Retrocessos de la producció de fruites

Per Jesús Domingo

Previstos lleugers retrocessos de la producció UE de poma, préssec, nectarina i tomàquet a la propera dècada

La Comissió Europea preveu lleugeres reduccions en la producció de poma, el préssec / nectarina i el tomàquet, preveient lleugeres reduccions de la producció en els tres casos, així com un retrocés del consum en préssec / nectarina i tomàquet i una estabilització en poma. A més, estudia un creixement del cultiu ecològic de les fruites, d’acord amb el seu “Informe sobre les perspectives agrícoles de la UE 2018-2030” que ha publicat recentment.

 En el cas de la poma, la producció a la Unió Europea (UE) passarà de les 12,7 Mt de 2018/2019 a 12,4 Mt el 2030. Tot i que la productivitat creixerà un 9% fins al 2030 amb relació a la mitjana de els últims cinc anys, l’impacta en la producció no es notarà perquè es preveu un descens de la superfície del 10% amb relació a 2018, especialment a Polònia, on el sector es troba en una fase de reestructuració.

L’Informe explica que es preveu que el consum de fruites i hortalisses augmenti lleugerament per les motivacions relacionades amb la salut i la disponibilitat creixent d’aquests productes en els “nous” mercats (per exemple, en estacions de servei, restaurants, bars, etc. ). No obstant això, no s’espera que el consum de pomes fresques segueixi aquesta tendència, ja que els consumidors semblen preferir els sabors nous i els productes fàcils de menjar, com les fruites o baies tropicals (pre-tallades), que s’ofereixen regularment a les prestatgeries dels supermercats al costat de les pomes.

En el cas del préssec i nectarina, la producció passarà de 4,1 Mt a la UE el 2018 a 4 milions d’2030. La productivitat mitjana creixerà un 8% en relació a la mitjana de 2012-2017, però el creixement serà compensat per un descens de l’àrea conreada (-0,7% menys de mitjana a l’any). S’espera una reestructuració del sector a Espanya, on la producció segons la Comissió ha experimentat un creixement del 54% més entre 2012 i 2017. El consum en préssec i nectarina baixarà un 0,4% de mitjana cada any a causa la competència d’altres fruites d’estiu com el meló, les fruites tropicals i berries.

Pel que fa al tomàquet per a consum en fresc, les previsions de la Comissió apunten un descens de la producció de les 7 Mt actuals a 6,8 Mt en 2030. Els rendiments creixeran per l’allargament de les campanyes dels principals països productors. El consum es reduirà lleugerament, dels 14 quilos per càpita actuals a 13,7 quilos per càpita.

Pel que fa als cultius ecològics, la Comissió explica que les fruites són el segment més important en el mercat de orgànics a la UE. En 2016 al voltant del 6% de la superfície de poma (30.000 hectàrees) es van destinar a poma orgànica i un altre 3%, (15.000 tones), es trobaven en fase de conversió. Itàlia és el principal productor de poma ecològica a la UE amb 100.000 tones. Els rendiments se situen en 31 tones per hectàrea, el que correspon al 70% de la productivitat aconseguida pel cultiu tradicional.

La superfície de producció ecològica de préssec i nectarina a la UE el 2016 ascendia a 3.000 hectàrees el 0,6% del total, estant en període de conversió altres 1.800 hectàrees. Itàlia és el país amb major producció ecològica amb 1.500 hectàrees, seguida d’Espanya amb 550 hectàrees i França amb 500 hectàrees. Entre 2012 i 2016 la superfície créixer a Espanya un 26% i a França un 41%. Amb una producció de prop de 4.000 tones, Espanya guanya una productivitat de 14 tones per hectàrea, el que suposa el 74% de la productivitat aconseguida pel cultiu tradicional.

La Comissió preveu un creixement de la producció de cultiu ecològic de poma i de préssec i nectarina a causa de la major demanda.

Les prediccions i perspectives destacades en l’Informe s’han discutit en la Conferència Agrícola Anual de la UE, que va tenir lloc a Brussel·les el 6 al 7 de desembre de 2018, en què va participar FEPEX. Font: Fepex

Anuncis

Els efectes del Brexit a l’agroalimentació

Nota elaborada per Jesús Domingo a partir d’un text de Juan Javier Ríos / Eefeagro

Amb o sense acord de retirada: Els efectes del Brexit a l’agroalimentació

Parlar de la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea (UE) amb o sense acord de retirada és com referir-se a un aterratge suau o a un forçós, i els sectors agroalimentari i pesquer espanyol es preparen per a tots dos escenaris, molt diferents en temps, formes i repercussions.

