La producció mundial de cereals

Per Jesús Domingo

0 ordi DSCN1907La producció mundial de cereals baixarà un 2,49% en 2017-2018, segons els EUA

La producció mundial de cereals es calcula en 2.537,93 milions de tones en la campanya 2017-2018, fet que suposa un descens del 2,49% respecte a la temporada anterior, segons l’últim balanç agrícola del Departament d’Agricultura dels EUA (USDA , en les seves sigles en anglès).

L’informe d’agost del USDA inclou les primeres estimacions sobre la nova temporada 2017-2018, entre la qual destaca la de blat de moro, per la qual estima 1.036,90 milions de tones (-3,13%).

En el cas del blat, el USDA calcula una collita global de 737.830.000 de tones (-2,27% respecte a 2016-2017); en l’arròs, de 483.600.000 de tones (-0,05%).

Aquest descens en les previsions de la producció mundial de cereals pot afectar positivament als preus a mitjà termini, especialment a Espanya on s’estan caracteritzant per anar una mica contracorrent, ja que es comença a notar un increment en els mercats internacionals, aquí es mantenen estables o a la baixa.

Així, per exemple, al marge dels mercats majoristes que recull Accoe i que ha reflectit la passada setmana una baixada generalitzada a excepció del blat dur, en les llotja de Zamora i Salamanca, tots els grans es van mantenir sense canvis en la seva última sessió, a excepció del blat de moro, que va anotar pèrdues respecte a la setmana anterior. A Lleó tots els cereals van repetir, mentre que a Toledo hi ha hagut una baixada de tres euros en moltes de les categories, amb una lleu pujada a la Llotja de Còrdova aquesta setmana.

Brasil preveu aquest any una collita de grans un 31,1% superior a la de 2016

De la mateixa manera, cal destacar que el Brasil, un dels majors productors mundials d’aliments i decisiu en la producció mundial de cereals, preveu aquest any una collita històrica de 242.100.000 de tones, un volum un 31,1% superior al de 2016 (184.700.000 de tones), ha informat avui el Govern.

Brasil va revisar a l’alça les estimatives per a aquest any, ja que al juny esperava una collita de 238.600.000 de tones per 2017, segons ha informat l’estatal Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE).

El increment de la producció de cereals, lleguminoses i oleaginoses aquest any serà possible principalment pel creixement del 7,1% en l’àrea a ser collida pel que fa a la de 2016, fins a 61,1 milions d’hectàrees, d’acord amb les projeccions realitzades per l’organisme estatal.

D’acord amb el IBGE, l’arròs, el blat de moro i la soja, alguns dels principals productes agrícoles del Brasil, representen el 93,6% de la producció prevista per a aquest any, així com el 87,9% de l’àrea que haurà de ser collida. La producció de soja a 2017 arribarà al rècord de 114.900.000 de tones, amb un augment del 19,7% respecte a 2016, mentre que la de blat de moro tindrà un fort increment del 73,7%, fins a 68.100.000 de tones. Recordo que aquestes dades són sobre les previsions al Brasil, en tots els països de l’hemisferi nord la produccions han estat molt inferiors, de manera que el balanç global és negatiu pel que fa a produccions.

Als tres anys del ‘Veto rus’

Per Jesús Domingo

préssecEl veto rus compleix tres anys amb el sector fructícola com a major damnificat

Els exportadors de fruites, hortalisses, carn i peix parlen de “cop” quan es refereix a les conseqüències de ‘el veto rus’ a l’entrada d’aliments comunitaris, que el 7 d’agost compleix tres anys i que per a l’Institut de Comerç Exterior ( ICEX) marcarà un abans i un després, sobretot per al sector hortofructícola, un dels més afectats.

La geopolítica ha tocat de ple en el negoci alimentari espanyol si s’analitzen les repercussions de la prohibició que el 7 d’agost de 2014 va aprovar el Govern de Vladímir Putin a l’entrada de productes frescos comunitaris com resposta a les sancions per les seves actuacions a Ucraïna i que ha estat prorrogat fa escasses setmanes.

L’Institut de Comerç Exterior (ICEX), en un informe en què analitza l’efecte de les sancions russes en l’exportació agroalimentària espanyola, conclou que si es finalitzés el veto, els països afectats “difícilment podrien recuperar les quotes de participació que venien mantenint “.

Sí mantindrien el seu potencial en el cas de formatges, embotits i frescos, tot i que “els volums de demanda quedarien circumscrits a un mercat ètnic i al segment alt”, assenyala.

