Alianza agroalimentaria

Por Ramon Francàs

La industria de alimentación y bebidas de Catalunya acaba de crear una plataforma de asociaciones que quiere vertebrar, unir esfuerzos y fortalecer el sector. Las asociaciones de la industria agroalimentaria en Catalunya lo harán a través de Food Futur, un nuevo espacio de encuentro y de estrategia compartida para “dar respuesta conjunta a las necesidades, oportunidades y mejora del posicionamiento del sector, en los ámbitos local e internacional”. Recuerdan que “este el primer sector de la economía catalana, con arraigo en todo el territorio e impacto en el conjunto de la sociedad”.

De hecho, la industria agroalimentaria ocupa el primer lugar en generación de riqueza en Catalunya. Cerca de 4.000 empresas del sector generan un valor anual de unos 28.000 millones de euros, y ocupan directamente a más de 80.000 personas. Los miembros fundadores son la Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), la Associació Empresarial Càrnica (Anafric), la Associació Vinícola Catalana (AVC); el Clúster Gourmet y la Federació Empresarial de Carns i Indústries Cárniques (Fecic).

El presidente de la patronal de los vinos catalanes, Valentí Roqueta, afirma que el nuevo lobby quiere trasladar las inquietudes del sector al nuevo Govern de la Generalitat e incidir en cuestiones legislativas. Roqueta querría que se visibilizara mejor “la fuerza del sector” y que “la población se sintiera más orgullosa de los productos catalanes, desde los vinos a las ostras del Delta.” Eso, afirma, “revertiría en más riqueza para los agricultores, pescadores, ganaderos y para el país”.

Desde la nueva entidad se afirma que “la sociedad tiene por delante retos muy importantes, y la industria agroalimentaria catalana quiere ser un activo más, partícipe en cómo afrontar y superar estos retos, con la visión de seguir siendo un sector referente, proveedor de alimentos de la máxima calidad y seguridad, comprometido con la sostenibilidad y generador de riqueza en el conjunto del territorio”. Consideran que la alimentación es un elemento esencial para toda la población, que da respuesta a una necesidad básica y es al mismo tiempo generadora de placer y forma parte del patrimonio cultural de cada sociedad.

En Catalunya este patrimonio, recuerdan, “combina una tradición milenaria, fundamentada en la dieta mediterránea, con el reconocimiento y proyección internacional de una alimentación y gastronomía de alta calidad”. En este sentido se añade que los consumidores exigen y valoran cada vez más esta calidad, asociada a una información veraz y transparente que les genere confianza. Por eso Food Futur afirma que tiene como prioridad “velar para que esta información sea elaborada con rigor y llegue a los consumidores y al conjunto de la ciudadanía”. Las 4.000 empresas del sector generan 28.000 millones al año y dan trabajo directo a más de 80.000 personas

Ley del cambio climático y transición energética

El pasado viernes 21 mayo de 2021 se publicó en el Boletín Oficial del Estado (BOE) la Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética, de la que les destacamos lo siguiente:

  • Esta ley tiene por objeto asegurar el cumplimiento, por parte de España, de los objetivos del Acuerdo de París, adoptado el 12 de diciembre de 2015, firmado por España el 22 de abril de 2016 y publicado en el «Boletín Oficial del Estado» el 2 de febrero de 2017; facilitar la descarbonización de la economía española, su transición a un modelo circular, de modo que se garantice el uso racional y solidario de los recursos; y promover la adaptación a los impactos del cambio climático y la implantación de un modelo de desarrollo sostenible que genere empleo decente y contribuya a la reducción de las desigualdades.

·         Se establecen los siguientes objetivos mínimos nacionales para el año 2030 al objeto de dar cumplimiento a los compromisos internacionalmente asumidos y sin perjuicio de las competencias autonómicas:

a)       Reducir en el año 2030 las emisiones de gases de efecto invernadero del conjunto de la economía española en, al menos, un 23% respecto del año 1990.

b)      Alcanzar en el año 2030 una penetración de energías de origen renovable en el consumo de energía final de, al menos, un 42%.

c)       Alcanzar en el año 2030 un sistema eléctrico con, al menos, un 74% de generación a partir de energías de origen renovables.

d)      Mejorar la eficiencia energética disminuyendo el consumo de energía primaria en, al menos, un 39,5%, con respecto a la línea de base conforme a normativa comunitaria.

