteig d’explotacions que abandonen l’explotació

L’interès que va suscitar aquella trobada ens va fer pensar en dirigir-nos als promotors de la iniciativa.  Volem saber més sobre Llet Nostra i sobre el paper que juga en la defensa del sector lleter de Catalunya davant de les problemàtiques expressades. Ens dirigim així a parlar amb en Gabriel Mariscal, de professió veterinari i actual director general de Llet Nostra Alimentària a qui agraïm l’atenció que ens dispensa a l’atendre les nostres preguntes.

  • Per iniciar l’entrevista ens agradaria que expliqués als nostres lectors els trets bàsics de la producció i oferta comercial de Llet Nostre: membres o associats, bases productives, pes en la producció i en la comercialització de llet a Catalunya…?

Llet Nostra Alimentaria és l’empresa que gestiona llet de 140 explotacions ramaderes petites i mitjanes de Catalunya, concretament de les cooperatives de Ramaders del Baix Empordà i de Cadí.

Representem a un 33% del sector i un 15% de la producció de llet crua.

Amb la llet dels nostres ramaders envasem brics i fem iogurts i postres tant per a consumidors finals com també pel canal horeca.

  • Llet Nostra neix en defensa dels productors de llet front a la incertesa que es deriva de la seva dependència de grans centrals lleteres les decisions de les quals es prenen allunyades de Catalunya. Es així?

Ja existia la idea de crear una marca pròpia. Els ramaders volien vendre directament la seva producció de llet als consumidors finals, per valoritzar el seu producte. L’objectiu de Llet Nostra és, doncs, donar estabilitat als ramaders que són a la vegada proveïdors i propietaris de l’empresa.

  • Llet Nostra es defineix com “la llet de cooperatives catalanes”. Quina significació dona a aquest lema?

Volem explicar el què som: un grup de ramaders petits i mitjans que estem agrupats en cooperatives, una tipus d’organització de molta tradició a casa nostra. A més som ramaders de prop de les cases dels nostres consumidors, amb tot el què implica.

  • Llet Nostra és quelcom més que una marca comercial per donar sortida a la producció de unes cooperatives concretes? Quina implicació té amb el món cooperatiu.

Els nostres socis principals són cooperatives ramaderes, per tant, preval l’interès comú per sobre l’individual de cada ramader. Tenim clar que sols potser aniríem més ràpids, però junts sempre arribarem més lluny.

També com a empresa vinculada directament al món cooperatiu també provem d’establir col.laboracions amb les diferents cooperatives del món agrari, aprofitant que som entitats que compartim mateixos valors i interessos pel desenvolupament del primer sector.

Doncs no només donem sortida a la producció de les cooperatives sòcies, sinó també col·laborem amb el desenvolupament del sector tot participant en estudis i treballs de recerca per millorar l’eficiència de les explotacions, per exemple. En el seu moment el desenvolupament de Biobord i actualment amb l’EVAM.

També treballem conjuntament amb altres cooperatives del sector agrari per desenvolupar projectes conjunts, sigui de comercialització o d’altres. I en breu estarem també al Mercat del Ram de Vic.

  • La marca Llet Nostra està estretament relacionada a la idea de proximitat. Quins valors es desitgen potenciar amb aquest enfocament?

Un producte de proximitat és el de casa, el què es fa per persones del nostre entorn per a ser consumides per a persones del nostre entorn. Comprant, doncs, productes de proximitat és una via de fer més viable econòmicament el nostre propi entorn.

Un producte de proximitat és, també, aquell que serà més ambientalment sostenible perquè té menys quilòmetres de transport, per tant de generació de CO2, acumulats des del seu lloc de producció a la porta del consumidor.

  • La qualitat és una exigència per a una producció sanitàriament sensible com la llet. Aporta Llet Nostra valors diferencials en aquest sentit?

Nosaltres vetllem per la qualitat dels nostres productes. Treballem molt estretament amb els nostres proveïdors de serveis de recollida i d’envasat dels nostres productes. Però també garantint des d’un inici que la producció de la llet, les nostres granges, compleixin amb uns estàndards comuns de qualitat, que, perquè no dir-ho, son superiors a altres explotacions.

La nostra exigència està per sobre dels mínims legals establerts, ja que estem en un procés de millora contínua.

  • El sector lleter català i espanyol avui pateix de preus baixos i diferenciats en relació a l’entorn europeu, quines son, en la seva opinió les causes i les opcions per a corregir-ho.

Hi ha una inadaptació del índex de consum amb la producció agregada des de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea i amb el sistema e quotes. L’efecte sobre el sector va ser que mercats veïns, com ara França i Portugal, ens van utilitzar com a mercat regulador del seu, enfonsant així el preu del nostre mercat.

D’altra banda, també hi ha hagut una desvalorarització del producte la llet davant del consumidor. Gran part del consumidor no coneix, o no valora, tota la feina que  hi ha darrera d’un producte agrari com la llet que té tantes propietats nutricionals i beneficis per a la salut i que tingui un valor al mercat tant baix com un refresc que té uns costos de producció molt més inferiors que els de la llet.

Des de Llet Nostra, a traves de les nostres comunicacions sempre hem volgut explicar que hi ha darrera de cada bric, un territori, unes les famílies, la tradició, el bon fer, el respecte a l’entorn i el manteniment d’un paisatge. I sembla que ens estem en sortint, ja que els nostres consumidors, no només aprecien la qualitat del nostre producte, sinó també el que hi ha al darrera del nostre projecte.

Estem convençuts que si el consumidor pren més consciencia de l’origen dels productes que compra, i quin impacte tenen les seves decisions de compra, serà un bon aliat.

  • La producció de llet es manté però el nombre de granges decreix constantment, és tracta d’una reestructuració positiva vers l’eficiència i productivitat o cal una resposta de defensa pel seu impacte social i territorial?

La situació actual de preus baixos fa que hi hagi ramaders que prenguin la via més fàcil per sobreviure: produir més per aconseguir més volum, més venda,  més ingressos.

Els que tenen capacitat econòmica tenen aquesta opció. Una solució que es tradueix en tenir explotacions més grans, amb més animals. Unes grans granges que poden comportar un major impacte al medi ambient ja que requereixin més aigua, més conreu per alimentar a un gran nombre de vaques i també gestionar un major volum de fems en un únic punt geogràfic.

