Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers dotze anys (2005-2017)

Evolució del consum alimentari a Catalunya entre els darrers dotze anys (2005-2017)[1]

Per Rosa Bonet, amb dades DARP/MAPAMA

A partir de les dades del Panel de Consum Alimentari del MAPAMA s’analitza a continuació el consum d’aliments de les llars catalanes i la seva evolució entre 2005 i 2017.

Índex

1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2017

2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en pes-volum

3.- El cas específic de la carn

4.- El cas específic de les begudes

5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en valor

6.- Variacions en els preus 2005 versus 2017

 1.- Estructura del consum alimentari de les llars a Catalunya 2017

Durant el 2017, a Catalunya, cada persona va comprar 676,99 kg/l d’aliments i begudes, amb una despesa mitjana de 1.701,75 € per persona,  destinant un pes important de la dieta als que podríem denominar productes mediterranis. Per exemple, segons la classificació del MAPAMA en pes o volum (kg/l) el primer aliment consumit és la fruita fresca (100,69 kg), seguida de les hortalisses fresques (70,31 kg) . Tanmateix analitzant la llet i els derivats lactis com a un sol producte aquests ocuparien el segon lloc (96,76 kg/l). La carn estaria en cinquena posició amb 50,16 kg. Un detall complert ens el mostra la Figura 1.

 consum1

Figura 1.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2015 en pes-volum (kl/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

Lògicament aquesta classificació per volum no es correspon amb la classificació en funció de la despesa per càpita. En relació, doncs, a la despesa el primer producte del consum alimentari per càpita a Catalunya és la carn (360,02 €), seguida de la productes de la pesca (224,30 €), a llet i derivats lactis (180,39 €), despesa de la qual els derivats lactis representen el el 76%, en quart lloc la  fruita fresca (155,96 €) i les  hortalisses fresques (136,27 €) seguidament. La Figura 2 informa del detall complert de l’estructura de despesa alimentària per càpita a les llars catalanes, el consum anual de les quals, per càpita, és de 1.701,75 €.

Consum2

Figura 2.- Consum d’aliments i begudes a les llars catalanes 2017 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

2.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en pes-volum

Les figures 1 i 2 detallen el consum alimentari actual, tanmateix els hàbits alimentaris estan canviant i factors de caire econòmic, tals com la severa crisi econòmica, ben segur que continuen influint en la cistella de la compra d’aliments. Amb la finalitat d’observar aquests possibles canvis es compara el consum alimentari del 2017 amb el de dotze anys enrere, és a dir del 2005. La taula 1 i la figura 3 ens aporten aquesta informació pel que fa al volum del consum alimentari.

Les dades més destacades d’aquesta comparació són:

  • El volum global de consum (kg/l) disminueix lleugerament (-6,87%), produint-se canvis significatius en la composició de la cistella alimentària. Tot i així s’observa que l’estructura de la dieta alimentària no ha sofert canvis molt importants, més enllà dels que seguidament s’observa.
  • Disminueix lleugerament el consum d’ous, peix i carn, tot i així val a dir que aquest consum ha tingut variacions al llarg del període que no reflecteix aquesta comparació.
  • El pa és el principal producte bàsic del qual es redueix significativament el seu consum (9,52 kg menys, un -31,24%), malgrat es produeix un lleuger augment del consum de productes de pastisseria.
  • L’altre producte bàsic que segueix disminuint el seu consum és el sucre (-25,37 %), tot i que el consum de xocolata augmenta (+14,55 %).
  • S’han deixat de consumir quasi 18 litres de llet líquida (-22,54%) i, per contra, s’ha incrementat en més de 3 kg el consum de derivats lactis (+9,32%).
  • L’arròs, amb un consum més reduït (5,2 kg el 2005) també veu reduït el seu consum en un 19,72 %.
  • Pel contrari s’incrementa un 6,01 % el consum de pasta.
  • Però el gran increment de consum se l’emporten les patates. Es passa a consumir 5,07 kg més per càpita a l’any (+ 19,60 %).
  • Alhora els plats preparats entren amb força a la dieta amb un consum de 18,53 kg el 2017, el que representa un 34,41% més.
  • En begudes hi ha canvis destacats, les dades mostren que el consum de vi es redueix en 4,48 litres, alhora que la cervesa incrementa el seu consum en 4,46 l, dada que representa el 36,53 % d’increment.
  • Els sucs disminueixen significativament el seu consum (-22,68%).

