Declaracions nutricionals i propietats saludables dels aliments: serrells pendents

Per Antoni García Gabarra

INTRODUCCIÓ

A finals del 2006 es va publicar el Reglament (CE) 1924/2006 sobre declaracions nutricionals i de propietats saludables dels aliments, els objectius del qual eren:

  • Aconseguir un al nivell de protecció del consumidor
  • Millorar el lliure moviment de productes
  • Incrementar la seguretat legal dels operadors econòmics
  • Assegura una competència lleial en l’àrea dels aliments

Aquest Reglament es va començar a aplicar l’1 de juliol del 2007 i progressivament es van anar autoritzant diverses declaracions nutricionals i també un seguit de declaracions de propietats saludables referides a funcions de l’organisme, a la reducció de risc d’una malaltia o la salut i el desenvolupament dels nens.

No obstant, en el desenvolupament normatiu d’aquest Reglament han quedat dues coses per implementar:

  • Les declaracions nutricionals i de propietats saludables en funció del perfil nutricional dels aliments
  • Les declaracions de propietats saludables relatives a les plantes i el marc jurídic general per al seu ús en els aliments

En la seva comunicació “Better Regulation” de 19 maig 2015, La Comissió europea va anunciar dur a terme una avaluació del Reglament de declaracions. Aquesta avaluació considera els perfils nutricionals i les declaracions de propietats saludables sobre plantes i llurs preparacions, així com el marc general jurídic en l’ús d’aquestes substàncies en els aliments atès que ha d’estar molt lligat a l’ús de les declaracions de propietats saludables.

El 20 de maig de 2020 la Comissió ha donat a conèixer el “Commission Staff Working Document of the evaluation of the Regulation (EC) No 1924/2006 on nutrition and health claims made on foods with regard to nutrient profiles and health claims made on plants and their preparations and of the general regulatory framework for their use in foods”

EXECUTIVE SUMMARY OF THE EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION

WORKING DOCUMENT EVALUATION APPENDICES

DECLARACIONS NUTRICIONALS I DE PROPIETATS SALUDABLES EN FUNCIÓ DEL PERFIL NUTRICIONAL DELS ALIMENTS

En els considerants del Reglament deia que “L’aplicació de perfils nutricionals com a criteri ha de tenir l’objectiu d’evitar una situació en què les declaracions nutricionals o de propietats saludables ocultin l’estat nutricional general d’un producte alimentari, el que podria induir a errors als consumidors en intentar prendre decisions sanes en el context d’una dieta equilibrada. L’establiment d’un perfil nutricional ha de tenir en compte el contingut en diferents nutrients i substàncies amb efecte nutricional o fisiològic, en particular de greixos, greixos saturats, àcids grassos trans, sal o sodi, i sucres, per als quals no es recomanen ingestes excessives en la dieta total, així com de greixos poliinsaturats i monoinsaturats, hidrats de carboni diferents dels sucres, vitamines, minerals, proteïnes i fibres”.

L’article 5 del Reglament indicava com s’havien d’establir els perfils nutricionals dels aliments o de determinades categories d’aliments, per a la qual cosa es demanava l’assessorament científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i la consulta posterior a les empreses alimentàries i a les associacions de consumidors.

De forma general, s’establia en el Reglament que aquells aliments que haguessin obtingut un perfil nutricional desfavorable no podrien fer en l’avenir declaracions nutricionals ni de propietats saludables.

Malgrat el progrés inicial en aquest objectiu, els perfils nutricionals no han estat establerts en la UE atesa l’alta controvèrsia d’aquest tema i la forta oposició d’alguns Estats membres en 2009, quan la Comissió intentà establir-los. D’altra banda, les associacions de consumidors han defensat continuadament els seu establiment. L’avaluació, que just ha acabat, orienta sobre el impacte de no haver establert els perfils nutricionals i sobre si aquests perfils encara satisfan el seu propòsit d’assegurar els objectius del Reglament de declaracions.

L’avaluació conclou que aquest objectiu és encara rellevant avui ja que, en absència dels perfils nutricionals, els consumidors continuen exposats a declaracions en aliments alts en greixos, sucres i/o sal. Els perfils nutricional havien de facilitar eleccions d’aliments saludables i poder confiar en les declaracions sense haver d’investigar en la informació nutricional de l’etiquetatge.