El 2012, Espanya era el tercer proveïdor de Rússia de fruita (335 milions d’euros), el sisè de carn (268.700.000 d’euros) i el sisè de verdures i hortalisses (133.700.000).

L’ICEX xifra en 785 milions d’euros la caiguda de les exportacions agroalimentàries per el impacte de les sancions russes només en 2015 respecte a 2012.

Després del veto rus i els primers episodis de desproveïment a 2014, la Federació de Rússia va proposar un “pla d’autosuficiència alimentària” per aconseguir el 2020 que el 100% dels lactis, carnis i hortalisses consumits es produeixin al país; per a les fruites, el país compta amb nous proveïdors d’Amèrica i Àfrica.

Per ara continuen les renovacions de les sancions de la Unió Europea (UE) i del veto rus i, mentre que a Espanya els sectors carni, lacti i pesquer estan afermant nous mercats, en l’horto-fructícola opina que “no hi ha alternatives de la dimensió, facilitat logística i diversitat equiparables a Rússia “.

Així ho assegura el director de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes vives (Fepex), José María Pozancos, per a qui, si bé s’han obert nous mercats, es tracta de “països llunyans i amb grans dificultats logístiques”.

A més, el “perjudici global del veto al sector també” genera una pressió molt forta sobre els preus del conjunt del mercat de la UE “, que ha d’absorbir gran part de les trameses que abans arribaven a Rússia, el país no comunitari amb major demanda de fruites i verdures espanyoles fins a agost de 2014, afegeix.

A aquestes pertorbacions en el mercat cal sumar que les mesures excepcionals aprovades per Brussel·les per compensar l’efecte provocat pel veto rus al sector s’han retallat any rere any.

En l’últim paquet de mesures excepcionals (Reglament UE 2017/1165), que va entrar en vigor el passat 1 de juliol, s’han retallat les tones i els productes que poden acollir-se als ajuts a la retirada del mercat (coliflor, tomàquet, pastanaga , col, pebrot dolç, bròquil, cogombre, raïm de taula, kiwis i baies).

La factura d’aquestes compensacions és voluminosa, ja que només per a les fruites i hortalisses la Comissió Europea xifra en 442 milions d’euros el cost de la retirada d’un total de 1,6 milions tones des 2014 fins al mes d’abril de 2017.

En la ramaderia espanyola, el sector més perjudicat pel veto rus va ser el del porcí de capa blanca, que va patir “un fort cop” perquè Rússia tenia el 20% de la quota de mercat de les exportacions espanyoles, i això tot i que era un sector que ja arrossegava vetos russos anteriors, segons apunta el director de l’Associació de Productors de Bestiar Porcí (Anprogapor), Miguel Ángel Figuera.

No obstant això, segons ressalta, el porcí va saber refer-se, es va adonar que “cap mercat és etern” i “el que al principi era un greu problema a la llarga va esdevenir un oportunitat”, ja que han buscat i trobat alternatives , com la Xina.

Des de l’Associació Espanyola de Productors del Boví de Carn (Asoprovac), afirmen que va ser un “cop” per a la UE, que va servir perquè els industrials busquessin “altres zones del món” on comercialitzar, el que ha portat a una “reinvenció” que “està donant els seus fruits” amb rècord d’exportacions.

El sector avícola no es va veure pràcticament perjudicat ja que Espanya enviava poques quantitats de carn de pollastre i ous de taula a Rússia; sí que era major el comerç d’ous d’incubar, però les exportacions no es van tancar en aquest cas perquè, segons apunten des del sector, Rússia necessitava genètica per poder produir.

El veto rus ha impactat també en el comerç de productes pesquers de la Unió Europea -amb una caiguda del 63% de les vendes a aquest destí durant el seu primer any d’aplicació-, si bé Espanya no ha estat el país més perjudicat; el boicot afecta productes frescos, congelats i fumats, però no a les conserves.

No obstant això, el bloqueig va frenar als productors espanyols de truita i de caviar, que abans de les restriccions veien en el mercat rus una destinació interessant per obrir-se camí.

Espanya continua mantenint a Rússia posicions de lideratge en vi, oliva i oli d’oliva, sectors que al costat del de pastes, salses, confiteria i fleca, queden oberts a l’exportació alienes al veto rus.

