Las exportaciones agroalimentarias españolas aguantaron el tipo en 2018

DSC_0014Per Jesús Domingo

Según el avance estadístico del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (Mincotur), las exportaciones de alimentos, bebidas y tabaco experimentaron una ligera alza del 0,2% en valor durante 2018, hasta sumar 45.877,3 M€, por su parte, las importaciones registraron un alza moderada del  1,2% en el pasado año, hasta un total de 35.059,2 millones de euros.

El saldo resultante de la balanza exterior agroalimentaria fue ampliamente positivo, con 10.818,1 M€, pero menor en un 2,8% al de 2017, de acuerdo a estos datos.

El sector agroalimentario fue el segundo más exportador de la economía española, con un 16,1% del  total de los bienes enviados al exterior, solo por detrás de los bienes de equipo, con algo más de un 20% del total.

Al igual que las de este sector, las exportaciones totales de bienes aumentaron un 2,9% y alcanzaron un nuevo récord histórico, con un valor de 285.024 M€, manteniendo la tasa de cobertura en el entorno del 90%.

Las importaciones subieron un 5,6%, hasta 318.864 M€, con lo que el saldo de la cobertura comercial  con el exterior empeoró y fue deficitario en 33.840 millones.

Según el Mincotur, fueron 51.768, un 2,4% más, las empresas españolas que exportaron  regularmente, según la ministra de Industria, Comercio y Turismo, Reyes Maroto, que estuvo acompañada en la presentación por la secretaria de Estado de Comercio, Xiana Méndez.

En diciembre pasado, las exportaciones de alimentos,  bebidas y tabaco bajaron un 1% sobre ese mismo mes de 2017, con 3.786,2 M€, mientras que, por el contrario, las importaciones de este tipo de bienes remontaron un 0,5%, con 2.837,2 M€, dejando un saldo positivo de unos 949 M€, un 5,5% inferior al de diciembre de un año antes.

Por grupos de productos, durante 2018 crecieron las exportaciones de productos pesqueros un 4,5% (4.168,6 M€); de frutas, hortalizas y legumbres en un 1,1% (17.427,5 M€); de lácteos y huevos en un 0,8% (1.461,6 M€); de bebidas en un 5,9% (4.250,8 M€) y de otros alimentos, un 4,6% (5.439,5 M€).

Por el contrario, bajaron las exportaciones de productos cárnicos en un 1,2% (6.930,4 M€); de aceites y grasas en un 13,1% (4.252,5 M€), de azúcar, café y cacao en un 0,2% (1.715,9 M€) y de tabaco en un 5,6% (230,4 M€).

Además, hay que añadir unas exportaciones de materias primas animales y vegetales por valor de 2.853,6 M€, un 3,6% más que un año antes.

Por el lado de las importaciones, se compraron en el exterior más productos pesqueros (+2,6% y 7.145,1 M€); más frutas, hortalizas y legumbres (+6,3% y 5.650,1 M€); más lácteos y huevos (+2,8% y 1.992,7 M€), más tabaco (+1,8% y 1.648,1 M€) y más de otros alimentos (+5% y un valor de 9.173 M€).

En cambio, bajaron las importaciones sobre 2017 de productos cárnicos (-0,9% y 2.208,6 M€), aceites y grasas (-7,7% y 2.711,3 M€), azúcar, café y cacao (-11,9% y 2.754,8 M€) y bebidas (-0,6% y 1.775,4 M€).

A su vez, las importaciones de materias primas animales y vegetales crecieron un 2,8%, hasta 3.259,9 M€, dejando finalmente en 2018 un saldo comercial exterior negativo en 407,1 M€, con un alza del 2% sobre el año anterior.

El saldo comercial con el exterior refleja números “negros” en los productos cárnicos de 4.721,8 M€, a pesar del descenso de la cobertura en un 1,4%, así como en frutas, hortalizas y legumbres de 11.777,4 M€ (-1,3%), aceites y grasas (1.541,1 M€ y -21,2%), y  bebidas (2.475,4 M€ (+11%).

Por el contrario, el saldo negativo de la balanza comercial con el exterior se dio en productos pesqueros (-2.976,5 M€, de un -0,1%); en azúcar, café y cacao (-1.038,9 M€, un 26,1% menos), en lácteos y huevos (-531,1 M€, un 8,8% menos); tabaco (-1.417,7 M€, un 3,2% menos) y en otros alimentos (-3.733,5 M€, un 5,6% menos).