A més, la industria prefereix comprar a menys proveïdors possibles, per tenir una eficiència en la seva gestió, i per això prefereix grans productors a molts de petits.

Personalment, aquesta tendència de desaparició de petites explotacions i concentració de la producció ens perjudica a tots, a tot el territori, no només ambientalment, sinó també en l’equilibri econòmic del país, fent que el  món rural quedi cada vegada més feble (despoblació). Una granja sempre és un motor dinamitzador econòmic d’un poble, dona feina, contracte serveis i manté el paisatge dels camps i la biodiversitat natural. Quan es tanca una granja, perdem molt més que la tradició familiar ramadera d’una família….

  • Catalunya és un gran importador de formatge, s’ha proposat Llet Nostra entrar en la producció de productes derivats de la llet?

Llet Nostra té com objectiu donar sortida a la llet del seus productors, sigui en forma de bric, iogurts o postres. La mostra dificultat es poder trobar una industria a Catalunya que ens garanteixi una qualitat, un servei adequat a les nostres necessitats de producció. Sempre estem a l’aguait de possibles propostes o desenvolupaments de productes que se’n puguin ajudar a la nostra finalitat. Ara per ara el formatge no entra en aquestes prioritats.

  • Com imagina Llet Nostra a l’any 2030?

Doncs ens imaginem poder mantenir el nostre compromís amb els nostres socis, sector, territori i consumidors. I, a la vegada, haver incrementat la nostra posició com a referent dins del sector làctic a Catalunya.

Cinc minuts amb en Ferran Huguet: GRUP UNIÓ.

El Grup Unió és una Cooperativa de segon grau que aglutina la producció de més de 20.000 socis productors, integrats en 186 cooperatives locals associades a Unió, que es concentren a les comarques de Tarragona, Lleida, Aragó, País Valencià, Balears, Múrcia i Castella la Manxa. El Grup Unió és la continuadora d’Unió de Cooperatives del Camp de la Província de Tarragona, creada l’any 1942 com a primera entitat aglutinadora dels moviments associatius del camp a les comarques de Tarragona.

De fet el Grup Unió és la cooperativa que representa i respon al paisatge de les comarques de Tarragona. L’oli, el vi, la fruita seca i  la fruita dolça són les principals produccions que rep de les cooperatives associades per a la seva transformació o preparació per a ser comercialitzades.

El Grup Unió ha aconseguit quelcom àmpliament reclamat en el món cooperatiu: integrar, sumar esforços i construir un conjunt empresarial dinàmic i tecnològicament preparat per abordar els reptes de futur.

Amb la finalitat de conèixer millor la seva experiència ens hem dirigit al seu director general, en Ferran Huguet, a qui li agraïm la gentilesa de permetre’ns visitar les seves instal·lacions i respondre a totes les nostres preguntes.

2010 - 4 - copia

Per iniciar l’entrevista ens agradaria que expliqués als nostres lectors els trets bàsics de la producció, de l’oferta comercial i  xifra de negoci del Grup Unió

 Grup Unió és una entitat cooperativa nascuda a Reus l’any 1942. El principal objectiu d’Unió és fomentar la sostenibilitat de la producció agrària. Aquesta sostenibilitat es basa en oferir al mercat productes mediterranis d’alta qualitat que posin en valor la feina dels nostres agricultors. La fruita seca, el vi i l’oli d’oliva verge extra són els principals motors de la nostra activitat. Aquesta es tradueix en una facturació de 70 milions d’euros.

  

En termes relatius i amb caire orientatiu quin pes representa la oferta del Grup Unió en relació a la producció catalana de fruita seca, vi i oli d’oliva

Unió és la 1a cooperativa d’ametlla, no només a nivell català, sinó a nivell espanyol. La producció comercialitzada de fruita per Unió supera la totalitat de producció catalana de fruita seca i suposa més del 10% de la producció total espanyola. Això ens ha valgut el reconeixement com a Entitat Associativa Prioritària per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient aquest 2018, el qual és un reconeixement molt i molt significatiu per nosaltres.

1160789 - copia A nivell d’oli, representem aproximadament el 25% de la producció total d’oli a Catalunya i som líders destacats en la comercialització dels olis de la DOP Siurana. Pel que fa al vi, representem prop d’un 20% del total del vi tranquil produït a Catalunya, si bé cal tenir en compte que som un dels principals actors en les Denominacions d’Origen en les quals treballem.

Del conjunt de les vendes quin percentatge va destinat a l’exportació i quin es dirigeix a la resta d’Espanya.

Exportem una mitjana d’entre el 40-60%, segons la campanya. Entre els nostres mercats d’exportació destacaríem els Estats Units, Korea, Brasil o Mèxic, i per descomptat també els mercats Europeus (França, Itàlia, Bèlgica o Alemanya).

D’altra banda, quasi la totalitat de les vendes al mercat nacional es fan dintre l’àmbit català: la resta d’Espanya és un mercat força residual per nosaltres.

El Grup Unió ha aconseguit integrar nombroses cooperatives, com ha estat o estar sent aquest procés? Quines han estat les dificultats? Quines les avantatges? Quines les futures perspectives

Celler Els Guiamets (6) - copiaEn altres països europeus el món cooperatiu està més obert al canvi, i estan més predisposats a integrar-se per concentrar producció ja que això els beneficia a tots. En el nostre país és complicat trencar amb els localismes i els personalismes, i això actua com un fre. Però creiem que estem treballant en la bona línia. Els resultats ens avalen, fem un esforç per explicar el nostre projecte i mantenir una política de portes obertes, facilitant al màxim la integració de noves cooperatives amb la perspectiva de consolidar el nostre lideratge en els diferents sectors.

Especialment en el mercat de fruita seca, Unió està comercialitzant el seu producte a grans companyies multinacionals amb un forta capacitat de compra. És molt important per nosaltres guanyar dimensió per consolidar el nostre lideratge, poder ser més competitius, defensar l’estabilitat de preus i donar el millor servei als nostres clients. És en aquesta línia que estem impulsant processos d’integració amb cooperatives d’arreu d’Espanya. En aquestes cooperatives, a part de les dificultats de caràcter general que tenen les cooperatives per integrar-se, s’afegeix una nova dificultat que és la convulsa situació política, ocasionada per “Procés de Catalunya” y que en algunes comunitats no entenen.

