Cap una nova PAC?

Per Jordi Sala

DSCN4639 OsonaPodríem dir que hores d’ara encara estem immersos en l’aplicació de la PAC actual i en les conseqüències que te tant a nivell individual com de País la seva implementació, sobre tot després del complicat model imposat pel Ministeri arreu de l ‘Estat per tal de fer-la difícilment “autonòmica” tal com es podia despendre d’alguns estatuts de autonomia que contemplen capacitat plena en matèria agrària com es el cas de Catalunya.

Pels que no estan habituats en la matèria nomes dir que la PAC, es la política Agrària Comunitària, la única política realment comuna que hi va haver durant molts anys des de la fundació de la CEE, i la que acaparava la major part del pressupost comú prop del 80%.. I que a que si be avui ha minvat molt es seu pes sobre el conjunt de l’activitat econòmica de la UE, encara representa en torn a una tercera part del mateix. El programes d’actuació tenen una vigència de set anys i l’actual es el corresponent a 2013-2020. A la mitat del període de vigència es fa una revisió sobre el seu desenvolupament i s’inicien les discussions sobre el del següent període.

Pel que fa a España això es tradueix amb un flux total 42.000ME, quantitat com es pot veure gens menyspreable, i que es divideix en 34.580 milions de fons totalment comunitaris que van directament als titulars d’explotacions que reuneixen determinats requisits, i 8.300 milions, cofinançats pels tres nivells d’administracions, UE i CCAA bàsicament, mes alguna aportació de l’Estat i que es destinen a recolzar projectes d’emprenedors que volen tirar endavant projectes dins dels territoris definits com a rurals.

Doncs  be, estant encara en aquest procés d’avaluació, pels despatxos de Brussel·les ja s’estan escalfant  motors  per procedir a la seva revisió. De fet el nou comissari Phil Hogan ja va posar en marxa a principis d’any una enquesta a nivell europeu perquè tant el sector com tota la societat en general es manifestessin sobre com veien la Política Agrària Comunitària.

El nivell de respostes donat a conèixer el mes de Juliol,  realment va sorprendre per la seva quantitat, inusual en aquests tipus de consulta. Gairebé 323.000 respostes i amb un eixos bastant coincidents. Els europeus volem tenir un marc regulador d’allò que mengem, apostem pels alimentes de qualitat, fets amb respecte de la natura i  creiem que els productors tenen un percentatge de participació en la cadena de valor inferior al que els hi pertocaria.

Com a dades sectorial destacarien que mentre els pagesos demanen mes ajuts a la renda, els consumidors demanen una agricultura mes verda, i productors i administracions coincideixen en criticar  l’excés de burocràcia de la PAC.

Amb aquesta informació podríem intentar encertar cap on es pot orientar la nova PAC, però de fet hi han d’altres vectors que condicionaran molt la seva nova normativa.

Aquí en voldria destacar nomes tres.

1.- El Brexit.

 En aquestes alçades ningú sap com pot acabar el tema de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, si serà un Brexit dur o tou, o fins hi tot si el pilotarà l’actual primera ministra anglesa o serà substituïda abans. El que si sembla de tot inevitable es que el Brexit tiri endavant i els terminis perquè això passi ja estan en marxa. I per que es tan important això per la PAC?, doncs perquè el Regne Unit era un contribuent important al pressupost comunitari, i amb la seva sortida aquest es veurà reduït en uns 9.300 milions d’euros, i si es fa un ajust de la despesa proporcional a aquest import, implicaria una reducció del pressupost agrícola  de l’ordre de 3.600ME. Hi han països, com els del nord d’Europa que aposten clarament per aquesta postura, mentre d’altres com pot ser España demana que es mantingui el pressupost agrari. Una de les mesures que es contempla es que la reducció que es fes, fos o no la  aplicació estricta de la proporcionalitat, pogués ser compensada per una aportació de cada estat.

Això implicaria obrir el camí cap a una renacionalització del primer pilar, i mes quan es deixa el complement a assignar-li o no a criteri de cada estat. Els crítics amb aquesta mesura creuen que es perdria l’esperit de solidaritat entre els països europeus i una situació davant el mercat amb diferencies competitives. Qui mes s’oposen a aquesta mesura, per raons obvies son les organitzacions agràries.