Font: / Efeagro

La llet presenta “símptomes favorables”

Per Jesús Domingo

lletOptimisme a la Inlac: El sector lacti espanyol presenta “símptomes favorables” per recuperar-se

La Inlac no perd l’optimisme i considera que el sector lacti espanyol manifesta “símptomes, en general força favorables”, per a la seva recuperació, a excepció del baix consum intern de llet i derivats lactis, els índexs segueixen sent “clarament insatisfactoris”.

Així ho destaca l’Organització Interprofessional Làctia (Inlac) en el seu últim informe d’evolució -corresponent a maig-juliol-, després d’analitzar els principals indicadors socioeconòmics.

En costos de producció, s’observa una “evident” prolongació del període de descens dels preus de les matèries primeres

En preus, la Inlac indica que la cotització mitjana ponderada de la llet de vaca es va situar al maig (última dada disponible) a 30,29 euros/100 litres (amb un màxim de 34,4 i un mínim de 29,03), fet que suposa un increment del 6,85% respecte al mateix mes de l’any anterior.

En costos de producció, s’observa una “evident” prolongació del període de descens dels preus de les matèries primeres per a alimentació animal.

Entre maig de 2016 i maig de 2017, el descens del preu dels pinsos va ser del 3,75%, amb una cotització mitjana de 223 euros/100 quilos al maig passat davant els 231,7 euros/100 quilos del mateix mes de 2016.

Tot i això, sí que s’aprecia un “important increment” interanual del cost de l’energia (+13,6%). En comerç exterior, la balança segueix sent negativa, tot i que les exportacions estan creixent i les importacions estan descendint, s’assenyala des de la Inlac.

El consum intern és el principal indicador negatiu; segons recull l’informe, va baixar un 2,2% en volum i un 3,2% en despesa en l’any mòbil (maig 2016-abril 2017), respecte al mateix any mòbil anterior, i va ser de 4.922 milions de litres i 8.128, 6 milions d’euros.

El retrocés d’aquest consum ha estat “molt més rellevant” per a la llet líquida, que va caure un 2,7% en volum i un 4,1% en valor, segons ha detallat la Interprofessional.

 

Informe WASDE 10/08/17

cerealsEl Departament d’Agricultura d’Estats Units ens ofereix l’informe mensual WASDE (World Agricultural Supply and Demand Estimates), sense masses novetats, els estocs dels productes bàsics es mantenen alts i els preus es mantindran baixos salvant canvis externs (metereologia, preu petroli, etc). Cal observar que els baixos preus del petroli han ralentit la producció d’agroacarburants, els quals absorbien fa pocs anys fins el 40 % de la producció de blat de moro i enguany està previst que solament absorbeixin el 33 %.

Podeu veure l’informe a l‘enllàç o clicant sobre la imatge

Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops: 2016

Per International Service for the Acquisition of Agribiotech Applications (ISAAA)

ogmLa ISAAA resumeix la situació actual de la producció agrícola d’organismes genèticament modificats (OGM) amb les següents dades: 18 milions d’agricultors de 26 paisos diferents que planten 185,1 milions d’hectàrees. La qual cosa suposa un increment del 3% respecte al 2015. Espanya és el primer productor d’Europa amb 129.081 hectàrees de blat de moro Bt.

Podeu accedir al document a través d’aquest enllaç o cliclant a la imatge.

Efectos de la modernización de los regadíos en España

Julio Berbel, Carlos Gutiérrez-Martín (coordinadores) Publicación CAJAMAR

efectos-de-la-modernizacion-de-regadios (1)La modernización de regadíos es una de esas respuestas políticas que surgen como reacción a la crisis de oferta estructural (falta de recursos para atender la demanda existente), que se acentúa con las crisis coyunturales (sequías).
Esta medida ha sido para España una gran apuesta para resolver el déficit estructural del recurso y simultáneamente conseguir una agricultura 14 Serie Economía CAJAMAR CAJA RURAL
Efectos de la modernización de regadíos en España competitiva y rentable a través de la mejora de la eficiencia del uso del agua de riego. Esta medida ha supuesto un enorme esfuerzo inversor, tanto de fondos públicos como privados. En consecuencia, este libro se plantea tres objetivos:
• Revisar el marco técnico e institucional de la modernización de regadíos.
• Analizar las consecuencias cuantificables de la modernización en España.
• Prever el futuro de la modernización tanto para las nuevas actuaciones como para la evolución de las que ya han sido terminadas.

Se puede acceder al documento a través de este enlace o haciendo un clic en la imagen