7,4 vegades més en destinació que en d’origen

Per Jesús Domingo

El preu de la patata a destí és 7,4 vegades el d’origen, segons denuncia UdeU

patatesLa Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders (UdeU), després de consultar de forma exhaustiva el comportament dels preus dels productes frescos de consum més habitual a la Cadena Alimentària dels últims cinc anys, revela que els preus segueixen multiplicant-se, arribant en alguns casos fins i tot per 8, quan surten del camp i arriben als consumidors.

Prenent com a referència l’any 2013, ja que l’any 2014 entrava en vigor la Llei de Millora del Funcionament de la Cadena Alimentària seu objectiu era el de corregir els seus desequilibris enfortint a la baula més feble -els productors-, es destaca que lluny d’aconseguir, els marges s’han mantingut invariables o estables en 9 productes dels analitzats (vedella, xai, carbassó, ceba, mongeta verda plana, pebrot verd, tomàquet rodó llis, pastanaga i llimona), han baixat en 4 (taronja tipus Navel, clementines, peres i ous classe M) i han augmentat en 8 productes (pollastre fresc, conill de granja, porc, patata, bleda, enciam romana, poma Golden i plàtan).

En aquest sentit, l’organització posa de manifest que aquestes dades reflecteixen clarament que la Llei aprovada no està complint els seus objectius i, a més, en molts casos sense justificació, ja que els aliments als quals es fa referència no estan lligats a transformacions importants.

Especialment preocupant és el cas de la patata, producte bàsic, el preu en destí multiplica per 7.42 el preu en origen durant les 12 primeres setmanes de 2018. Als productors s’ha estat pagant la patata a una mitjana de 0,13 €/quilo en el que va d’any; mentre que el consumidor estat pagant 1 €/quilo de mitjana, deixant als productors amb preus en origen als mateixos nivells que el 2014, sobretot castigant molts agricultors de les zones tradicionalment productores com Castella i Lleó.

Els consumidors tampoc es beneficien

L’organització recorda que el sector primari és fonamental per a la generació de riquesa i ocupació en el medi rural, del que viuen moltes famílies, però que l’alimentació d’un país no és un tema menor i afecta tots els ciutadans.

Igualment, constata que, després de l’anàlisi dels marges al llarg d’aquests últims cinc anys i de l’evolució dels preus del conjunt dels aliments per sobre de l’IPC en venda als consumidors, no s’ha traduït en iguals pujades als productors.

“Tot i ser cert que, en relació a la cadena alimentària, hi ha hagut alguns avenços amb els terminis de pagament de la indústria i una mica més de transparència en les condicions de contractació als productors, el resultat de l’aplicació de la llei és clarament insuficient i desconsolador. I es requereix de valentia per modificar el text de la llei millorant perquè compleixi els objectius que es van marcar en el seu moment”, han declarat des de la mateixa organització

Així mateix es vol llançar un missatge als consumidors i advertir-los que no es deixin portar per alarmismes de molts venedors. “En això volem ser contundents” -afirmen des de l’organització- “Ja ha passat aquest hivern, que molts es van aprofitar de suposades o reals sequeres, gelades o baixades puntuals de la producció per mantenir preus alts i augmentar els seus marges de benefici a costa de productors consumidors poc informats” apunten.

Anuncis

Un acord favorable per a la carn de porcí

Per Jesús Domingo

L’acord UE-Mèxic eliminarà aranzels del 10% per al pernil espanyol i del 20% per a la carn de porcí

La Unió Europea i Mèxic han arribat a un principi d’acord sobre comerç que permetrà eliminar aranzels en diferents sectors, entre ells el dels productes del porcí, el que obre noves oportunitats a les empreses espanyoles en el tercer mercat del món en importacions de carn i elaborats del porcí.

L’acord, del que queden aspectes tècnics per tancar fins a final d’any i haurà de ser ratificat pel Parlament i el Consell europeus, suposarà l’eliminació dels actuals aranzels al porcí europeu, que s’eleven a un 10% en el cas del pernil curat o les despulles, al 15% en el dels embotits o al 20% en el de la carn.

El director de la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc), Alberto Herranz, ha indicat que aquests aranzels van suposar l’any passat un pagament de l’entorn de 2,4 milions d’euros a les empreses espanyoles, pel que la seva supressió “facilitarà que siguin més competitives i millorarà les possibilitats d’exportació per al porcí, el que ens permetrà seguir fent ‘marca Espanya’ a l’exterior “.

Fins a l’any 2016 des d’Espanya només es podien exportar a Mèxic productes curats i cuits de porcí, però, en l’actualitat estan aprovades les importacions de carns fresques, refrigerades i congelades, el que ens converteix en el segon país de la Unió Europea, després Dinamarca, amb possibilitat d’exportar tot tipus de productes al mercat mexicà.

Espanya, quart proveïdor mundial de porcí a Mèxic

 El mercat mexicà representa un gran atractiu per als interessos del sector porcí espanyol en tractar del tercer major importador mundial de carn i elaborats de porcí, amb una mica més de 1,1 milions de tones anuals, només per darrere de la Xina i el Japó.

Les exportacions espanyoles de porcí a Mèxic van superar l’any passat les 2.600 tones i els 23,2 milions d’euros, posicionant a Espanya com el quart proveïdor mundial, per darrere dels Estats Units, Canadà i Xile. Pel que fa a productes, destaquen les vendes de pernil i paletes curades, que suposen el 75% de la facturació.

Així mateix, si ens remuntem a l’any 2008 observem que les exportacions s’han multiplicat per 3 en valor i per 4 en volum, passant dels 6,6 milions d’euros de llavors als 23,2 milions d’euros de l’any 2017, i de les 610 de tones de 2008 a les més de 2.600.