El Govern acaba d’habilitar un espai al seu web amb informació per facilitar la preparació de ciutadans i empreses davant del “Brexit”.

Un procés de divorci que aquests dies està vivint unes jornades clau, ja que la Cambra dels Comuns britànica ha votat el rebuig a l’acord negociat entre Londres i Brussel·les, una decisió crucial per conèixer si hi haurà “Brexit” amb separació amistosa o sense.

A partir de les dades aportades per l’Executiu, aquestes serien algunes de les claus de com pot afectar aquesta situació als interessos agroalimentaris espanyols.

Agricultura i Alimentació

 1. S’establiran aranzels per als productes procedents del Regne Unit o per als que s’exporten a aquest destí?

Amb Acord de Retirada

No s’establiran fins que finalitzi el període transitori, i dependrien dels acords específics que s’aconseguissin entre les parts en aquest temps.

Sense Acord de Retirada

En passar a ser el Regne Unit un tercer país, s’aplicarà l’aranzel duaner comú en funció del producte que correspongui.

2. Estaran protegits els noms dels aliments espanyols amb Denominació d’Origen Protegida o IGP que entrin al Regne Unit?

Amb Acord

Les DOP i IGP registrades abans del final del període transitori gaudiran almenys del mateix nivell de protecció que els atorga l’actual normativa vigent.

Sense Acord

El Regne Unit ha d’establir, segons consideri i estigui obligat pels acords internacionals, el sistema de protecció de les indicacions geogràfiques estrangeres al seu territori.

3. Com va a afectar el “Brexit” als ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) a Espanya?

Amb Acord

Regne Unit haurà de complir amb totes les seves obligacions financeres derivades del Marc Plurianual 2014-2020 (ajuts del primer pilar fins al 2020 i els programes de desenvolupament rural pagats fins 2023). Per tant, no ha d’afectar en res als ajuts a Espanya en aquest període. A partir d’aquí, els ajuts dependran del que s’acordi entre els 27 Estats Membre per al futur marc 2021-2027.

Sense Acord

Les institucions europees i nacionals afrontaran aquest tema i les seves conseqüències i prendran les decisions oportunes per preservar al màxim els interessos dels destinataris de les polítiques comunes, i especialment de la PAC, segons el Govern.

Els costos de producció dels agricultors

Per Jesús Domingo

Els costos de producció dels agricultors s’han duplicat en els últims 20 anys

Era la Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders qui denunciava que els denominats costos intermedis del sector agrari s’han disparat, arribant a duplicar-se en els últims 20 anys.

L’Organització, després de realitzar una anàlisi sobre l’Evolució de Macromagnituds Agràries de la Subdirecció General d’Anàlisi, Coordinació i Estadística, posava en evidència que els costos intermedis han augmentat en els últims 20 anys passant dels 11.018.000 fins als 23.199.000 d ‘€ en 2018.

D’altra banda, el valor de la producció final agrària ha mantingut augments anuals a un ritme del 2,2%, mentre que el dels costos ho han fet a un ritme superior al 5%, fins passant de representar el 1/3 del valor de la producció a més de la meitat, llastrant l’activitat agrícola i ramadera, impedint la rendibilitat a moltes explotacions.

Les llavors i plançons, fertilitzants, fitosanitaris, pinsos i despeses veterinàries, juntament amb l’energia i lubricants són els capítols més importants de despeses i l’organització denunciava, en acabar l’any 2018, la manca de transparència en la formació de molts d’aquests preus .

En aquest sentit, un exemple clar és el gasoil. Si bé el preu del petroli OPEP en euros / barril, ha baixat a l’entorn de 22 punts, dels 67,86 € / barril, el 23 d’octubre, fins als 52,6 € / barril del 12 de desembre passat. No obstant això, el preu mitjà del gasoil b, ho ha fet només en uns 11,4 punts; des dels 0,967 € / litre el 23 d’octubre als 0,863 € / litre del 12 de desembre.

“No és admissible que la liberalització de determinats mercats com el de l’electricitat o el dels combustibles hagi acabat en que cada vegada ens costin més als consumidors”, afirmen des d’Unió d’Unions. “Vam pagar l’electricitat a un dels preus més cars d’Europa i les pujades que s’apliquen al gasoil són molt superiors al que correspondria pels preus del petroli”, afegeixen.