No s’ha aconseguit un nivell de joc net perquè, mentre alguns operadors han modificat la composició dels seus productes, altres operadors no ho han fet, evitant així els costos de modificació de la composició o de l’etiquetatge.

En 2016, la informació nutricional esdevingué obligatòria en l’etiquetatge de la majoria dels aliments. En paral·lel, el concepte de perfils nutricionals ha estat progressivament part de nombroses polítiques en el marc de la UE, en particular per al desenvolupament i la implementació d’esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos per aconseguir eleccions més saludables en la tria d’aliments. Tanmateix ni la informació nutricional ni tampoc cap dels esquemes existents tenen la mateixa funció dels perfils nutricionals, que és la de restringir o prohibir l’ús de declaracions en aliments rics en greixos, sucres i/o sal.

Els perfils nutricionals són coherents amb l’extensa política de la UE doncs són una de les eines per millorar la nutrició, la salut pública i la prevenció de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta. Durant els darrers anys, els Estats membres i la indústria han anant adoptant iniciatives de reformulació d’aliments i usant perfils nutricionals, en particular esquemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos. Basada en aquests desenvolupaments, la Comissió opina que els Estats membres, i possiblement la indústria, són ara més oberts al concepte dels perfils nutricional que no pas en 2009.

La Comissió conclou que l’establiment dels perfils nutricional és encara pertinent i necessari per aconseguir l’objectiu del Reglament de declaracions, que és un elevat nivell de protecció dels consumidor.

ETIQUETATGE NUTRICIONAL I ESQUEMES EN LA PART FRONTAL DELS ENVASOS

Tenint en compte l’estreta relació existent entre la creació de perfils nutricionals i l’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos, la Comissió ha decidit abordar conjuntament ambdues qüestions car podria generar-ne sinèrgies i n’ha emès un informe el mateix 20 maig 2020:

INFORME DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL CONSEJO sobre la utilización de formas adicionales de expresión y presentación de la información nutricional

Els estudis experimentals que s’ha realitzat confirmen que els sistemes d’etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos ajuden els consumidors a fer una tria saludables dels aliments que compren i que la comprensió d’aquests sistemes augmenta quan es van servir codis de colors, especialment si es combinen amb un indicador sintètic.

La coexistència dins de la UE de distints sistemes d’etiquetatge nutricional en el frontal dels envasos pot produir una fragmentació del mercat interior i confusió entre els consumidors.

En el Pacte Verd Europeu, adoptat per la Comissió l’11 de desembre de 2019, s’anuncia que en el marc de l’estratègia “De la granja a la taula” es proposaran accions per ajudar els consumidors a triar dietes saludables i sostenibles i que la Comissió estudiarà noves maneres de informar millor als consumidors sobre el valor nutritiu dels aliments.

Davant aquesta prioritat política, considerant tot el comentat més amunt i el potencial dels sistemes d’etiquetatge en la part frontal dels envasos per ajudar els consumidors a prendre decisions sobre aliments tenint en compte la seva salut, sembla apropiat –en opinió de la Comissió- introduir un etiquetatge nutricional en la part frontal dels envasos que estigui harmonitzat i sigui obligatori a nivell de la UE.

DECLARACIONS DE PROPIETATS SALUDABLES RELATIVES A LES PLANTES I ELS MARC JURÍDIC GENERAL PER AL SEU ÚS EN ELS ALIMENTS

L’EFSA va rebre l’encàrrec de la Comissió Europea d’avaluar les sol·licituds (en forma de llistes, no de dossiers ad hoc) de propietats saludables presentades fins al 31/1/2008 a l’empara de l’article 13.2 del Reglament (CE) 1924/2006, de les quals, en la llista consolidada d’un total de 4.637 sol·licituds, 2.078 eren sobre plantes. D’aquestes últimes l’EFSA n’avaluà 530, i va emetre un dictamen desfavorable de totes elles. Davant d’això, la Comissió li va demanar el 2010 aturar llur avaluació, ja que s’arribaria al mateix resultat per a les 1.548 sol·licituds restants, i va incloure el considerant cinquè en el Reglament (UE) 536/2013:

“Respecte a les substàncies botàniques, els estats membres i les parts interessades manifestaren llur inquietud per la diferència de tracte que tenen les proves basades en la «utilització tradicional», segons sigui d’acord amb el Reglament (CE) 1924/2006 o amb la Directiva 2001/83/CE pel que fa a la utilització de medicaments tradicionals a base de plantes. Aquestes inquietuds justificades requereixen una reflexió i més consultes exhaustives”.

