3ª Jornada en Bioeconomía: Bioeconomia i innovació tecnològica

PER INSCRIURE’S CLIQUEU AQUEST ENLL

Gestió eficient de l’aigua, agricultura de precisió, big data i sostenibilitat, intel.ligència artificial, control biològic

21 novembre 2019

Horari: 18:0h- 20:30 h

Lloc: Auditori del Col.legi d’Economistes de Catalunya. Pça Gal.la Placídia

Organitzen les Comissions d’Economia i Sostenibilitat i d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes de Catalunya

Presentació

Al llarg de 2019 hem iniciat un cicle de Jornades sobre Bioeconomia Circular, en aquesta tercera Jornada ens centrarem en el rol de la innovació tecnológica com a eina pel desenvolupament d’una economia sostenible basada en la producció biològica. Parlarem de les estratègies i de les noves eines que ho faran possible.

Presentació i moderació: Sra Ana García. Presidenta de la Comisisó d’Economia i Sostenibilitat

Ponències:

  • El paper de la gestió de l’aigua en l’agricultura de precisió
    • Sr Joan Girona (Doctor Enginyer Agrònom. Delegat institucional de IRTA a Lleida i Pirineus)
  • Big Data i la sostenibilitat en agricultura
    • Sr Albert Duaigües (CEO a Raw Data)
  • Sistemes de suport a les decisions per l’agricultura. Vite.net, un cas d’èxit a la viticultura
    • Sr. Jose Maria Caballero (Enginyer telecomunicacions. Director i co-fundador de l’empresa TAMIC)
  • Control biològic, els microorganismes a l’agricultura del s. XXI
    • Sra. María Isabel Trillas Gay (Doctora en Biología (UB))

Resum i Cloenda: Sr Francesc Reguant. President de la Comissió d’Economia Agroalimentària.

Anuncis

Preu de la llet a la Unió Europea

Per Jesús Domingo

El preu mitjà pagat al ramader de la Unió Europea en el mes de juliol va ser de 33,43 € / 100 kg de llet estàndard segons els càlculs de la LTO. Aquest preu suposa un augment de 0,14 € / 100kg en comparació amb el mes anterior i un descens de 0,41 € / 100 kg (-1,2%) en comparació amb juliol de 2018.

Per primera vegada, des de febrer i en el que va d’any, el preu mitjà de la llet està per sota dels preus dels mateixos mesos del 2018. Segons la LTO, no sembla que els preus de la llet vagin a augmentar en els propers mesos en la mateixa mesura que ho van fer a finals de l’any passat. Sense una reactivació del mercat, és probable que el nivell de preus de 2018 no s’assoleixi el 2019.

El fet que, de mitjana, els preus de la llet al juliol hagin augmentat lleugerament es deu a les fluctuacions estacionals. La pujada de les indústries franceses és habitual en aquesta època de l’any. En els mesos de juliol, agost i setembre, els preus de la llet francesa generalment arriben al seu punt màxim.

El preu de la llet de la britànica Saputo Dairy UK ha augmentat a causa d’una prima estacional al mes de juliol. La italiana Granarolo va augmentar el preu de la llet al juliol a 0,5 € / 100 kg. El preu calculat en la finesa Valio ha augmentat a causa d’una major prima de sostenibilitat. L’holandesa FrieslandCampina i l’alemanya Müller van baixar els seus preus al juliol.

Es preveu que els preus de l’alemanya DMK, l’suec-danesa Arla, la francesa Savencia, Saputo, Granarolo i FrieslandCampina es mantinguin sense canvis durant els propers mesos, almenys els estivals.

Les exportacions catalanes de porcí es disparen

Per Jesús Domingo

Les exportacions agroalimentàries de Catalunya han augmentat un 4,02% en valor i un 1,70% en volum entre gener i juny de 2019 respecte al mateix període de l’any passat, segons les dades provisionals de DataComex, la base de dades del comerç exterior europeu. Aquestes exportacions suposen en valor el 19,42% del total de l’Estat.