  • Antes de 2050 y en todo caso, en el más corto plazo posible, España deberá alcanzar la neutralidad climática, con el objeto de dar cumplimiento a los compromisos internacionalmente asumidos, y sin perjuicio de las competencias autonómicas, y el sistema eléctrico deberá estar basado, exclusivamente, en fuentes de generación de origen renovable

Campanya per rebatre les “fake news”

Per Jesús Domingo

“Tot el sector ramader llança una campanya per rebatre les” fake news “sobre les seves produccions aportant evidències sòlides” titulava Agroinformación la següent nota.

El sector ramader espanyol ha llançat la campanya #RealidadGanadera a través d’un portal web per rebatre el que consideren les “mentida news sense fonament científic” que afecten les seves produccions, segons el portaveu de l’acció, José Fríguls.

El web, ja activa, se centra en cinc grans temàtiques sobre la “importància de la ramaderia”, el benestar animal, la sanitat animal, el medi ambient i el medi rural així com una secció dedicada a articles d’opinió, notícies i diferent material audiovisual.

En una trobada telemàtic per presentar-la, Fríguls ha assenyalat que és “el moment de manifestar amb veu alta” que el sector ramader espanyol “està unit des de l’origen a al final”, seguint amb aquesta iniciativa a l’europea “MeattheFacts”.

L’objectiu, ha reiterat, és “contrarestar totes les fake news i la demonització cap al nostre sector” per part de moviments que tenen “motius interessats”.

Amb aquesta campanya, s’informa “amb rigor científic” sobre “com és el sector, com treballa i, sobretot, l’aportació que fa a el bé comú i a el bé social de país”. L’aspecte mediambiental també protagonitza aquesta acció ja que, segons ha indicat, els ramaders són «els millors vigilants» del medi natural.

La trobada ha comptat amb la participació de les associacions de productors de boví de carn (Asoprovac), porcí blanc (Anprogapor), avícola de posta (ASEPRHU) i Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya els representants han coincidit a assenyalar que darrere dels ” atacs “als productes ramaders hi ha” normalment “interessos d’empreses amb negoci en l’alimentació o” filosòfics o ideològics sense fonament científic “.

En aquest sentit, la directora de ASEPRHU, Mar Fernández, ha distingit entre els moviments “tremendament radicals i perillosos” que “no busquen el benestar animal sinó la desaparició de la ramaderia” amb els que és “difícil” posar-se d’acord d’aquells altres que busquen un “interès legítim” per millorar el benestar animal amb el que sí és possible el diàleg.

D’altra banda, ha destacat l’avanç “constant” en benestar animal desenvolupat a la Unió Europea i el fet que els ramaders siguin “els primers interessats” en que els seus animals gaudeixin d’aquest benestar.

“És una realitat inqüestionable però queda tapada moltes vegades després de grans titulars i notícies o campanyes sensacionalistes o les fake news en contra de la ramaderia”, ha lamentat.

Ha considerat que “les notícies en positiu i la realitat del dia a dia no generen titulars” però “hem d’ensenyar als consumidors el que fem”.

Per la seva banda, el director de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Agustín Ferrer, ha subratllat el desconeixement que té el món urbà de la realitat ramadera però ha dit que d’això també és responsable el propi sector primari perquè “no ha comunicat prou “.

En comptes de comunicar, la ramaderia s’ha dedicat a “treballar i produir, creient que no calia dir res de la carn a l’ésser un aliment bàsic” de manera que hi ha “un desconeixement que cal corregir”.

Herrero assenyalava també que veu necessària aquesta comunicació per transmetre que la ramaderia europea s’até a una “estricta” norma en benestar animal, l ‘ “única” de el món, de manera que “ho fem millor que en cap altra part”.

Els ciutadans més han de saber que aquest sector “genera més de mig milió de llocs de treball a les zones rurals”.

El director de Anprogapor, Miguel Ángel Figuera, apuntava que informar sobre la “realitat” ramadera és “difícil d’afrontar” perquè “constantment” es generen “molts falsos mites” sobre la carn.