El motiu d’aquesta avaluació desfavorable generalitzada per part d’EFSA fou que el Reglament de declaracions sobre aliments, incloent-hi les plantes, estableix que les declaracions de propietats saludables han de ser autoritzades després d’una avaluació científica al més alt nivell possible per part de l’EFSA i això implica necessàriament la presentació d’estudis científics d’intervenció en humans, cosa que no s’acostuma a disposar de les plantes.

Per aquest motiu, després d’uns anys d’incertesa i de mantenir en espera d’una decisió les 2.078 sol·licituds de propietats saludables sobre plantes, la Comissió Europea (2015a) va encarregar una avaluació REFIT del Reglament (CE) 1924/2006 pel que fa a aquestes declaracions.

Es partia de dues alternatives per decidir com procedir amb les sol·licituds “on hold” de propietats saludables sobre plantes:

  • prosseguir l’avaluació amb les 1.548 sol·licituds restants, amb l’aplicació per part de l’EFSA dels mateixos termes de referència i, per tant, amb una elevada evidència científica, o bé
  • tenir en compte l’ús tradicional de les plantes pel que fa als seus beneficis i alhora exigir-ne uns requisits de seguretat, qualitat, etiquetatge i declaracions.

En la situació actual els consumidors continuen exposats a declaracions no justificades de propietats saludables de la llista “on hold” i poden creure erròniament que els seus efectes beneficiosos han estat avaluats científicament i manegats des del punt de vista de risc per a la salut.

Els operadors alimentaris s’han beneficiat d’aquesta situació, sense haver de fer els assaigs clínics necessaris i, per contra, la indústria farmacèutica afronta costos més alts de producció i de regulació. Aquí apareix la discrepància entre el reconeixement de l’ús tradicional dels medicaments tradicionals a base de plantes de la Directiva 2004/24/CE i la no aplicació de l’ús tradicional en els complements alimentaris a base de plantes.

La seguretat dels aliments que contenen plantes està ben regulada en la UE per les normes sobre seguretat alimentària, les normes nacionals i mitjançat l’ús del Reglament 1925/2006/CE, l’article 8 del qual regula la seguretat de certes substàncies usades en aliments quan representen un risc potencial per a la salut.

Encara que la frontera entre “aliment” i “medicament” continua en mans dels Estats membres i que 19 d’ells han adoptat llistes positives i/o negatives de les plantes utilitzades en complements alimentaris (algunes de les positives amb condicions d’ús i/o advertiments), uns llistats harmonitzats a nivell de la UE millorarien la seguretat i facilitarien el funcionament del mercat intern.

L’informe de la Comissió conclou que convé explorar la coexistència de l’ús tradicional en l’avaluació de les declaracions de propietats saludables de les plantes usades en els aliments, que poden coexistir amb el que estableix la Directiva 2004/24/CE “el producte és un medicament tradicional a base de plantes, per al seu ús en una o unes indicacions específiques, basat exclusivament en un ús de llarga tradició”. La seva harmonització hauria d’anar acompanyada d’altres aspectes relatius a les plantes com és la seva seguretat.

Per a més informació sobre els complements alimentaris podeu visitar aquest enllaç:

http://revistes.iec.cat/index.php/TECA/article/view/146039

Prioritzar el producte espanyol de temporada

Per Jesús Domingo

El Govern ha sol·licitat a les cadenes de supermercats que prioritzin els productes espanyols, els de temporada i proximitat i els situïn “en llocs destacats dins dels seus lineals”, a més d’ajudar els aliments “que més han patit pel tancament de bars i restaurants com a conseqüència de la pandèmia.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha traslladat aquesta petició, que està sent una reclamació de el sector agrari, durant la reunió telemàtica que ha mantingut amb les patronals de el sector: Asedas (que agrupa Mercadona, DIA i una desena de grups regionals) , ACES (a la qual pertanyen Lidl i els supermercats de Carrefour, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés) i Anged (hipermercats).

Segons el Ministeri, també s’ha exhortat a la distribució alimentària a donar suport “productes de temporada i de proximitat”.

L’Executiu està portant a terme “un estret seguiment de l’evolució dels preus” i de moment “no s’ha registrat cap situació anòmala destacable”, han apuntat des del Departament en un comunicat.