2.-Mantenir el dos pilars.

Aquí hi ha un nou capítol de discussió, mes profund i mes de concepció de la pròpia política agrària. Des de fa temps la Pac es basa fonamentalment en dos pilars, els ajuts directes, que van directament al titular dels drets d’explotació, i que es paga íntegrament a càrrec del pressupost comunitari, i un segon pilar, el de desenvolupament rural, cofinançat entre la UE, i la CCAA amb una participació últimament molt minvada per part de l’Estat, que promou activitats que fomentin l’activitat econòmica en zones agràries, siguin aquestes de caire agrari o no.  Sempre hi ha hagut una discussió entre els que tenen una visió mes macro del territori i que  defensant aferrissadament la filosofia que sustenta el segon pilar ja que creuen que es el que pot servir per fer una política integra en zones rurals , i sectors agraris que critiquen que fons que surten del pressupost agrari vaguin a parar tot sovint a activitats no relaciones amb el sector primari.

Actualment alguns estat comunitaris, serien partidaris de unificar aquets dos pilars en un de sol.

  1. -EL Component verd.

Tal com explicava al principi en la macro enquesta feta a primers d’any sortia com una demanda reiterativa tenir una agricultura mes verda i respectuosa amb el medi.

Ja en la Pac anterior es va tenir molt en compte la opinió del ciutadà europeu que deia que estava d’acord que una part dels seus impostos fossin per ajudar a tenir una agricultura pròpia i per tant uns agricultors, però sempre i quan aquests utilitzessin mètodes perfectament compatibles amb el medi i que produïssin una alimentació sana i de qualitat, En part d’aquí va sortir el que en el període actual es coneix com el greening o pagament verd.

Aquesta petició generalitzada ve  per una major conscienciació ambiental i dels riscos de un consumisme il·limitat en un planeta finit, però també per un imaginari de com es produeix en el sector primari que ja no es real.  Es cert que al final dels períodes bèl·lics, Segona Guerra Mundial a Europa, o la Gerra Civil a casa nostra, hi havia gana i es va prioritzar a intentar alimenta a la població com fos, i fins i tot a les escoles d’agricultura es prioritzava el com obtenir mes producte sense analitzar massa les conseqüències a llarg termini. El cas mes espectacular en aquest sentit serien els regadius del llac Aral promoguts per la antiga URSS i que han acabat amb el que era el seu mar interior mes gran, ja que ha passat tenir una superfície de 68.000Km2 al 1960 a menys de 6.800 actualment i distribuïts en dos espais

 A un altre nivell, a casa nostre, i sobre tot després de l’ingrés a la UE les coses han canviat molt, i avui a mes de poder dir que mai havien tingut tants aliments i tan sanitàriament correctes, s’ estan utilitzant unes tècniques de producció cada vegada mes semblants a les ecològiques i moltes vegades encara amb mes garanties. El tema no esta doncs tant amb com ho fem sinó a on. Es a dir com preservar la biodiversitat,  I d’aquí el concepte de greening al que abans feia esment, i tampoc es sobrer recordar que tenim mes del 30% de territori català sota alguna figura de protecció.

Un tema que si be d’entrada sembla encarrilat, es trobarà també, com va passar en el  Programa 2013-2020, que davant una retallada pressupostaria general en tots el programes de la UE, organitzacions netament ecologistes es fixin en els fons de la PAC com un camí per portar a terme les polítiques dels seus programes que tenen una visió que va molt mes enllà del que es el sector agrari pròpiament dit, i  sense entrar ara si això es bo o dolent, oportú o inoportú, ens porta al mateix conflicte que expressava ja en l’apartat anterior de si un pilar o dos pel que fa a posicionaments diversos actors sobre els fons de desenvolupament rural, es a dir, si uns fons que surten del pressupost comunitari específic pel sector primari han d’anar mes enllà de les activitats que li son pròpies.