Com es concreten les relacions entre el Grup Unió i les cooperatives associades, quins graus de llibertat i de compromís hi ha entre una i altra part.

 Unió i la cooperativa associada són entitats independents, cadascuna amb els seus òrgans de govern i el seu Consell Rector Propi. El que existeix entre les nostres cooperatives associades i Unió és el compromís de compartir un projecte comú que, entre altres aspecte, es concreta en l’obligació de lliurar el 100% de la seva producció a Unió, seguint els paràmetres d’elaboració i de qualitat que indiquem. El compromís s’adquireix per cadascuna de les seccions a la qual està inscrita la cooperativa, exceptuant el que la cooperativa envasi amb marca pròpia. Així per exemple, una cooperativa que produeixi fruita dolça i oli, podria estar associada a Unió només a la secció de l’oli.

Ens interessa especialment conèixer com es forma el preu a pagar per la producció aportada i la forma en que aquest preu és liquidat

Molí de Mont-roig (6) - copiaEl preu a pagar es calcula pel sistema anomenat “a resultes”. Per explicar-ho de manera simple, el preu a liquidar el fruit s’obté descomptant de l’import de les vendes les despeses de la nostra entitat. També, especialment en campanyes en què s’han generat bons resultats, es deixen beneficis que van a reserves per contribuir a l’autofinançament de l’entitat. En quant al pagament, es fan diversos pagaments a compte al llarg de l’exercici i una liquidació final per evitar que el soci hagi d’esperar a cobrar-ho tot al final de la campanya. 

La manca de fons destinats a l’autofinançament ha estat identificat com un dels problemes que llasten el futur de les cooperatives, com s’articula l’autofinançament en el Grup Unió.

 Unió és coneixedora d’aquesta realitat que ha afectat a moltes cooperatives. Conscients d’això, el que hem fet any rere any és tenir la precaució de destinar una part de l’excedent a reserves, per tal d’autofinançar l’entitat. A dia d’avui, Unió compta amb més de 20 milions d’euros de fons propis, la qual cosa ens dona una base econòmica molt sòlida.

La qualitat i la diferenciació és una exigència cada cop més evident en el conjunt de produccions que formen l’oferta de Unió i molt especialment en productes tals com l’oli i el vi. Ens podria explicar les orientacions i actuacions més significatives que en aquesta direcció està desenvolupant el Grup Unió?

IMG_20161018_124210 - copiaEfectivament és així. Tenim la sort d’estar en un territori privilegiat, i olis com els de la DOP Siurana, vins com els de la DOP Priorat, DO Montsant o DO Terra Alta en són una prova evident. Tenim productes de molta qualitat i això ho hem de posar en valor: hem de treballar per a que l’elaboració, el packaging, la comercialització d’aquests productes i el servei al client estiguin també a l’alçada. Això ens ha de permetre diferenciar-nos d’altres zones productores que tenen la capacitat de produir molts més litres i amb les quals, a nivell de preus, no ens interessa competir. 

 

 

 

 

La marca UNIÓ està estretament relacionada a la idea de integració, cooperació, solidaritat, tal com representa aquest grup cooperatiu, tanmateix és prou valorada aquesta marca?

Els nostres clients ens valoren positivament i la marca Unió és una marca amb una molt bona reputació en els mercats on operem. Això ens fa sentir molt orgullosos, però si que es veritat que on més ens costa donar valor al que fem, és justament a casa nostra. Nosaltres mateixos i els nostres socis som poc conscients de la bona feina s’està fent i del que s’està aconseguint.  Aquest podria ser un aspecte que podríem millorar incrementant la nostra comunicació en el nostre territori.

Quins son els reptes tecnològics i de modernització que estar afrontant avui el Grup Unió amb la mirada posada en el futur?

Vila-rodona ACONDICIONAMENT TERRENY (10) - copiaTenim previstes diverses inversions importants en els propers anys. A nivell de fruita seca, actualment estem construint una nova nau de 1.800m2 destinada a modernitzar el procés de producció de cremes  d’ametlla i avellana. També estem instal·lant seleccionadores electròniques d’última generació per garantir la eliminació de les restes de closca del gra. Properament, tenim previst instal·lar escloscadores d’última generació en les zones de producció dels nous socis.

D’altra banda, en aquest moments, estem ampliant i modernitzant el nostre celler DO Montsant a Els Guiamets i tenim previst fer el mateix l’any vinent a la DOQ Priorat. També estem construint una nova planta de recepció i neteja d’olives a la localitat de Botarell…

El nostre repte és oferir productes de la millor qualitat, i per això hem de comptar amb una xarxa d’equipaments tecnològics moderns i ben distribuïts pel territori. 

La pressió competitiva està comportant abandonament d’explotacions. Com reacciona el Grup Unió davant d’aquesta realitat?

Vila-rodona PODA (10) - copiaEl sector agrari té un problema evident de relleu generacional. Tenim molts agricultors d’edat avançada que no troben relleu per a les seves explotacions, i això comporta que aquestes quedin abandonades amb els problemes socials, econòmics i mediambientals que això comporta.

Per aquest motiu, des de fa 3 anys, hem impulsat un programa de gestió de finques. Es tracta de buscar finques en risc d’abandonament que el propietari estigui disposat a cedir, i donar-les a un pagès jove per a que les treballi. A l’inici del projecte, Unió duu a terme un estudi de la finca i assumeix tota la inversió inicial necessària per posar-la en funcionament (arrancar la plantació antiga, anivellar el sòl, replantar, instal·lar nous sistemes de reg, etc). Quan la finca està en òptimes condicions, Unió la cedeix a un agricultor jove per a que se’n faci càrrec. Al final de la campanya, el rendiment de la finca es reparteix entre el propietari, l’agricultor i Unió, de tal manera que les 3 parts participen dels beneficis de l’activitat.

 El programa està trobant una molt bona acollida. Actualment tenim 500 Ha dintre d’aquest programa i una trentena d’agricultors involucrats, però estem segurs que aquesta xifra anirà creixent en els propers anys.