En la trobada, el ministre ha advocat per “reforçar la comunicació” entre els diferents baules que conformen la cadena alimentària per a “assolir un major equilibri i un repartiment més just de la valor” i així protegir sobretot a la part més feble, la de els agricultors.

En aquest sentit, Planes ha demanat a la distribució “un esforç per evitar la banalització de determinats productes i treballar, de manera conjunta, per incrementar el prestigi d’agricultors, ramaders i pescadors davant la societat”.

I li ha agraït el seu treball per garantir l’abastament alimentari en plena crisi sanitària -durant la setmana prèvia al confinament es van registrar llargues cues i files generalitzades pel fort increment de les compres-, el que segons la seva opinió demostra que Espanya compta amb una cadena “eficient i capaç”.

Demà dimarts està prevista una reunió de l’Observatori de la Cadena Alimentària en la qual s’analitzaran l’evolució de el consum i la formació dels preus dels aliments, ha recordat el Ministeri.

El Vi, principals xifres i tendències de la producció i consum mundial

Per Jesús Domingo

L’Organització Internacional de el Vi i de la Vinya ha publicat el seu informe de la situació mundial de el sector a 2019. La superfície de vinya es manté estable, mentre que la producció de vi s’ha reduït en més d’un 11% i les estimacions de verema 2020 a l’hemisferi sud són a la baixa. El consum es manté estable.

Superfície de vinya

Al món s’estima en 7,4 Mha, estable des de 2016.

A la Unió Europea (UE), la superfície és de 3,2 Mha, estable per cinquè any consecutiu. Van augmentar la seva superfície França (794 Mha), Itàlia (708 Mha) i Portugal (195 Mha), mentre que va disminuir a Espanya (966 Mha).

A la Xina, amb 855 Mha (segon país productor de el món després d’Espanya) ha disminuït la superfície després de 10 anys de significativa expansió.

Als Estats Units (EUA), la vinya s’ha estat reduint sistemàticament des del 2014, i la seva superfície estimada és de 408 Mha.

A Amèrica de Sud, tendència a la baixa per quart any consecutiu.

Estabilitat a Sud-àfrica i Austràlia amb 128 Mha i 146 Mha, respectivament.

Producció de vi

La producció mundial de vi, exclosos sucs i mosts, s’estima en 260 MHL, fet que suposa una disminució del 11,5% respecte al 2018. El Top-3 mundial en producció de vi ha registrat una important reducció: Itàlia (47 , 5 MHL), França (42,1 MHL), i Espanya (33,5 MHL), que junts representen el 48% del total.

L’únic país de la UE que va augmentar la seva producció de vi va ser Portugal, amb 6,7 MHL (+ 10% / 2018) ..

A la Xina, la producció de vi s’ha reduït en un 10% i als EUA en un 2%. A Amèrica de Sud i a Oceania també ha baixat mentre que ha augmentat a Sud-àfrica (+ 3%).

Consum

El consum mundial de vi el 2019 s’estima en 244 MHL, de manera que registra estabilitat pel que fa a 2018 (+ 0,1%).

EUA es consolida com a primer consumidor mundial i augmenta el seu consum a 33,0 MHL. La Xina redueix el seu consum per segon any consecutiu. Al Japó es manté estable i augmenta a Amèrica de Sud.

Comerç

L’exportació de vi el 2019 va estar en mans d’Itàlia, Espanya i França, que junts van exportar 57,1 MHL, el que representa el 54% del mercat mundial. La importació es va concentrar a Alemanya, Regne Unit i els EUA, que junts van importar 40,4 MHL (38% de el total mundial).

En 2019 van augmentar les seves exportacions en volum Itàlia (+2,0 MHL), Espanya (+1,3 MHL), Canadà (+0,4 MHL) i Xile (+0,3 MHL). Espanya va reduir el valor del seu exportacions a 234 M €.

Previsions de producció 2020 a Hemisferi Sud

Les primeres estimacions de producció de vi a l’hemisferi sud indiquen una previsió de volums baixos per a 2020 en la majoria dels països, amb excepció de Sud-àfrica i Uruguai.

Valor nutritiu del peix i el marisc

Per Antoni García Gabarra

El peix i el marisc formen part de la dieta mediterrània i de la nostra gastronomia. Menjar productes del mar o dels rius, de dues a quatre vegades a la setmana, és una recomanació sana i saborosa.