L’esmentada Organització demanava al Govern que faci una auditoria als sectors energètics i que estableixi mesures correctores. Igualment demanava una fiscalitat al mínim possible per al gasoil agrícola usat pels professionals, un règim que faciliti als agricultors i ramaders muntar instal·lacions de generació d’energies renovables per autoconsum així com un contracte d’accés elèctric específic per a regadiu adaptat al consum estacional, que eviti el impost revolucionari de l’anomenada Quota Potència.

D’altra banda, l’organització agrària insistia en una major dotació als plans RENOVE de maquinària, evitant el que ha succeït en 2018, el pressupost anava destinat només a equips de purins, i una racionalització de les ITV per evitar pràctiques enganyoses o incorrectes de els fabricants i concessionaris de maquinària i equips agrícoles.

Finalment, criticava que, de no posar solució a l’augment constant dels costos de producció, molts agricultors i ramaders es veuran obligats a abandonar la seva activitat, com ja està passant en el boví i oví de llet, tot i que el Ministeri afirmi que la renda agrària ha augmentat. “Les dades publicades any rere any, estan distorsionats. Aquesta renda no és la dels agricultors, en no tenir en compte la veritable renda dels agricultors”, assenyalaven des d’Unió d’Unions.

Jornada 18 de febrer: Bioeconomía una oportunitat empresarial

PER INSCRIPCIONS I PROGRAMA CLIQUEU AQUÍ

Bioeconomia és el nom modern de quelcom que ja existeix des que hi ha agricultura. De l’agricultura i els boscos no només n’obtenim aliments, sinó també fusta, combustibles, suro, materials tèxtils, llana, cuiro, etc., etc.

Avui aquest concepte guanya actualitat i rellevància atesa la necessària orientació del sistema econòmic vers un desenvolupament sostenible, la qual cosa requereix basar l’economia en productes  renovables. I, sens dubte, la gran fàbrica de productes renovables es el sector agroforestal.

Alhora, el concepte també guanya especificitat i robustesa, la tecnologia ens permet pensar en una dimensió diferent, en unes potencialitats incrementades de la producció biològica. La biotecnologia, les tecnologies digitals, la nanotecnologia, , etc. ens permeten albirar un ventall immens de noves oportunitats.

Les Comissions d’Economia i Sostenibilitat i d’Economia Agroalimentària del Col.legi d’Economistes de Catalunya han organitzat un cicle de Jornades per aprofondir en la bioeconomia des de diferents angles. Les diferents Jornades estan programades així:

La primera sessió està ja concretada, les altres tres estan en procés de preparació.

1.- Bioeconomía- Una Oportunitat Empresarial (18 de febrer 2019, horari: 18:0h- 20:30 h)

Aquesta primera sessió, que  forma part d´un cicle, ens permetrà fer una introducció al món de la Bioeconomía. 

Les orientacions vers un desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic ens exigeixen una nova mirada vers els recursos renovables. En aquest sentit la bioeconomía és la gran fàbrica de productes renovables i com a tal, des d’un punt de vista empresarial, és una font de noves oportunitats i generadora de nova ocupació. Nous productes, vells productes amb noves utilitats, noves tecnologies per a la transformació dels productes biològics, noves solucions, seran tema del nostre debat 

Els temes que aborda la Bioeconomía son d’àmbit global, però les seves aplicacions són locals. A la sessió coneixerem des de les tendències globals a la realitat empresarial més propera

Ponències:

  • Bioeconomía: De què parlem? Roberto García Torrente – Director de Negoci Agroalimentari de Cajamar
  • Estratègia Europea sobre la Bioeconomía. Francesc Gambús– Diputat al Parlament Europeu
  • La Bioeconomía com a repte empresarial. Alba Cabañas– Directora Àrea Tècnica- Foment del Treball Nacional.

2.- Bioeconomia de les Infraestructures Verdes (27 de maig 2019)

3.- Bioeconomía i innovació (octubre 2019)

4.- La bioenergia dins del cicle de l’economia circular (febrer 2020)

Perdre el sòl fertil: el pitjor negoci del planeta

Descripción: Resultado de imagen de perdida del suelo fertil

Per Jordi Farrús

La terra està perdent una de les seves riqueses més grans: les terres fèrtils

La degradació del sòl provoca cada any unes pèrdues equivalents a un 10% del producte brut anual mundial, com a conseqüència de la pèrdua de biodiversitat biológica i dels serveis que ofereixen els ecosistemes naturals (per exemple l’aigua potable i els productes agrícolas)

Aquestes són algunes de les conclusions de l’infome aprovat pel plenari dela Plataforma Intergovernamental Científic sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (Ipbes per les sigles en anglès), un organisme independent creat al 2012 i amb seu a Bonn (Alemania), que tè la participació de 129 estats i el suport de l’ONU