El carni es manté com el primer sector exportador agroalimentari (36,33%), amb un 10,74% d’increment en valor i un 5,50% en volum. Està liderat pel porcí, que representa el 23,66% de totes les exportacions agroalimentàries (65,12% del sector carni) amb un creixement del 16,74% en valor i un 5,02% en volum. El sector boví, que representa el 4,05% del sector carni, és el subsector carni que més increment arriba (39,60% en valor i 36,20% en volum).

El segon lloc correspon als productes Fine Food, (bon menjar), amb un 30,64% del total exportat en valor i amb un creixement del 5,90% en valor i 1,35% en volum. Aquest sector el lideren les següents categories: productes de fleca i pastisseria (10,76% del total Fine Food), cacau i els seus preparats (8,40%), productes a base de cereals (7,38%), cafè (7 07%), extractes, essències i concentrats (7%), articles de confiteria (7,07%), productes làctics (6,44%), sucs vegetals (4,20%), confitures i melmelades (4,35 %), aigües (2,24%), cervesa (2,76%), sucs de fruites (2,01%) i fruita seca (5,58%).

L’oli ocupa la tercera posició amb el 6,85%. Aquesta categoria decreix un 8,19% en valor tot i incrementar en volum 19,40%.

La capacitat exportadora del sector de la fruita el situa en la quarta posició (6,59%). Registra un increment en valor del 3,68% i un 8,82% en volum.

El vi i el cava, cinquè sector, representen el 5,14% de les exportacions catalanes. Disminueixen les exportacions un 10,57% en valor i un 4,86% en volum respecte el mateix període de 2018.

El sector olivarer català

Per Jesús Domingo

El sector olivarer català proposa ‘independitzar’ de l’oli espanyol i de la seva Interprofessional

Ha costat aconseguir la unitat de tot el sector olivarer per protestes i lluitar contres els baixos preus, però ara des de Catalunya volen ‘independitzar’ de l’oli espanyol i de la seva Interprofessional. Durant la Taula Sectorial Agrària de l’oli d’oliva de Catalunya, Unió de Pagesos ha demanat a la Conselleria d’Agricultura que lideri la constitució d’un grup de treball interdepartamental (competència, consum, comerç, seguretat alimentària), amb els representants del sector, per elaborar un full de ruta per al sector de l’olivar a Catalunya, que permeti fer front a la crisi de preus que travessa el sector des de les últimes campanyes i que posa en risc la viabilitat de la pagesia olivarer.

Unió de Pagesos considera que calen estratègies conjuntes per posicionar la gran qualitat dels olis d’oliva verge extra a Catalunya i diferenciar clarament dels altres olis d’oliva i dels olis d’oliva verge extra d’altres zones productores amb els quals no pot competir en preu però sí en qualitat. Així doncs, l’objectiu seria revaloritzar econòmicament la qualitat dels olis catalans.

Curosament aquesta idea de ‘independitzar’ de l’oli espanyol arriba quan el Govern central de Pedro Sánchez sí que ha acceptat que les comarques d’Urgell i el Pla d’Urgell també obtinguin una reducció de mòduls de 0,26-0,18, fet que suposa reduir la fiscalitat en un 31%, el que equipara aquestes comarques en la resta de comarques de la Plana de Lleida, cosa que, per exemple, no s’ha aconseguit a Jaén.

Unió de Pagesos aposta per desvincular el sector de l’oli a Catalunya de l’organització Interprofessional Oli d’oliva Espanyol, atès que la promoció que realitza a favor de l’oli d’oliva no afavoreix els interessos del sector català.

Unió de Pagesos considera necessari donar a conèixer al consumidor les bondats de consumir oli d’oliva verge extra, per ser els únics beneficiosos per a la salut, i de proximitat, millor encara, per respecte pel medi ambient i per mantenir les plantacions d’oliveres, que donen paisatges únics a Catalunya i al mateix temps afavoreixen el manteniment de l’equilibri territorial.

Oportunitat per al camp espanyol?