El peix, tant si és salvatge o d’aqüicultura, és un aliment d’una qualitat nutricional excel·lent, amb una proporció elevada de proteïnes, de la mateixa qualitat que les de les carns, però amb menys quantitat de greix i amb un perfil de greixos més saludable.

El peix blanc és molt magre i el peix blau, anomenat “fatty fish” en anglès, conté més greix (>5 g/100 g). El greix dels peixos és ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, especialment en àcids grassos de cadena llarga (àcids eicosahexaenoic –EPA- i docosahexaenoic –DHA) que són cardiosaludables. El DHA té propietats beneficioses per al manteniment d’un bona funció cerebral i visual, i per al desenvolupament neurològic i visual del fetus i del lactant alimentat al pit –a través de l’alimentació de la gestant o la mare- i del lactant alimentat amb llets infantils enriquides en DHA. Aquests beneficis de l’EPA i del DHA han estat avaluats favorablement per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Per als adults l’EFSA recomana una ingesta diària de 250 mg d’EPA+DHA.

A les dones embarassades i durant el període de lactància, i als nens petits, els resulta beneficiós consumir espècies variades de peix. En aquests grups de població es recomana el consum dos cops per setmana de peix blanc i peixos blaus petits (per exemple, sardina, seitó, anxova, verat, arengada, xanguet, truita), pel seu menor contingut de mercuri, i consumir també alguns peixos blaus més grans (per exemple, el salmó) però no consumir grans peixos predadors com el peix espasa o emperador i la tonyina vermella, pel seu contingut elevat en mercuri.

Un aspecte interessant és com es genera el contingut d’àcids grassos omega-3 en els peixos. Els peixos salvatges s’alimenten de la cadena tròfica que va de les algues (riques en omega-3) als peixos, passant pel plàncton i el krill, i dels peixos petits als grans. Els peixos de piscifactoria s’alimenten del pinso que reben i si aquest conté poca quantitat d’omega-3 sintetitza molt més omega-6 que no pas omega-3.

Cal doncs trobar noves alternatives per alimentar els peixos blaus de piscifactoria per tal de que siguin rics en Omega 3 i a la vegada no es malgasti un peix com l’anxova per fabricar el pinso que podria servir per a alimentar-los. Una possible solució seria aprofitar més bé el peix pescat. Mentre que nosaltres ens alimentem principalment del múscul dels peixos, per alimentar els peixos a les piscifactories es podria usar les vísceres, caps i espines que actualment no s’aprofiten. També es podria utilitzar aquelles espècies que ara són descartades per la pesca d’arrossegament o en altres modalitats de pesca no selectiva per a l’elaboració de pinso per a peixos, sent així. Amb tot, molts experts aborden que el que cal es adoptar estratègies que permetin reduir el rebuig al màxim.

El consum de peix i marisc ha de ser segur. Existeixen uns límits màxims de mercuri i d’altres contaminants que, controlats per les autoritats sanitàries, garanteixen un consum segur per la població. És important fer-ne una bona tria, tant si és fresc com si és congelat, i assegurar-se que està en bon estat en el moment de la compra o del consum. S’ha de tenir especial cura en la seva preparació i conservació quan es tracta de peix o marisc fresc i en no trencar la cadena de fred quan es compra congelat. Convé netejar el peix i treure’n les vísceres al més aviat possible. Si s’ha de menjar cru convé congelar-lo durant un mínim de 24 hores a -20°C per evitar el risc d’anisàkids.

Hi ha un petit de percentatge de població al·lèrgica als peixos, als crustacis o als mol·luscos i als productes derivats d’ells que contenen proteïnes. Per això cal mirar la llista d’ingredients indicats en l’etiquetatge dels aliments envasats, on els ingredients que poden causar al·lèrgies o intoleràncies alimentàries hi han d’estar destacats.

Els peixos i els mariscos, com tots els animals, tenen el seu propi cicle biològic i hi ha un moment de l’any en el que el seu consum és òptim per l’abundància i la qualitat de la seva carn. Per aquest motiu, podem dir que hi ha ”peixos de temporada”.

http://www.centreinteractiudelpeix.org/el-mon-del-peix/a-cada-temporada-el-seu-peix

Podeu obtenir-ne més informació al web de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

El que ha d’aprendre la societat del sector agrari en temps de COVID-19

Per Jesús Domingo

António Lopes Dies, enginyer agrònom i director executiu de l’Associació Nacional portuguesa de la Indústria per a la Protecció de les Plantes (ANIPLA), publicava una columna a Agroportal titulada: ‘Què té la societat d’aprendre amb els agricultors?’. Incloem el text íntegre traduït al català.