La gestió no sostenible de les terres de cultiu i de pasturatge, aixi com l’ocupació incontrolada d’espais de gran riquesa natural són els factors més importants del fenomen global de la degradació del sòl que es registra al nostre planeta

El procés de pérdua de sòls posa en perill l’alimentació i l’accés al’aigua potable de dues cinquenes parts de la población mundial, i arriba a nivells crítics a moltes parts del món

El profesor R. Scholes va afirmar: ‘’amb impactes negatius sobre el benestar d’almenys 3.200 milions de persones, la degradació de la superficie terrestre de la Terra a través de les activitats del home, está empenyent el planeta cap a la sisena extinció masiva d’especies’’

La degradació del sòl es manifesta de moltes maneres: abandonament de terres, disminució de poblacions d’especies silvestres, pèrdua de sòl, prats i aigua dolça, aixi com la desforestació

Causes del problema ambiental:

  • Tala d’abres i deforestació: s’elimina la coberta vegetal
  • Sobrepastura: es deixa el sòl sense protecció
  • Activitat industrial
  • Sobreexplotació del recursos hídrics
  • Activitats agricoles intensives i amb abus de fertilitzans, pesticides i insecticides

Conseqüències:

  • Disminució de la capacitat d’absorció de l’aigua
  • Erosió
  • Pèrdua de materia orgánica
  • Salinització
  • Desaparició de les reserves d’humitat
  • Contaminació difusa o puntual del sòl
  • Pèrdua de la biodiversitat animal i vegetal

Científics internacionals afirman que els factors subjacents que impulsen la degradació del sòl són els estils de vida d’alt consum en les economies més desenvolupades combinats amb l’augment del consum en el mercat de les economies emergents

Què podem fer nosaltres de manera individual ¿

  • No tirar res que pugui provocar incendis
  • No pasturar intensivament per un mateix lloc
  • No contaminar el sòl amb productes quimics

A Europa i l’Asia central s’ha estès l’abandonament dels sistemes tradicionals d’us de la terra, així com la pèrdua de les practiques i coneixement de la población local vinculada a la terra. Els subsisdis basats en la producció, que impulsen el creixement en els sectors de l’extracció massiva de recursos naturals tendeixen a agreujar qúestions conflictives sobre l’ús de la terra, sovint afectant el territori disponible per als usuaris tradicionals

Les pèrdues econòmiques provocades per la degradació del sòl són enormes. Les prediccions apunten que l’any 2050 la combinació de la degradació del sòl i el canvi climàtic reduirà els rendiments globals dels cultius un 10% com a mitjana i fins a un 50% en algunes regions

La major part de la degradació es produirà a Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica subsahariana i Asia; les àrees que tenen la quantitat més gran  de terra adequada per a l’agricultura

En poc més de tres décades, cap a l’any 2050, aproximadament 4.000 milions de persones viuran en zones àrides

FIAB demana al Congrés que s’impedeixi la venda a pèrdues

Per Jesús Domingo

La Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) considera imprescindible adoptar mesures que promoguin la competitivitat i l’eficiència del sector i que millorin el funcionament de la cadena, així ho va destacar el seu director general, Mauricio García de Quevedo, en una compareixença davant la Comissió d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Congrés dels Diputats.

Des FIAB s’ha valorat molt positivament la Llei de la Cadena Alimentària, que ha aconseguit millorar el funcionament i la vertebració de la cadena, augmentant l’eficàcia i competitivitat del sector agroalimentari espanyol i reduint el desequilibri en les relacions comercials entre els diferents operadors de la cadena de valor, tot i que s’ha sol·licitat la modificació d’alguns articles de la Llei per, entre d’altres, atorgar legitimació activa a l’AICA, que pugui actuar jurídicament i fer públiques les sancions que imposi.

El director general de FIAB ha recordat que la venda a pèrdues és una acció clara de competència deslleial i confusió al consumidor, que perjudica seriosament a la producció, a la indústria i a la generació d’ocupació, sense un benefici per al consumidor. “No volem una legislació proteccionista, però sí assegurar la seva rendibilitat i la competitivitat de tota la cadena alimentària a través de pràctiques honestes i lleials. Per això considerem necessari modificar la legislació per incrementar les sancions i evitar l’ús d’aquesta pràctica”, ha assegurat Maurici García de Quevedo.

