Entrevistem la Montserrat Banqué, metgessa nutricionista. Després de molts anys treballant en la indústria alimentària especialitzada en nutrició, actualment col·labora amb Nutrició Sense Fronteres. Aquesta ONG té com a missió promoure el dret a l’alimentació arreu del món. Actua tant en l’àmbit de la cooperació internacional a Gàmbia i Amèrica llatina, com en el de l’acció social a Catalunya. Un dels exemples d’aquesta actuació a casa nostra és el projecte “Compartim el menjar” que consisteix en recollir el menjar sobrer, en bones condicions organolèptiques i sanitàries, del sector HORECA i repartir-lo entre les entitats socials, de la forma més adient a les seves necessitats.
Podeu veure el video clicant la fotografia o en aquest enllaç
Sr. Eduard Gelpí. Responsable de proveïments del grup TGT
Al març de 2019 l’Eduard Gelpí va ser ponent d’un col·loqui “Què mengem?” de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en qualitat de responsable durant quinze anys de proveïments agropecuaris lactis de Calidad Pascual a Catalunya.
Ara tenim el plaer d’entrevistar-lo, car des de finals de 2019 és el responsable nacional de proveïments agropecuaris del Grup empresarial TGT, especialitzat en formatges de qualitat, que no només distribueix a Espanya formatges de tota Europa sinó que també en produeix amb DOP (Denominació d’Origen Protegida) en diverses comunitats autònomes (Castella – La Manxa, Navarra, Galícia, Múrcia, Illes Balears) i properament en produirà també a Catalunya. Segurament, haureu vist un espot de TV amb aquest eslògan: “TGT, els formatges de la teva vida”.
Podeu accedir al vídeo a través d’aquest enllaç o clicant la imatge. Agraïm a l’Eduard i a la Clara Bassols, responsable de premsa i comunicació del Col·legi, la realització i filmació d’aquesta entrevista.
Avui parlem amb la Núria Vallès, Directora Tècnica del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
Els aliments ecològics, també anomenats biològics o orgànics i amb el prefixos eco o bio, estan tenint cada dia més protagonisme, tant en la producció i distribució com en el seu consum. Constitueixen un dels objectius importants de “l’Estratègia del Cam a la Taula” de la Unió Europea. Els diversos Estats membres controlen i certifiquen la producció ecològica i dins de l’Estat espanyol ho fan les comunitats autònomes, en el nostre cas el CCPAE.
Entrevistem la Sra. Vallès perquè ens respongui algunes preguntes sobre la producció ecològica:
Què s’entén per agricultura ecològica i quins requisits ha de complir
Tasca desenvolupada pel CCPAE
Etiquetatge dels aliments ecològics
Canvis ha comportat el nou reglament europeu a partir de l’inici de 2022
Situació de Catalunya en el conreu, manufactura i distribució d’aliments ecològics
Futur de la superfície destinada a la agricultura ecològica a la UE, Espanya i Catalunya
Percepció dels consumidors sobre els aliments ecològics quan a qualitat, salut, aparença i preu
Tenim el plaer d’entrevistar Judit Montoriol-Garriga, lead economist a la Unitat d’Anàlisi Sectorial de la Direcció d’Estudis de CaixaBank.
Dra. Judit Montoriol
Doctora en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Economia per la mateixa universitat, abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista al Departament de Supervisió i Regulació del Banc de la Reserva Federal de Boston, als Estats Units. També ha estat professora visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona al Departament d’Empresa. A més, ha publicat la seva investigació al Journal of Financial Economics, el Journal of Banking and Finance i al Journal of Monetary Economics, entre d’altres publicacions. Judit Montoriol-Garriga és la responsable de coordinar l’Informe Sectorial Immobiliari i l’Informe Sectorial Agroalimentari de CaixaBank. A l’Obealimentària volem conèixer millor justament l’últim informe agroalimentari que porta per títol “Avançant cap a la sostenibilitat.
Podeu escoltar l’entrevista a través d’aquest enllaç o clicant la fotografia
Podeu visionar el VIDEO de l’entrevista prement aquest ENLLAÇo bé clicant la fotografia
En Toni Massanés, director general de la Fundació Alicia
A l’Obealimentària, Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, tenim el plaer d’entrevistar el gastrònom Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia.
Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca en cuina. Un centre que investiga productes i processos culinaris; que innova i treballa per millorar l’alimentació de les persones, amb especial atenció a les restriccions alimentàries i altres problemes de salut; que fomenta la millora dels hàbits alimentaris, i que realça el patrimoni alimentari i gastronòmic dels territoris.
Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre, creada l’any 2003. El seu patronat està format per la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Generalitat de Catalunya i persones de prestigi reconegut. Té la complicitat i la col·laboració de científics destacats i els millors cuiners.
La finalitat d’Alícia és que tothom mengi millor, és a dir, que l’alimentació sigui saludable, sostenible, saborosa, acceptada en funció de les cultures i les tradicions i adaptada a qualsevol situació de vida en què es trobin les persones.
Precisament el dia 1 de desembre hem tingut l’oportunitat d’escoltar les informacions de dues investigadores de la Fundació Alícia en el col·loqui de la nostra Comissió Què mengem? “L’índex Alícia. Com el nostre laboratori gastronòmic treballa perquè tothom mengi millor”.
En Toni Massanés és investigador de l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, col·labora en guies nacionals i internacionals de restaurants i és crític gastronòmic i d’alimentació en nombroses publicacions i mitjans. Ha rebut múltiples premis, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona de gastronomia.
Si voleu saber les seves respostes a aquestes preguntes, us invitem a visionar aquest vídeo de l’entrevista (13 minuts). Us resultaran enriquidores i molt útils:
Actualment, a Catalunya, mengem millor o pitjor que, per exemple, fa 40 o 50 anys?
Hauríem de menjar menys carn?
Què hem de fer els ciutadans (tant comprant com consumint) per compatibilitzar el nostre benestar nutritiu i gastronòmic amb la millora de l’agroalimentació catalana i la defensa del medi ambient?
Què hauríem de fer els consumidors per contribuir a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides?
Mercat Arrels neix durant el confinament com a proposta per connectar els agricultors d’arreu de Catalunya amb el consumidor, predominantment urbà. Es tracta d’una proposta novadora i tècnicament acurada al articular aquestes connexions pagès-consumidor a través d’una sofisticada xarxa logística digitalitzada. Arrels ens proposa guanyar la llibertat d’escollir entre tota la oferta alimentària que produeixen els nostres pagesos, als quals pretén empoderar i crear entre tots un espai viu com els mercats de pagès de sempre, una comunitat activa que comparteix, que opina i que creix dia a dia.
Es, tanmateix, una iniciativa que neix fora del mon agrari. Es la cooperativa Som, la cultura de tots, que lidera el projecte, tot i que compta amb el suport directes de la Unió de Pagesos i altres col·lectius agrícoles. ARRELS vol ser “el mercat de pagès més gran del món”, l’Amazon pagesa que ha de connectar productors i compradors “per ser el pont entre el passat que estimem i el futur que volem”
Avui al Col·legi d’Economistes tenim l’oportunitat de parlar amb la directora d’aquesta experiència empresarial la Sra. Míriam Soteras.
Podeu accedir al video de l’entrevista a través d’aquest ENLLAÇ o clicant la propera fotografia
Podeu seguir l’entrevista a través d’aquest enllaç o cliclant a la fotografia.
Reportatge realitzat per Clara Bassols
Avui entrevistem a Ramon Estruch, doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en Medicina Interna a l’Hospital Clínic de Barcelona, on exerceix de consultor sènior de Medicina Interna. També és professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i autor de més de 550 publicacions nacionals i internacionals.
Resumim algunes de les coses que ens ha dit el Dr. Estruch durant l’entrevista:
Dieta Mediterrània
És la més saludable perquè ha demostrat amb el màxim nivell d’evidència científica que redueix la incidència de malalties cardiovasculars, càncer, diabetis, malalties neurodegeneratives i d’altres. Això explica que Espanya sigui un dels països del món amb més qualitat de vida de la gent gran i un dels més longeus. La DM és molt variada. Hi ha 3 pilars que la determinen: l’oli d’oliva, el vi i els cereals. També la fruita seca hi juga un paper molt important. Hem d’intentar mantenir la DM doncs molta gent se n’està allunyant, en particular els joves, perquè consideren que és una dieta obsoleta.