Els sectors mediambientals mes conscients, creuen, i així ho han manifestat reiteradament, que difícilment es pot portar a terme polítiques ambientals de país sense tenir present el territori, i aquest es gestionat en unes 2/3 parts pel sector agrari motiu pel que volen també influir directament sobre la PAC amb la finalitat incorpori els seus criteris. I aquí s’obre un escenari que ha de ser consensuat, i aplicar mesures graduals i incentivadores però assumibles per una pagesia que malgrat tota la política agrària tendeix a anar envellint i desapareixen amb el que comporta de manca de gestió del territori, i de manca de un recurs estratègic tan vital per qualsevol país com es l’alimentari. Només cal recordar que només el 6% de la població activa agrària catalana es menor de 35 anys. I per si a algú li serveix de consol dir que esta en línia de la mitjana europea i molt millor que la mitjana del conjunt de l’Estat Espanyol

Conclusió i algunes propostes

El Comissari Phil Hogan ha anunciat que posa ja en marxa la discussió i anàlisis sobre els nous criteris que hauran de informar la nova PAC. Veiem que hi ha fet conjunturals com el Brexit que la poden condicionar des del punt de vista de recursos pressupostaris, o altres mes de fons o de concepte, com si ha de ser només una ajuda a la renda o mantenir, anular o potenciar el desenvolupament rural com a motor econòmic de un territori. Hi han actualment defensors de les tres postures. També incideix la preocupació mediambiental i en especial el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat i veure com es coordina i complementem amb la nova PAC.

Però fins ara no he sabut veure, fora de alguns cercles minoritaris, una reflexió mes a fons sobre aquesta política comunitària.

Si ens remuntem als seus orígens trobarem dos objectius basics que la justificaven: proveir a la població europea d’aliments suficients, i assegurar al productor una renda similar a la de altres sectors socials.

Be, doncs en un moment que es diu es vol fer un canvi en profunditat, potser valdria la pena fer una anàlisis mes acurada de si aquets objectius es compleixen o no. A primer cop d’ull podríem dir que avui el consumidor europeu te al seu abast gran quantitat  varietat d’aliments i amb uns nivells de qualitat extraordinaris, i a preus assequibles. Podríem dir doncs que el primer desideràtum s’ha assolit.

Pel que fa al segon hi ha mes dubtes. Per que s’està perden el sector? Perquè les seves rendes son com a mitja inferiors a la d’altres? I això malgrat tots els diners invertits i tota la burocràcia creada al seu voltant.

Potser seria hora de meditar-hi i anar contra corrent dels que proposen suprimir el segon pilar e incrementar el primer, que passaria si es deixes o incrementes el segon i el primer s’anul·lés i es substituís per una política mes decidida de participació de la producció en la cadena de valor, i per una assegurança de preus?.

Anuncis

7 de cada 10 tomàquets espanyols exportats a Europa són d’Almeria i Granada

Jesús Domingo

DSC_0500

El conseller d’Agricultura de la Junta d’Andalusia, Rodrigo Sánchez Haro, ha ressaltat que “set de cada deu tomàquets espanyols exportats a la Unió Europea procedeixen d’Almeria i Granada” i ha posat en valor que les vendes d’aliments andalusos a l’estranger porten set anys creixent “i encara es mantenen a l’alça”. “Almeria s’ha convertit, gràcies a l’esforç de milers de productors com vosaltres, en una autèntica potència exportadora”, ha afirmat Sánchez Haro durant la seva intervenció en la ‘Jornades de Cooperativisme Agrari de Coprohnijar’.

Actualment, la província d’Almeria és el territori que més aliments exporta d’Andalusia, amb el 26% del total regional, i la major exportadora d’hortalisses de tot Espanya, ja que reuneix el 37% d’aquestes vendes superant els 2.000 milions d’euros. Continua llegint

La recuperació dels preus de la llet de vaca, molt més lenta que a la resta de la UE

Jesús Domingo

DSC02557Asaja ha denunciat que la recuperació de preus de la llet a Espanya està sent més lenta que en el conjunt de la Unió Europea, on d’altra banda, els lliuraments han crescut més.

Un exemple el trobem a Alemanya, on el preu de la llet de vaca ha augmentat el 47,6 per cent, en comparació amb l’any anterior. El mateix ha passat a Holanda, on l’ascens ha arribat al 54 per cent. Són dades que contrasten amb els registrats al nostre país, on el preu de la llet de vaca amb prou feines s’ha incrementat un 8 per cent. Continua llegint

El consum de carn en l’última dècada evoluciona de manera diferent segons el tipus

Jesús Domingo

DSCN2070Durant els últims anys, el consum de carn ha patit una caiguda important a les llars, especialment les carns de boví i oví. Hi ha una sèrie de successos que podrien explicar, almenys en part aquesta baixada del consum.