Per això, esperen que aquesta campanya serveixi per “aportar veritat” i recórrer a la “base científica i el coneixement que desmunti aquests mites”.

“Necessitem que el consumidor s’acosti a conèixer el nostre dia a dia” i creu que aquesta web respon a aquesta finalitat. Ha informat a més que el portal s’anirà actualitzant amb “totes les novetats o estudis” que vagin publicant-se al respecte.

La gerent d’Asoprovac, Matilde Moro, criticava que la informació que es presenta “molt sovint” a les xarxes socials i en els mitjans de comunicació en contra de la ramaderia “no és real”.

El sector està “cansat i preocupat de veure” com s’aporta informació “que no s’ajusta a la realitat”, han incidit.

L’èxit d’aquesta acció dependrà que els productors “siguin capaços de sortir als mitjans a comptar i ensenyar les seves granges, el seu mitjà de vida i com realment tenen cura dels animals, de l’entorn i de l’entorn rural”.

Per Moro, és “important estar” també a les xarxes socials perquè els joves “viuen d’això” i la ramaderia “no estava molt present” en aquest canal per “tenir veu” davant aquest públic.

Farts de pagar plats que no han trencat

Per Jesús Domingo

Llegia el passat dia 1 de desembre que l’organització “Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders lamenta la prolongació de veto de la Federació Russa a les importacions agroalimentàries europees fins a finals de 2021 recentment aprovada i que el sector agrari continuï pagant els plats trencats per temes aliens . L’organització recorda que aquest veto va entrar en vigor en resposta a les sancions que la Unió Europea (UE) va interposar en el seu dia a Rússia pel conflicte amb Ucraïna i l’annexió de Crimea”.

És per això que l’organització estima que, a causa d’aquest conflicte iniciat el 2014, s’ha produït una caiguda de el valor de les exportacions espanyoles a Rússia propera als 1.650 milions d’euros per al sector agroalimentari.

En aquest sentit, els sectors més afectats pel tancament de fronteres haurien estat els productes carnis i les fruites i hortalisses, que haurien deixat d’exportar 850 i 770 milions d’euros respectivament, la qual cosa implicaria unes caigudes de l’97% i de l’53% de l’ valor de les exportacions en el període 2014-2020 respecte a al període 2008-2013.

L’organització recorda que Espanya, en els anys anteriors a el conflicte, se situava com el sisè màxim exportador a la Federació russa en termes agroalimentaris.

L’Organització Unió d’Unions considera que serà difícil recuperar aquesta posició, ja que, en aquest període, Rússia està invertint en millorar la seva capacitat productiva, destinant esforços a augmentar, per exemple, la superfície d’hivernacles per hortalisses (especialment per a tomàquet i cogombre ) explorant al seu torn els mercats mundials.

“Ens temem que si, en algun moment, el veto rus desapareix serà difícil recuperar les mateixes quotes de mercat”, opinen des de la mateixa organització “però la UE i Espanya han de seguir pressionant per acabar el bloqueig”, comenten des de l’organització. Unió d’Unions considera que el tancament de mercats de sortida, amb el veto rus o els aranzels Trump, i les importacions de productes de tercers països amb dúmping estructural, estan causant estralls a productes clau com les fruites i hortalisses, la carn, l’oli d’oliva, el vi, els formatges o els cítrics.

L’organització recorda, a més, que són els agricultors i ramaders espanyols els que més pateixen aquestes crisis. Les ajudes europees al veto rus no van ser per a ells i van arribar, tarda, escasses i ni tan sols van cobrir a tots els sectors afectats “i si a la fi s’ha seguit exportant a altres mercats ha estat en bona part a causa dels baixos preus en origen” .

És per això que es reclama fermesa per part de la Unió Europea davant aquest tipus d’atacs frontals a un dels sectors estratègics de la UE i demana a Govern espanyol que pressioni les institucions europees per buscar solucions diplomàtiques per al cap del conflicte. “Els agricultors estem farts d’acabar pagant plats en els quals ni mengem, ni hem trencat”.