Per Jesús Domingo

“La Xina anuncia la suspensió de la compra de productes agrícoles dels EUA”. És realment una oportunitat?

Xina ha anunciat la suspensió de la compra de productes agrícoles dels EUA, com a resposta al recent anunci de Washington que s’incrementarà en un 10% els aranzels sobre exportacions xineses valorades en 300.000 milions de dòlars.

En un comunicat publicat el passat dimarts, dia 6, a la seva pàgina web, el Ministeri de Comerç xinès va considerar aquesta pujada aranzelària, amb efectes a partir del proper 1 de setembre, com “una greu violació de la reunió entre els caps d’Estat de Xina i EUA “.

Aquesta situació de suspensió de compra de productes agrícoles dels EUA pot tenir un efecte secundari positiu per a l’agricultura espanyola, ja que la Xina haurà de buscar nous mercats que substitueixin el nord-americà i Espanya té una bona opció de potenciar la seva entrada al país asiàtic, tot i que la guerra de divises actual pot provocar un cost més alt inicialment.

“S’ha acordat que la Comissió d’Aranzels Duaners del Consell d’Estat no descarti gravàmens a la importació a productes agrícoles dels EUA recentment adquirits després del 3 d’agost, i les empreses xineses relacionades han suspès la compra de productes agrícoles nord-americans”, indica el text.

Aquest anunci suposa un esglaó més en el increment de les tensions en la guerra comercial que els dos països lliuren des del passat any, i que ha entrat en un nou capítol des que el president nord-americà, Donald Trump, anunciés les esmentades mesures aranzelàries davant la falta de progressos en les negociacions comercials.

Pel que diversos analistes van considerar una resposta als nous gravàmens decidits per Trump, el yuan xinès va trencar dilluns la barrera psicològica de les set unitats per cada dòlar, cosa que no passava des d’abril de 2008.

Un yuan més feble vol dir que els productes xinesos denominats en dòlars són més barats, cosa que ajudaria a frenar l’efecte negatiu dels nous aranzels nord-americans sobre la seva competitivitat, encara que el preu a pagar serà un augment del cost de les importacions.

La resposta a aquesta caiguda del valor del yuan no es va fer esperar, i el mateix dilluns el Departament del Tresor dels EUA va titllar la Xina de país “manipulador de divises” i va amenaçar amb prendre represàlies per acabar amb les seves injustes avantatges competitius en el marc del Fons Monetari Internacional. Així les coses ens preguntem: És realment una oportunitat per al camp espanyol?

Evolució de les explotacions i producción de llet a Catalunya (1992-2018)

Per Rosa Bonet

Entre 1992 i 2018 han desaparegut un total de 3.843 explotacions, unes 142 explotacions per any, ahora que la producció de llet ha agumentat un 15,3%.

Font: Elaboració propia amb dades del MAPAMA i FEGA.

Les causes són diverses: el baix preu de la llet, la pèrdua de les quotes lleteres, la manca de relleu generacional i la desaparició d’explotacions petites i familiars, en contra d’explotacions cada cop més grans. Així observem que l’any 2015, amb la desapareció de les quotes lleteres  de la Unió Europea que regulaven el sector des de l’any 1992 (desaparició l’1 d’abril de 2015), es va producir una major davallada del nombre d’explotacions, ja de per sí prou acentuada. L’any 2018 el nombre de ramaders es va situar en 486 amb una producció total de 742.739  tones de llet anuals.  En xifres rodones, podriem dir  que l’any 2018 una explotació mitjana va produir 1,5 milions de litres de llet, envers els 149 mil de litres de llet de l’any 1992.

2ª Jornada sobre Bioeconomia: “Bioeconomia de les infraestructures verdes (ponències)

Tot seguit transcribim el resum de la Jornada. Trobareu els pdf dels continguts de les ponències enllaçats al nom de cada ponent

Europa aposta per una informació transparent, exacte i congruent a partir de gener de 2021 en referència als boscos, amb l’objectiu d’una gestió forestal sostenible.