Entre 2005 a 2015, hi ha hagut un lleuger increment del consum total però un descens del consum per càpita, que el 2015 se situava en 50,15kg, un 3,52% menys que el 2005. El consum total de carn va registrar una forta caiguda al ‘inici de la crisi, però no per als productes transformats, amb una gran recuperació liderada per la carn de pollastre, d’acord amb l’anàlisi realitzada per Anafric.

Per espècies, en consum per càpita:

-Forta baixada del consum de carn d’oví i cabrum. Aquest subsector és el que ha patit la caiguda més dramàtica. El 2015 el consum per càpita va ser un 38% inferior al registrat el 2005, situant-se en 1,68 Kg per persona i any, amb una penetració que amb prou feines arriba al 19%, mentre que el total de carns penetra en un 97,23% de les llars.

La carn de boví també ha caigut en els últims 10 anys de manera molt espectacular, caient un 26,5% des de 2005 a 2015. Tot i que el consum d’aquesta carn és superior al de carn d’oví, així com la seva penetració a les llars, continuem tenint índexs baixos. El 2015 es van consumir 5,69 kg de carn de boví per persona i any, mentre que aquestes carns van arribar a un 61% de les llars espanyoles.

-El consum de carn de porcí s’ha mantingut estable (+ 0,37%).

-La carn de pollastre protagonitza un fort augment en el consum just després del inici de la crisi, per després estabilitzar-se. L’augment mitjà del consum d’aquesta carn és del 3,84%, convertint-se en la carn que més es consumeix a les llars espanyoles, amb 13 kg per persona i any, i amb una penetració més elevada (78%).

-Les carns congelades encara tenen un consum residual, però cal destacar un fort augment de 82,6% en els últims anys, arribant a consumir 1,28 kg el 2015.

Si continua així aquesta tendència, és molt possible que aviat es consumeixi més carn congelada que de carn fresca d’oví/caprí.

Carns transformades (productes carnis): han experimentat una evolució positiva

(+ 6,92%) i el seu consum és el segon en importància, situant-se entre la carn d’aus i la de porcí.

Segons Anafric, la crisi econòmica, juntament amb escàndols i la mala premsa que han afectat el sector, han anat modificant de manera gairebé imperceptible, però amb efectes acumulatius, els hàbits de consum de persones, especialment en els grans nuclis urbans.

Anafric és una associació empresarial càrnia d’àmbit na nacional, amb 200 empreses associades, des de les granges d’engreix, escorxadors, sales d’especejament i magatzems frigorífics. ANAFRIC representa (en tones de canals comercialitzades):

-Oví: 48,00% (33.616t)

-Vacú: 38,37% (156.600t)

-Porci: 22,79% (729.327t).

Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

DARP

purinsProjecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Podeu accedir als documents en aquest enllaç o clicant a la imatge

La FAO selecciona l’Eina de Recomancions de REG de RuralCat

P1100113

La Comunitat de Pràctiques d’e-Agricultura (CoP), en associació amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Centre Tècnic d’Agricultura i Cooperació Rural (CTA), ha seleccionat l’Eina de Recomanacions de Reg de RuralCat com a exemple de bones pràctiques en l’ús de les TIC en l’agricultura.

L’Eina de Recomanacions de Reg

 

L’eina de Recomanacions de Reg de RuralCat ha estat triada, juntament amb altres 15 candidats, per formar part del recull de bones pràctiques i pràctiques promissòries en l’ús de les TIC per a l’agricultura en la plataforma virtual e-Agriculture.

Aquestes experiències seran publicades en el monogràfic de la FAO, “Bones pràctiques en l’ús de TICs per a l’agricultura” i s’exposaran en una conferència en línia per mostrar la seva metodologia a la resta de membres de la CoP.

Així, RuralCat es presenta un cop més com a exemple de portal dinàmic que té entre els seus principals objectius motivar el món rural i agroalimentari en la utilització de les noves tecnologies i orientar els usuaris d’acord als seus interessos i necessitats.