IV Jornada sobre bioeconomia: bioenergia (videos i ponències)

VIDEO DE LA JORNADA

Ponències:

Bioenergia a Catalunya

Sra. Laia Sarquella, Enginyera química, ICAEN

Biogas, un gas renovable

Sr. Xavier Flotats, Doctor Enginyer Industrial. Membre d’honor de l’Associació Espanyola de Biogas (AEBIG)

Agrocarburants, una opció controvertida

Sr. Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els gasos renovables en la transició energètica

Sr. Angel Fernández, vocal de la Junta Directiva del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya – CEEC

Més de 100 casos de PPA en senglars

Per Jesús Domingo

El nombre de casos de senglars afectats per la Pesta Porcina Africana (PPA) a Alemanya, a l’acabar el mes d’octubre, ha depassat la frontera dels 100, després de l’última confirmació del Institut Friedrich Loeffler (FLI) de 9 nous casos. Per tant, en els 48 dies transcorreguts des del primer brot de PPA, són ja 103 els casos confirmats. Afortunadament, tots ells es troben en les zones de restricció existents al Land de Brandenburg.

Recordo que fins ara, la PPA s’ha contingut, amb èxit, en un àrea limitada prop de la frontera amb Polònia. Les autoritats alemanyes encara consideren que és massa aviat per cantar victòria. Brandenburg continuarà implementant totes les mesures necessàries de control i detecció primerenca.

Paral·lelament a la construcció de les tanques permanents i la recerca de la caça caiguda, el govern està elaborant un pla mestre amb mesures per eradicar la malaltia animal, que és una obligació continguda en la normativa comunitària i que ha de ser presentat a Brussel·les en els 90 dies posteriors a el primer cas confirmat de PPA en senglars. L’anomenat pla d’eradicació ha de contenir les mesures a llarg termini per eradicar la malaltia animal en l’àrea designada de perill i en la d’amortiment contigua.

La tanca de l’anomenada Zona Blanca i la construcció de tanques permanents al llarg de l’Oder i Neisse estan avançant a bon ritme. La zona blanca és una franja d’ aproximadament cinc quilòmetres d’ample que tanca l’àrea central, com un semicercle, als districtes de Oder-Spree (ELS) i Spree-Neisse (SPN). Aquesta zona està assegurada amb dues files sòlides de tanques, una tanca externa i una altra interna. A més, no compta amb població de senglars. L’objectiu és prevenir la propagació de la pesta porcina africana cap a l’interior.

Sector agrari UE, tot i la incertesa del Covid-19

Per Jesús Domingo

El passat 15 d’octubre llegia una nota titulada: “La Comissió Europea (CE) veu positiva la situació general de el sector agroalimentari tot i la incertesa de l’Covid-19”

Segons la citada nota, les perspectives a curt termini s’enfronten a el desafiament de tenir en compte les conseqüències de la crisi de l’Covid-19, on persisteixen moltes incerteses. No obstant això, en comparació amb altres sectors, s’espera que l’impacte de la crisi en el sector agroalimentari continuï sent limitat.

La CE veu positiva la situació general de el sector agroalimentari tot i la incertesa de l’Covid-19

Els patrons emergents semblen reforçar principalment les tendències existents, com un augment en la demanda d’aliments locals, cadenes de subministrament curtes i vendes d’aliments en línia.

En aquest context, segons la mateixa Comissió Europea, la situació a 2020 segueix sent relativament positiva, amb la recuperació dels preus dels lactis i de la carn; l’augment de la recollida de llet continua sent forta; la balança comercial positiva de la carn està augmentant; s’estima que augmentarà la producció de cultius de llavors oleaginoses i proteaginoses; les exportacions d’oli d’oliva de la Unió Europea (UE) arribaran a un nou nivell rècord.

Les excepcions notables són els cereals (en particular el blat) i el sucre, que ha patit condicions meteorològiques o fitosanitàries adverses, a més de l’anunci de la pujada d’impostos a les begudes ensucrades.

L’últim informe de “Perspectives a curt termini per als mercats agrícoles de la UE”, publicat recentment per la Comissió Europea, presenta una descripció més detallada de les últimes tendències i noves perspectives per a cada sector agroalimentari.