Más información en Informe Comercio Exterior Diciembre 2018: InfoCoMEXDic2018

Resumen ejecutivo: NotaEjecCoMex2018

Comercio exterior de frutas y hortalizas frescas

Por otra parte, la exportación española de frutas y hortalizas frescas alcanzó un valor de 12.832 M€ (+1%) en 2018, para un volumen de unos 12,5 Mt (-1%), según  datos del Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales, manteniéndose la tendencia a la estabilización de los últimos tres años, según la patronal sectorial del sector productor y exportador, FEPEX.

La exportación de hortalizas frescas creció un 4,4% en volumen y un 0,4% en valor sobre 2017, hasta 5,3 Mt y 5.290 M€, destacando, dentro del grupo de las más exportadas, los crecimientos de pimiento, pepino y  lechuga, mientras que tomate bajó un 7,5% en valor, con 927 M€ y se mantuvo estable en volumen, con  812.571 toneladas.

La exportación de pimiento se situó en 745.903 t (+8,6%) y 977,2 M€ (+2%), la de pepino ascendió a 648.521 t (+3,4%) y 595 M€  (+5%) y la de lechuga se elevó a 795.195 t (+4,3%) y 690 M€ (+4%).

Las frutas registraron en 2018 un descenso interanual del volumen del 4,4%, hasta 7,1 Mt,  mientras que el valor aumentó un 1,4%, hasta 7.542 M€.

Cabe destacar el significativo descenso de nectarina, con un 24% menos en volumen y un 2,4% en valor, con 357.471 t y 408 M€, respectivamente;  melocotón, con 382.378 t (-16%) y 381 M€ (+1,5%), y ciruela, con 71.565 t (-27%) y 86 M€ (-13%), así como caqui, con 168.341 t (-22%) y 173 M€ (-10%).

Por el contrario, se observa un fuerte crecimiento en otras frutas como sandía, con un 17% más en volumen y un 32% en valor, sumando  861.952 t y 428,6 M€, respectivamente; uva de mesa, con 170.658 t (+19%) y 337 M€ (+18%), frambuesa con 50.414 t (+10%) y 383 M€  (+11%) y arándano con 57.802 t (+24%) y 324 M€ (+18%).

Andalucía fue la principal Comunidad Autónoma exportadora, con 4,1 Mt (+4%) y 5.066 M€ (+3%), seguida de Comunidad Valenciana, con 3,7 Mt (-1%) y 3.412 M€ (-1%) y Murcia con 2,5 Mt, la misma cantidad que en 2017, y 2.504 M€ (+3%).

Por países, la exportación a la UE representó el 94% del total, destacando la evolución positiva de los tres primeros mercados: Alemania, con 3.431 M€ (+3%), Francia con 2.300 M€ (+5%) y Reino Unido, con 1.766 M€ (+3%).

Por el contrario, retrocede lo exportado fuera de Europa, que cae un 10% y se sitúa en 534 M€, lo que refleja las dificultades y barreras existentes para acceder a un amplio grupo de países terceros, según FEPEX.

Destaca el buen comportamiento de Canadá, una vez que ha entrado en vigor el Acuerdo Comercial con la UE, donde se exportó un 36% más, ascendiendo a 93,4 M€, mientras caen fuertemente las exportaciones a Estados Unidos, que se reducen a 50,3 millones de euros.

Fuerte aumento importador

En 2018, la importación de frutas y hortalizas frescas siguió creciendo fuertemente, según FEPEX, sumando un 8% más en volumen y un 9% más en valor que en el año anterior de 2017, situándose en 3,3 Mt y 2.757 M€, con un amplio abanico de productos, entre los que destaca en frutas, el aguacate con 237 M€, el kiwi, con 192 M€ y la manzana, con 147 M€.

En hortalizas, la patata con 209 M€ y la judía verde con 175 millones (+13%).

Para FEPEX, el comportamiento del conjunto de frutas y hortalizas frescas en 2018 refleja la trascendencia del mercado comunitario para el sector español que sigue sosteniendo la exportación. Reflejan también que la diversidad es una de las principales fortalezas del sector español, permitiendo compensar la fuerte competencia exterior en determinados productos.