consumtaula1

Taula 1.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2017 en volum (kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

Consum3

Figura 3.- Comparació del consum per càpita d’aliments a les llars catalanes 2005-2017 en volum (kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

3.- El cas específic de la carn

La carn no pot ser analitzada com un sol producte i així ho percep i manifesta el consumidor, ja sigui per trobar-nos en un moment de crisi o bé atenent a orientacions dietètiques.

De la figura 4 se’n poden extreure les següents conclusions:

  • La carn d’oví i la carn de boví, és a dir els remugants, son els grans damnificats dels canvis dietètics (pèrdua del 50,6 % i el 24,5 % del consum respectivament)
  • La carn de conill també té una pèrdua del 24,8 % del consum, així com la del pollastre (-4,1%).
  • El beneficiari d’aquests canvis és el porc, amb un increment del 11,3%.

Consum4

Figura 4.- Comparació del consum de carn en kg entre 2005 i 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

4.- El cas específic de les begudes

Pel que fa a les begudes i tal com assenyala la figura 5:

  • S’ha incrementat el consum d’aigua embotellada en 6 litres (+7,56%).
  • Però el salt més important s’ha produït en la cervesa que incrementat un 36,53 % el seu consum.
  • En part, en detriment del vi que perd un 26,97 % del consum de 2005.
  • Així mateix es redueix un 22,68 % el consum de sucs.

consum5

Figura 5 Comparació del consum de begudes en litres entre 2005 i 2017. Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

5.- Comparació del consum alimentari al 2005 i al 2017 en valor

Pel que fa a la despesa alimentària per càpita (taula 4 i figura 2) les dades més destacades són:

  • S’incrementa globalment la despesa alimentària per càpita en un 11,67 %.
  • La despesa en peix manté uns increments de despesa propers a la mitjana, estant la despesa de la la carn per sota de la mitjana.
  • La llet líquida redueix un 14,67 % la seva despesa, mentre que els derivats lactis l’incrementen en un 17,76 %.
  • La despesa en pa disminueix, així mateix, un 21,12 %.
  • En termes percentuals la major disminució de despesa correspon al sucre (- 55,12 %).
  • S’incrementa significativament la despesa en plats preparats com a signe de canvis socials més que dietètics, un 41,10%.
  • També destaquen els increments de despesa en pasta, patates i fruits secs.
  • En begudes es dispara la despesa en cervesa (increment del 73,39 %).

consumtaula2

Taula 2.- Consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

consum6

Figura 6.- Comparació del consum per càpita d’aliments i begudes a les llars catalanes 2005-2015 en valor (€). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

6.- Variacions en els preus

La taula 3 i la figura 7 comparen els preus recollits al  Panel de Consum Alimentari del MAPAMA entre els dos anys 2005 i 2015. Tanmateix val la pena exposar algunes prevencions metodològiques. D’una banda els preus alimentaris tenen una molt alta volatilitat, per a comprendre la seva evolució caldria analitzar la sèrie complerta. D’altra banda, tot i que el preu és una de les variables de l’estadística del MAPAMA, les dinàmiques dels preus són estudiades amb major precisió i especificitat per altres treballs estadístics.