Analitzem per sectors:

Cultius herbacis

En la campanya 2020/21, a causa de les condicions seques durant l’estiu que van influir negativament en el desenvolupament de les plantes, s’espera que la producció total de cereals de la UE arribi 274.300.000 de tones, un 7% menys que en 2019/20.

La producció de blat tou s’estima en 115,5 Mt en la campanya actual, amb una superfície que arriba al seu nivell més baix en 13 anys. Pel que fa a la dacsa, la CE espera que la producció disminueixi i abast 63,1 Mt, un 10% menys que l’any passat. Aquesta disminució es deu principalment als menors rendiments productius a la Unió Europea.

En llavors oleaginoses i proteaginoses, Brussel·les vaticina, en les primeres, que la producció comunitària abast 28,4 Mt, amb un lleuger augment de l’1% en comparació amb l’anterior campanya 2019/20.

Aquest augment està recolzat per la producció de colza, que podria arribar 15,8 Mt, un 3% més en relació a l’any passat, però que encara és baixa en termes històrics (-15% sobre la mitjana dels darrers 5 anys).

Per la seva banda, la producció de cultiu proteaginosos hauria d’augmentar significativament, fins als 4,5 Mt per 2020/21, un 10% més respecte a 2019/20. També s’espera el seu consum creixi un 5%, gràcies a un major ús en pinsos i a l’augment de la demanda d’aliments.

Sucre

La producció de sucre de la UE + Regne Unit s’estima en 17,4 Mt per 2019/20, una mica menys que l’any passat. Amb una menor producció, però també amb una menor demanda mundial i una caiguda dels preus mundials, les exportacions es van mantenir baixes, amb prou feines 0,8 Mt en l’última campanya.

Per a la campanya 2020/21, Brussel·les espera que la producció comunitària (exclòs Regne Unit) disminueixi encara més, des 16,2-15,9 Mt. No obstant això, el consum podria recuperar-se, després de la caiguda durant les mesures de confinament de Covid-19.

Cultius especialitzats

La Comissió Europea espera que les exportacions d’oli d’oliva en la recentment acabada campanya 2019/20 abast nous rècords, amb al voltant de 820.000 tones. A la UE, un augment de la producció a Itàlia i Grècia, així com una collita rècord a Portugal, acompanyada de fortes vendes al detall durant el tancament, haurien recolzar un creixement del consum d’aquest greix vegetal en un 3% també.

Aquests elements haurien de contribuir, segons la CE, a una reducció de les existències emmagatzemades d’oli d’oliva de l’17%.

A més, Brussel·les estima que la producció total d’oli d’oliva de la Unió Europea per a la nova campanya 2020/21 augmenti i superi els 2 milions de tones, un 17% més en comparació amb l’anterior 2019/20.

En l’ampli sector de fruites i hortalisses, la producció comunitària de pomes es preveu en 11,5 Mt en la campanya 2020/21, un 2% per sota de la mitjana de l’últim lustre.

El mercat d’aquesta fruita de llavor sembla estar ben equilibrat, segons la CE, amb les existències de 2019/20 gairebé liquidades.

El consum de pomes fresques a la UE es reduirà a 14,7 kg per càpita, una caiguda de el 8% en comparació amb 2019/20, quan el consum va assolir nivells rècord.

Per la seva banda, la producció de taronges de la UE s’estima que hagi estat d’una mica més de 6,2 Mt en l’anterior campanya 2019/20, un 5% inferior a un any abans.

El consum general està disminuint un 2% menys que l’any anterior, però, però, el de taronges fresques, en particular, està augmentant en detriment de les taronges processades. En l’actual 2020/21, es preveu que la producció augmenti i abast 6.550.000 de tones.

Llet i lactis

La recollida total de llet de la UE hauria de créixer un 1,4% l’any 2020, gràcies a un augment de la producció, d’unes condicions favorables de les pastures fins al juliol i d’un cost assequible dels pinsos.

Brussel·les espera que la cabanya de boví de llet disminueixi, principalment a causa de l’augment dels sacrificis en la segona meitat de l’any. En 2021, la producció de llet de la UE podria créixer un 0,8%, impulsada, d’una banda, pel creixement del rendiment productiu i, de l’altra, per una major reducció de la cabanya ramadera.