L’avellana ha tingut un any desastrós, l’oliva ha tingut una mala collita, el preu de la fruita de pinyol està sofrint especialment el veto rus. Quin consell donaria als productors que estan sotmesos a un escenari de preus erràtics i sovint molt baixos

La pagesia està habituada a viure anys complicats, això forma part de l’ofici..! De totes maneres, des d’Unió sempre aconsellem que l’agricultor diversifiqui els cultius. Quan depenem d’un sol cultiu estem molt més exposats, ja sigui a factors de risc climatològic o a les incerteses del mercat. L’ideal és que l’agricultor pugui treballar entre 2 o 3 productes, per tal de diversificar el risc.

Com imagina el Grup Unió a l’any 2030?

El nostre objectiu és seguir sent una entitat de referència pel que fa a la sostenibilitat del sector agrari i al reequilibri territorial.

A nivell de fruita seca, ens agradaria convertir-nos en el líder nacional d’ametlla autòctona del nostre país i comercialitzar-la als principals clients del món. En oli i vi, volem ser capaços d’oferir productes d’excel·lent qualitat amb un alt valor afegit, que, malgrat l’estructura agrària minifundista del nostre territori,  permetin als agricultors unes condicions de vida dignes.

Cinc minuts amb na Montserrat Coberò: Turisme rural

Catalunya es troba en un moment clau per definir el seu futur, en molts aspectes cabdals i també respecte a com s’ha de desenvolupar el model turístic per tal que beneficiï al conjunt del país i a tots els ciutadans.

El turisme rural, sobretot des dels anys vuitanta, ha tingut un paper cabdal en el desenvolupament de les àrees rurals. Ha permès que moltes famílies del medi rural continuessin vivint en el territori, ha creat llocs de treball per a dones i joves i ha impulsat la rehabilitació de nombrosos edificis que haurien desaparegut.

En definitiva, ha contribuït a mantenir viu el camp català, especialment en els indrets més vulnerables. Tanmateix avui estan emergent nous vectors que poden posar en risc el model actual, en un moment en que és necesari donar eines al camp català perquè pugui continuar viu i endreçant el territori, en benefici del conjunt de la ciutadania.

Per parlar de tot plegat ens hem reunit amb Na Montserrat Coberó, directora dels serveis tècnics de TURALCAT. Montserrat Coberó és llicenciada en historia, master en gestió del patrimoni i postgrau en noves activitats d’oci i turisme. Segarrenca per origen familiar i per vocació. Autora de diversos llibres de divulgació històrica, exposicions i projectes de desenvolupament turístic.

Per començar l’entrevista em podria definir el turisme rural? Quines activitats inclouríem en aquest terme?

El concepte “turisme rural” és força complex. Podríem acotar-lo a través de dues definicions: una de més àmplia i una d’específica. Si atenem a la definició més àmplia és aquell tipus de turisme que molts ciutadans fan en viatjar cap a àrees rurals del propi país o d’altres de més llunyans amb l’objectiu de descobrir els atractius i particularitats del seu medi rural. Cal tenir en compte que en el món occidental actualment les àrees urbanes s’assemblen molt unes a altres, lamentablement s’estan homogeneïtzant de forma accelerada. Ho constatem en molts fenòmens, des de l’arquitectura contemporània (amb edificis de Norman Foster o d’altres grans arquitecte en urbs dels cinc continents) fins a la presència de franquícies en el sector del comerç, la restauració, etc. que substitueixen els establiments locals tradicionals de totes les ciutats per altres d’estandaritzats a nivell global.

En canvi per a descobrir el caràcter, l’essència i les singularitats d’un territori, d’un país, els turistes amb esperit viatger escullen visitar les àrees rurals i complementar-ho amb escapades a les ciutats més rellevants.

Si agafem el concepte “turisme rural” en un sentit més específic, és una modalitat d’allotjament turístic, regulada pel Decret 159/2012, que garanteix el contacte amb la realitat rural. Sols es poden crear allotjaments rurals en nuclis de menys de 2000 habitants, tot i que la major part els trobarem en micropobles i en masies enmig dels camps. Seran edificacions molt ben restaurades, que ofereixen un alt grau de confort, i molt autèntiques, com a mínim anteriors a 1950, tot i que la major part es troben en edificacions dels segles XVII-XIX (algunes d’origen més antic).

És una modalitat turística que permet defugir la massificació donat que, com a màxim s’hi poden allotjar 15 persones, tot i que la majoria dels establiments tenen entre 4 i 8 places, ideal per a una estada en família o en parella. Es garanteix que el titular de l’allotjament sigui una persona molt vinculada al territori, que donarà una atenció molt personalitzada al seu hoste i que li oferirà la possibilitat de descobrir els racons més atractius de l’entorn, els productes més característics, les experiències més singulars, tot girant al voltant d’aquesta realitat rural que resulta tan atractiva.

Es parla del turisme rural com a un fenomen relativament recent. Es que no hi havia turisme rural abans dels anys vuitanta?

A casa nostra el turisme rural va començar a sorgir de forma molt incipient a inicis dels 80 del segle passat i la primera normativa que ja en regula l’autenticitat és del 1983. Però els nostres veïns francesos, els pioners en crear una oferta de turisme rural a Europa, van començar a tenir una oferta estructurada a partir dels inicis de la dècada dels anys 50, una vegada recuperats dels estralls de la segona guerra mundial.

No obstant, abans de la creació d’aquesta oferta turística, existien uns antecedents des del segle XIX, les escapades “al poble” a través de les casetes d’estiueig de la burgesia barcelonina o de les ciutats industrials, que cercaven indrets més frescos que la capital (Cerdanya, Vallès, …) i on es podien permetre un cert relaxament de les normes de protocol estrictes que regien la vida de les elits urbanes. També les classes treballadores tenien sovint la possibilitat de retornar al poble d’on eren originàries les seves famílies, acollits en la casa pairal familiar.

És un servei que ha sorgit a partir d’una nova demanda provinent del propi desenvolupament o ha estat impulsada des de les polítiques públiques de desenvolupament rural?

En primer lloc es va fer evident la necessitat que tenien els habitants de les ciutats, generalment les classes mitjanes, d’escapar de les grans urbs durant l’estiu i els caps de setmana per retrobar la natura i la tranquil·litat en els espais rurals.