En qualsevol cas el Panel del MAPAMA ens aporta un seguit de dades remarcables:

  • El preu mig ha tingut durant el període considerat de deu anys un increment del 19,91 %.
  • En general els aliments més consumits (carn, llet i derivats lactis, hortalisses fresques, fruita fresca) han tingut increments positius però per sota de l’increment mitjà, a excepció de les hortalisses fresques.
  • En són excepció, sobretot, els ous i el peix i també els fruits secs.
  • En canvi en l’apartat de begudes els increments per sobre de la mitjana es produeixen en totes les categories (vins i caves, cerveses, sucs, begudes refrescants, etc.).
  • Com a dada singular la caiguda del preu del sucre (-39,87 %) entre els dos anys considerats.

consumtaula3

Taula 3.- Preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2017 (€ per kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

consum7

Figura 7.- Gràfic comparatiu dels preus mitjos dels aliments consumits a les llars catalanes 2005-2017 (€ per kg/l). Font: Elaboració pròpia amb dades DARP/MAPAMA

[1] Aquest informe s’elabora com a continuació de l’informe elaborat l’any 2015.

   Apunt metodològic.- L’any 2013 es va produir un canvi en el cens que s’ha de tenir en compte restant qualitat estadística a efectes comparatius. Tanmateix s’ha considerat que no afecta a l’anàlisi de tendències.

Anuncis

Bona la campanya de cereals tardor-hivern

Per Jesús Domingo

 

P1110475 El Estat espanyol superarà el nivell de producció de cereals tardor-hivern de 2016, segons el Ministeri

 

La producció espanyola de cereals tardor-hivern arribarà aquest any les 19.280.000 de tones, un 57,1% més respecte al volum collit en 2017/18, que va estar marcada per la forta sequera, i per sobre dels 19,08 milions de tones registrats a 2016/17.

  Continua llegint

Europa no està sent competitiva en el mercat lacti mundial

Per Jesús Domingo

Els lliuraments de llet a la Unió Europea (UE) van augmentar en un 1,5% al ​​juny. Es tracta d’un creixement lleugerament menor que el de maig. Els majors augments es van registrar a Alemanya i Itàlia, encara que amb una taxa de creixement bastant estabilitzada. Per contra, a França i el Regne Unit estan recuperant el seu nivell de lliuraments, segons la LTO.

La producció de llet segueix augmentat fora de la UE. Al juny, va augmentar a Argentina, Nova Zelanda, Uruguai i els EUA. En aquest últim país, la taxa de creixement ha disminuït des de l’abril, amb augments del voltant de l’1% i menys. Al juliol, els lliuraments de llet als EUA es van mantenir pràcticament estables. Austràlia va registrar una disminució al juny, per primera vegada en més d’un any. Els lliuraments de llet de Nova Zelanda es van recuperar en els mesos de producció que estacionalment són més baixos, després d’un període de reducció.

Els preus de la mantega es van recuperar a l’agost després de les reduccions de juny i juliol. Aquest augment de preus es va deure, en part, al sentiment generat per la sequera i per la possible influència en el subministrament. Ara que les condicions meteorològiques han millorat, els preus de la mantega han tornat a estar sota pressió.

Les notícies sobre la sequera van provocar un moviment alcista en el preu de la llet desnatada en pols a l’agost. Sota la influència de l’augment dels preus del greix i la proteïna, el preu de la llet en pols va mostrar una lleugera recuperació a mitjans d’agost. Actualment, el mercat està tranquil però Europa no està sent competitiva en el mercat mundial amb els preus actuals, segons la LTO.

Preus oficials holandesos dels productes lactis (€ / 100 kg). Font: ZuivelNL

 precioslacteoslto

Missatge clar: “L’agricultura espanyola necessita a les persones immigrants per seguir endavant”

Per Jesús Domingo

L’agricultura i la ramaderia espanyoles necessiten a les persones immigrants per poder seguir progressant i desenvolupant-se. La Unió de Petits Agricultors i Ramaders ha traslladat a la secretària d’Estat de Migracions, Consuelo Rumí, la importància de “fer les coses bé” per regular i controlar la mà d’obra que demanden els agricultors per recollir les seves collites: “Sense ells i elles no podríem funcionar”, asseguren.

Per això, una delegació de l’organització agrària UPA s’ha reunit amb la secretària d’Estat per a traslladar-li la necessitat de “treballar activament regulant i controlant” l’arribada de persones immigrants a l’agricultura espanyola.