Després del brot de Covid-19, s’espera que les vendes directes segueixin creixent, amb una major demanda d’aliments locals i de les cadenes de subministrament curtes.

Els preus competitius de la llet desnatada en pols (LDP) i de la mantega van continuar donant suport a les exportacions comunitàries d’aquests productes.

Per als tres productes lactis més importants, l’exportació està creixent el 2020, assolint nivells particularment alts de LDP (850.000 t) i de mantega (320.000 t), el que dóna suport, al seu torn, el creixement de la producció.

El consum de formatge de la UE segueix veient-se afectat negativament pels tancaments de canal d’Hostaleria, Restauració i Càtering (Horeca), el que podria contribuir a un lleuger descens de l’0,2% el 2020.

Tot i això, s’espera que les exportacions de formatges de la UE creixin un 5%, amb una demanda global positiva, el que contribuirà, al seu torn, a augmentar un 0,7% la producció.

Nous paràmetres de la demanda al canal Horeca i en el comerç minorista haurien de contribuir a que el consum creixi un 0,5% el 2021. Aquest augment, combinat amb l’augment de les exportacions de la UE, hauria de conduir a un creixement de l’0 , 5% de la producció, segons Brussel·les.

Carns

La producció de carn de boví de la UE va disminuir per primera vegada un 2,4% a la primera meitat del 2020, a causa de les mesures de confinament de Covid-19 i de la menor demanda de canal Horeca.

La demanda s’ha anat recuperant alguna cosa a la UE, amb la reobertura dels restaurants i amb la recuperació del turisme, el que ha provocat una disminució general estimada de la producció de carn de boví de l’1,4%.

En el proper any 2021, s’estima una nova disminució de l’1,5%, a causa d’una reducció de la cabanya ramadera en alguns països de la UE. També es preveu que el consum de carn de res disminueixi en un 2,1%, fins a quedar en 10,4 kg per càpita el 2020.

Pel que fa a la carn de porcí, tot i que la producció es va reduir a la UE durant el primer semestre del l’any, els preus favorables, el retorn de la demanda dels consumidors i les recents inversions … van contribuir a l’augment de la producció en els últims mesos.

No obstant això, la recent aparició limitada de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Alemanya, que ha provocat la prohibició de les exportacions, afectarà el mercat alemany de la carn de porcí i, per tant, a la Unió Europea en el seu conjunt.

Al respecte, la CE preveu que la producció de carn de porcí disminueixi el 2020 i 2021, en un 0,5% i en un 1%, respectivament, i que el consum es contregui un 1,1%, fins a una mitjana de 32 , 8 kg per càpita en el present any.

Brussel·les espera que la producció d’aus de corral de la UE augmenti un 1% el 2020, recolzada per un canvi en la demanda d’altres carns a aus de corral durant el confinament per Covid-19. La reobertura del canal Horeca i la forta demanda a nivell minorista van contribuir encara més a aquest augment.

Així mateix, es preveu un moderat creixement de l’1% per 2021 de la producció, mentre que consum també hauria d’augmentar un 1,5% aquest any, fins als 23,7 kg per càpita.

Pel que fa a la carn d’oví i cabrum, la producció comunitària es va reduir significativament en el primer semestre del 2020, a causa de la menor demanda de canal Horeca i de el consum domèstic durant els períodes festius, així com per la forta escassetat de subministrament .

En general, la producció en 2020 i 2021 es reduirà en un 3% i un 2%, respectivament, amb ramats més petits, amb menys ovelles per ramat i amb una demanda interna estancada. El consum podria disminuir en un 4%, fins a 1,3 kg per càpita, durant aquest any.

El incongruent Parlament Europeu

Jesús Domingo

El Parlament Europeu (PE) ha dit “No a la llet de soja però si a l’hamburguesa vegetal”, i és que el Ple de Parlament Europeu va votar l’octubre passat dues esmenes sobre l’ús de denominacions pròpies dels productes lactis (una de les esmenes) i dels productes carnis (l’altra) en productes vegetals. Tot i que les esmenes eren similars, el vot del PE va ser diferent.