Durant la compareixença, també s’ha referit a la defensa de la Unitat de Mercat i ha destacat la “importància d’evitar iniciatives legislatives d’algunes comunitats autònomes que trenquen aquesta unitat, així com altres desenvolupades per estats membres de la UE, on es dirigeixen el 70% de les exportacions agroalimentàries espanyoles “.

A més, el director general de FIAB ha ressaltat dos reptes importants per a la competitivitat del sector a l’àrea internacional com el Brexit i la política aranzelària dels EUA cap a productes com l’oliva de taula, que, al seu parer, posa en perill tota la filosofia de la PAC. “Hem de ser contundents amb els dos països per no veure alterat el nostre nivell de competitivitat global”, ha assegurat.

En la seva intervenció, Mauricio García de Quevedo ha recordat també el compromís de la indústria de l’alimentació amb el foment d’una dieta variada i equilibrada, impulsant iniciatives com l’Estratègia NAOS i el Pla de Col·laboració per a la Millora de la Composició dels Aliments i Begudes (2017-2020).

El director general de FIAB ha recordat que tot i que Espanya és el país més longeu del món amb una esperança mitjana de vida de 82,5 anys només superat per Japó, el nostre s’ha convertit en un dels països més sedentaris de la UE.”No hi ha res més rendible per a un país que invertir en educació i en salut. Educar a la població des d’edats primerenques en el coneixement dels aliments, en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables i en la pràctica d’exercici físic regular suposa aportar a les persones eines que els ajudaran a mantenir-se sanes “.

Així mateix, ha fet una crida per implicar tots els grups parlamentaris en la lluita contra la desinformació i els falsos mites sobre l’alimentació. “Els rumors i els atacs injustificats al sector produeixen una alarma social injustificada i desprestigien un sector estratègic que dóna feina a més de mig milió de persones”.

La importància del foment de la innovació, impulsant la col·laboració publico privada i la digitalització de la indústria; polítiques de promoció agroalimentària que fomentin els nostres productes en mercats alternatius als tradicionals; mesures que garanteixin el mateix tractament pel que fa a qualitat, seguretat i higiene als productes europeus i als importats de tercers països; i fórmules que donin suport a la dinamització i el dimensionament deles empreses del sector han estat altres de les sol·licituds realitzades pel director general de FIAB, Mauricio García de Quevedo, durant la seva compareixença.

La carn de porc es troba entre el menjar sa

Per Jesús Domingo

El passat dia 27 de novembre llegia “Gairebé el 50% del greix del llom de porc de capa blanca és monoinsaturat, igual que el greix de l’oli d’oliva”

He de reconèixer que com a professor de ramaderia que he estat durant quaranta anys les notícies em plenen de satisfacció, vaig pensar, veus com teníem raó els que durant anys hem aguantat fortes crítiques per promoure la producció i el consum de porcs. “Gairebé el 50% del greix del llom de porc de capa blanca és monoinsaturat, igual que el greix de l’oli d’oliva”,segons algunes de les conclusions exposades al “Taller d’alimentació i el paper de la carn de porc de capa blanca”. Taller organitzat per la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc) i impartit per la dietista – nutricionista Carlota Martínez per als alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària del Centre d’Ensenyament Tres Oliveres de Madrid.

 Durant el taller, Martínez ha destacat que la carn de porc de capa blanca és una important font de vitamines i minerals com el seleni, el zinc, el ferro i el fòsfor que ajuden al normal funcionament de les tiroides, el transport d’oxigen i el bon manteniment dels ossos entre d’altres.

A més, va explicar a tots els alumnes el paper de la carn de porc com a aliment dins de la dieta mediterrània, alhora que recalcava la importància deportar una alimentació equilibrada i variada, en la qual s’incloguin tots els grups d’aliments en les quantitats recomanades per a cada un d’ells.

L’experta dietista-nutricionista ha subratllat que la carn de porc de capablanca és un aliment que ajuda a reduir el cansament, la fatiga i al bon funcionament del metabolisme.

En aquest sentit, ha dit que, al costat d’un estil de vida saludable en el qual es faci exercici, es dormi bé i es begui molta aigua, és important fer al menys 5 àpats al dia en què s’incloguin fruites, verdures, aliments amb proteïnes, cereals integrals i tubercles.

Després de l’explicació, els alumnes de 5è i 6è han passat a la pràctica i han elaborat ells mateixos unes tapes saludables amb motiu nadalenc per incloure com a entrant en les properes dates festives.

Amb aquest taller Interporc ha volgut transmetre als alumnes la importància de dur uns hàbits de vida saludable i que menjar sa també és divertit, fàcil i ric. Recordem que la carn de porc es troba entre el menjar sa.