“Les coses s’han de fer bé”, han explicat a Rumí els representants d’UPA. L’agricultura espanyola, sobretot en províncies com Huelva, Almeria, Granada o Múrcia, té una alta demanda de mà d’obra temporal en els moments de collita. Només a Huelva, UPA preveu que aquest any es necessiti a prop de 20.000 persones per treballar en la recollida de la maduixa.

“Hem d’evitar la manca de mà d’obra de l’any passat”, assenyalen des d’UPA. Les coses es poden fer millor, asseguren, avançant tot el procés d’obertura del contingent i realitzant viatges a les zones d’origen dels treballadors per fer un procés de selecció. Els agricultors demanen que es primi persones que ja hagin vingut en altres ocasions, per la seva “experiència i el interès que demostren campanya rere campanya”.

UPA ha reconegut com a “absolutament prioritari” protegir les treballadores de qualsevol problema de tipus laboral, social o personal, com els casos d’agressions sexuals soferts aquesta campanya. Els agricultors han proposat un pla de formació per als capatassos i capatasses que gestionen les finques agrícoles per ajudar a evitar aquests problemes.

Regulació i transparència per protegir un col·lectiu necessari

 “Els immigrants són un col·lectiu imprescindible per a l’agricultura espanyola”, han assenyalat des d’UPA. “La realitat és que els agricultors publiquen ofertes públiques d’ocupació, amb sous bastant per sobre del salari mínim interprofessional, i no és gens fàcil cobrir-les. Per descomptat amb mà d’obra només espanyola, seria impossible “, expliquen. “Treballar en el camp és molt dur i no molta gent està disposada”.

L’organització agrària ha demanat també a Rumí un pla de suport a la formació de les persones immigrants, com el que ja estan desenvolupant a Almeria, Múrcia i Huelva -amb el finançament del Fons Social Europeu- on UPA ha format a prop 5.000 persones immigrants en situació regular en 10 anys, amb una inserció laboral del 60%, sent els ocupadors els propis agricultors.

UPA Almeria també ha destacat la tasca de suport que realitzen a menors immigrants -la majoria d’ells arribats a patera- per donar-los una formació bàsica en matèria de reg, lluita biològica, regulació de temperatura o maneig de fitosanitaris i permetre’ls així accedir a una feina en el sector agrari.

Des de dalt del tractor…

Per Ramon Augé

Collita de cerealsAprofito, des de dalt del tractor, per comentar algunes consideracions que aquests dies de collita del cereal tinc pel cap…

En general la collita de cereal es bona a  Catalunya, però com quasi sempre es variable segons comarques. A veure quina valoració en podem fer quant s’hagi acabat, però als grups de la Unió de Pagesos a on tenim productors de totes les comarques, les sorpreses son importants i haurem d’estudiar-ho tècnicament. En els ordis de regadiu que es van segar la producció ha anat per sota dels darrers anys, potser per massa aigua, encara que s’ha estalviat força diners en el cost d’aigua de reg, ja que casi no ha calgut regar. Els secans segur que estaran per sobre de lo normal, però hi ha força finques que per causes diverses no “donen” el que esperaríem amb lo que ha plogut. Les causes diverses: varietats, mala naixença, malalties, mal control de males herbes, danys de fauna,…

Especial menció als danys per fauna salvatge, tant cinegètica com protegida, vagis a on vagis de Catalunya tots els agricultors i ramaders extensius en parlem. Hi ha danys en les collites, en les plantacions, en transmissions de zoopaties i en els atacs als ramats. Les pèrdues a la pagesia catalana son terribles, no només en els danys directes a collites i animals, també en una pèrdua de productivitat potencial: en el secà cultivem cereals com el triticale de baix rendiment per que es l’últim que es mengen els conills, aquest any amb ordi o blat haguessin rendit molt més si no fos pels conills, en regadiu no es sembra panís per que els senglars no en deixen de dret, es fan altres productes amb menys productivitat però a on no els agrada tant de jugar-hi, hi ha zones a on no es planten fruiters, vinya, oliveres, ametllers,…  per que es mengen les plantes joves, i els pastors de ramaderia extensiva en zones del Pirineu ja no porten els ramats a pasturar per por als atacs de l’os i sobretot al risc de contraure malalties com la tuberculosis, que provoca el sacrifici de l’animal amb tuberculina i la paralització de tot el ramat, sense poder comprar ni vendre. En definitiva una gran pèrdua econòmica a nivell de país.