El Parlament està a favor de prohibir que es facin servir termes com “llet d’ametlla”, “llet de soja” o “formatge de tofu”, és a dir, recolza que les denominacions de llet i productes lactis només es puguin aplicar a productes ramaders ( esmena 171)

Per contra, en el mateix Ple va votar en contra de prohibir termes com “hamburguesa vegetal”, “salsitxa de quinoa”, “nugget vegà”, és a dir, que en el cas de denominacions càrnies, si veu amb bons ulls que es facin servir en productes a base de vegetals (esmena 165).

El resultat de la votació ha estat una sorpresa (tot i que ja hi havia rumors que alguns grups podrien canviar el seu vot) perquè abans de les eleccions europees, els membres de la Comissió d’Agricultura del PE van adoptar l’esmena 165 al Reglament 1308/2013 a la que es proposava que es prohibís utilitzar denominacions pròpies de carn, productes carnis i preparats de carn, per comercialitzar productes vegetarians i vegans.

Moltes organitzacions ramaderes i càrnies havien demanat al PE que donés suport a la esmena. Consideren que aquests productes vegetals s’aprofiten deliberadament de la notorietat i la tradició de les denominacions més reeixides de el sector carni, amb l’únic propòsit d’atreure l’atenció dels consumidors. A més, no hem d’oblidar, aquestes denominacions condueixen a confondre el consumidor, fins i tot, arriscant-se a induir a pensar que aquests productes són substituts vàlids de la carn en termes de gustos i valors nutricionals, quan la realitat és molt diferent, ja que són productes amb una composició i propietats nutritives molt diferents.

El COPA-COGECA defensa que als agricultors europeus els interessa tant produir proteïnes vegetals com animals i que no s’oposen a la producció de proteïnes vegetals per productes vegans. Això no obstant, opinen que les imitacions vegetals que tendeixen a copiar les denominacions i les característiques dels productes carnis i lactis haurien d’elaborar la seva pròpia estratègia. Estic totalment d’acord, seria bo conèixer qui està darrere i que pretenen sent incongruents.

Reclama conjuntament la fi dels aranzels addicionals

Per Jesús Domingo

Llegia un dia de la primera setmana d’octubre a ‘Agroinformación’: “El sector de el vi a Europa i EUA reclama conjuntament la fi dels aranzels addicionals”.

Segons informava, el Comitè Europeu d’Empreses de el Vi (CEEV), associació a la qual pertany la FEV, al costat d’altres 17 organitzacions més de EUA i la Unió Europea (UE) que representen el comerç minorista, la restauració, i a distribuïdors i productors de vi, begudes espirituoses i cervesa, han dirigit una carta a les autoritats nord-americanes i europees instant a apostar per la negociació i arribar a un acord que permeti eliminar els aranzels addicionals sobre aquests productes, el que generaria creixement i ocupació en ambdós costats de l’Atlàntic.

L’esmentada carta ha estat enviada concretament al Representant Comercial dels EUA, Robert I. Lighthizer, i a el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, i en ella s’incideix en el dany sever que estan patint aquests sectors a causa de els aranzels addicionals i es fa una crida a que EUA i la UE s’abstinguin d’imposar nous aranzels i suspenguin aquells en vigor mentre es duen a terme les negociacions.

Penso que és important recordar que la carta arriba després de les notícies aparegudes en alguns mitjans que indiquen que l’Organització Mundial de Comerç (OMC) podria publicar oficialment l’informe d’arbitratge de el cas Boeing pròximament, establint el import de les contramesures que, si cas, la UE podria imposar a EE.UU.; i que s’estudia que podria ascendir a 4.000 milions de dòlars.

A més del CEEV, per part de el sector europeu de el vi, la carta està recolzada de la banda dels EUA per les principals associacions de el sector vitivinícola.

Totes aquestes organitzacions han posat de manifest que una escalada d’aranzels en els sectors de el vi i begudes espirituoses només augmentaria el dany generat a una indústria que ja de per si està tenint un impacte molt negatiu amb el tancament i les restriccions a bars i a l’hostaleria en general en ambdós costats de l’Atlàntic amb motiu de la crisi de l’Covid-19.