Anuncis

Evolució de la població rural catalana, llegendes i realitats

Per Francesc Reguant

masiaAcaben de publicar-se les comunicacions al Primer Congrés de la Masia. Pel seu interès publiquem aqui la comunicació presentada per Francesc Reguant sobre “Evolució de la població rural catalana, llegendes i realitats”, on aporta dades estadístiques sobre l’evolució de la població rural amb una anàlisi de causes i propostes per a les polítiques rurals. Podeu acccedir-hi a travésd’aquest ENLLAÇ o clicant a la imatge

Primera Jornada sobre Bioeconomia “Una oportunitat empresarial” (ponències)

La Comissió d’Economia Agroalimentària i la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi van organitzar el 18 de febrer un primer debat sobre les oportunitats empresarials i de creixement econòmic que presenta la Bioeconomia, una àrea econòmica que engloba sectors com l’agricultura, la silvicultura, la pesca, l’alimentació, la bioenergia i productes de base biològica, i en el qual es presenten oportunitats empresarials degut a les noves tecnologies i a la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic.

Tot seguit s’inclou la nota de premsa de l’acte i les ponències presentades:

Nota de premsa 

Ponència Roberto Garcia Torrente: Bioeconomia, de què parlem?

Ponència Denis Boglio: Bioeconomia, nou paradigme del sector fuster

Transport i benestar animal

Per Jesús Domingo

El Parlament Europeu vota a favor de normes més estrictes de benestar animal en el transport

La UE i els seus estats membres han de fer complir millor les normes existents sobre la protecció dels animals transportats i penalitzar tots els infractors. Aquesta és la base de la resolució aprovada ahir pel Parlament Europeu, amb 411 vots a favor, 43 en contra i 110 abstencions.

Els europarlamentaris consideren que la Comissió Europea hauria d’imposar sancions als estats membres que no apliquin les normes de la UE correctament. Els estats de la UE han de processar les infraccions amb sancions efectives i harmonitzades, que inclouen la confiscació de vehicles i la capacitació obligatòria del personal.

Controls més estrictes i millors vehicles de transport.

Els eurodiputats també volen implementar tecnologia moderna per millorar el compliment de les regles actuals, inclosos els sistemes de geolocalització per rastrejar la ubicació dels animals i la durada dels viatges, i un circuit de retroalimentació en temps real entre els punts de partida i arribada . Impulsen una nova estratègia de benestar animal per a 2020-2024 i una definició clara del que constitueix l’aptitud per al transport.

El Parlament insta les autoritats nacionals a:

  • realitzar més verificacions no anunciades i basades en risc,
  • informar les autoritats de tots els països al llarg de la ruta de transport si s’identifica una infracció,
  • suspendre o retirar la llicència de transportista per reincidents
  • prohibir vehicles i embarcacions no conformes, i
  • adaptar els ports als requisits de benestar animal i millorar els controls de pre càrrega.

Els eurodiputats també volen una actualització científica de les normes de la UE sobre vehicles de transport per garantir una ventilació i un control de la temperatura suficients, sistemes adequats de beguda i alimentació líquida, reduïdes densitats de població i vehicles adaptats a les necessitats de cada espècie .

Reduir el temps de transport i fer front a les exportacions.

Els temps de viatge dels animals haurien de ser el més curts possible, diu el Parlament. Els eurodiputats donen suport a les instal·lacions de processament de carn i sacrifici locals, mòbils o en les granges prop del lloc de criança, circuits curts de distribució i vendes directes. També volen que la Comissió especifiqui els temps de viatge apropiats per a diferents espècies i que desenvolupi una estratègia per passar del transport d’animals vius al transport de carn i productes carnis, quan sigui possible.

Els eurodiputats també insisteixen que, llevat que els estàndards de transport en països no pertanyents a la UE estiguin alineats amb els de la UE i s’apliquin adequadament, la UE hauria de tractar de mitigar les diferències a través d’acords bilaterals o, si no és possible, prohibir el transport d’animals vius a aquests països.

Propers passos

La resolució recomana crear una comissió d’investigació sobre el benestar dels animals transportats dins i fora de la UE al començament de la propera legislatura. El comitè ha d’investigar adequadament els maltractaments denunciats als animals transportats i la manca de compliment de les normes existents de la UE.

Per els lactis?

Per Jesús Domingo

El passat 8 de febrer va aparèixer en alguns mitjans el titular “El preu mundial dels aliments puja pels làctics”

L’article que jo vaig llegir deia “Els preus mundials dels aliments van començar l’any amb un apunt alcista, ja que l’índex de preus dels aliments de la FAO va aconseguir una mitjana de 164,8 punts al gener de 2019, un 1,8 per cent més que el mes anterior.”

Sembla que l’augment va obeir a un fort repunt en les cotitzacions dels productes lactis i preus més fermes dels olis de palma i soja, segons ha informat la FAO. L’índex de preus dels aliments -un indicador de les variacions mensuals en els preus internacionals d’una cistella de productes alimentaris- romania encara un 2,2 per cent per sota del seu nivell de gener de 2018.