En un moment en què una pandèmia ha arrasat nostres dies i s’ha fet càrrec de totes les nostres preocupacions, l’alimentació és una de les preguntes que més ens preocupa. Aconseguirem alimentar-nos adequadament? Hi haurà què menjar per a tothom? Tindrem accés als aliments desitjats? Més que això, ¿el que mengem, és segur?

Però en temps de COVID-19, en què tots, sota múltiples formes, som afectats, la societat s’adonarà que aquesta és una realitat constant per als agricultors? Què pot aprendre la societat d’una de les professions que mai s’atura? Seguretat, protecció, ciència, investigació i tecnologia són conceptes bàsics en la producció d’aliments amb els quals els agricultors viuen els 365 dies de l’any. Declarat l’Estat d’Emergència, la societat s’obliga a una pausa, a una desacceleració forçada, però la naturalesa no ho fa. La naturalesa hi és i mai s’atura. La mateixa que cada any enfronta els agricultors amb plagues, malalties i males herbes amb efectes potencialment devastadors per a la majoria dels cultius, i que si no es tracten posen en perill l’existència d’aliments a la nostra taula.

Perquè quan observem el fenomen de la propagació d’un virus en la població i la velocitat de destrucció dels cultius, causada per l’entrada inusitada de plagues i malalties en el sistema agrícola, no estem parlant d’universos que estan tan lluny. De la mateixa manera que no parlem idiomes diferents quan ens adonem que l’única manera de combatre aquest flagell és mitjançant el recurs a la ciència. Quan parlem de seguretat alimentària, estem parlant de la quantitat de moviments globals que es realitzen cada dia i que ens fan arribar, des de totes parts del món, infestacions que només la ciència pot prevenir o combatre.

Les plagues amb un major impacte en els cultius agrícoles, com Xylella fastidiosa, per exemple, en un escenari de propagació per tota la Unió Europea, poden causar pèrdues anuals de producció de 5.500 milions d’euros, afectant el 70% del valor de la producció de arbres fruiters i, per això, a semblança dels temps en què vivim, només podem comptar amb la ciència per protegir-nos.

De la mateixa manera que, davant el moment que estem vivint, només la ciència ens ajudarà a protegir la salut, l’economia i la sostenibilitat dels països. El mateix succeeix quan de gener a desembre, cada any, el sector agrícola treballa per combatre les plagues, malalties i males herbes que arriben de tots els racons de món, assegurant-nos que el que mengem és segur.

En aquest moment quan la por s’ha apoderat de les ciutats, que a poc a poc, i bé, han anat quedant buits, algú ha estat a les carreteres, al camp: els agricultors. Els que van venir a posar al servei d’aquest combat les mateixes armes amb les que lluiten cada dia per mantenir l’accés a aliments segurs, les seves. En Grândola, Monforte i una mica per tot el país, els agricultors van sortir al carrer amb les seves proteccions i polvoritzadors, aquesta vegada no per protegir els cultius, sinó per protegir les persones. Perquè en cap moment com en aquest les diferències es van esvair tant i vam anar sectors l’un per l’altre, en una lluita que, de sobte, és de tots i en la qual ens hem tornat tan iguals. Tan dependents de la ciència per ajudar-nos a romandre bé, en l’expectativa que tan ràpid com sigui possible estiguem de tornada.

Llavors, què ha d’aprendre la societat amb els agricultors? De quina manera és la ciència l’únic aliat en el qual hem de confiar quan es tracta de protegir la nostra salut i la salut del que mengem? De quina manera podrem ser, cada vegada més, preventius en la seguretat individual i global? Tantes preguntes que aguaiten i una sola resposta que ressona: necessitem confiar en la ciència. Davant d’un virus que ens posa a tots en suspens, i davant d’altres que apareixen cada dia amb un major potencial per a devastar el que mengem. Si en el primer cas parlem de salvar vides humanes, en el segon parlem de salvar aliments, els mateixos que ens mantenen vius i amb salut. Ciència, ciència, ciència: la consigna quan parlem de protegir les persones, les plantes, les economies i el món.