A casa nostra aviat va sorgir la regulació esmentada del 1983 que, alhora que garantia als clients una oferta allotjativa rural molt autèntica, també tenia un efecte estimulador de l’economia de les àrees rurals. Aquesta primera normativa (amb continuïtat fins a l’actualitat a través de diverses modificacions) impulsava la creació d’allotjaments rurals concebuts com una nova oportunitat d’activitat econòmica per a les famílies que vivien a les àrees rurals, que en aquells moments continuaven patint un agut procés de despoblament.

Aquesta normativa era una eina estratègicament molt ben concebuda per a impulsar el desenvolupament de les àrees rurals perquè alhora que generava nova activitat econòmica, estimulava la rehabilitació d’edificacions antigues que havien caigut en desús, creava noves oportunitats de treball que permetien als joves continuar vivint a les àrees rurals, impulsava la incorporació de les dones pageses al mercat de treball (generalment eren les responsables de gestionar els establiments d’allotjament) i va estimular la creació de sinergies molt positives que impulsaven l’aparició d’altres activitats complementàries, de productes agraris de qualitat, la conservació del patrimoni històric i les tradicions rurals, entre d’altres

L’efecte estimulador des de l’administració també es va concretar en algunes línies d’ajut per a la creació d’aquests establiments, però amb uns percentatges de subvenció molt modestos, molt inferiors als concedits en la majoria de comunitats autònomes de l’estat espanyol.

Es el mateix turisme rural que agroturisme? Quina vinculació hi ha entre turisme rural i agricultura?

Turisme rural i agroturisme comparteixen els alts nivells d’exigència de qualitat i d’autenticitat que hem descrit en l’apartat anterior. Comparteixen també l’exigència de que el titular de l’allotjament ha de ser una persona que viu i treballa a la mateixa comarca on està ubicat l’establiment d’allotjament. L’agroturisme hi afegeix un plus d’apropament a la ruralitat perquè els seus propietaris han de dedicar-se majoritàriament a l’agricultura o la ramaderia i han d’oferir als seus hostes la possibilitat de visitar l’explotació. Els titulars dels allotjaments classificats com a turisme rural també tenen un origen familiar molt vinculat al món agrari però desenvolupen altres activitats com a font d’ingressos principal.

Afavoreix al turisme rural el fet que Catalunya sigui una potencia turística internacional? Quines sinèrgies es produeixen.

Catalunya és una potencia turística de gran rellevància internacional. Els pols de major atracció són la ciutat de Barcelona i les nostres costes. Però també el turisme rural aconsegueix, generalment en el període estival, una notable afluència de clients internacionals en els seus establiments. I gràcies a l’alt nivell d’exigència de la normativa que el regula, el turisme rural català té un alt nivell de qualitat i d’autenticitat, major que en altres destinacions veïnes.

Malgrat aquests punts forts, lamentablement, el turisme rural català està encara molt poc promocionat. Des de Turalcat (Confederació del turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya) treballem per a convèncer l’administració que cal potenciar la promoció de l’oferta turística integral de la Catalunya Rural com un factor que contribueixi a descongestionar la ciutat de Barcelona en els moments de major afluència turística i alhora contribuir a redistribuir la riquesa que aporta el turisme cap a les àrees rurals, amb una oferta paisatgística, patrimonial i de serveis turístics molt atractiva, però encara molt poc coneguda en els mercats internacionals.

Plataformes com Airbnb son competència o complementen les opcions del turisme rural.

Les grans plataformes de venda on-line d’allotjament són una eina de comercialització molt útil per a totes les modalitats d’allotjament de qualsevol destí turístic, també per als allotjaments rurals catalans.

El problema important que generen o fomenten algunes d’aquestes grans plataformes és que inclouen en la seva oferta un gran nombre d’allotjaments que no estan legalitzats. Aquest fet crea problemes d’indefensió en els clients que s’hi allotgen ja que no podran presentar cap reclamació si l’allotjament reservat no respon a les característiques publicitades i/o a les expectatives generades a través de la plataforma.

Però el problema més greu que causa aquesta ingent quantitat d’oferta d’allotjament no reglada és que són activitats econòmiques molt lucratives que s’escapoleixen de les càrregues impositives que ha de pagar qualsevol activitat econòmica. Aquest fet és especialment perjudicial tenint en compte que els allotjaments es reserven gràcies als atractius de la destinació i els seus clients fan ús, com no pot ser d’altra manera, de les instal·lacions, equipaments i serveis públics de la destinació (des de les carreters, els aeroports, els serveis mèdics, la policia, els monuments que visiten, etc.).

En no pagar impostos no contribueixen a mantenir el cost de les infraestructures i els serveis que han utilitzat i dels quals obtenen els seus beneficis.

Aquest és un problema de gran transcendència del qual la societat catalana encara no ha pres consciència i que és decisiu per al model de territori que volem tenir.

Convidem a tothom que tingui interès per aquesta qüestió a adherir-se al “Manifest per un turisme responsable i sostenible” i a informar-se a través del blog www.manifestperunturismeresponsableisostenible.cat

Es a dir, que per aquesta via passem de un turisme de masies i cases rurals a un turisme en benefici dels urbanites que disposen d’una segona residencia?

A les àrees rurals catalanes continuen oferint-se alguns allotjaments no legalitzats però des del Decret 159/2012 hi ha una nova modalitat d’allotjament que ha omplert la ciutat de Barcelona, la costa i ara també està arribant a les àrees rurals: els Habitatges d’Ús Turístic, que en la majoria de casos no són tractats com una activitat econòmica sinó que són equiparats al lloguer d’un immoble i, a diferència dels establiments de turisme rural, no se’ls exigeix el compliment de requisits tècnics ni l’alta del titular a la Seguretat Social, sinó simplement la cèdula d’habitabilitat. 

En el medi rural estan començant a provocar una competència deslleial perquè tenen uns menors costos de funcionament i, el més important, tot l’efecte positiu que té el turisme rural per al desenvolupament del medi rural s’està veient substituït per una activitat que genera molts beneficis que no es queden en el medi rural perquè generalment els seus propietaris són empreses immobiliàries o persones físiques que lloguen la seva segona residència i que no resideixen a les àrees rurals. En ambdós casos, els beneficis no es reinverteixen a les àrees rurals, que precisen d’eines que impulsin la seva dinamització econòmica.