 

 

 

 

Organic 3.0 i altres reptes de l’agricultura ecològica

Per Karen Hoberg, Economista, Natureco sl i membre de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica

Resum

El sector “dels aliments ecològics” està aixecant darrerament moltes expectatives i oportunitats. Però, és adient situar-lo dins del seu context històric a la vegada que relacionar-lo amb els reptes de futur al qual s’enfronta a partir del concepte Organic 3.0 com a alternativa al model de producció agroalimentària corrent.

eCOLOGICL’agricultura ecològica surt cada vegada més als titulars dels mitjans de comunicació: sigui per l’adquisició de diferents empreses nacionals o internacionals per part de grans corporacions (per exemple la compra de Whole Foods per Amazon), les diferents start-ups joves i innovadores que es llancen en aquest segment o bé les diferents iniciatives agroecològiques o de consum de proximitat. És un sector què mostra creixements sostinguts en tots els àmbits geogràfics amb una superfície agrària certificada de 57,8 milions d’hectàrees i un mercat global de més de 80 mil milions d’Euros (The World of Organic Agriculture 2018). També a Espanya i Catalunya, només cal estudiar les dades estadístiques disponibles (CCPAE, 2017; MAPAMA, 2017) per comprovar el dinamisme del sector. No obstant això, aquestes dades equivalen globalment només a un 1,2% de l’àrea agrària total. I, si ens fixem en els països de l’entorn suposadament més conscienciats en l’ecologia, mostren un consum anual per càpita en productes ecològics certificats de 275 EUR a Suïssa, 227 EUR a Dinamarca i 197 EUR a Suècia. És obvi, què almenys a Catalunya, hi ha actualment un desequilibri important entre el consum real i la quantitat  de productes ecològics a l’abast del consumidor, sigui a través de les botigues especialitzades o dietètiques, les cadenes de botigues ecològiques, les grans superfícies en general, o el discount alemany).

Però si anem als orígens de l’agricultura ecològica -què se situen en les primeres dècades del segle XX com a oposició a la revolució verda i es va manifestar a partir d’un moviment que valorava les relacions entre com es viu, menja i es produeixen els aliments i els efectes per a la salut humana així com la del planeta- queden clars els objectius inicials que també tenien una relació estreta amb els idearis llibertaris i antroposòfics. Això és el que es defineix ara com a Organic 1.0. Va ser a finals dels setanta i principis dels vuitanta que van sortir cada vegada més iniciatives de producció i transformació d’aliments ecològics i els col·lectius involucrats en aquest sistema productiu van exigir un reconeixement com a protecció enfront d’altres productes. Llavors van néixer els primers sistemes de certificació com per exemple l’any 1989 a Espanya amb la creació del Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica (CRAE) i l’aprovació de la denominació genèrica “Agricultura Ecològica” (BOE, 5-X-89), tres anys abans de l’entrada en vigor del primer europeu (Reglament CEE 2092/91 i successives modificacions). Aquestes regulacions permetien especialment l’accés als circuits comercials llargs i el mercat internacional. Aquesta etapa correspon a l’Organic 2.0 i ha aportat molts beneficis als productors ecològics que al mateix temps han contribuït amb idees profundament ecològiques i de sostenibilitat (protecció dels sols, biodiversitat, etc.) al pensament agrari predominant.

Amb el temps, el terme de la Producció Agrària Ecològica (PAE) s’ha convertit en un tipus de maneig i transformació sota una definició legal dins dels esquemes de qualitat i s’han perdut molts dels valors inicials del moviment arrelats en l’ecologia i el respecte pel medi. No obstant això, també hi tornen a aparèixer moviments més naturalistes, lluny del mercat capitalista, amb iniciatives noves, sent les corrents més importants l’agroecologia i altres que donen preferència als aspectes socials, de proximitat o semblants. A la vegada volen donar respostes als nous reptes globals –també recolzats pels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides– com el canvia climàtic, la fam al món, el malbaratament, els efectes nocius dels agroquímics, etc. És aquí on s’ha de situar l’enfocament Organic 3.0 qué es va aprovar finalment el novembre 2017 durant l’assemblea general d’IFOAM-Organics International a Nova Delhi i ha de servir de guia per al moviment per als propers anys.

En primer lloc, pretén posar l’èmfasi en l’agricultura ecològica com a sistema agrari modern i innovador que integra les diferents característiques locals i regionals, a la vegada de contribuir a l’assoliment dels reptes globals. Per això és imprescindible que continuï creixent i inspiri l’agricultura convencional (figura), tot i què s’ha d’acompanyar d’altres mesures com ara la reducció de consum d’energia o de carn, o bé un model socioeconòmic més just. Tampoc deixa de banda la importància de la regeneració dels recursos o el desenvolupament ètic i espiritual dels valors humans per portar la societat endavant. L’essència del 3.0 és la relació viva entre consumidor, productor i el medi ambient, tot i què les normatives de producció en constitueixen la seva base imprescindible. S’articula a través de les línies estratègiques següents:

1. Cultura d’innovació

2. Millora continua mitjançant bones pràctiques

3. Diversitat per assegurar transparència pel que fa als sistemes de control i certificació

4. Inclusió d’interessos sostenibles més amplis

5. Apoderament de totes les parts de la cadena

6. Valoració i comptabilització veritables.

Aquest darrer aspecte se centra principalment en mètodes de l’economia dels recursos naturals però la monetarització dels valors no es planteja com a única solució. En tot cas, l’agricultura i agroindústria (agro)ecològica i la resta de cadena de valor englobats dins d’una definició globalment vàlida de l’agricultura ecològica tenen encara molt de camí per recórrer i hauran de fer-se el seu lloc sòlid dins de l’actual sistema productiu mainstream.

eCOLOGIC