Estudi PREDIMED
Aquest estudi va analitzar amb una àmplia mostra de participants, de forma aleatoritzada i amb una llarga durada, 3 grups de persones que rebien diferents tipus de dieta:
DM + oli d’oliva verge extra
DM + fruits secs
Dieta americana baixa en greixos
Els 2 grups de DM van reduir en més d’un 30% els infarts de miocardi, els ictus i la mort d’origen cardiovascular.
Etiquetatge nutricional frontal dels aliments
El NutriScore és un d’aquests sistemes d’etiquetatge i es basa en un sistema de semàfors anglès, modificat després pels francesos. Els productes de la DM estan penalitzats amb el NutriScore, en gran part per culpa del seu contingut en greixos sense tenir en compte que els greixos saturats hi són minoritaris. Per exemple, l’oli d’oliva estava amb un color vermell i ara li han posat un color taronja. En canvi, el NutriInform dels italians es basa més en la DM i jo n’estic més d’acord. El govern espanyol té molt d’interès en que s’apliqui ràpidament el NutriScore de forma voluntària a Espanya però és la UE qui haurà de reglamentar el sistema que s’haurà d’aplicar a nivell de la tota comunitat.
Com millorar els hàbits saludables?
Hauríem de remar tots per mantenir la DM tradicional, promoure l’activitat física i fruir de la vida. En definitiva, preservar l’estil de vida mediterrani.
A ObeAlimentària 50 entrevistem a la professora de biologia María Isabel Trillas Gay de la Universitat de Barcelona. Ella ha descobert el microorganisme Trichoderma Asperellum de la soca T34. Ella ha estat la fundadora de l’empresa Biocontrol destinada a desenvolupar el potencials d’aquesta descoberta amb grans beneficis en la defensa vegetal.
Podeu seguir l’entrevista a través d’aquest enllaç o cliclant a la fotografia.
Adjuntem també la presentació comercial de l’empresa i del producte.
Reportage realitzat per Eduard Arruga, Clara Basols i Francesc Reguant
Podeu accedir al video en aquest enllaç o clicant la imatge
Entrevistem a Josep M. Vila d’Abadal. Propietari forestal de la comarca d’Osona. Enginyer tècnic agrícola. Ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya (2000-02 i 2006-10). Regidor primer i després Alcalde de Vic durant dues legislatures. Diputat al Parlament de Catalunya (2010-12), Impulsor de l’Associació de Municipis per la Independència (desembre del 2011). Actualment està impulsant el nou moviment País Rural, motiu d’aquesta entrevista
Josep M. Vila d’Abadal
Continguts destacats de l’entrevista
L’Associació País Rural va néixer el juliol del 2020, per unir ajuntaments, entitats, empreses i ciutadans en defensa de la Catalunya rural. Entre altres objectius, destaca: posar fi al greu desequilibri territorial, als greuges que pateix el món rural (com ara l’evident i preocupant despoblament rural), i potenciar el desenvolupament rural sostenible.
El sector agroalimentari és molt important a Catalunya, tant ara (en termes de contribució al PIB) com en termes de potencial de creació de llocs de treball i de riquesa, per mitjà de la indústria agroalimentària
Una acció en la que l’Associació està treballant força, actualment, és en la d’aprovació de l’ ”Estatut del País Rural”, que -en forma de llei marc- contempli totes les necessitats de governança i desenvolupament pel reequilibri territorial de Catalunya. Aquest Estatut ha de contemplar, entre altres qüestions, aspectes relacionats amb: la política general, la governança, l’economia, el treball i l’ocupació, la salut, les persones grans, la cultura i la vida social, l’ocupació, la mobilitat, els serveis digitals, el canvi climàtic, l’urbanisme i paisatge, l’agricultura, el turisme, i el medi natural.
Altres accions previstes són les d’adaptar moltes lleis existents o en projecte a les necessitats i característiques del món rural: llei de la muntanya, llei de la diversitat, lleis de protecció de la natura i del medi ambient, etc.