Tot i que el turisme rural és en benefici del món rural s’han produït friccions entre dues culturals i/o dues realitats, la del turisme i la de l’activitat agrària. En la seva opinió quines serien les propostes per harmonitzar aquestes activitats.

En la meva llarga experiència no he vist que s’hagin produït friccions entre aquestes dues línies d’activitat econòmica del medi rural. Al contrari, són complementàries, es necessiten i es potencien l’una a l’altre.

És evident que l’allotjament rural deu la seva essència i singularitat al fet d’estar ubicat en un entorn on es desenvolupen les activitats agràries. Per la seva banda l’agricultura catalana està evolucionant cap a produccions cada vegada de major qualitat i comença a orientar-se cap a la venda directa al consumidor. Els turistes que visiten els nostres comarques rurals són un important client potencial per aquests productors.

En aquest sentit des de Turalcat estem impulsant diverses línies de treball que estimuli la cooperació entre allotjaments i productors i hem creat la plataforma www.catalunyarural.cat perquè els nostres turistes hi puguin trobar l’àmplia oferta de productes, activitats i allotjaments que els ofereix el medi rural.

Reprenent la qüestió referent a les friccions, en algun cas molt puntual, s’han hagut de trobar solucions a situacions en que les activitats ramaderes provocaven fortes emissions de males olors que dificultaven que els turistes allotjats en establiments rurals propers poguessin gaudir del paisatge i de l’entorn en condicions acceptables. Però han estat situacions molt ocasionals i, les que conec de prop, s’han solucionat a través de negociacions que han culminat amb una bona entesa entre totes les parts implicades.

Vostè és una decidida defensora del patrimoni rural. En aquest sentit s’ha comentat que s’està produint un progressiu deteriorament del patrimoni arquitectònic rural. A qui correspondria mantenir aquest actiu cultural i paisatgístic?

En conjunt la societat catalana encara no és prou conscient del gran valor del nostre patrimoni rural. Ja hi ha en alguns sectors més sensibilitzats una certa consciència de la necessitat de conservar les cabanes, els cups i altres estructures agrícoles construïdes prop dels camps de conreu. Però encara són molt pocs els que s’adonen del gran valor dels marges construïts amb l’objectiu de  convertir els pendents de muntanyes i turons en superfícies conreables. És una ingent obra d’enginyeria agrícola realitzada per la pagesia al llarg de moltes generacions, en una tasca constructiva de segles.  Fan una funció molt efectiva per a retenir l’aigua de pluja i permetre que regui de forma homogènia tota la terrassa conreada i contribueix a conservar la capa superficial del sòl, la més rica en nutrients. Lamentablement en les darreres dècades s’han destruït un gran nombre de marges arreu de Catalunya.

Deixant de banda la seva funció agrícola, actualment formen part del nostre paisatge agrari en moltes àrees rurals i són molt valorats pels nostres turistes, especialment els procedents de països, com EUA o Austràlia, on aquesta obra tan extensa resulta molt sorprenent.

Convindria trobar mecanismes per a garantir la conservació de tot aquest patrimoni, possiblement amb el suport de l’administració.

Cinc minuts amb el Dr. Lluis Serra Majem: la Dieta Mediterrània


En Lluís Serra Majem és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Ha estat impulsor de congressos internacionals sobre salut pública i nutrició. Va liderar i aconseguir que la Dieta Mediterrània fos declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2010. És un referent internacional en matèria de Dieta Mediterrània i salut pública. Segueix vinculat a la Generalitat de Catalunya amb la qual col•labora en diverses activitats de promoció d’una alimentació saludable.

Des del seu inici amb l’estudi del goll endèmica Catalunya l’any 1982, s’ha dedicat a la recerca sobre nutrició, potenciant-la amb la creació de la Fundació per a la Investigació Nutricional amb seu a Barcelona. Ha estat fundador i l’ànima de la ONG Nutrició Sense Fronteres.

Enguany ha publicat el llibre “Mi transición nutricional: La Dieta Mediterránea”, els ingressos íntegres del qual van destinats a la ONG “Nutrició Sense Fronteres” que ell impulsà i que ja té dues seus sanitàries a Gàmbia. El preu (donatiu) és de 20 Euros.´

http://www.nutricionsinfronteras.org/mi-transicion-nutricional-de-lluis-serra/

Va deixar Catalunya fa quasi 24 anys per anara viure a Gran Canària, on al març passat el van nomenar Fill Adoptiu. Tanmateix,de la nostra terra conrea la llengua i la cultura, i manté lligams propers amb les persones i les institucions.

En aquest escrit transcrivim el contingut de les seves intervencions com a ponent del darrer debat “Què mengem: la Dieta Mediterrània” al restaurant la Semproniana de Barcelona.

Detall d’alguns participants al debat

Què és la Dieta Mediterrània?

Quan parlem de Dieta Mediterrània a vegades pensem que és parlar d’un remei mèdic dels fenicis o dels grecs… i no, no és això. La Dieta Mediterrània la va definir als anys seixanta el científic americà Ancel Keys. Ell venia d’Amèrica però tenia una casa a Itàlia i va observar que allí, en aquells pobles, hi havia molts vells i va començar a estudiar el perquè. I dels seus estudis va definir el que va anomenar la “Mediterranean diet”. Per a nosaltres la paraula “dieta” es un terme massa mèdic, però cal observar que dieta, en grec (díaita) significa estil de vida

En qualsevol cas, al principi es va definir com un model alimentari, basat en una sèrie d’aliments, com l’oli d’oliva, verdures, cereals, fruita seca… és a dir un conjunt d’aliments que anaven bé pel control del perfil lipídic, per augmentar el colesterol HDL, per disminuir el colesterol dolent, LDL. Era un remei mèdic, una medicina que prevenia malalties i curava malalts.

Quins són els beneficis de la Dieta Mediterrània?

Quan parlem dels beneficis de la Dieta Mediterrània hem de parlar de l’estudi PREDIMED, estudi que s’ha fet a Espanya, finançat pel Govern Espanyol i per la Unió Europea amb un cost de quasi 20 milions d’euros,en el qual hi van participar 7.500 persones de 55 a 75 anys, dones i homes sanes, però que  podien tenir colesterol alt, obesitat, diabetis. És a dir gent mes o menys corrent, usuaris de centres de salut.