Publicat per F. Antama  Publicado en 06/04/2020 en Actualidad, Declaraciones, Noticias, Unión Europea       

El mercat lacti mundial a la baixa pel coronavirus

Per Jesús Domingo

Els preus mundials dels productes lactis van començar a ascendir en l’últim trimestre del 2019, però, l’arribada del Coronavirus ha frenat aquest ascens. Els preus s’han estancat en el primer trimestre de 2020, segons recull l’últim informe sobre el sector lacti de Rabobank.

Hi predomina la incertesa sobre els preus dels lactis. La campanya a Nova Zelanda sembla que serà una cosa pitjor que el que s’esperava (amb una reducció d’un 1% en la producció), el que pot subjectar alguna cosa els preus.

Rabobank anticipa que els patrons de compra dels consumidors de la Xina es normalitzaran per al segon semestre de 2020. La demanda a la Xina sembla que ha començat a recuperar-se, una vegada que l’exposició a virus sembla haver arribat al punt màxim. Es preveu que les importacions de lactis es redueixin en un 19% el 2020. No obstant això, aquests pronòstics estan condicionats per l’evolució de la recuperació econòmica a la Xina.

Als EUA es preveu que es mantingui la producció, però les previsions de demanda són més ombrívoles. A Sud-amèrica és probable que augmenti la producció, encara que els marges dels ramaders seran petits, el que limitarà el creixement. A la Unió Europea (UE) es preveu un creixement de la producció a causa de les suaus temperatures del hivern.

La combinació d’importacions xineses reduïdes, interrupcions significatives de la cadena de subministrament i l’augment dels excedents de productes lactis a les regions d’exportació mantindran la pressió a la baixa en els mercats mundials durant gran part de 2020.

El pronòstic de Rabobank per al 2020 apunta a un cicle descendent en els mercats lactis mundials com a conseqüència d’un creixement econòmic més feble.

El consum de pollastre creix un 25% al ​​març

Per Jesús Domingo

D’acord amb les dades d’Associació Interprofessional de l’Avicultura de Carn de Pollastre (Propollo) “La demanda nacional de pollastre, gall dindi i altres aus al canal de distribució s’ha incrementat un 25% sobre l’habitual de 24.000 t setmanals durant el inici de la crisi pel Coronavirus”.

Detallistes, grans i mitjanes superfícies i hipermercats han comptat amb 6.000 t extra a la setmana del 9 al 15 de març, quan es va iniciar l’estat d’alarma, 3.600 t en la setmana del 16 al 22 de març, i s’ha normalitzat de nou a la setmana 23 a el 29 de març, fet que suposa increments del 25% i el 15%, respectivament en les dues primeres setmanes.

El increment generalitzat de la demanda en la distribució va estar acompanyada d’una dràstica reducció de canal HORECA (Hostaleria, Restauració i cafeteries) a zero, de manera que els punts de venda directe als consumidors han absorbit aquesta producció, a la qual s’ha respost amb normalitat des del sector.

Madrid i Catalunya al capdavant en consum

Per comunitats autònomes, Madrid, la primera a adoptar mesures de tancament de centres escolars, va registrar una demanda de més de 410 t només en els dies 10 i 11 de març, fet que suposa un increment del 15%, que ha pujat fins a la mitja nacional del 25% en el període analitzat. A la primera setmana de confinament general, Catalunya va registrar un pic de demanda amb un 13.8% (470 Tm); mentre que a Andalusia va ser del 10% (520 Tm). Aquestes dues comunitats són les que més carn d’au consumeix.

Per a Jordi Montfort, secretari general de Propollo i portaveu de l’Associació, “el sector manté en actiu tots els seus centres de producció i en aquests moments està compromès amb la salut dels treballadors per continuar amb el proveïment normal de mercat, on s’espera una estabilització de la corba de demanda per al mes d’abril. L’equip directiu està en permanent contacte amb les administracions públiques i sanitàries per informar el sector dels diferents canvis en les directrius, sent una de les indústries amb majors exigències i estàndards en matèria de bio seguretat per a tot el personal.”

En total, Propollo reuneix més de 65 empreses, amb més de 5.000 granges i centres de producció, 281 sales d’especejament i processament, i dóna feina directa a més de 40.000 professionals, representant al 90% de el sector.