Una altra cosa a comentar es com sempre la baixada de preus en origen dels productes agrícoles en campanya de recol·lecció.  Sempre ha passat, però encara sorprèn com baixen el preu del cereal ara a collita, i amb expectatives de bona collita a nivell estatal, quant aquí depenem de les importacions i estàvem en un moment alcista de preus (suposo per l’increment de preu dels carburants). En un mon global la collita nacional “no tindria de comptar” en el preu. En d’altres productes com la fruita d’os, amb la reducció de collita d’enguany per mal quallat entre altres, la pressió de les grans centrals compradores “tiren” el preu cap baix, sense que els números de producció i consum ens ho puguin explicar,…

Finalment un comentari sobre la nova PAC, a partir de la presentació que va fer a Barcelona el Ricart Ramon de la UE. Sembla tot “preparat” per continuar més o menys amb la mateixa PAC amb retocs en el greening, una petita retallada “pel Brexit”  i una amenaça de capping que mai s’arriba a dur a terme de forma efectiva. Però la meva impressió personal, i així li vaig preguntar a Ricard Ramon, es que amb “les bogeries” del Trump, tot el sistema de la PAC pot anar “a la paperera de la història”. La PAC des de la reforma important dels noranta (pagaments compensatoris) ha tingut un entorn de lliure canvisme, amb algun ensurt com l’alça de preus del  2007-2008 i el boicot rus, però si al Trump els “seus” no li fan canviar d’actitud, veig un mon comercial agroalimentari amb aranzels, restitucions a l’exportació, contingents a les importacions i exportacions,… i en aquest context l’actual PAC ni té sentit ni potser es pugui pagar,… A la meva pregunta la resposta de l’expert comunitari es que no es plantegen cap canvi al respecte…

Interporc sobre el porcí espanyol al consumidor sud-coreà

Per Jesús Domingo

porc 1Els consumidors sud-coreans tenen un profund desconeixement de l’origen de la carn que consumeixen, de manera que hi ha grans oportunitats de diferenciació impulsant la ‘marca Espanya’ com a garantia de qualitat i confiança per incrementar les vendes en un mercat que és avui el novè consumidor de porcí a nivell mundial.

Així ho va assenyalar ahir a Madrid el director de INTERNACIONAL de la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc), Daniel de Miguel, en la jornada Hispano-Coreana celebrada a la seu del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

De Miguel ha incidit que un dels principals objectius del sector porcí espanyol a Corea del Sud “és posar en valor la marca Espanya i la importància de l’origen de la carn, pel que el nostre repte està en oferir als consumidors una major informació sobre els elevats estàndards de qualitat, seguretat i traçabilitat del porcí espanyol, ja que són característiques que ens han convertit en un dels líders a nivell mundial “.

En l’acte, organitzat per Interporc en el marc de la Missió Inversa que realitza la interprofessional amb periodistes de Corea del Sud, s’han desgranat alguns dels aspectes necessaris per a consolidar les exportacions de porcí al país asiàtic.

Óscar Rodríguez, cap d’Àrea de la Subdirecció General d’Acords Sanitaris i Control en Frontera del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), ha exposat que cal “superar les diferències culturals i adaptar-nos millor a les necessitats i gustos d’un mercat la demanda de porcí es troba en creixement “.

Així mateix, ha explicat que per exportar és “un requisit imprescindible disposar d’un acord sanitari que ho permeti, ja que sense ell no és possible per molt que hi hagi acord entre operadors”. En aquest sentit, ha manifestat que hi ha molts productes espanyols preparats per sortir a l’exterior però no disposen d’aquest acord.