 Es van dividir en 3 grups. Dos grups rebien el consell de dietistes sobre Dieta Mediterrània i a més, alternativament oli d’oliva verge extra o un conjunt de fruits secs, regalat durant 5 anys, i també  consells dietètics. Cada família rebia 5 litres d’oli d’oliva al mes o bé nous, ametlles i avellanes, equivalent a uns 30 g diaris per persona.

Al tercer grup se li recomanava una dieta baixa en greixos. Tinguem en compte que fins aquells moments és la dieta que es donava a una persona quan tenia problemes cardiovasculars o diabetis, ja que la nutrició s’ha centrat molt en baixar els greixos i augmentar el de carbohidrats de la dieta com a objectiu prioritari.

Què vàrem observar al cap de 5 anys? Els 2 grups amb Dieta Mediterrània, van disminuir un 30% la incidència d infarts. No hi ha cap medicament que pugui aconseguir això. Les arítmies van disminuir quasi un 50%, La diabetis també va disminuir un 60% i també el càncer. L’Alzheimer i la depressió també van disminuir però sobretot en el grup de la fruita seca.

Per tant, d’una forma experimental i objectiva es van avaluar els beneficis reals de la Dieta Mediterrània sobre les malalties que més preocupen a la humanitat. Aquesta és la bona noticia sobre laDieta Mediterrània.

Cal dir que les investigacions que venen del’Estat espanyol en Dieta Mediterrània es consideren com a referent. Les guies alimentaries americanes, en l’edició del 2016, inclouen la Dieta Mediterrània com a referent. Això s’ha aconseguit fent ciència. No màrqueting.

En parlar de salut, és evident que l’oli d’oliva extra verge és saludable i té propietats beneficioses, la fruita seca i el vi també, però l’interessant és que parlem del model complet, del conjunt. Ésun patró alimentari construït al llarg dels anys, fruit d’un mestissatge cultural que ens ha portat un conjunt d’aliments que venen de moltes cultures; el tomàquet no era Dieta Mediterrània fins que el van portar d’Amèrica. M’agrada molt parlar dels beneficis d’un aliment, però m’agrada molt més parlar del patró, del conjunt d’aliments, que és el que realment interessa. O inclús parlar de sistema alimentari.

La Dieta Mediterrània com a cultura

La Dieta Mediterrània no només és salut, també és cultura, per això des de la Fundació Dieta Mediterrània  vàrem defensar que fos inclosa dins el  patrimoni de la humanitat. És una cultura mil·lenària, fruit del treball de molta gent, fruit del treball al camp, a la mar, a les famílies i que ens dona un senyal d’identitat. El que tenim al plat, aquestes llenties, carn d’olla… tot ve del paisatge, i això és cultura. Tot el que representa l’alimentació, d’alguna forma ens dona una identitat com a poble.

Menjar fastfood és dolent perquè en comptes d’estar dinant a l’entorn d’una taula ho fem a qualsevol lloc i amb presses, inclús davant el televisor. Al Mediterrani ens seiem a taula per menjar junts, el model nostre de cultura alimentària implica parlar,celebrar, tenim un plat per a cada celebració. Tot això és una part important d’aquesta cultura. És un patrimoni que cal protegir i ensenyar als nostres fills i filles.

L’economia i la Dieta Mediterrània

Un altra part importantíssima es l’economia vista en dues vessants, com a element lligat al cos de la pròpia alimentació i l’economia entesa com la producció alimentària avui que a Espanya representa el 20 % de la nostra economia.

Es diu que la Dieta Mediterrània es una alimentació de rics, que són cars els aliments que configuren la Dieta Mediterrània. Potser l’hem sofisticada massa i en part tenen raó perquè l’hem sofisticat massa,  de la mà dels cuiners es veu com una alimentació més cara. Tanmateix a l’esmentar el preu dels aliments de la Dieta Mediterrània se sol fer referència als aliments més cars, però en realitat la  patata, els llegums i algunes verdures, no són pas cars.

Per exemple, l’oli d’oliva no és car, el 15%  de les calories que ingerim venen del’oli i hi dediquem sols un 2% de la despesa que fem en alimentació. O sigui que  és dels aliments més eficients i més barats, en relació a les calories. Per fregir també podem utilitzar oli oliva. Estalviar en oli d’oliva surt car per a la nostra salut perquè, per molt bon sistema sanitari que tinguem, la nostra salut ens costa a nosaltres. Doncs, estalviar en alimentació es un mal negoci.

L’oli d’oliva

Els beneficis de l’oli d’oliva extra verge són els polifenols, substancies responsables de l’amargor de l’oli, hi ha un polifenol que es diu hidroxitirosol, una cullerada és tant antiinflamatòria com 200 mil·ligrams d’ibuprofè. Els beneficis són immediats. Aquests polifenols, són antioxidants, antiinflamatoris, i estan en els aliments,  sobretot en els aliments vegetals no processats.

La fruita

Solament l’11% de la població adulta consumeix tres peces de fruita al dia, això és molt poc. Al mateix temps la presència de fruita en el menú dels restaurants és minoritària quan nosaltres en som grans productors. Cal que la fruita estigui prop del consum i cal potenciar-ne el sabor.

El nostre sistema alimentari pot produir fruita que és molt maca però ha estat 6 mesos en una cambra frigorífica i  té poc sabor. És molt important que el sistema alimentari estigui més a prop de les preferències dels ciutadans i de la cultura del gust.

El vi

El colesterol bo, és el que fa d’escombriaire i s’emporta el colesterol dolent cap al fetge, es diu HDL. Hi ha tres coses que l’augmenten: l’exercici físic, l’oli d’oliva verge i el vi, a més al vi hi hauna substància, que es diu resveratrol, que es un potent antioxidant.

Com a metge no puc recomanar l’alcohol, tot i que una o dues copes al dia són saludables. Una recomanació pública seria molt complicada, ja que hi ha molta gent que pateix el greu problema de l’alcoholisme.

La carn i els embotits, quin rol hi juguen dins la Dieta Mediterrània?.