L’índex de preus dels cereals de la FAO va aconseguir 168,1 punts al gener, amb un lleuger augment respecte de desembre. En general, els preus dels principals cereals es van mantenir ferms en un context de reducció dels subministraments d’exportació i forta demanda a nivell mundial.

L’índex de preus dels olis vegetals de la FAO va pujar un 4,3 per cent respecte al mes anterior, liderat pels valors de l’oli de palma, en resposta a un descens estacional de la producció en els principals països productors. Els preus internacionals de l’oli de soja també van augmentar, a causa de la forta demanda d’importacions per als subministraments sud-americans.

L’índex de preus dels productes lactis de la FAO es va incrementar igualment un 7,2 per cent respecte a desembre, revertint set mesos de caigudes. La limitació de subministraments per a l’exportació -a causa de la forta demanda interna- a Europa, va ser el factor principal darrere d’aquesta pujada, juntament amb la major escassetat estacional prevista de la disponibilitat d’exportacions des d’Oceania en els propers mesos.

L’índex de preus del sucre va pujar un 1,3 per cent, en un moviment influenciat en gran mesura per l’apreciació del real del Brasil -el major exportador mundial-, davant del dòlar EUA.

Per contra, l’índex de preus de la carn de la FAO es va mantenir gairebé sense canvis des de desembre. El valor de gener es va calcular assumint preus estables per a la carn als Estats Units d’Amèrica, on les dades oficials no estaven disponibles a causa del tancament governamental. En altres regions, els preus internacionals de la carn bovina, porcina i avícola es van mantenir estables, mentre que els preus de la carn ovina van disminuir, d’acord amb els abundants subministraments per a l’exportació a Oceania.

La causa de l’augment a nivell FAO poden ser els làctics, però a nivell de productors hispans (ramaders) els preus de la llet segueixen molt baixos i en molts cas venent a pèrdues.

Ponències de la Jornada Impacte de l’agricultura 4.0 en el marc de la PAC

Ponències de la Jornada Impacte de l’agricultura 4.0 en el marc de la PAC que va tenir lloc el passat 11 de febrer a l’Institut d’Estudis Catalans.

Agricultura 4.0 ¿realitat o ficció? Projectes OPTIMA e INNOSETA: Aposta Europea per portar la ciència al camp

  • Emilio Gil Moya, catedràtic. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. Universitat Politècnica de Catalunya.

Barreres e incentius per l’adopció de l’Agricultura 4.0

  • Agustí Fonts, responsable de Valoracions i Projectes Estratègics de l’IRTA.

El marc europeu per a impulsar la digitalització agro-rural

  • Alberto Massot, administrador – investigador del Departament d’Estudis per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural del Parlament Europeu.

El paper de la Pac en el foment de la innovació i digitalització del sector agrari

  • Rocío Wojski, subdirectora general d’Innovació i Digitalització del MAPA.

Impacte de les noves tecnologies en la gestió i control de les ajudes de la PAC

  • Roberto Rodríguez, subdirector general d’Ajuts Directes del FEGA.

Indústria 4.0 (Agrifood) la quarta revolució industrial

  • Fernando Quero, director of Market Development TECNALIA

La PAC i l’Agricultura 4.0 Propostes des d’Aragó

  • Joaquín Olona, Enginyer Agrònom i Conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó

La incorporació de ciutats mitjanes al sistema d’innovació català. El cas INNO 4AGRO , l’estratègia d’especialització de Lleida

Jordi Garcia Brustenga (Barcelona Institut d’Emprenedoria (UB))
Laura Capel Tatjer (Grup d’Estudi sobre Territori, Energia i Societat (UAB))
Xavier Ticó Camí (Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida)

Presentem en aquest enllàç l’article del que és coautor en Xavier Ticó, vicepresident per a innovació agroalimentaria de la Comissió d’Economia Agroalimentària. En ell, entre altres contignuts els autors es pregunten:

Es possible innovar en àrees rurals? El que s’ha escrit sobre els sistemes d’innovació a escala local ha estat, tanmateix, gairebé sempre relacionat amb les grans metròpolis, atesa la densitat, diversitat i intensitat de les
interaccions entre els agents que hi viuen i, d’altra banda, la seva connexió amb les cadenes de valor globals. Apareix, per tant, una altra qüestió: podem concloure que no és possible innovar a les zones rurals o perifèriques?