Però no només accions polítiques i jurídiques, sinó també defensant projectes promoguts des de la societat rural, com per exemple canviar l’urbanisme, fent viables els projectes de les persones que viuen al país rural, per a assegurar llur presència al territori, etc
Adjuntem en aquest enllaç els estatuts de País Rural
Adjuntem en aquest enllaç les Propostesde puntsprioritarisal pais rural. Dirigit als partits polítics de Catalunya
L’entrevistador Eduard Arruga i l’entrevistat Josep M. Vila d’Abadal
Reportatge realitzat per Xavier Ticó i Francesc Reguant
PODEU VISUALITZAR EL VIDEO EN AQUEST ENLLAÇ O CLICANT A LA FOTOGRAFIA
Miquel Aran Mayoral
Miquel Aran i Mayoral
Gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (2018). Alhora, Representant de la delegació de Catalunya de la Sociedad Española de Ciencia del Suelo (SECS) i Representant de la secció de sòls de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) filial de l’Institut d’Estudis Catalans i representant de la demarcació de Lleida a la ICEA.
Nascut a Lleida. Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Catalunya. Master of Science per l’ITC d’Enschede (Holanda), especialitat: Soil Survey and Land Evaluation. Responsable de projectes de teledetecció a l’empresa Trabajos Catastrales del Govern de Navarra (1987-1991). Director-gerent del “Laboratori d’Anàlisis i Fertilitat de Sòls” de la Diputació de Lleida (1991-2005). Responsable de l’àrea agroalimentària zona NE (anàlisi i certificació) d’Applus+ (2005-2011). Responsable de desenvolupament de negoci i internacionalització de l’àrea agroalimentària d’Applus+ (2011-2015). Responsable de projectes internacionals agroalimentàris i consultoria d’Eurofins Agroambiental (2015-2018).
Resum d’alguns continguts expressats a l’entrevista
Sobre la cartografia de sòls
Es una tasca que es va començar a Catalunya als anys 80. Històricament hi ha països que van començar als anys 30 (USA, Holanda…).
Tenim una bona part de la superficie irrigada cartografiada. Sobretot tenim cartografiada la part més sensible.
En resum disposem d’una base bastant bona, tanmateix falta el secà la fracció més extensa de la superficie agrícola de Catalunya.
Sobre la conservació del sòl
La conservació del sòl és un problema històric de l’agricultura.
La conservació del sòl és un dels reptes més importants de l’edafología, la ciència que estudia els sòls.
Tenim el sòl que tenim i no el podem fer creixer, per tant cal conservar-lo.
El sòl és una capa molt prima i molt sensible. Alhora la seva possible recuperació és molt lenta, calen milers i milers d’anys per a la seva renovació natural.
Tenim a Catalunya sòls de fa dos mil anys que es cultiven i que s’han conservat perfectament, per tant la conservació és possible fent les coses bé.
Amb la finalitat d’evitar-ne l’erossió, s’han realitzat grans infraesturctures tals com l’abancalament o s’han usat les rotacions o altres tècniques.
Actualment s’ha optat per les tècniques de no laboreig, tècniques que estan relacionades amb un bon ús dels herbicides.
El sòl com a embornal de CO2
El sòl és un gran embornal de CO2 i potencialment pot esdevenir una de les eines principals per combatre el canvi climàtic.
Si incrementem els continguts de matèria orgànica del sòl, a més de millorar les característiques físiques i químiques del sòl i, en resum, la seva fertilitat, estem retenint carboni de l’atmosfera.
Hi ha una iniciativa francesa que parla de la iniciativa 4 per mil. Segons aquesta iniciativa si globalment es millorés cada any un 4 per mil els continguts de materia orgànica del sòl el resultat seria decisiu per frenar el canvi climàtic.
L’educació sobre el valor del sòl
Afortunadament el sòl està tornant a l’agenda. Es un tema que des de fa molts anys no se’n parlava.
Des de les Nacions Unides s’ha establert el Dia Mundial del Sòl (el 5 de desembre) amb la finalitat de portar a la societat el valor i la preocupació per aquest tema i recordar amb actes, jornades i esdeveniments la seva essencialitat per la supervivència de la humanitat.
S’està propiciant que el coneixement i el valor del sòl entri a les escoles ja que aquest tema té moltes derivades, la relació amb el canvi climàtic, la conservació dels sòls, la producció dels aliments, etc.