Molts aliments s’elaboraven per conservar-los tot l’any, una manera eren els embotits, això fa que tinguem una tradició com és la matança del porc. La matança del porc era molt important, tenia moltes connotacions, la família que matava un porc tenia cert poder, perquè tenia un porc, un porc menja el mateix que una persona i si no hi ha sobres a la llar un porc no menja. En segon lloc, perquè les famílies que mataven el porc eren famílies cristianes, per tant no rebien la inspecció de la Inquisició. Culturalment, la importància del porc a la vessant Nord del Mediterrani també ve per aquí. Al Sud no se’n pren de porc: les primeres prohibicions foren sanitàries per la policia d’Egipte. Després les prohibicions sanitàries esdevingueren religioses.

Des del punt de vista de salut, la carn no esperjudicial si es pren en quantitats moderades. L’OMS descriu que un consum de carn processada o d’embotits incrementa el risc de  càncer de colon, està demostrat, però ha de ser amb un consum bastant alt, de mes de 50 grams diaris.

Particularment estic a favor d’incloure el pernil serrà a la Dieta Mediterrània, no com un tema de salut, sinó com un tema de cultura. Hi ha una part de cultura que ha d’estar present a cada plat. Les aglans que menja el porc ibèric infiltren la seva carn de greixos monoinsaturats; els mateixos que l’oli d’oliva.

Sobre l’slow food

Slow food és una mica com l’estrella Michelin als restaurants. Jo no puc parlar de slow food amb una persona que viu a Cornellà, que cada dia ha de portar la cistella de la compra. Slow food és un  moviment elitista. Molt interessant però pensat per a rics.

Sobre els aliments funcionals i els complements alimentaris

En relació als complements alimentaris, no hi ha evidencia científica sobre la seva efectivitat, no podem comptar amb ells per prevenir les malalties. És una sofisticació del comportament humà, no els necessitaríem si féssim una alimentació adequada. 

Amb els aliments funcionals passa el mateix, la industria canvia els aliments funcionals cada pocs anys per criteris bàsicament comercials, un fet que crea gran desconcert als consumidors que els han incorporat a la seva dieta.

La Dieta Mediterrània al món

Vaig estar a Austràlia donant una conferència, en un congrés d’agricultura, sobre la possibilitat d’implantar la dieta mediterrània a Austràlia. Al mar Mediterrani, baixa Califòrnia, Xile, Sudàfrica i Austràlia, és a dir en zones on es puguin produir els aliments de la Dieta Mediterrània, té tot el sentit. En altres llocs també, però els aliments els hauran de transportar amb un cost econòmic i ecològic afegit.

Als EEUU estan entusiasmats amb la Dieta Mediterrània. A Suècia, Noruega i Xile també s’han fet estudis sobre la Dieta Mediterrània.

Si analitzem les estrelles Michelin, a nivell global, el primer país es Japó, després França. La Dieta Mediterrània, si agafem l’arc que va des d’Espanya a Itàlia, és la que te més estrelles Michelin, actualment el millor restaurant del món esta a Florència, molts anys ha estat a Girona o a Roses. La riquesa de la Dieta Mediterrània, des del punt de vista culinari, no es pot comparar amb la Japonesa ni amb la Peruana, al meu entendreles dues grans cuines del mon després de la mediterrània.

A peu d’avió, quan parles amb els estrangers que han visitat el nostre país, el que més els ha agradat d’Espanya es l’alimentació. Els agrada el sabor i la cultura que l’envolta.

Cal una alimentació més respectuosa amb el medi ambient

La Dieta Mediterrània, no és només un conjunt d’aliments, és un conjunt d’aliments produïts, transportats i consumits d’una manera  determinada i aquest model de construir una millor alimentació pot fer-se a qualsevol lloc del món amb productes locals.

Cal modificar molts hàbits actuals que no ajuden a la nostra salut ni al medi ambient. Per exemple, consumim 20 gerds amb una safata de plàstic, és un abús del plàstic. Molts complements venen de Xina i allà la producció a vegades introdueix contaminants, a més els components bioactius son totalment diferents, així com el temps de collir o les condicions de producció. Importem soja i oli de palma en grans quantitats, la soja és la responsable de la desforestació de l’Amazones, i l’oli de palma fa el mateix a Indonèsia, afectant les zones on hi ha més biodiversitat. Per què hem deixat de beure llet de vaca per passar a la beguda de soja?  Quin sentit te introduir oli de palma en un 15% del contingut de les galetes? Qui s’ho ha inventat? Hi ha coses que no tenen sentit.

El tema de proximitat és important. Per exemple, si comparem nous de Califòrnia amb nous de Tarragona el gust és totalment diferent, unes nous han viatjat milers de kilòmetres i les altres no. Però per què hem de comprar nous de Califòrnia o de Xile quan aquí tenim nous boníssimes?

La proximitat és important per raons ecològiques i sanitàries, no podem optar per exemple per un panga pescat en aigües contaminades del Vietnam amb patates pre-fregides que poden venir de Israel.

La producció d’aliments té un impacte important en el canvi climàtic. Es va publicar un informe de la FAO, sobre nutrició i sistema alimentari, que posa en contacte el sistema alimentari amb  aspectes nutricionals. Hi ha quatre aspectes de la producció alimentària que generen impactes ecològics: l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’ocupació del sòl agrícola, el consum d’aigua i el consum d’energia per a ús alimentari.

Aquest impacte és molt menor en la Dieta Mediterrània comparat amb d’altres dietes. Tan sols si l’actual dieta espanyola passés a una Dieta Mediterrània perfecta es reduiria el 70% la emissió de gasos amb efecte hivernacle, 60% la utilització de terra agrícola, 50% el consum d’energia y 30% el consumd’aigua; caldria reduir el consum de carn i augmentar els productes de proximitat. En canvi, si es passés a una dieta fast food, amb molts productes carnis, l’impacte ecològic seria molt més gran. No soc un extremista de Greenpace, però entenc que la societat poc a poc ha d’anar incorporant aquests canvis en la dieta.

Hem de pensar en la salut del planeta, només en tenim un, no n’hi ha cap altre que tingui les condicions que té la Terra, i hem de pensar en les generacions futures, perquè tinguin una vida i uns recursos naturals com els que hem tingut nosaltres.

Nota.- La transcripció ha estat possible gràcies a la col·laboració d’Antoni Garcia i Isabel Aubets