Per contra, el porcí, gràcies a un model de producció que assegura seguretat i qualitat alimentària en tots els seus productes, “disposa del certificat sanitari que garanteix que tot el que surt d’Espanya està en perfectes condicions”.

Per la seva banda, Sebastià Díaz Carmona, expert en investigació i tècniques de mercat de l’empresa Opera GB s’ha referit a les oportunitats del porcí espanyol al mercat sud-coreà: preus més competitius; creixement del consum; coneixement favorable del porc de capa blanca; i associació de la carn de porc a un aliment saludable, d’acord amb les actuals tendències del mercat.

Espanya, tercer proveïdor mundial de porcí a Corea del Sud

Les exportacions del sector porcí a Corea del Sud van aconseguir el 2017 les 68.592 tones i els 168 milions d’euros. El 80% de les vendes van correspondre a carns fresques o congelades, el 14% a menuts i la resta a pernils, espatlles, cansalada i embotits curats i cuits.

En els últims 10 anys Espanya ha multiplicat per quatre les seves exportacions de porcí a país asiàtic, que és el novè consumidor de porc a nivell mundial, i s’ha convertit en el tercer proveïdor de porcí només per darrere dels EUA i Alemanya.

 

Què va passar en el Consell amb la PAC i les olives negres?

Per Jesús Domingo

0DSC_0372

La setmana passada es va celebrar a Luxemburg, una reunió del Consell de Ministres d’Agricultura de la UE, on la PAC 2020 va ser el tema estrella. Els Estats membre van mostrar la seva preocupació per les retallades proposades al pressupost de la PAC i en particular, al desenvolupament rural, així com també pel perill de renacionalització de la proposta. Així mateix, es van mostrar escèptics al fet que la proposta presentada realment conduís a una simplificació per les autoritats nacionals i els agricultors, sent més aviat, una simplificació per la Comissió.

En la roda de premsa posterior al Consell, el Comissari d’Agricultura Phil Hogan va destacar que la seva previsió de poder arribar a un acord del Consell en un any li semblava una proposta molt realista però que dependria de la voluntat política dels colegisladors (Consell i Parlament ). No obstant això, en la seva opinió, la posició de la Presidència, del PE i de la Comissió estan pròximes i que en els propers mesos es poden polir les diferències.

Va assenyalar que ja havia demanat a la presidència austríaca (que s’inicia a partir de l’1 de juliol) que inclogui novament el tema de la PAC a l’ordre del dia del Consell de juliol per seguir avançant. També va recordar que el Parlament Europeu va nomenar un ponent per a aquest tema.

Hogan es va mostrar contundent en què els plans estratègics van ser un per país, amb independència que es tracti d’un Estat federat com Alemanya, d’un país com Bèlgica amb la seva situació constitucional o d’un país en el qual tinguin gran pes les regions com Espanya o Itàlia.

En la reunió del Consell també es va tractar el tema dels aranzels a les olives negres a petició d’Espanya. En la roda de premsa, a Hogan li van preguntar directament quin havia estat la seva resposta a la petició que havia presentat el ministre Luis Planas sobre la concessió d’ajudes compensatòries comunitàries per als productors d’oliva de taula espanyols que s’han vist afectats pels aranzels i quines mesures pensava prendre la Comissió.

Hogan va tractar de “tirar pilotes fora”. Va dir que ara era EUA el que havia d’actuar, retirant qualsevol insinuació que hi ha dúmping. Confiava que la decisió que ha de prendre la Comissió de Comerç Internacional (ITC, per les sigles en anglès), el proper 10 de juliol fos favorable per a Espanya i la UE i en contra dels aranzels dels EUA. Sobre les mesures compensatòries no va comentar res així com tampoc, sobre possibles mesures de represàlia com si s’ha fet amb l’acer, però si ha avançat que la Comissió Europea arribaria fins a portar el cas davant l’OMC si els EUA mantenia els aranzels.

En relació amb la situació del mercat, Hogan va assenyalar que actualment els sectors de porcí i de sucre es troben en dificultats però que, de moment, la Comissió Europea no té previst fer res.