L’Eina de Recomanacions de Reg és un dels seus serveis amb més èxit. Es troba disponible al portal des de l’any 2005, compta amb 1.440 usuaris i genera prop de 4.473 recomanacions o informes per a cultius agrícoles. Amb aquesta eina, des de l’Oficina del Regant (EA Tàrrega), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) treballa per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg de les explotacions catalanes.

Per utilitzar-la, els usuaris només han d’introduir les dades personalitzades de la seva parcel·la i, a més, poden rebre un correu electrònic i/o un sms al mòbil amb les recomanacions de reg de cada setmana.

Els cultius més consultats són els llenyosos (un 80% del total), entre els quals destaquen el presseguer i l’olivera.

Com funciona l’Eina de Recomanacions de Reg de RuralCat?

Les necessitats hídriques es calculen en base a les dades diàries meteorològiques mesurades al llarg de la setmana anterior per l’estació de referència que cada usuari escull al caracteritzar la seva explotació. Les dades meteorològiques són l’evapotranspiració de referència (ETo) (mm) i la precipitació enregistrada (mm) a cadascuna de les estacions agroclimàtiques que l’eina té introduïdes. Aquestes estacions pertanyen a la Xarxa d’Equipaments Automàtics Meteorològics de Catalunya (XEMA).

Les necessitats de reg es calculen com a diferència entre la demanda evapotranspirativa (ETc) i la pluja efectiva (Pe) per cada període en concret. Les necessitats netes de reg es calculen tenint en compte també l’eficiència del sistema de reg.

El coeficient de cultiu (KC) s’obté d’una base de dades introduïda al programa, juntament amb la definició per part de l’usuari de les dates d’inici i finalització del cicle del cultiu i amb el càlcul de l’ombrejat. Els valors de KC s’han extrapolat, cas d’existir, dels estudis locals que ha realitzat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) o, en cas contrari, de fonts de la FAO.

D’altra banda, el sistema permet que, en el cas d’alguns cultius, l’usuari pugui introduir les dates de floració, collita, naixement, gra pastós, trasplantament o brotada segons cada cas, modificant les dates del cicle del cultiu. Així, l’aplicació permet que l’usuari l’avanci o el retardi fins a 5 setmanes i recalcula unes noves dates mantenint la proporció de la durada de les diferents fases.

En el cas dels cultius llenyosos també es considera l’existència o no d’herba als carrers i la superfície ombrejada per determinar la demanda hídrica del cultiu.

Millora constant de les recomanacions

L’Eina de Recomanacions de Reg de RuralCat ha anat evolucionat al llarg del temps gràcies als comentaris dels seus usuaris i l’experiència dels seus gestors. Entre les últimes novetats, destaca la possibilitat d’establir si la parcel·la disposa de xarxa antipedra independentment del cultiu i, en el cas dels hortícoles, també d’encoixinat.

Amb l’opció de la xarxa antipedra es pot elegir, des de la floració, quantes setmanes es tardarà en estendre la xarxa (període durant el qual es poden reduir un 25% les necessitats hídriques). L’opció de l’encoixinat en hortícoles pot fer reduir un 20% les necessitats hídriques del cultiu.

A més, els usuaris registrats tenen accés a la Consulta d’històrics, on poden trobar les dades climàtiques disponibles de la seva parcel·la els darrers 5 anys. Aquest apartat és molt interessant per poder fer mitjanes i ser més conscients de la quantitat d’aigua recomanada per a un cultiu.

Més de 60 opcions entre diferents cultius i tipus de reg

Actualment l’Eina disposa de 45 cultius diferents. A l’hora d’elegir el cultiu alguns d’ells tenen diferents estratègies de reg, és a dir, reg total, reg de suport o reg deficitari controlat. En total hi ha 60 opcions diferents a l’hora d’escollir el cultiu.

Finalment, l’usuari ha de seleccionar el tipus de reg que té: reg localitzat, reg per superfície, reg per aspersió, i també pot escollir pivot o canó. També ha d’elegir el nombre de degotadors/arbre o el nombre d’aspersors/ha i el seu cabal. D’aquesta manera, l’eina de càlcul podrà traduir la dosi de reg en hores de reg.

Amb totes aquestes dades, l’Eina calcula les necessitats de reg i, en conseqüència, genera les recomanacions de reg, que setmanalment s’envien per correu electrònic o SMS al mòbil si l’usuari ha seleccionat aquesta opció en l’apartat de Gestió de cultius.