Barcelona, 27 de maig.- La seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) a Barcelona ha acollit la segona jornada sobre bioeconomia, dedicada a les infraestructures verdes, a la gestió dels boscos de Catalunya i a la producció de fusta i suro i les seves aplicacions en el mercat alimentari i de la construcció i de l’energia.

L’enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental Ricard Estrada ha iniciat la jornada mencionant tres paraules clau: paradigma (ens trobem en un canvi de model), resiliència (aprofitar les adversitats per aprendre) i bioeconomia (l’ús sostenible del capital natural) i ha destacat que la temperatura del globus ha augmentat provocant que la natura estigui present en el nostre dia a dia, tot incrementant entre d’altres coses el nivell d’aigües del mar.

La primera ponència ha estat a càrrec de Josep Garriga, economista que va
ser el primer director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de
Catalunya, que ha posat en valor que a l’Acord de París hi ha un article dedicat als boscos perquè aquests són molt importants. Article on ressalten els pagaments per resultats i incentius. Garriga ha seguit parlant del Reglament Europeu de maig de 2018 LULUCF on es destaca que Europa vol una informació transparent, exacte i congruent a partir de gener de 2021 en
referència als boscos, amb l’objectiu d’una gestió forestal sostenible. Ha
denunciat que avui en dia ens parlen d’energia renovable i no en tenim la
constància, a partir de l’any 2021 tota la informació haurà de ser precisa.
Respecte a Espanya, ha comentat que tenim el RD de Canvi Climàtic del
Govern de Pedro Sánchez, que també ha endegat un Pla de Comptabilitat
Forestal Nacional 2021-2025 on ha subratllat l’execució d’accions forestals per evitar incendis. De Catalunya també ha emfatitzat el fet d’evitar els incendis als boscos, que representen un 60% del territori, a través de la modernització de les instal·lacions forestals.

A continuació, ha estat el torn de l’empresari i president del Consorci Forestal de Catalunya i de Quality Suber Rosendo Castellò que ha subratllat el fet que els boscos són la primera infraestructura del país però que es troba en un estat d’abandonament i infravalorada. Dels boscos en creixement a Catalunya només s’aprofita un 20% quan la mitjana a Europa és del 60%. Castelló ha afegit que els boscos estan plens de plantes on aquestes competeixen amb els arbres per l’energia i urgeix invertir en una gestió forestal sostenible, que constitueix la base de la conservació. En aquest sentit, la UE aposta clarament per aquesta gestió forestal sostenible i per la fusta. Pel que fa a la titularitat, Castelló ha mencionat que un 75% dels boscos catalans són de titularitat privada i que la bioenergia creix però depèn de les exportacions.

Després ha tingut lloc la intervenció de l’enginyera tècnica forestal i Secretària General de PEFC Espanya Ana Belén Noriega que ha plantejat la relació de la gestió forestal sostenible amb la comercialització dels productes i ha alertat sobre la despoblació dels territoris rurals i de la necessitat de crear llaços de connexió amb les grans urbs. “Necessitem els boscos i els seus productes com ara bé la tòfona o la roba” ha emfatitzat Noriega, però en contraposició hem disposat de polítiques poc eficients i en alguns casos perversa. I ha afegit que des de PEFC, que integra a 49 països, promouen la gestió forestal sostenible certificada i el compliment de principis ambientals, socials, econòmics i de control del tràfic de fusta il·legal aportant cadenes de subministrament segures.

Finalment, ha estat el torn de l’arquitecta i vocal de l’associació Profusta, Teresa del Pozo que ha explicat el fet de construir habitatges utilitzant la fusta, tot aconseguint la retenció del carboni i evitant la seva emissió. Del Pozo ha exposat les tres falses febleses de la fusta; que és inflamable, que té poca durabilitat i que és cara, tot mitigant cadascun d’aquests factors. A és, ha destacat que la fusta té la capacitat de reinventarse i s’aplica en arquitectura de cases unifamiliars i en edificis d’espais amplis com els poliesportius, tant pel que fa a obra nova com a la rehabilitació.

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de
Catalunya.